Ahir al matí vam córrer el campionat d'espanya de cronoescalada a Sierra Nevada. A priori hi havia un nivell de por, no molta gent, peró molta qualitat: Kilian, javi, miguel, oscar, manu, pinsach i evidentment nosaltres cinc.
El viatge va ser una mica llampec, avió bcn-granada a les 15h, a les 17h arribada a granada, directes cap a Sierra Nevada (19h ), 30' de moure cames, brifing, sopar i dormir.
El recorregut es va escurçar uns 200m de desnivell ja que donaven molt fred (- 10ºc) i vent ( 130km/h) a 3200m, això la gent que feu muntanya calculeu la sensació térmica que podíem arribar a tenir...
Vam dormir al CAR de Sierra Nevada, a 2300m d'alçada, un lloc ideal per fer estatges d'entrenament i guanyar globuls vermells, amb unes instal·lacions molt bones per la pràctica esportiva i la búsqueda del rendiment màxim amb tot un seguit de metges i especialistes al teu servei per un preu molt raonable.
El dia abans vaig tenir molt bones sensacions fent 30' de pells durant la tarda, per tant tot feia pensar que si em controlava a la sortida podia fer una bona crono tot i no ser la meva especialitat.
La sortida va ser "lenta" i em vaig situar darrere del Joanet i Armand, mentres el Kilian no parava de córrer amunt com si algú el perseguís...El Xavi estava uns metres més endavant i el David tenia problemes amb la fixació. Vaig anar a buscar el Xavi i vam anar un rato junts, després vaig voler agafar a un guàrdia civil una mica més endavant i aquí em vaig quedar un bon rato amb ell. A la meitat de la cursa, on hi ha la Neus animant i fent fotos, muak, muak, el Joanet em va pillar i després d'animar-me ( que fort està el c. ) va anar tirant, jo feia lo meu, massa ràpid per mi. Més tard m'agafa el Xavi i ens fotem uns quants canvis de ritme "d'orgull" andorrà, jua , jua, jua. Arribant a dalt jo miro endavant i em sembla veure l'arribada i el Kiko galera animant-nos, venga, venga! M'emociono i penso que és l'arribada, pum, canvi de ritme i es queden el Xavi i el guàrdia civil, ole , ole , els guanyo-penso jo-. Quan arribo a la seva alçada em diu "venga ,venga, solo quedan 150m de desnivel, unos 10' de carrera", la virgen penso jo, no era aquí??? Pues no, hala recuperate del sofocón y sigue sufriendo c..., m'adelanta el Xavi i intento que no em deixi apretant tot el que puc, però em treu uns metres preciosos... Últims 5' d'agonia infernal amb vent inclós de costat i arribo a 13s d'ell i davant del guàrdia civil, grrrrrrrrrrr, quina ràbia! El Joanet ens va treure algo més d'un minut i el Kilian algo més de 6', s'ha acabat la crono, 56' d'agonia, que cansat estic i quin mal d'isquios i tríceps.
Després de dinar i entrega de premis, marxem volant cap a caseta i ens despedim de les espanyes, ens ho hem passat molt bé, ho hem donat tot i estem força contents.
Resultats: http://www.skimountaineering.org/RESULTS/2009/2009_01_11_Sierra_Nevada.pdf
També poso el link del picasa perqué veieu les fotos que la Neus ens va fer: http://picasaweb.google.com/ntortg/CursaSierraNevada#
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada