GRÀCIES!!!

A la Neus sobretot, al Jordi, a l'Anna, a la Xesca, a la Núria, a la meva mare, a la Begoña, a l'Arantxa, a la Maria antonia, al meu pare que al final no va poder venir per no trobar-se fí i també al Dani, al Marc, als amics que em van donar molts ànims i alguns consells (Miki): Joe, Ferran, Xavi, Cosí, Eloy, Miquel, Dodo, Putxi...etc, etc, als que em van venir a veure perqué constantment es feien sentir i m'animaven i em donava la sensació de correr com a casa, estaven a tot arreu, i a més tota la familia de la Neus em van donar una sorpresa enorme perqué jo no sabia que vindrien...punyeteros!!! Moltes gràcies a tots/es per ajudar-me d'alguna manera a ser finisher en l'Altriman.

La veritat que dijous tarda quan vam arribar s'estava de conya als angles, caloreta, aigua del llac molt agradable, tranqulitat...Però divendres tot va canviar, va arribar mal temps, fred, boira, pluja...total uns ingredients força empipadors per fer un triatló "d'estiu" extremament dur de per si sol...


El dissabte va començar molt aviat el dia, a les 3h50' campana i amunt, no vaig poder dormir gaire pels nervis però tenia moltes ganes de començar el dia que se'm presentava per davant, abans de sortir de la furgo...quan vaig sortir feia 4 graus...joder!!!però si estem a l'estiu!!! Però clar ja sabeu:"la muntanya és la muntanya" Jacques Soulié dixit.
Per esmorzar el menú va consistir en tot el gatosport que em va cabre a la panxa abans de vomitar i un café ben calent per entrar en calor i espabilar-me.
El material ja el tenia preparat del dia anterior tot per bosses i disciplines i tan sols vaig haver de posar-me un xandal i una jaqueta paravent d'hivern i au cap a la sortida.



Un cop a boxes, una mica de mandra pensant en tot el que havia de fer per endavant i el fred que paria més semblant a les curses d'hivern que a un triatló. A la que em vaig posar el neopré ja vaig estar de conya clar amb la rasca que fotia es nota el que protegeix el neopré.

Al no estar acostumat a tota la logística del triatló i la mandra, vaig demanar l'hora i faltaven cinc minuts per sortir, corre, corre cap a la sortida. Em vaig posar en tercera o quarta linia i tan sols vaig tenir temps de mirar a l'altre costat del llac on hi havia una llum de referéncia i em vaig dir a mi mateix disfruta al màxim!


L'aigua estava a 19 graus, algú em va dir 14...no sé el cas és que amb el neopré estava de conya. Vaig sortir tranquil i agafant ritme poc a poc, al principi quatre cops i ja està tothom al seu ritme. Anava mirant l'altre costat del llac i estava força lluny, collons només veia una llum que enlluernava la hóstia i no em deixava veure la boia. El circuit eren dos voltes de 1900m cadascuna i sortint a fora l'aigua entre la primera i la segona. M'ho vaig passar molt bé nedant i pensava continuament en els consells del "mestre" Miki: a la natació calma...en algun moment en vaig desorientar bastant ja que erem pocs nedadors i a estones em trobava sol i no sabia si m'havia perdut o que...però després sempre trobava algú, no tenia ni idea de com anava i em vaig concentrar a no tragar aigua perqué de tant en tant venien petites onades amb el vent i em vaig fer un fart de l'aigua de matemale.
La segona tornada se'm va fer una mica llarga perqué semblava que ja arribàvem però no acabava d'arribar mai...
Es va acabar l'aigua i començava el triatló per mí.




A la primera transició em vaig empanar com una mala cosa, suposo que entre el fred que feia i la meva manca d'experiéncia vaig trigar 13' en canviar-me, que si tapo con el barnús, que si hace frio que si la pobre Neus animant-me, que que ropa me pongo, joder quin fred que feia i ara he de marxar en bici? El Ruben va arribar més tard que jo i va marxar molt abans...Al final vaig marxar i vam començar el festival de ports. Vaig beure un xupito de suc de taronja i un parell de petits entrepans un de tonyina i un altre de tomàquet.

D'entrada el de quillane, res quatre repetxons per escalfar, després el col de la llose amb alguna rampeta on vam començar a entrar en calor però és curtet vaig passar al Ruben que havia parat a pixar i el vaig animar peruqé em seguís i anéssim junts.
Encara fotia fred i la baixada fins aiguatebya i talau va ser llarga i revirada. Abaix de tot ( Railleu ) vam tornar a enfilar amunt el col de creu, molt suau abaix i amb rampes dures a la part alta. Després abaix fins matemale i els primers crits d'ànims de la Neus i el Dani i el Quim.

