diumenge, 4 d’agost de 2013

Somni aconseguit, a la segona va la vençuda!

L'entrada d'avui serà de feina cosa que no acostumo a fer-ho mai. Tot i trigar tant desde l'última és molt positiva per mí ja que a la segona vegada he pogut entrar al GRIM ( que és el grup de rescat en muntanya dels bombers d'andorra). Jo ara estava al grup de GSM ( grup de suport en muntanya) però les proves que hem fet durant aquesta primavera m'han permés entrar al GRIM després d'una dura lluita amb els companys i pujar un esglaó més dintre el cos i sobretot complir un somni i un objectiu molt antic.
Ara l'objectiu immediat després d'haver estat de vacances 15 dies és tornar a agafar la pell a les mans per escalar fort ( al meu nivell ) i tornar a agafar una forma aeróbica una mica digna per poder anar a fer el primer curs de formació a chamonix al setembre, apart haig de posar-me les piles en maniobres de rescat, total tinc molta feina!!!

Us deixo i a partir d'ara intentaré tornar a posar algun post més sovint encara que no siguin activitats fetes per mí ja que amb les dos nenes, l'estiu és complicat per marxar a fer massa activitat. Em fixaré algún petit objectiu aeróbic per la tardor i també serà allà on caurà alguna activitat més xula i muntanyera.
La única remarcable que he fet aquest estiu és la clàssica al pic de ríbuls...en el proper post us l'explico!

dimecres, 17 d’abril de 2013

Resumint l'hivern interminable competitiu

Quasi ni m'enrecordava que tenia un bloc!!!
La veritat que això de ser papi per segon cop no em deixa molt temps per dedicar-lo al bloc, però vinga va sant tornem-hi, aviam si trec una mica de temps de sota les pedres...

Petit resum de l'hivern esquímuntanyenc/competitiu:

Aquest hivern m'he intentat posar una mica en forma i almenys fer la copa d'andorra d'esquí de muntanya. No ha anat malament pel nivell que està agafant aquest esport en els últims anys aquí al principat. A la nocturna vaig fer un 20' curt i un més llarg i vaig acabar bastant content.
Després va venir la traçamuga i allà sin comerlo ni beberlo ens vam trobar lluitant per la cursa amb el xavi comas, quan la veritat no ens ho esperàvem, i certament si jo hagués estat més viu als canvis i baixades potser haguéssim pogut guanyar, ja que ens vam quedar a 10s de la victória per darrere dels que serien els companys de fatigues de tot l'hivern, la parella rossi/vila.

Més tard va arribar el cap de setmana de la serrera, la crono no va anar massa bé, aquestes proves no em motiven massa però tot era per mantenir el nivell d'intensitat i intentar fer una bona classificació a la combinada i a més és la cursa de casa clar!!! Algun cartutxo vaig guardar també pel dia següent que em  motivava força més.
I així va ser, ara al ser pare i entrenar força menys i no tenir la mateixa motivació, però moltes ganes també, la guerra ja no és la mateixa que abans, ara la guerra va una mica més enrera...Però no per això no falta la lluita i el patiment que fa d'aquest esport un esport tan guapo i complert que ens té ben enganxats desde fa tants anys...
La sortida aquest any va ser del poble de canillo, amb la de neu acumulada que tenim aquest hivern va ser un espectacle, una vegada més el risc d'allaus es va imposar i la seguretat va manar.
La cursa es presentava força xula amb sortida jabalí amb traça técnica i de seguida estreta, ideal pels veterans guerreros com jo.
De seguida el tema es va posar a puesto i els de davant es van posar a tirar, vilana, albós, sadurní, freixi, toni, comas, rossi, vila...jo darrere intentant que no s'escapessin massa.

Al final vaig anar atrapant cadàvers, toni, marc vila i a la última pujada al rossi, la calor va passar factura i les més de dos hores de cursa a més d'un se li van fer llargues, vaig aaribar a 30s del x.comas i força content en general de la cursa feta.

