De curses ben poques, una la del canigó, em feia gràcia fer el pic i va ser l'excusa perfecta per anar-hi des de les angles que va ser el nostre segon camp base. Vam anar amb el cunyat i vam fer el que vam poguer, durant la setmana havíem fet una mica de tot, bici de carretera, correr, muntanya ( el carlit) escalada...bla,bla i sobretot moltes patates fregides i molts aperitius amb clares que és lo millor de l'estiu,ja,ja,ja, per tant la cursa massa bé no pintava...
Al veure que no anava massa fí i no tenia bones cames em vaig dedicar a anar fent i intentar disfrutar, el jordi estava més valent que jo però es va portar bé amb mí i no va voler humillar-me. La cursa no em va agradar gaire ja que era molt de correr i amb constants canvis de pendent que em mataven, l'únic que em va agradar va ser la part final de pujada al pic que era una xemeneia on grimpaves i al pic hi havia força ambient.
La baixada va ser un suplici i em feien molt mal les cames, total vam acabar sobre els 66ns de més de 800 persones, no crec que m'hi tornen a veure per aquestes contrades almenys per fer la cursa.
Apa ara és hora d'escalar, correr i acabar de gaudir del que queda d'estiu fins que arribi la tardor i la fresca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada