divendres, 18 de maig de 2012

De ojos va la cosa

Fa mesos que no escrivia res al blog, i no perquè no tingués res per explicar si no perquè ser pare m'ha obligat a redistribuir el meu temps lliure i a dedicar les tardes íntegrament a les meves dones i la veritat els matins ja els ocupo amb tota classe d'activitats.

Ara tindré uns quants dies per explicar-vos coses. M'han operat d'un despreniment de retina a l'ull dret i tinc un mes de baixa. Em van operar dimecres passat, tot va anar molt ràpid. Dilluns al vespre després de baixar d'entrenar per sobre casa ja vaig notar que no veia gaire amb l'ull dret. Al comentar-li a la Neus i explicar-li els altres símptomes que ja feia dies que tenia va buscar a internet i ens vam espantar; allà parlava de possible despreniment de retina, no sabia massa en que consistia però no sonava massa bé.

Al dia següent el dr avellanet va confirmar els pitjors pensaments i em va confirmar el despreniment. Em va dir això s'ha d'operar ja, aquesta mateixa setmana, collons això anava en serio i no era una operació normal era greu.
La retina està a la part interior posterior de l'ull és com una tela i allà es projecten les imatges que després el nervi òptic envia al cervell, si es desprèn aquesta fina capa et pots quedar cec.

Al dia següent a la tarda ja teníem hora per operar-me a l'hospital de bcn, on operen als jugadors del FCB. Tot va anar genial dintre la gravetat, la veritat que jo estava ben acollonidet abans d'operar-me però vaig veure que estava en bones mans i bons professionals i em vaig tranquil.litzar una mica. L'operació va durar dos hores entre tot. Ens van tractar molt bé i de seguida que vam acabar vam tornar a pujar a berga. Després de passar la nit intentant dormir el pitjor va ser el viatge fins a casa, em vaig marejar moltíssim i tenia ganes de vomitar i no estava còmode de cap manera.

La pitjor part de totes és la que estic passant ara mateix ja que haig d'estar en repòs absolut i mirant el terra constantment ja que m'han tret l'humor vitreo i m'han posat una bombolla de gas al 24% que empeny la retina i farà que es torni a enganxar un altre cop.

Imagineu-vos passar tot el dia mirant el terra i cada hora tinc la sort de poder-me posar panxa amunt amb el cap penjant mirant el sostre, tremendament emocionant no?

Ho estic complint estrictament perquè m'hi jugo la vista i tampoc és un tema per fer el ruc gaire.Porto amb avui dos dies i me'n queden cinc més fins dimecres. Sort del telèfon, l'ordinador portàtil i els llibres, que dit sigui de pas m'anirà bé per acabar-ne uns tres que tinc pendents, el del Marcel zamora, el de l'Edurne i un del Murakami.

Aquest cap de setmana tenia pensat participar en el vertical quiri del dissabte i la pedalada escanyabocs del diumenge, i el dia 27 també volia corre la marató de muntanya de berga, tot això eren els meus objectius aeròbics juntament amb el triatló olímpic que es farà al juliol a andorra i de moment els tres primers queden per l'any que ve. Intentaré preparar-me pel triatló si puc tornar a entrenar a partir del 17 de juny a algo abans.

L'altre gran principal objectiu de la temporada és escalar i aquest veurem si també el puc retornar a partir del 17 de juny o abans, aquest em fot perquè ara començava a foter-me en 6c i començava a veure color com es diu en aquest món, però hauré de tenir paciència i acumular ganes per la tornada.


3 comentaris:

El Cargol ha dit...

Collons !!! quina putada !!! cuida't i pren't-ho amb calma !!!

Javier ha dit...

Cuida't molt Xavi, ànim!!

Kairo

XAVI CAPDEVILA ha dit...

Gràcies Javi, està siguent dur això però haig de pensar en positiu i mirar endavant que ja queda menys...