Viu la vida no esperis que ella visqui per tú.
- XAVI CAPDEVILA
- Canillo, Idem, Andorra
- Bomber, esportista, amant dels viatges i aventures, enamorat de la meva dona i filles i tot amb full energy.
dimecres, 25 de març del 2009
Avui hem anat amb el meu amic-veí-company de feina i d'equip, Joe a pujar el pic d'escobes sortint de la vall d'incles. Hem sortit per allà les 9 i poc del matí del principi de la vall d'incles, encara hi ha neu a la carretera i avui l'estaven començant a treure. Feia fresca i fins al cap d'un bon rato no ens hem tret la jaqueta. El dia prometia, sol, material lleuger i objectiu pujar per la canal central. Hem anat equipats fins les dents pel poc pes a que estem acostumats a portar sempre, casc, arva, sonda, pala, corda, piolet lleuger, algo de beure i xocolata com no!
Hem pujat cap a juclar pel costat dret del riu, al costat contrari d'on puja el camí d'estiu. Al arribar a l'estany primer una vista espectacular...Hem passat el primer estany, el Joe per sobre i jo pel costat fins que ha sentit uns quants cracssss i llavors ha seguit la meva traça...ji , ji , ji. El segon l'hem passat per sobre els dos ja que feia "bona pinta" i hem seguit pujant directes cap a la base de la canal central.
Poc abans de posar-se molt dreta hem trobat un replà per fer el canvi tranquil·lament i ens hem calçat els crampons a les botes i hem posat els esquís a la motxil·la. El Joe ha obert traça per la neu dura, i al cap d'una estona n'hem trobat una antiga d'un company de feina que ens va donar la idea de venir...Hem anat tirant i cada cop es posava més dret el tema. Després he passat jo davant i hem arribat al tram més dret i complicat on la canal es feia estreta i hi havia gel de no molt bona qualitat ( no som experts però es trencava fàcil al picar amb el piolet ). Aquest tram ha sigut entretingut ja que no estem massa acostumats a pujar canasl amb gel i a fiar-nos del material lleuger que portem per fer curses a l'hora de fer "alpinisme-cutre". Total hem passat el tram jugant amb el gel i la roca de l'esquerra i més amunt tornava a ser neu dura amb pendent d'uns 45-50º i sense més hem arribat al petit collet abans del pic. Grimpadeta fàcil però entretinguda fins el pic, foto, tros de xocolata i avall que feia vent. Hem crestejat una mica fins trobar una bona canal per poder baixar fins el coll de l'alba i au cap els estanys un altre cop. La canal de baixada tenia una neu dura d'aquella que penses:"que no em fallin els cantos perqué sinó m'arraparé amb les ungles"...
Una mica de pells per passar els llacs i avall fins el camping, allà skating per la banda esquerra fins la furgo quasi, quasi.
Resum: 4h d'excursió, 1100m de desnivell,2500 calories cremades i una canal molt xula i algo técnica per nosaltres, en un dels pics més estétics i entretinguts d'Andorra. 137 puls mitges i 177 màx.
A la tarda he fet una mica de btt perqué el meu cos no s'oblidi de l'objectiu que tinc al cap i pel duatló de centelles que faré diumenge. He fet el "meu circuit urbà" escaldes-andorra( obac-sacalma-can diumenge-coll de jou-quatre camins-rec de sant ermengol...) fent totes les pujades i baixades empedrades que he trobat, amunt i avall, habilitat, poténcia, xispa i en definitiva passar-ho bé durant una hora i mitja pel mig d'andorra amb btt. 595 m de desnivell uns 20km, 1096 kcal cremades i una mitja de 134 i una màxima de 173 puls.
Dia complert si senyor, ara a clapar que demà treballo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada