Viu la vida no esperis que ella visqui per tú.

La meva foto
Canillo, Idem, Andorra
Bomber, esportista, amant dels viatges i aventures, enamorat de la meva dona i filles i tot amb full energy.

diumenge, 27 de desembre del 2009

Rescat

Les "nenes" arribant al cap d'entor amb les pistes del tarter al fons

Sota el cap d'entor amb el cavall al fons
El vent formant plaques
El menda i ...
la béstia!
Avui al matí-migdia hem anat a fer una pujada a sobre de casa, zona d'entor. Hem començat a pujar poc a poc amb les dos noies que avui m'acompanyaven, la Neus i la Xénia, hem anat pujant resseguint la traça que ahir vam seguir amb el Joe, pujant primer pel bosc fins els planells d'entor i després seguint el llom fins el cap d'entor. Allà hem tornat a trobar el cavall que ja ahir vam veure. Ens hi hem apropat i hem mirat de donar-li una barreta per menjar ja que el pobre estava molt amunt ( 2500m) i allà tot està ple de neu. El punyetero se l'ha jalat rapidament i sense immutar-se i hem mirat de fer-lo baixar amb nosaltres però no hi ha hagut manera, ahir ja vaig trucar a un colega bander que tinc per dir-li però avui el pobre encara rondava per allà dalt...rascant la neu per buscar herba. La baixada ha estat molt divertida com sempre per aquesta zona i després he anat a fer 5 baixades llargues a les pistes de dalt de tot avall sense parar per escalfar les cames una mica, avui l'àliga estava bastant impracticable amb neu crosta que es trencava i feia complicat girar...
En muntanya s'ha d'anar al tanto perqué ja s'han format plaques de vent i a sota està molt dur, de moment per això hi ha poca acumulació de neu.
Acabo la setmana de recuperació i sopars-dinars una mica enganxat de les cervicals però amb bones sensacions davnt de tot, ahir vam fer una pinzellada d'intensitat i pujàvem rapid!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

tot junts, podriem salvar al cavall

XAVI CAPDEVILA ha dit...

vale que se te ocurre???