Tossa del cap de siscaró

Pujant al refu...per la canal ampla
Refu de siscaró

Avui havia de fer llarguet i he anat a la vall d'incles i la intenció era fer el pic de la cabaneta. Quan anava pujant direcció siscaró m'ho anava mirant i després de passar el refu, he anat pujant per sota el pic i al arribar a una zona de poca neu i pedres, m'he carregat els esquís i he pujat fins el pic a peu per caminar una mica. La neu era dura-tova-pols o sigui de tot. Volia fer el pic però a dalt estava molt pelat i ple de rocs i he preferit anar a esquerra fins on arribava la neu i així poguer baixar del pic quasi amb esquís fins baix, juraria que he fet la tossa del cap de siscaró ara ho mirava al mapa...i per l'alçada que hem deia el rellotge i veient la zona crec que he anat a petar per allà. La vista desde dalt era brutal( tot i que no m'hi he estat gaire perqué venia mal temps), un paradís per no parar de pujar i baixar continuament, el pic de l'alba, el circ del siscar, pic de nerassol, roc meler...La baixada l'he fet per la única canal en diagonal que hi ha per baixar del pic, ja hi havia traces d'algú altre i la neu estava força bé però no era pols seca. Avui ha pujat la temperatura i a mida que anava baixant la neu estava pitjor i més transformada. La traça estava feta fins el refu, a partir d'allà una pujava per la canal de la dreta però jo he volgut pujar just per sobre del refu i he obert fins dalt.

al costat del refu per on he pujat...


La zona per la que he pujat
El punt més alt que he arribat...amb la cabaneta al fons...
La canal de baixada amb les traces
La vista desde dalt era brutal...


Total poc més de mil metres i quasi tres hores d'excursió amb tornada amb pells del final de la carretera d'incles fins l'entrada ja que abans d'ahir em vaig deixar braços i cames tornant en skating amb la m. d'esquís no encerats i traça devers que hi havia. Ah per cert aquests dies incles està força freqüentat encara que no faci molt bon dia com avui i fa goig trobar-se parelles i avis/ies caminant amb raquetes la majoria i amb els seus animals de companyia. El que no fa tan goig és haver d'anar esquivant les merdes del seus gossos que caguen allà on volen es clar...Podien mirar de no fer-los cagar en mig del camí...

Avui revisava els entrenos i ja sumo algo més de 70.000m de desnivell, aquesta setmana però m'he trobat cansadet i avui han començat a desaparéixer les agulletes del diumenge. Propera parada vallfosca!