diumenge, 19 d’octubre de 2008

DUATLÓ DE NÚRIA-BUSCANDO SENSACIONES...





Hi hauria molts titulars per calificar la duatló d'avui, i com que no he quedat satisfet del resultat ni de les sensacions m'estimo més dir-li així. En espera dels resultats oficials, faré la "meva" crónica personal i posaré els resultats que més o menys conec.

Després d'haver dormit al pàrking del costat del cremallera i sopat amb el Xavi ( l'anémic) i l'Enric "rotllo furgos", avui al matí ens hem despertat aviat, a les sis. No he dormit gaire bé, una mica de nervis, pensant amb els powergels, la roba que em posaria, com em trobaré...Però res d'estrany abans d'una cursa, hem esmorzat ràpid i a les 7 i poc marxàvem cap a la sortida (que era a les 8 ) per agafar un bon lloc ( una mena de lluita per la pole posistion), la Neus ens ha donat un Gran cop de mà i ens ha portat les motxil.les amb el material pel canvi a peu, cap a la furgo que ho pujava, així nosaltres tres, els de més amunt, hem pogut anar a lluitar per la pole!!

La lluita ha estat light, hem arribat a la hora perfecta i ens hem pogut situar davant de tot i fins i tot hem posat les bicis sobre una barana i llavors hem anat a escalfar, encara no hi havia molta gent.
Més tard han començat a venir la muchedumbre i la creme de la creme, Freixa, Aurell, Zapater...
Una mica d'escalfament corrent amb bambes de bici, amb el Laffite (principal favorit al tram en bici) i a puesto, molta gent coneguda de l'hivern, la family Riera quasi al complert, el Toti, un altre noi jove que mai recordo el seu nom, l'Oscar, el Sergi, el Pepe, el Joanet que quasi ni hem parlat ( això de ser pare t'està matant...) la Parcerisses ( principal favorita en noies), l'Edu...una mica de xerrada i au sortida!!!

La sortida ha sigut a fondo, com de costum. Jo anava darrere de l'Edu i el Laffite, els he pogut seguir una estona ( no gaire la veritat ) i pensava que els podria seguir més rato, però al cap d'uns quinze- vint minuts he vist que em costava moltíssim mantenir aquelles pulsacions ( anava entre 180-183) que són les habituals de cursa per a mi. Llavors he anat perdent gas com es diu vulgarment. He mirat de trobar un ritme relativament cómodo i efectiu (que técnic que sóc ara, m'hauríeu d'haver vist pedalant com podia, ja , ja, ja) però no l'he trobat. Cada vegada baixaven més les pulsacions i les cames no anaven, i el coco doncs clar a començat a "rondinar".

Total que m'ha començata a adelantar gent uns darrere uns altres. Fins que m'ha pasat el Quique ( alias Perry Mason-Beloki) demostrant-me que la bona pujada de l'altre dia a Arinsal no era casualitat. M'ha animat i m'he enganxat a ell uns minuts, però he vist que no era el meu ritme i he preferit anar al meu ritme, adios Quique. M'ha seguit pasant gent i he començat a veure que avui ni baixaria de 3h ni faria top ten, era la crua realitat. Més endavant m'ha agafat el Xavi ( l'anémic) i hem anat junts, després de maleïr una mica al Perry-Mason-beloki. Hem arribat junts al canvi a peu i hem marcat un crono d'uns 56', ( hem arribat sobre els 25-30 primers), temps gens bó si vols optar al top ten, el Laffite ha fet uns 45' (ha fet segon a la bici). Ell ha canviat més ràpid que jo i au cap amunt amb les bambes i els pals, a fer el Puigmal i caçar al Quique!


El primer trosset és planer, de córrer, però vems tocadet de la bici i no vas molt ràpid. Aviat es posa dreta la pendent i en teoria nosaltres els esquiadors de muntanya anem millor. El Xavi ha atrapat ràpid al Quique, a mi m'ha costat una mica més. L'he agafat al cap d'una bona estona de caminar-córrer. Buscava les bones sensacions i pujar fàcil, però ni hi havia manera, he recuperat algunes posicions però cada vegada que feia el canvi caminar-córrer em costava moltíssim, sobretot degut a un mal d'esquena ( lumbars i paravertebrals ) que s'ha anat forjant durant la pujada en bicicleta. Al cap d'uns 50' he arribat al Puigmal, on hi havia bastanta gent animant, allà dalt el dia era espectacular amb un Sol molt maco, a diferència d'abaix on fins bastant amunt era tot boira i humitat. He fet un traguet ràpid d'aquarius i au a fondo cap a Núria. Fins una mica abans d'arribar al pic encara veia al Xavi ( l'anémic), però aquí dalt ja no el veia. M'he tirat a fondo a la baixada per intentar recuperar posicions, però a la tercera curva m'he anat a terra, llavors he descobert que havia gel sobre les pedres ( molt bé tio ). He baixat llavors amb algo de cura per no obrir-me el cap. Arribant a Núria m'han pasat dos xavals (un era en David, del Taga team) als quals he pogut seguir i adelantar abans de l'avituallament. Allà hi havia la Neus ( la meva incondicional ) que m'animava a tope com sempre i m'ha fet alguna foto, també li he deixat els pals, el buff i les ampolles dels powers gels. Quasi em mato per parar a beure a l'avituallament, el terra estava mullat i hi havia unes fustes!

