Pierra menta

Fa uns dies que tenia oblidat el blog i ja és hora de posar-lo al dia. Desde que vaig tornar de la pierra menta que estava cansat i a més m'he costipat una mica i tenia molta son. Avui ja estic millor, no és que hagi deixat d'entrenar he anat fent però sense massa bones sensacions i a sobre amb una neu molt xunga. Ahir després d'anar a fer-me un massatge amb el Jordi (el meu massatgista) ja vaig començar a notar-me millor, a més he començat a correr per preparar l'ultratrail d'andorra i algun dia també he tingut agulletes, total vaja cromo de nen.

En fí us faré cinc céntims de la 25ena pierra menta...al nostre nivell...

Primer dia ja us el vaig explicar una mica, a mí em va costar arrencar i al ferri acabar, total vam acabar perdent uns minutets de res...ja,ja,ja i ja vam començar a veure el nostre lloc i el que ens depararia la pierra aquest any. Ens havien asustat molt amb les baixades i la neu dura però no comptaven amb que aquí al pirineu això de la neu dura ja sabem el que és...



Segon dia, el dia més llarg normalment i on tothom tard o d'hora sol agafar un globillo per explicar als colegues i riure al acabar la cursa...Nosaltres vam anar millor que el primer dia, ens vam entendre millor i jo vaig arrencar algo millor, al final del dia després d'innumerables manipulacions al penúltim canvi recordo unes agulletes com mai abans havia tingut fent esquí de muntanya, als tríceps i cap a l'esquena i als cuadríceps...reia perqué no podia acotxar-me per posar-me els esquís i el ferran em deia que era com un padrí...ja,ja,ja, uns passos i tot va desaparéixer i llavors la pujada maleïda va arribar, ningú se l'esperava i ningú s'havia com era de llarga...i ho va ser i força...després del canvi ens van passar el freixi-bodas i vaig intentar seguir-los fins arribar el canvi però la meva sorpresa va ser quan em vaig girar pensant que el ferri estaria allà i no hi era...res vam perdre quatre minuts de res...ja,ja,ja. L'organització ens va obsequiar amb 200m més de desnivell com de costum i 6km de més de distància per acabar una segona etapa realment matadora amb 3000m de desnivell i 37km.


Tercer dia, aquí vam començar a notar una mica l'esforç dels dos dies anteriors però els dos cops que vam passar pel grand mont et feien oblidar una mica el cansament. Tota la gent animant i cridant i passant-s'ho bé i donant molt ambient a la cursa. Va ser una etapa llargueta d'uns 2800m de desnivell i més de 3h d'esforç.


Quart dia, aquí tan sols ens quedaven per fer 1600m i dos pujades, la cursa va ser rapida des de l'inici i vam disputar una mica el dia amb l'Armand i el Manel, que no es va trobar massa bé. L'última baixada va ser entretinguda pel mig del bosc i a l'arribada vam complir el nostre objectiu d'acabar! el segon objectiu d'acabar a la premier page va ser més complicat i al final vam fer 42ens, felicitats a l'armi-manel que van quedar 30ns demostrant que l'edat de vegades juga a favor en curses llargues. L'any que ve més...