Comença la batallaaaaaaaaa!!!!

Sortida de la nocturna de l'any passat.

Hola a tothom, després d'uns dies amb problemes a l'hora de connectar-me a la xarxa, encara em passa, i amb algun problema amb el format del blog,demano disculpes, però fins ahir gràcies al Miki, no ho vaig poder solucionar, em torno a posar mans a l'obra per posar notícies i entrenos al meu blog.

Aquest passat dissabte ha donat inici la nova temporada d'esquí de muntanya 2008-09, amb la clàssica i agónica nocturna del Pas de la casa. Aquest any ho ha sigut més que mai d'agónica, ja que el vent molt fort a dalt del coll blanc ( ràfegues de fins a 80m/s ) feia impossible o molt difícil d'arribar-hi. Per tant l'organització va decidir escurçar-la i en comptes de 420m de desnivell va quedar en uns 325m-350m.

Pel que fa a la participació, tot l'equip andorrà al complert excepte l'Ariadna, caballero, raúl, oscar, un munt d'andorrans i andorranes i catalans, francesos i fins un total de 106 inscrits, que suposa un nou récord de participants.

Jo arribava un pél costipat des del dimecres, amb quatre mocs i una mica de mal de coll. Però molt motivat i en bona forma, havent-me cuidat al màxim durant tota la setmana.
La sortida es va retrasar mitja hora pel fort vent i per acabar de decidir que es feia finalment.

Després d'un bon escalfament, m'arribava el torn, el Putxi anava cridant a la gent pel micro i em vaig dirigir cap a la sortida una mica abans del que esperava. Vaig sortir fort i nerviós. Les pulsacions van pujar de seguit i l'agonia va ser ben notória aviat. La llum on havíem d'arribar (una moto de neu de l'estació) enganyava, amb el vent i la neu semblava més aprop i no acabaves d'arribar, l'agonia va ser béstia. Portava el manel a 30s davant i no vaig poder agafar-lo per ben poc, era l'única referéncia que tenia.

Vaig baixar ràpid, em vaig prendre un gel i vaig posar pells per recuperar uns minuts.

No vaig voler recuperar massa temps, ja que feia fred i tenia ganes de tornar a pujar i millorar el temps que havia fet, encara no hi havia temps reals però se sentien 14' i jo havia fet un 15'35" segons el meu rellotge.

La segona pujada vaig sortir més trànquil però molt concentrat i sabent quin tipus d'esforç m'esperava. Em vaig trobar molt millor, més a gust i vaig disfrutar més la pujada. arribant a dalt em va atrapar el raúl lópez que pujava com una moto ( havia sortit 30s després meu ) i em vaig pegar literalment a ell, vam anar plegats fins agafar un altre grup més nombrós (mingo,ferran...) , on ell va fer un canvi i jo em vaig quedar una mica, però apretant les dents a tope vaig fer l'esforç final i quasi el vaig tornar a atrapar, el ferran s'havia enganxat a mi també com una lapa per esgarrar segons al crono!!! Vaig arribar molt tocat i just a meta i a terra directe. Objectiu complert 15'14" millor que la primera i final d'agonia!!!

Al arribar abaix el meu fan incondicional ( DANI) m'esperava una mica gelat i fent fotos. Aviam qui té un amic que el vingui a veure a la nocturna a -10ºC, de nit, amb vent i amb una càmara de fotos i animant, eres la leche Dani!!! Vam prendre un té calent i ràpid a dintre ( sala on hi havia el pica-pica ) que estava costipat. Un cop a dintre ja em vaig trobar millor i vaig començar a recuperar els dits que se m'havien gelat durant la pujada.

Per acabar es va fer el sopar, l'entrega de premis i el sorteig on com de costum no em va tocar res.
Poso els resultats, és la web d'skimo i mireu abaix a results, i m'en vai a cuidar el costipat que el diumenge tornem a tenir "batalla" entre nosaltres per la selecció de copa del món.

http://www.skimountaineering.org/node/45?IdEvent=1155&IdRace=3