Vinga va, ja quedava menys per arribar, avui segur que no compliria cap dels dos objectius però això ja m'era igual, ara havia d'anar a la caça de cadàvers de Núria a fontalba. El primer repetxon és fort intento corre'l tot i ho faig però després ve un altre tram més dret i he de caminar. La gent ja va com pot i em torno a trobar al David, vinga vinga que s'acaba, ens animem mútuament. En aquest tram m'he refet una mica i he pogut córrer bastant tant de pujada com de baixada, he pasat a dos o tres socis i fontalba no es veia perqué estava tapada per la boira. Vaig mirant el rellotge i confirmo la realitat avui ni un ni l'altre.

Arribo a fontalba, traguet ràpid de beguda i canvi ràpid de bambes de bici a córrer ( potser canvi innecessari... ) i casco+motxil.la i avall. De seguida he notat algo raro en la roda de davant o en la forquilla, merda porto la roda una mica punxada, jod, quina mala llet només faltava això. He anat baixant tant a fondo com podia i vigilant en les curves de no fer-les rectes per la roda. Només m'ha passat un xaval al que he intentat seguir fins arribar la curva i veure que me n'anava si o si. llavors he vist que no podia fer gaires meravelles, m'he dedicat a anar fent i arribar viu abaix, arribant a meta m'ha atrapat el David un altre cop me cagun d..

Conclusió final: sobre el 20-25 de la general, unes 3h06' o 7' i gens de bones sensacions, mal d'esquena i emprenyat per no haver pogut aconseguir el que m'havia proposat. Ara ja en fred i a caseta i amb "l'ordenyador" davant, miro el "pograma" del polar i vec que avui era la sisena setmana ( cap de setmana) que competia seguit des del setembre, no cal buscar més excuses evidentment avui no podia anar bé de cap de les maneres, sóc una joia fent planificacions, jua , jua , jua) més val que rigui i que em serveixi per més endavant, són els inconvenients de que m'agradi tant córrer, ja ho diuen que l'home és l'únic animal que es fot dos vegades contra la mateix pedra!!!


Resultats oficiosos i cutrillos:

1-Joan Freixa
2-Oscar
3- Dídac
4- Toti bes
8-Edu
11-Xavi comas "l'anémic" 3h02' o 3'
20-25- Jo mateix 3h06' o 7'
40-Perry mason-Beloki
Joanet...???

Destacar que aquestes fotos les hem pogut fer ( les ha pogut fer la Neus més ben dit) gràcies a la càmara del colega Dani f. que molt amablement ens l'ha deixat fins que trobem una a bon preu, tranqui Dani que de aquí a diciembre o enero tenemos una, ji , ji , ji. També comentar que avui teníem la familia Turné-Marinel.lo quasi al complert (faltava el xic de l'Eric) incloent a la màquina incansable del Roger animant a tope a Núria. També hi havien d'altres novies a les quals no hem vist ni el pél...Edu tio ni l'hem vist la teva, no l'amaguis tant que no te la treurem home!!!

Ara una mica de descans i a guardar les bicis al traster, ja toca posar-se les piles de veritat per l'hivern. De moment un parell d'hamburgueses al Mc... i unes patates de luxe ja m'han fet recuperar-me una mica, jua , jua , jua.

Adreça de l'àlbum per mirar més fotos d'avui: http://picasaweb.google.es/ntortg/DuatlDeNRia08#

4 comentaris:

Anònim ha dit...

hombre, como minimo unas linias para el de la camara no esta nada malt
gracies, pero espero q t sirva mucho i q encuentres una yaaaaaa,
cojones mi camara ))))

XAVI CAPDEVILA ha dit...

Tranqui chaval hoy miramos una que tiene números de ser la buena!!!

Anònim ha dit...

Molt bon resum del que va ser la duatlo de Nuria! T'he de dir que tens el blog super currat. Felicitats!

També vull aprofitar el blog per agrair a la Neus que ens portés la motxilla a la furgo, que ens agafés els pals, que fes fotos... Així sí que es poden fer curses!!

Merci per tot i ja ens veiem!

Perry mason-Beloki

XAVI CAPDEVILA ha dit...

Moltes gràcies colega, jo faig això amb molta il.lusió i ganes i suposo que per això ho mira la gent. Estic molt orgullós de que tingui una mica d'éxit, pensava que no ho miraria ningú.Li donaré les gràcies a la Neus de la teva part. Ah, i no paris d'entrenar que aviat tenim l'hivern aquí!!!