L'ex-corredor francés Stephane Brosse ha fet un article sobre el primer i esperem últim cas de dopatge en l'esquí de muntanya, és interessant i està en francés:http://www.skimountaineering.org/node/2467
Hola Isidre, que vols dir amb el teu comentari? Que sospites d'algú o saps algo??
Ricard, és veritat que vam riure molt a Tignes parlant d'aquest tema. Que es fotin el que vulguin que nosaltres tenim més mérit anant amb espaguetis i isostar i dormint a la furgo per fer hematócrit.Jua,jua,jua...Fins aviat noi!
Xavi, no, no ser res que ja sàpigue tothom. I noms doncs tampoc en ser cap, la veritat. Però crec que és obvi que no tant sols la gent que xupa ho fa el dia de la cursa (tindria de ser molt ruc)no? Però el que si que sap tothom son les porqueries que la gent es pren per poder portar millor un entrenament o poder assimilar-lo amb certa rapidesa. Això és com tot, mentre la cosa es més o menys amateur la gent va fent..Però que passa quan la cosa es comença a "professionalitzar"? Sponsor, pocs o molts diners, ajudes des de diferents estaments...La cosa ja canvia. Has d'apretar més les dents i no tothom i pot arrivar. Mira l'atletisme mateix; te'n fotaries creus si sabessis les merdes que es foten els "populars" per fer segons quines marques. No tot son espaguetis i salsa de tomàquet...;-) Felicitats pel bloc
4 comentaris:
Primer i últim?????? Perdona, però sincerament ho dubto i molt.
No tant sols es doptage el dia de la cursa.
Eeeeeeei això em sona! Quin fart de riure em vaig fer entre estirament i cubell d'aigua freda...
Siau trempat!
Hola Isidre, que vols dir amb el teu comentari? Que sospites d'algú o saps algo??
Ricard, és veritat que vam riure molt a Tignes parlant d'aquest tema. Que es fotin el que vulguin que nosaltres tenim més mérit anant amb espaguetis i isostar i dormint a la furgo per fer hematócrit.Jua,jua,jua...Fins aviat noi!
Xavi, no, no ser res que ja sàpigue tothom. I noms doncs tampoc en ser cap, la veritat. Però crec que és obvi que no tant sols la gent que xupa ho fa el dia de la cursa (tindria de ser molt ruc)no? Però el que si que sap tothom son les porqueries que la gent es pren per poder portar millor un entrenament o poder assimilar-lo amb certa rapidesa.
Això és com tot, mentre la cosa es més o menys amateur la gent va fent..Però que passa quan la cosa es comença a "professionalitzar"? Sponsor, pocs o molts diners, ajudes des de diferents estaments...La cosa ja canvia. Has d'apretar més les dents i no tothom i pot arrivar. Mira l'atletisme mateix; te'n fotaries creus si sabessis les merdes que es foten els "populars" per fer segons quines marques. No tot son espaguetis i salsa de tomàquet...;-)
Felicitats pel bloc
Publica un comentari a l'entrada