Viu la vida no esperis que ella visqui per tú.

La meva foto
Canillo, Idem, Andorra
Bomber, esportista, amant dels viatges i aventures, enamorat de la meva dona i filles i tot amb full energy.

dilluns, 29 de setembre del 2008

I Cadí vertical

Diumenge 28, a les 10h pasades es donava la sortida d'aquesta cursa. A priori un nivell de por, kilian ,agustí, freixa, galera, oscar, raúl lópez, i molta gent de la zona fins a 134, molta gent que no conec i segur que n'hi ha de forts. En noies 27, disposades a donar guerra a tope. En total unes dos centes persones preparades per arrebentar els cronos en aquesta explosiva pujada de 1000m de desnivell i 6km vint metres de distància.

Després d'escalfar uns deu-quinze minuts i demanar als cracks (agustí i kilian)que tal és la pujada em poso a davant de tot ja que el camí és molt estret de sortida i no em vull retrasar de bon principi.

5,4,3,2,1 Top crono es dóna la sortida i la gent no surt molt rapid, tant millor per mí que tampoc estic 100% fresc, anem pujant en fila índia pel camí i comencen les primeres hostilitats, kilian i agustí posen el ritme i ja no els vec més. Em poso darrere del galera i intento seguir-lo, fins el km 2 és camí técnic (pedres, rius, més pedres, arrels...). El puc seguir fins quasi el km 3, a partir d'aquí ell segueix corrent i jo he de començar a caminar si no vull explotar.

Em passen tres o quatre nois, però no em poso nerviós, em conec i sé que haig d'anar al meu ritme per arribar a dalt fort. És un camí trencacames, ara córrer ara caminar, ara córrer ara caminar, no em va massa bé a mi però em forço a córrer tot el que puc.
Van passant els kms i arribem al refugi sant jordi, petit glopet rapid i continuo amunt no val a badar queden uns 2 kms. S'acosta el final i cada vegada estic més cansat, vaig pujant respirant a tope i em trobo la Neus que m'anima a tope (com sempre, santa Neus) però la pendent és fa cada metre més dreta i per postre la última costa sembla un muro d'escalada de 3 grau. Atrapo a un noi i acabem "d'esprintar" a quatre potes fins entrar a meta, buff quina agonia!!! Al final 56'29" i 15é de la general, bon entreno per Núria, segueixo sumant.

A dalt un avituallament molt complert amb begudes, fruita,galetes, ens hi estem una estona xerrant amb tota la penya del mundillo, fotos,anécdotes, plàtans i al cap d'un bon rato avall amb les dos Neus, la meva i la Parcerisses que ha guanyat en dones i quasi em guanya a mí també.

Quan arribem abaix és una festa, hi ha un pica-pica de luxe amb productes típics per degustar del Berguedà (embotits, galetes,xocolata...), també fan blat escairat calent amb bolets i és impossible resistir-se a jalar contínuament, si fosssin aquí uns amics que tinc jo, ho arrebentarien tot, je, je,je.
Per acabar la festa, entrega de premis i sorteig de material, em toquen uns mitjons i au cap a cal la sogra a "menjar" una mica més. Caminadeta de quinze minuts fins el cotxe (únic punt una mica negatiu de la cursa) i a descansar, el cap de setmana ha sigut intens!!!

Classificació homes:

1 Agustí 44'46"
2 Oscar 48'36"
3 Freixa 49'03"
4 Raúl lópez 49'42"
5 Kilian 50'17"
15 Xavi capdevila 56'29"

Tots els resultats a:www.lasallenatura.com">

Pròximament penjaré alguna foto.