De seguida que vam arribar ens vam apoderar del refu, vam deixar esquís i pells amb un costat i vam començar a fer foc i treure coses per jalar i combatre el fred! Les noies van preparar les verdures per la sopa de galets i els nois vam preparar el foc. El Joe de seguida es va tornar boig i va començar a preparar montaditos de foie i més tard jo els vaig preparar de salmó fumat, no ens vam estar de res, teníem de tot. Al principi ho vam acompanyar tot de cervesa. Mentres la sopa es feia vam picar pernil, llonganissa, foie, salmó...a "tutti plen"!
Un dels petits inconvenients que vam tenir va ser que no vam encertar amb les mides de les piles que ens feien falta per fer funcionar un radio-cassette super modern amb clau usb i tot que ens havia d'amenitzar tota la vetllada...
Llavors Joe-Mcguyver va treure profit del seu cervell i es va posar a intentar connectar les piles grosses que teníem amb esparadrap i fer funcionar el maleït radio-cassette.
Va ser tot un espectacle i un fart de riure veure a Mcguyver intentar-ho una vegada i un altra, ja ,ja, ja...i va arribar a fer funcionar la llum vermella però allò no va xutar en tota la nit...ohhhh!
Amb el foc encés escalfant-nos i fotent-nos de fum fins les orelles...van anar passant les hores fins arribar l'hora de sopar.
El sopar va ser brutal, sopa de galets amb verdures i embotits...tres o quatre plats...
Després ja ben botits entrecots de cal jaume a la brasa...mmmmm
Per postre el típic raïm i torrons amb cava...
Tot acompanyat d'un vinet negre boníssim i un fart de riure!
Les campanades van ser donades pel Joe i un servidor cadascun picant en un lloc diferent i amb una sincronització própia de portar deu copes de més, les noies encara ara riuen, ja,ja,ja!
Després una mica de bailoteo amb el mp3 del Joe, intercanviant-lo per parelles i una mica de cava i molts riures...
Total cap a quarts de dues ja començaven a estar cansats i vam muntar el dormitori al terra i en bateria per donar-nos escalfor això si abans aïllant molt bé el terra.
Vam dormir més o menys i al matí seguent després d'agafar forces amb una xocolata calenta ( made by Joe) i coca ( made by Neus) vam fer la baixada fins la furgo ja que el dia no acompanyava gaire per anar d'excursió i també la mandra ens va guanyar.
La baixada va ser molt divertida i perquè ho veieu us poso un video...
Segur que tornarem a fer un cap d'any d'aquest rotllo i potser no caldrà celebrar res per tornar-ho a fer, va ser molt divertit!
4 comentaris:
Quina sort viure per aqui dalt !!!! Enacara no he trpitjat neu i en tinc unes ganes !!!!.....
Si noi som molt afortunats i ho aprofitem a fondo!
Quina bona manera de celebrar el nou any!!!! el radiocassete no té desperdici!jua,jua
encara ric quan recordo alguna escena, sobretot les campanades i el bailoteo...ja,ja,ja...ho hem de repetir amb més colla i potser en un refu més gran...
Publica un comentari a l'entrada