Viu la vida no esperis que ella visqui per tú.

La meva foto
Canillo, Idem, Andorra
Bomber, esportista, amant dels viatges i aventures, enamorat de la meva dona i filles i tot amb full energy.

dimecres, 4 de maig del 2011

Meridià verd

Ens vam apuntar a aquesta caminada d'alta resisténcia per entrenar i sumar kms amb el meu cunyat que poc a poc he anat enganyant perqué torni a fer algun ultra. El meridià verd és una iniciativa per commemorar la mesura del meridià de Parísque va servir de base per definir la unitat del metre. El meridià verd va des deDunkerque, al mar del Nord, fins a la platja d'Ocata, al Masnou. En concret, és el meridià situat a 2º 20' 14,025" a l'est del meridià de Greenwich.
No vaig acabar massa bé el dia abans, ja que estava sopant a les 12 de la nit i em fotia al llit per allà la una preparant trastes. Per acabar d'arrodonir-ho em vaig llevar a les 4.10 A.M i vaig dir aquella frase típica de:" va dormo cinc minuts més que tinc son..."i el següent que vaig sentir va ser el móbil i el meu cunyat trucant-me a les 4.50. Joder, merda m'he dormit, vinga a derrapar! Total vaig agafar trastos i entrepà i au de berga a sant joan de les abadesses a ritme alegre en cotxe per arribar a temps.
Vam arribar bé de temps, agafar dorsals, acabar de decidir roba si roba no, cafetet, visita al roca i au sortida!
Eren les sis trenta quan vam sortir i feia fresca, em vaig abrigar una mica massa i a la mitja hora ja tenia calor, vam treure jaquetes en marxa i vinga dale que te pego. Vam sortir junts amb el Jordi ( meu cunyat, patrocinat per Crazy Idea, je,je,je;-)) i jo vaig donar un ritme alegre per ser una cursa de 74km. Al ser caminada la majoria de gent van caminant evidentment, però sempre hi ha uns quants masoquistes que van una mica més rapid. Ens vam trobar de seguida a davant i anàvem tercer i quarts.

Els primers 18-20kms van ser realment espectaculars, tot camí estret de correr, algun tram a peu força dret, baixades tècniques, pedres, fang, aigua, paisatges brutals i desconeguts per mi...simplement idíl.lic! Vam arribar a l'avituallament dels 20km i només vam dir que elogis...a part allò estava ple de beure i jalar.

Quina desil.lusió vam tenir a partir d'aquest punt quilomètric...el camí estret i perfecte es va convertir en pista ampla per anar en btt i força trams de carretera on fins i tot vam coincidir amb uns cotxes que feien un ral.li!!! També va arribar el mal de cames de fer tant de pla i ritme tan constant i d'estar els dos poc habituats a aquest terreny. Això va ser sobre el km 25-30 per mí i cap el 60 pel Jordi. A mí em feien mal els isquios, els glutis, el tibial...bufff i algun més que no sé el nom...

De posició no variàvem ( tercers-quarts) però el cansament per part meva era notable i ja no podia correr a tot arreu, el Jordi vinga esperar-me i jo vinga cagant-me en tot. Per sumar més desgràcies ens vam perdre a un lloc que es deia can ton xic. Vam arribar allà i no hi havia cintes, el Jordi va tirar enrere fins on jo ja no el veia i em cansava de veure'l correr tota l'estona i no va trobar ni rastre de cap desvio.

Total que mirant el mapa que teníem i demanant a dos persones que van passar per allà vam agafar un camí de pujada cap un collet on hi havia una carretera i on seguien les cintes. Vam perdre una bona estona. Els avituallaments seguien sent molt complerts però ja no estàvem tant contents amb el recorregut, és més, els avituallaments estaven al final del poble allà on no hi havia ni cristo i després de fer una ruta turística per dintre de cada poble.

Cap el km 60 les meves cames van començar a reaccionar i es van adonar del que estava fent,ja,ja,ja, i llavors vaig tenir un petit "subidon" que va coincidir amb un "baixon" del Jordi. Després d'un avituallament vam tenir un despiste i ens va passar un altre corredor, però cap dels dos i sobretot jo no vam provar a seguir-lo, el veiem a poca distància. Entre els dos ens vam anar animant mutuament i finalment després de 8h42' i 19" arribàvem a viladrau amb 74km al sac i uns 2300m de desnivell acumulat i mal a tot arreu però contents per haver acabat. A l'arribada vam entrar amb les nostres nenes i acte seguit vam anar a devorar un plat de macarrons en aquest bonic poble. Ara ja pensant en la propera que serà l'ultratrail de bcn el 14 de maig on segur que fresca no passarem...110km i 4500 acumulats pel garraf amb una mica més ja de kms a les cames.

1 comentari:

Armen ha dit...

Si que és benparit el teu cunyat, je, je, je!!!!!!! Bona crònica!! ja veig que t'has documentat. T'informo que l'ultra de BCN no té 4500m. d'acumulat, sino de POSITIU, així que aquest cop si que tindrem pujada, ole, ole!!