Cronoescalada sol y nieve

Estació de sierra nevada amb el Veleta ventat

Em teniu ben acollonit amb tantes visites que hi ha avui al blog! i això que avui no he posat nenes amb poca roba o coses per l'estil, je , je, je.

Lo cosí saludant...

Divendres vam ( Neus, Ferran i jo) volar de girona a granada per anar a correr la primera prova de copa d'espanya. Vam arribar força tard a granada després de "pillar" un follon de deu pujant a l'estació amb la carretera ben nevada i un minibus sense cadenes però rient molt i ben acompanyats de lo "cosí " i la Marta de la vallfosca. L'armand ja era allà aclimatant-se uns dies abans amb l'Anna.

Lo tou de neu que hi havia

Al dia seguent va fer un dia brutal com veieu a les fotos, però clar tampoc ens podíem "linxar" molt ja que a l'endemà havíem d'estar frescos, vam sortir de l'hotel quasi amb esquissos, vaja paquet que havia caigut! i vam pujar direcció veleta uns 500m de desnivell. Les sensacions no van ser massa bones, una mica alt de pulsacions, respiració una mica més rapida del normal i les cames no gaire lleugeres eren una senyal de com m'aniria el dia després...


Fenómen de no sé com es diu que passa quan hi ha vent i -15ºc

El curtis...
La Neus...

A la tarda del dissabte es feien uns relleus però no els vam fer perquè no teníem equip suficient i tampoc ho havíem previst...per tant vam quedar-nos a l'hotel descansant per l'endemà, ens consta que van ser espectaculars però van passar molt fred.

A l'endemà les sensacions escalfant si van ser bones i la confiança que estava tenint aquesta temporada des del principi va tornar per momnets a envaïr-me...

Es va donar la sortida i va ser lenta pel que són aquestes curses, a mí ja em va anar bé...de seguida vaig agafar el meu ritme i al cap de poc el Ferran ja em va passar. Vaig provar de seguir-lo de lluny però vaig veure que anava fort i que o s'estava passant de ritme o jo no estava per seguir-lo. I així va ser després tenia al cosí davant i el vaig agafar però tampoc vaig durar gaire per tant em vaig anar quedant en terra de ningú i em van anar atrapant per darrere.

Tenia flato i respirava molt rapid i no podia fer massa res per remediar-ho excepte relaxar-me una mica als plans i acabar la cursa en la posició més digna possible. També em va atrapar l'Armand que venia amb la Mireia i tampoc els vaig poder seguir...quina merda vaig pensar!
Però mira vaig anar fent al meu ritme i després de la meitat de cursa on em vaig prendre un power em vaig refer una mica. A l'últim mur béstia vaig poder passar la Mireia i dos nois que em van passar al pla i després vaig poder passar-los al esprint final. Total disseté i un minut i algo pitjor que l'any passat. El Ferran un carreron fent desé i un bon temps, que vagi preparant la goma per la pierra, ja,ja,ja i l'Armand al seu ritme quinzé i 25" davant meu.
Davant de tot els de sempre: Kilian primer, segon caballero i a menys d'una bota el pinsi. En noies la Mireia no va tenir massa oposició de la Gemma que va fer segona i la Marta tercer


Sortida en massa



El meu company de pierra en acció

El rei de les muntanyes...


La tornada una odisea amb vols retrasats i un fart de riures a l'aeroport amb bona part de l'equip català i l'Armand fent-se ous ferrats al microones...

Armand "adrià" in action in the airport

Últim passeig a peu i maletes fins el bus que no podia pujar...

Per la resta de les europes a la traça catalana el pavelló andorrà a tope, Joe primer en nois i Sofi també noies, el Marc també primer en júniors i el Manel vuité en nois.
A suïssa en Florent també primer en la crono i vinga que això és un festival!
Diumenge aniré a fer la crononiu que des de la primera edició que vaig fer tercer darrere el Jessed i el Kilian no hi he tornat i ja firmaria ara obtenir aquest resultat...ja,ja,ja.


Lo nen fent el que podia...