dimecres, 5 de novembre de 2008

YES WE CAN.

Crec que és impossible començar un escrit avui amb algun altre titular que no sigui aquest. Aquest no és un blog polític, començant perqué no en tinc ni idea de política. Però el que si que em crida l'atenció és el que ha aconseguit aquest afro-americà al país de les barres i les estrelles, un país MOLT extremadament patriótic i amb més problemes dels que sembla a priori. Ha aconseguit donar il.lusió a molta gent que viu en la miséria i fer-los anar a votar, això és molt important. M'agrada la gent que trenca amb els mites, amb la história, amb el racisme, gent que s'arrisca a perdre, la gent lluitadora que lluiten sense saber que passarà però lluiten. Sens dubte ha fet realitat el somni americà on tot és possible i ha trencat tópics i ha fet história. Enhorabona al Sr.Obama!!!

Deixant de banda el tema polític, vaja rotllet que us he escrit, us parlaré de que avui he pujat a Grau-roig a entrenar. Grau Roig, ara Grandvalira, és una estació que em porta molts records de la infància, ja que va ser en aquesta estació on vaig aprendre a esquiar i on veníem amb els meus pares els caps de setmana a jugar amb el trineu ( de molt petits ) i a esquiar cada cap de setmana, ja de més grans.


Doncs res, l'estació està com sempre, amb tot de telecadires en comptes de telearrastres i amb més edificis que fa uns anys.
M'he tornat a sorprendre de la quantitat de neu que hi ha per l'época en que estem, sens dubte aquest hivern pinta molt bé. He pujat per les pistes dels antics coma 1 i 2 i he anat fins el coll blanc. Han retracat desde baix de tot, però no està llis, està tot amb grumolls grossos i quasi es va millor fora pista. He baixat al Pas i he tornat a pujar, impecable, grumolls, però molta neu, després fins quasi el pic blanc i avall. Per acabar he anat a mirar la zona de montmalús. Perfecta, he pujat per una traça bastant bona que pujava per la pista ( dic bastant bona perqué la gent té la mania de fer unes traces directes el més recte possible, que per fer una crono està bé però per entrenar no cal anar sempre tan "tieso")fins el recordatori del viladomat. Està de muerte, les traces pujaven al coll de montmalús, però jo per avui ja en tenia prou, el cap de setmana hi tornaré, de baixada m'he despistat dos cops i m'he amorrat a terra, ole, ole, les dos primeres faves de l'any a andorra, ja, ja, ja.

Poso unes fotos perqué veieu que no m'invento res, "erase un hombre a una camara pegado, com diu la Neus".


Divendres, dissabte i diumenge més!!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Impresionante, gracias por la informacion, y una preguntita ya que tu eres de por alli, vamos un grupo de amiguetes a pas de la casa, unos sabemos esquiar un poquito y otros nada, que tal las pistas? faciles o complicadas?

XAVI CAPDEVILA ha dit...

Hola, no te conozco verdad? Bién, vivo en el tarter, delante de las pistas, si no esquiais mucho os recomiendo mejor ir a grau-roig primero y probar por allí, las pistas son mas faciles! Gracias por el comment.