dimecres, 17 d’abril de 2013

Resumint l'hivern interminable competitiu

Quasi ni m'enrecordava que tenia un bloc!!!
La veritat que això de ser papi per segon cop no em deixa molt temps per dedicar-lo al bloc, però vinga va sant tornem-hi, aviam si trec una mica de temps de sota les pedres...

Petit resum de l'hivern esquímuntanyenc/competitiu:

Aquest hivern m'he intentat posar una mica en forma i almenys fer la copa d'andorra d'esquí de muntanya. No ha anat malament pel nivell que està agafant aquest esport en els últims anys aquí al principat. A la nocturna vaig fer un 20' curt i un més llarg i vaig acabar bastant content.
Després va venir la traçamuga i allà sin comerlo ni beberlo ens vam trobar lluitant per la cursa amb el xavi comas, quan la veritat no ens ho esperàvem, i certament si jo hagués estat més viu als canvis i baixades potser haguéssim pogut guanyar, ja que ens vam quedar a 10s de la victória per darrere dels que serien els companys de fatigues de tot l'hivern, la parella rossi/vila.

Més tard va arribar el cap de setmana de la serrera, la crono no va anar massa bé, aquestes proves no em motiven massa però tot era per mantenir el nivell d'intensitat i intentar fer una bona classificació a la combinada i a més és la cursa de casa clar!!! Algun cartutxo vaig guardar també pel dia següent que em  motivava força més.
I així va ser, ara al ser pare i entrenar força menys i no tenir la mateixa motivació, però moltes ganes també, la guerra ja no és la mateixa que abans, ara la guerra va una mica més enrera...Però no per això no falta la lluita i el patiment que fa d'aquest esport un esport tan guapo i complert que ens té ben enganxats desde fa tants anys...
La sortida aquest any va ser del poble de canillo, amb la de neu acumulada que tenim aquest hivern va ser un espectacle, una vegada més el risc d'allaus es va imposar i la seguretat va manar.
La cursa es presentava força xula amb sortida jabalí amb traça técnica i de seguida estreta, ideal pels veterans guerreros com jo.
De seguida el tema es va posar a puesto i els de davant es van posar a tirar, vilana, albós, sadurní, freixi, toni, comas, rossi, vila...jo darrere intentant que no s'escapessin massa.

Al final vaig anar atrapant cadàvers, toni, marc vila i a la última pujada al rossi, la calor va passar factura i les més de dos hores de cursa a més d'un se li van fer llargues, vaig aaribar a 30s del x.comas i força content en general de la cursa feta.

Unes setmanes de "descans" i llavors venia ja el cap de setmana de la fontblanca, després però de saber ja que sortirien places pel grim, vaig aixecar una mica el peu per intentar que el màxim estat de forma vingués per les proves i no per la fontblanca com tenia pensat a principis d'any. Em vaig plantejar de correr o no però al final vaig pensar que seria positiu i un bon test de cara a les proves a més competir amb l'élit internacional també em motivava força.


A la crono no tenia moltes expectatives i després de fer unes séries amb el x.comas vaig veure que patiria i fort però tot era inversió pel futur i un bon entreno de qualitat. Així va ser, el dia va sortir molt calurós i la sortida va ser ràpida, sortíem de la base de l'estació d'arinsal i arribàvem a peu del telecadira del pic negre, 560m+ de crono full gas i força directa.

La posició va ser força discreta i el temps també 28' i algo, vaig intentar mantenir-me aprop dels meus companys de batalla d'hivern el trio vila/rossi/comas i els seguia a vista, volent o no dintre meu sabia que un petit cartutxo el tenia per l'endemà.

L'endemà va ser diferent, sortida en massa també en pla/baixada i traça técnica i gelada aviat em van venir de conya per situar-me davant del trio calatrava i en posicions força maques pel meu nivell físic aquest hivern. El x.comas em fulmina a la primera baixada, situació bastant esperada tenint en compte que tenia al cap aixecar el peu baixant i no foter-me mal.

La cursa tenia quatre pujades i un total d'uns 1900m+ amb molta calor, vaig disfrutar molt durant les dos primeres pujades i a les baixades aixecant una mica el peu anava confortable i sense arriscar massa. La tercera pujada vaig haver de dosificar molt l'aigua que tenia que era poquíssima i els gels els xarrupava com si estigués al desert. A la quarta ja anava sec i si a la tercera havia pogut atrapar cadàvers a la última pujada a la part final vaig pagar una mica el anar sense aigua i el joanet que el portava a darrere tota la cursa em va atrapar a l'últim canvi i va sortir abans que jo.

La posició no m'importava massa però les sensacions treient la part final de la quarta pujada em van deixar molt bon regust de boca i em situava a 3' de molts components de l'equip i algun també va quedar per darrere meu, amb tot aixó acabava un intens cap de setmana amb les meves nenes que em van venir a animar a la línia de meta, hi ha algo millor que això?

A partir d'aquí tocava mantenir la forma i intentar guanyar algo i cap a les proves de grim que començaven pels 1000m+ del fontblanca amb esquís i 10kg a la motxil.la.

CONTINUARÀ...