Unes setmanes de "descans" i llavors venia ja el cap de setmana de la fontblanca, després però de saber ja que sortirien places pel grim, vaig aixecar una mica el peu per intentar que el màxim estat de forma vingués per les proves i no per la fontblanca com tenia pensat a principis d'any. Em vaig plantejar de correr o no però al final vaig pensar que seria positiu i un bon test de cara a les proves a més competir amb l'élit internacional també em motivava força.


A la crono no tenia moltes expectatives i després de fer unes séries amb el x.comas vaig veure que patiria i fort però tot era inversió pel futur i un bon entreno de qualitat. Així va ser, el dia va sortir molt calurós i la sortida va ser ràpida, sortíem de la base de l'estació d'arinsal i arribàvem a peu del telecadira del pic negre, 560m+ de crono full gas i força directa.

La posició va ser força discreta i el temps també 28' i algo, vaig intentar mantenir-me aprop dels meus companys de batalla d'hivern el trio vila/rossi/comas i els seguia a vista, volent o no dintre meu sabia que un petit cartutxo el tenia per l'endemà.

L'endemà va ser diferent, sortida en massa també en pla/baixada i traça técnica i gelada aviat em van venir de conya per situar-me davant del trio calatrava i en posicions força maques pel meu nivell físic aquest hivern. El x.comas em fulmina a la primera baixada, situació bastant esperada tenint en compte que tenia al cap aixecar el peu baixant i no foter-me mal.

La cursa tenia quatre pujades i un total d'uns 1900m+ amb molta calor, vaig disfrutar molt durant les dos primeres pujades i a les baixades aixecant una mica el peu anava confortable i sense arriscar massa. La tercera pujada vaig haver de dosificar molt l'aigua que tenia que era poquíssima i els gels els xarrupava com si estigués al desert. A la quarta ja anava sec i si a la tercera havia pogut atrapar cadàvers a la última pujada a la part final vaig pagar una mica el anar sense aigua i el joanet que el portava a darrere tota la cursa em va atrapar a l'últim canvi i va sortir abans que jo.

La posició no m'importava massa però les sensacions treient la part final de la quarta pujada em van deixar molt bon regust de boca i em situava a 3' de molts components de l'equip i algun també va quedar per darrere meu, amb tot aixó acabava un intens cap de setmana amb les meves nenes que em van venir a animar a la línia de meta, hi ha algo millor que això?

A partir d'aquí tocava mantenir la forma i intentar guanyar algo i cap a les proves de grim que començaven pels 1000m+ del fontblanca amb esquís i 10kg a la motxil.la.

CONTINUARÀ...











diumenge, 7 d’octubre de 2012

Ronda de ferro o unir 16 vies ferrades en menys de 24h.

Tornem a la càrrega amb activitats interessants. Aquest cop el repte consistia en unir les 16 vies ferrades del país a peu o en btt en menys de 24h. El repte l'hem dut a terme el Xavi comas, el Manel i jo mateix amb l'assistència vital del Joan albós. El putxi ens ha acompanyat en quatre ferrades.
La sortida l'hem fet desde el Pas de la casa a les 4.00Am, després de dormir allà mateix amb autocaravana.
D'allà hem agafat la pista cap a l'estany de les abelletes i amunt fins superar-lo i trobar una tartera característica i les marques blaves que indiquen la ferrada del coll dels isards. La temperatura voltava els 0º però en marxa s'estava bé.Anàvem ben abrigats i amb guants però abans d'arribar a la ferrada ja ens sobrava roba. Les vies les vam fer rapidament ja que són molt curtes i porten al mateix lloc, menys de 10' per via. D'allà vam haver de vorejar per anar a buscar el coll blanc i baixar cap a grau roig i anar a buscar la base del bony d'envalira. Gràcies al track que portava al gps va ser relativament fàcil arribar a la base de la paret. El problema va ser que per trobar la via exactament vam trigar uns deu minuts, de nit i sense més ajuda que els frontals per fí el Xavi va trobar un pal i el cartell de la via. Gasss el Manel va posar la directa i vam fer la via en 15'! Un cop al bony cap els colells pel camí i després seguir baixant fins el pàrking de cubil on ens esperava el Joan.

