Us explico, el "wally" en qüestió, és el nom que la Neus li ha donat al virus que tenia dintre i que l'ha tingut dos setmanes clavada a casa, feta caldo i amb maldecap, gastritis i de baixa. Ahir ja es va trobar millor i avui hem anat junts cap a la zona de coms de jan, més aviat a la dreta fins a sota de la portella de la coma de varilles. Hem seguit una traça genial que havia fet un "exércit" de gent que hem enviat abans d'anar nosaltres, ji, ji, ji. Hem fet una pujada fins un bony sota la portella
( on arribava la traça ) i hem baixat seguint una mica les traces que hi havia. Dalt de tot la neu era dolenta, crostra, ventada...però al bosc era de somni. Al bosc ens hem perdut com quasi sempre em passa i hem acabat fent el jabalí entre branques i arbres i pedres. Ella ha marxat i jo he fet una altra no fins dalt, fent uns quants canvis. Les fotos que posar
Aquesta de la dreta no és d'avui, és de grau, però m'agrada per la de ratllades diferents que hi ha, conteu-les...
2 comentaris:
a la merda el wally, i viva el retorn a una vida casi normal, el important d'aquesta vida es la salud
ji ji, gràcies grandullón, potser les taronges de la lola m'han ajudat... Moltes gràcies!!!
Publica un comentari a l'entrada