Carrilet verd o primera excursió btt amb la Júlia

Si gent, aquests dies de setmana santa vam aprofitar i vam baixar a la plana per fer una escapadeta amb la Julieta fent el carrilet verd d'olot a sant feliu de guíxols. No portàvem massa kms de bici a les cames la veritat, un parell de colls d'ordinos un parell de forns i un port d'envalira i la Neus encara menys. Per tant el cul ens va fer mal els dos dies.

Vam sortir d'olot ben tard ( 11h) ja que això d'anar amb peques és realment qüestió de logística i organització acurada. Que si la roba, que si els bolquers, que si les cremetes, que si la cullereta per dinar, les tovalloletes per la cara,els ninos per dormir, els trastos de homeopatia, de tot perquè la Julieta se sentís com a casa durant els dos dies que vam passar d'excursió.

I sense més doncs vinga a pedalar cap a sant feliu. Són 96km i 450m de desnivell positiu amb algun repetxonet maco per apretar les dents. El carrito en qüestió l'arrossegava el menda lerenda i no vaig volguer saber quan pesava en concret però calculo que com a mínim 23-24kg. Al pla cap problema roda de collons però quan el terreny s'empina us asseguro que us fa treballar fibres musculars d'aquelles que potser feia dies que no utilitzaves...ja,ja,ja.

El millor de la història però són les vivències i l'oportunitat de fer esport i estar a l'aire lliure els tres junts en una petita aventura amb un bebé tan petit encara però amb el qual ja tenim unes quantes históries que poder explicar i riure. El dia va transcorre superbé a tots els nivells, bon temps, la peque contenta i nosaltres pedalant i disfrutant com a animals. Recordo una frase de la Neus el segon dia dient-me: -el que més trobava a faltar desde feia dies és la sensació d'acabar ben destrossada...i és ben cert perqué al parar tants cops per dinar, per berenar per jugar amb ella...

Quan pedalàvem el ritme no era lent i ens sortia le vena competitiva de tirar fort i aviam qui podia més ella sola o jo amb el carrito...je,je,je. Total que el primer dia arribàvem a sant feliu a les 19h de la tarda després de pedalar durant bona part del dia i el primer que vam fer després de recollir les claus de l'habitació on vam dormir va ser anar a una pastisseria del costat a comprar teca per recuperar-nos.

Vam dormir d'aquella manera en un mini llit els tres ben juntets i amb la Julieta amb una mica de febre i els muquets clàssics de fa tres mesos. Però bé a això ja estem acostumats i al matí següent tornàvem a tenir ganes d'enfilar cap a olot un altre cop!

El segon dia vam sortir a una hora més decent i a dos de deu ja estàvem en marxa. El dia va passar de conya i a les rampes del principi cap a santa cristina i amer anàvem llençats i amb el plat volguent recuperar terreny i passant les zones més pendents rapidament. Això va anar així fins que la Neus em va dir: -tio com no afluixem jo no arribo-!...ji,ji,ji, un altre cop l'adrenalina ens havia posat a pedalar com a bojos estirant el carrito i encara quedaven uns quants kms per endavant.

El temps ens va acompanyar i molt i els dos dies vam poder anar de curt tot el dia però sense ser una calor excessiva en cap moment. El segon dia la Julieta es va agobiar un parell de cops i vam haver de parar més que el primer dia, però cap problema el viatge girava al seu voltant i amb la seva comoditat com a prioritat per tant allà ens tens parats al mig de girona fent-la caminar per la vorera i jugant amb ella i donant-li aigua. I no és maco això??

Els kms anaven passant i cap a quarts de sis ja estàvem a les preses, millor dit a la pastisseria de les preses comprant coca, donuts i amb una gana de la hóstia. Vam fer berenar hippie a terra amb una esterilla i au ben farts de dolç i vinga jugar i donar de berenar a la Julieta la seva fruiteta.

En resum vam fer quasi 200kms i 1200m positius els dos dies i el que és més important ens ho vam passar teta amb la nostra peque els tres junts. L'únic però va ser que vam veure que potser són massa kms per anar amb un bebé i per la propera vegada ens haurem de conformar amb menys hores i menys kms per dia, però ja diuen que ningú neix ensenyat!!!