Després d'esmorzar té i café i pà amb nocilla ben abrigats vam agafar i vam baixar a canillo. Allà vam fer les quatre vies que hi ha, canal de la mora, directísima, racons i canal del grau. La veritat que avançàvem força rapid per les vies i les baixades les fèiem al trote per no destrossar-nos els genolls.
De canillo cap a prats, camí de la canal i curva de cortals, uns 25' després amunt per la carretera fins peu de via de cortals, clots de l'aspra. Total 1h20' fins començar la via desde canillo.

D'allà vam agafar les btts i tocava baixar fins les pardines, llac d'engolasters i deixar les bicis al berenador de la font de la closa. Del berenador a peu per un camí fins peu de via del roc dels esquers a escaldes. Aquesta via també la vam pujar força rapid tot i que després de la via el camí que porta a coll jovell puja de valent.
En aquesta via vam començar a notar algo de cansament portàvem ja 8h d'activitat.
Un cop a coll jovell de seguida avall pel camí de la font de la closa i arribada al berenador on ens esperava el Joan i la patty amb un bon plat de pasta i beure a dojo, allà vam dinar bé i vam recuperar forces. També la tele ens va entrevistar i acte seguit cap a aixovall falta gent. Evidentment les baixades amb btt ens tornaven a animar i ens permetien beure i relaxar-nos una mica alhora que gaudíem del paisatge encara que fos urbà.
A aixovall també hi era la tele, que ens va acompanyar tota la baixada, apart del Joan evidentment. Ens van grabar durant tota la via i de seguida tornàvem a estar a peu de via per agafar btts i anar a santa coloma.
Rapidament estàvem a santa coloma i aquí el Joan també ens va acompanyar a fer-la i vam deixar les btts lligades al peu de la via. Aquesta recordo que vam trigar poc més de deu minuts en fer-la i uns altres deu per baixar.
Al sortir de santa coloma petit incident se'm rebenta la roda de la bici, per sort vam poder reparar rapid i el liquid màgic va fer la seva feina. Amunt cap a erts, tram més llarg i dur per ser també cap el final del dia. Trencant totes les previsions que havíem fet ens vam plantar a erts en menys d'una hora, allà el Joan ens tenia guardada una sorpresa, es va parar pel camí i ens va comprar un parell de pizzes, ummmmmm!!! Que bones que estaven, després de fer un bon mos i beure una clara que no se'n va posar tant bé... vam fer la via també amb el Joan acompanyant-nos. A tot això estàvem veient que acabaríem abans de posar-se el sol i que rebaixaríem en molt les nostres previsions inicials. I així va ser rapidament estàvem a ordino on ens esperava el Joan, el Putxi i un fotógraf del diari. Allà vam veure que ens faria gràcia baixar de les 14h d'activitat i després de fer les tres vies ja molt cansats arribàvem a la plaça d'ordino en 13h58'!!!
Repte conseguit, 4650m positius i molts graons pujats, uns 50-60km de distància i un repte solidari també al col.laborar amb unicef a la seva campanya del repte del 70.000 per lluitar contra la desnutrició infantil al món. Tothom que enviés un sms amb el text repte 70000 contribïa amb 1€ a aquesta noble causa. Encara avui es pot col.laborar.

Ara tocarà preparar el següent repte que farem a l'hivern que serà unir els 6 pics de 2900m del país amb esquís de muntanya i en menys de 24h. Aquests reptes estan enmarcats dins del projecte QUATRE ESTACIONS QUATRE REPTES.
El de la primavera serà fer el grp de que fa la volta al país en menys de 24h també i a finals d'estiu el més dur fisicament que serà fer tots els ports de bicicleta que hi ha al llibret de govern.












Salut,





dilluns, 10 de setembre de 2012

Retornem!!!

Si ha passat molt de temps des de l'últim escrit que vaig fer, també han passat moltes coses no agradables i per fí sembla que tot plegat va passant i tot torna a la normalitat.
Si al gener m'operaven de l'ull dret una catarata, al maig el mateix ull un despreniment de retina i a l'agost es va morir el meu pare.
Han anat passant els mesos i he fet el que he pogut sense massa motivació entre tot plegat. Abans de marxar de vacances a l'agost un parell de vies guapes, la punsola-reniu al cavall bernat i la durendalle a orlu.
Ara després de les vacances a la france on hem fet una mica de tot i massa de res amb una prenyi i una preciositat de nena de quasi 2 anyets, reprenc l'activitat escaladora i aeròbica aquí al meu país.
Pels alps he fet algun dia de btt, algun dia de running, caiac, i algun dia de boulder. Algo és algo però sense massa objectius ni intensitat. M'esperava estar una mica en forma i em vaig apuntar al duatló del tarter tot just arribat de vacances, i vaig veure que si estava millor que abans de marxar però lluny d'un estat de forma mínimament competitiu.
Ara toca tornar-se a posar les piles escalant sobretot i agafar una forma correcta també a peu i en bici per poder fer alguna cosa interessant aquest hivern.
A més a més al novembre esperem la segona nena, Élia i ja veurem com gestionem tot plegat.
El que sí tinc clar es que intentaré tornar a fer activitats interessants siguin competició o no...
Apa fins aviat!

dimarts, 12 de juny de 2012

Mejorando

Les coses han canviat força desde l'última entrada que vaig fer, ja vec bé, per sort igual que abans de l'operació i ja puc fer una mica d'activitat física. Natació, caminar en muntanya i pla i bici estàtica són els esports que puc fer i escalada i peses els que no de moment.
Ja és molt venint d'on venia però clar tinc un mono per escalar que deu n'hi dó...
Però no em queixaré amb els problemes que avui en dia té la gent això no és res.
Activitats molt interessants no estic fent aquests dies, apart d'haver estat a la patum i riure molt amb la Júlia saltant als llits elàstics i pujant als "cavallitos".
Properament penjaré alguna foto de l'alegria de la casa!

dimarts, 22 de maig de 2012

Una de cal y una de arena

Si ahir estava molt content perquè ja podia mirar normal avui m'he endut una altra hòstia perquè el dr Salvador, el metge que em va operar a bcn, m'ha castigat cinc dies més a mirar al terra. Total que tota l'alegria d'ahir s'ha destrempat avui, en fí m'hauré de rearmar de paciència i aguantar cinc dies més intentant dormir a les nits i jaguent tot el dia.

La bona notícia és que un cop es reabsorbeixi el gas ja podré començar a fer bici estàtica i començaré a veure la llum.

Mentres vaig preparant projectes d'escalada i alguna cursa per la tardor i les vacances de l'agost per motivar-me.

dilluns, 21 de maig de 2012

I de regal un video d'un record mundial

La qualitat no és molt bona i la música menys però el que fa aquest xaval és...

Millorant


Avui he tingut una gran alegria, hem anat a veure el dr avellanet i m'ha dit que tot estava bé i seguia el procés normal i que per fí podia deixar de mirar el terra tot el dia i nit!!!
Només aquest petit fet el que m'ha canviat, deu n'hi dó la meva cara expressa alegria i ja començo a pensar en quan surti del pou i passi tot aquest enrenou la de projectes que tinc per fer...
Demà revisió a bcn i aviam si la recuperació segueix bé!

