Resum del cap de setmana.

Ahir vam anar a arcalís, a la pista de la balma, on vam fer el crono, hi erem quasi tot l'equip al complert, i alguns "convidats" ( joves interesats en competir en un futur próxim ), va fer un temps bastant xungo, molt vent, algo de neu i una mica de fred. Però res que no ens haguem "xupat" tots sols entrenant dia si dia també, o sigui que tots estem "curtidets" amb això de les condicions adverses. De totes formes vam escalfar, i vam anar a la sortida ben concentrats. Vam donar la sortida i a fondo cap a dalt. El Joe va tirar davant del principi quasi al final, j.granges seguia pegat a ell i el neng, jo, el juanito, el bombero-novato i tota la colla darrere en fila india seguint. Després d'algunes patinades es va començar a fer la selecció final, j.granges va imposar la seva llei i condicions d'escalador nat, s'ha de dir que el joe va patir una relliscada-caiguda que li va fer perdre uns preciosos segons, al igual que el neng, moment el qual vaig aprofitar per atacar i passar a ocupar la tercera posició que ja no vaig deixar fins dalt aguantant l'atac per darrere del juanito.

Al final, classificació oficiosa: J.granges,joe,jo,juanito,neng,gordo,polivalent,xuxo-cohete...Pel que a les noies tan sols les dos oficials i "màquines" de l'equip que van anar juntes fins dalt, on la més jove va guanyar a l'esprint.

A nivell personal, estic molt content d'haver pogut estar per davant lluitant i "aprop" dels millors escaladors de l'equip. Els cinc primers corredors van baixar de 18'. Aquest any he canviat de filosofia d'entrenament i de moment sembla que no va malament. Ara la propera "batalla" ja serà més oficial: La nocturna del Pas on cada any es baten nous récords a la central del Pas. Veurem que passa aquest any!


Avui en canvi, he quedat amb el Marc-Sof i hem anat cap a la serrera. El dia era "fredot" com diu en Tomàs, ji, ji, ji, i amb ràfegues molt fortes de vent. Aquesta nit ha nevat una mica i aquesta petita capa de pols era d'agrair. Primer hem pujat fins un coll sense nom, hem posat crampons per practicar, no perqué fos necessari, fotia un vent de mil dimonis, i després hem pujat el bony de la pala de jan de 2525 metres. Hem baixat fins el clot i més tard hem remuntat la canal ampla fins els estanys de ransol i allà hem vist que venien un nois, un d'ells era en Jordi ballester, de la seu, amb el qual vaig córrer la mezzalama. Hem xerrat uns segons i ens hem tirat canal avall amb una neu pols molt bona fins arribar al cotxe. Total unes dos hores en marxa, 935m de desnivell i au cap a casa a dinar!



















Per acabar dir que avui també hi ha una notícia tràgica, un noi de fóra d'andorra, ha patit un accident al casamanya quant baixava del pic i ha perdut la vida. Des d'aquí acompanyo a la familia en el sentiment. Aquest fet ens ha de fer recordar que a la muntanya sempre hi ha perill, i s'ha d'anar preparat ( técnica i físicament ) i atent sempre.

Per acabar amb una altra notícia, us posaré une fotos del problema que he tingut amb les meves scarpa. Se'm va trencar un troç de plàstic de sobre la peça metàl-lica que s'enganxa amb la fixació i ara veurem com els manites del Cubil m'ho arreglen. De moment hem tret la peça i ara cal posar una altra aviam si aguanta...continuarà...Si voleu un consell reviseu de tant en tant el cargol gros que aguanta la peça per evitar que us passi com a mi.