En tot moment vaig intentar portar un ritme alegre però sense suar massa, entre els dos umbrals diria jo. Després baixada molt llarga fins el peu del Pailheres i a Mijanes avituallament on tornaven a estar els meus supporters.

Pujant el Pailheres vam tenir molt vent, tot i així seguia passant a gent al meu ritme, al arribar a dalt molt fred i vent i em van donar un diari per tapar-me i em van dir allez garçon! Avall sense poguer jalar ja que la baixada és molt rapida, em vaig creuar amb l'Ariadna que pujava per l'altre costat i vam intercanviar uns crits eeeeeeehhhehhehheheh!!!
De seguida i sense temps per massa res pradel amunt i em vaig forçar a jalar dos entrepans ja que estava a la meitat de cursa i tan sols m'havia anat fotent un gel cada hora. Després vaig apretar una mica ja que sabia que abaix era la part més dura i podia passar a un parell de socis,je,je,je.

Més tard van venir el garavel que em va passar molt bé i carcanieres no tant perqué no ho coneixia però tenia forces i anava rient de pensar en l'animalada que estava fent. La calor va arribar per fi i em vaig poder treure roba a fondo. La comitiva de supporters estaven a tot arreu i no paraven d'animar-me a tope a cada lloc on estaven.


Al canvi vaig arribar força sencer després de 8h47' pedalant, tenia ràbia i ganes de començar a correr i intentar seguir guanyant posicions, anava dintre els vint primers. Però també tenia por de com respondrien els meus genolls que m'estaven fent mal desde feia estona en la bici. Aquest cop em vaig esforçar en fer un canvi més digne i després de canviar-me tota la roba i agafar tots els gels i el meu ipod vaig començar a correr amb passes curtes i molt progressiu.




Sortint del canvi vaig veure el clavero que el tenia allà mateix i això em va animar molt el vai passar sobre el quilómetre 4 i el vaig animar a anar junts però crec que ell es va venir una mica abaix. No tenia massa ganes de menjar i notava la panxa moguda per tants gels, per tant vaig pensar que hauria d'anar bebent i menjant el que fos però en petites quantitats; fruita i aigua+coca. Així vaig anar fent amb dos parades incloses al lavabo...llavors vaig deixar de menjar taronja, vaig poguer correr a totes les rampes ( i n'hi havia de molt dures ) i em notava molt bé, amb moltes ganes, força i amb collons com em va dir el Miki. Vaig seguir remuntant posicions i veia que la gent ja començaven a no estar per hósties... i jo encara tenia piles!!!15,14,13,12,11 i fins el desé a falta d'uns 5km per meta,ole,ole, xaval que te sales! El circuit era divertit, hi havia de tot, trams plans d'asfalt, pujades dures , baixades, camí...molt variat. També la meva mare, la meva tieta i la meva germana van venir per animar-me i em feien posar la pell de gallina.



Els genolls em feien mal però anava aguantant, pensava sobre el quilómetre 25-30 en el hombre del mazo que em comentava el Miki, però algo deuria fer bé perqué no va arribar mai, ja, ja, ja.

Sobre el quilómetre 40 la Neus em va dir que tenia el nové a dos minuts i vaig pensar que potser el podria agafar...al entrar al poble últim avituallament i vaig veure un tio davant meu, però no veia si portava la cinta al coll o no ( és el que et donaven per diferenciar la gent de la primera volta de la segona) i vaig parar a fer un gotet de coca perqué pensava que quedava un tros per arribar, merda vaig demanar-li al Jordi on era l'arribada i em va dir allà mateix al pavelló, joder vaig esprintar però ja no vaig poder agafar-lo, em va treure deu o quinze segons!!!

Al final desé en el meu primer ironman, 1h16' ( 65é) en la natació, 8h47'( 10é) en l'etapa del tour, 3h56' (6é) en la meva primera marató i molt content sobretot per acabar, que era el meu primer objectiu i més encara per estar just en el top ten d'una cursa tan dura i selectiva fent-me l'entreno made-myself!!!

Ara toca descansar fort i llarg, tinc ganes d'escalar una mica i fer algo de muntanya suau, però oblidar-me uns dies de hores i séries, transicions i etc,etc, per tant el meu blog el dedicaré a les novetats de material i noticies d'esports fins que torni a entrenar de veritat.

Moltes felicitats als altres andorrans del club que també van acabar, el Josep i el Ruben que s'ho van currar de veritat ( tot i passar algun mal moment ) i van saber patir per arribar a ser finishers, el clavero no sé que li va passar i a l'Edu enhorabona pel podi.

DE NOU AGRAIR A LA NEUS, A TOTA LA FAMILIA, AMICS, CONEGUTS I ALTRES ELS ÀNIMS I LA FORÇA QUE M'HAN TRASMÉS PER PODER ACABAR AQUESTA CURSA!!!

Les fotos són gentilesa de qui ja sabeu no cal que us ho digui,je, je, je!!!