Ja queda menys per gastar gats i estrenar crashpad!



diumenge, 20 de maig de 2012

I Vertical dels isards, 24 de juny

Avui compto ja el quart dia del meu particular "infern" a casa fent repós i mirant de mimar al màxim el meu ull. Aquesta nit he pogut dormir millor que fins ara ja que he trobat una posició semigirat d'esquenes i amb el cap abaix que em deixa descansar més.

Us poso l'enllaç d'una de les dos curses que organitzarà aquest any el Sec, la primera una cronoescalada dura però amb vistes brutals al arribar al cim.

Cartell Vertical Isards 2012

divendres, 18 de maig de 2012

De ojos va la cosa

Fa mesos que no escrivia res al blog, i no perquè no tingués res per explicar si no perquè ser pare m'ha obligat a redistribuir el meu temps lliure i a dedicar les tardes íntegrament a les meves dones i la veritat els matins ja els ocupo amb tota classe d'activitats.

Ara tindré uns quants dies per explicar-vos coses. M'han operat d'un despreniment de retina a l'ull dret i tinc un mes de baixa. Em van operar dimecres passat, tot va anar molt ràpid. Dilluns al vespre després de baixar d'entrenar per sobre casa ja vaig notar que no veia gaire amb l'ull dret. Al comentar-li a la Neus i explicar-li els altres símptomes que ja feia dies que tenia va buscar a internet i ens vam espantar; allà parlava de possible despreniment de retina, no sabia massa en que consistia però no sonava massa bé.

Al dia següent el dr avellanet va confirmar els pitjors pensaments i em va confirmar el despreniment. Em va dir això s'ha d'operar ja, aquesta mateixa setmana, collons això anava en serio i no era una operació normal era greu.
La retina està a la part interior posterior de l'ull és com una tela i allà es projecten les imatges que després el nervi òptic envia al cervell, si es desprèn aquesta fina capa et pots quedar cec.

Al dia següent a la tarda ja teníem hora per operar-me a l'hospital de bcn, on operen als jugadors del FCB. Tot va anar genial dintre la gravetat, la veritat que jo estava ben acollonidet abans d'operar-me però vaig veure que estava en bones mans i bons professionals i em vaig tranquil.litzar una mica. L'operació va durar dos hores entre tot. Ens van tractar molt bé i de seguida que vam acabar vam tornar a pujar a berga. Després de passar la nit intentant dormir el pitjor va ser el viatge fins a casa, em vaig marejar moltíssim i tenia ganes de vomitar i no estava còmode de cap manera.

La pitjor part de totes és la que estic passant ara mateix ja que haig d'estar en repòs absolut i mirant el terra constantment ja que m'han tret l'humor vitreo i m'han posat una bombolla de gas al 24% que empeny la retina i farà que es torni a enganxar un altre cop.

Imagineu-vos passar tot el dia mirant el terra i cada hora tinc la sort de poder-me posar panxa amunt amb el cap penjant mirant el sostre, tremendament emocionant no?

Ho estic complint estrictament perquè m'hi jugo la vista i tampoc és un tema per fer el ruc gaire.Porto amb avui dos dies i me'n queden cinc més fins dimecres. Sort del telèfon, l'ordinador portàtil i els llibres, que dit sigui de pas m'anirà bé per acabar-ne uns tres que tinc pendents, el del Marcel zamora, el de l'Edurne i un del Murakami.

Aquest cap de setmana tenia pensat participar en el vertical quiri del dissabte i la pedalada escanyabocs del diumenge, i el dia 27 també volia corre la marató de muntanya de berga, tot això eren els meus objectius aeròbics juntament amb el triatló olímpic que es farà al juliol a andorra i de moment els tres primers queden per l'any que ve. Intentaré preparar-me pel triatló si puc tornar a entrenar a partir del 17 de juny a algo abans.

L'altre gran principal objectiu de la temporada és escalar i aquest veurem si també el puc retornar a partir del 17 de juny o abans, aquest em fot perquè ara començava a foter-me en 6c i començava a veure color com es diu en aquest món, però hauré de tenir paciència i acumular ganes per la tornada.