dissabte, 11 d’octubre de 2008

ARREBENTADA DE RECORDS AL COMAPEDROSA EN UN DIA ESPLENDID PER FER MUNTANYA.




A falta de classificacions més "oficials"i totals, faré la crónica i posaré els resultats que conec sobre aquest duatló popular que s'ha fet avui.
6.30 del matí sona el móbil, ostres quina son que tinc, ahir em vaig passar amb els cafés i avui m'ha costat dormir una mica, a més la veritat estava una mica nerviós perqué ho volia fer bé.
Esmorzant de nit miro per la finestra i no vec res (evidentment) encara no sabia quin dia feia però ahir vaig veure per algun lloc que donaven sol a dojo. Miro el termómetre exterior i marca 6,4 graus Cº, bé, no fa tan fred com la setmana passada, un patiment menys!
Kiwi, cereals amb llet ( avui toca els sans) i un tros de pà sucat amb tomàquet i au a donar guerra.

Arribem a la duana amb la Neus i de moment no hi ha massa gent però ja es veu nivell: Ferran pedalant, Cosí, Cadena, collons noi això del mails és la hóstia, com corren aquestes coses, sort que és popular i entre amics, ji , ji , ji. Aviat ha començat a emplenar-se el pàrking, Ariadna, Sophie, Putxi, Guimerà, Joanet (ex-poseedor del récord de pujada), Ivan,Mingo, Josep, Barbier i així fins a una trentena i evidentment el Jaume esteve i el seu equip que són els iniciadors d'aquesta duatló.


A les 9 passades s'ha donat la sortida després d'alguna aclaració del Jaume. D'entrada han començat els atacs per part de l' Ivan ( gregari de l'Ari) tothom volia estar davant i jo evidentment anava traient el morro per allà davant amb la meva ombra enganxada sempre (Ferran pedalant) s'han succeit els atacs i descansos per part molta gent impossible enrecordar-me de tots. En tot moment volia estar davant per enganxar el possible atac bó i no quedar-me endarrerit, les sensacions eren molt bones, amb plat gran sempre (fins el segon túnel de la massana) i quan s'empinava la pendent em notava realment bé.





Els atacs i descansos posteriors se succeeixen, anem pujant i arribem a la zona de l'hospital i la selecció ha començat a definir-se una mica més: per allà davant hi havia Putxi, D.Santuré,Oscar, Ari-Ivan, algú més que segur em descuido i jo mateix. Sortint del primer túnel ja he notat que les cames se m'inflaven i començava a patir més del meu compte. A la rotonda per anar cap a Anyós ja he dit adéu al grup de davant i he vist que havia d'agafar el meu ritme si volia arribar a Arinsal sense explotar. He passat uns minuts de crisis i ha arribat el pla de la serra de l'honor ( entrada de la massana) quan pensava que em recuperaria m'ha passat un cohet advocat dit Enric, m'ha animat al passar-me però he sigut incapaç de seguir-lo, amb prou feines m'estava recuperant de l'escalfada de la pujada.

Hem seguit pujant i tenia l'Enric amb el grupillo a vista però no tenia ja gaires cames per posar-me dret i anar a per ells. Per tant m'he dedicat a acabar la bici el més dignament possible sense que em passés molta gent. Dit i fet quan vas tocat encara et pot agafar més gent, ( murphy no descansa mai ) al cap de poc, entrant a Arinsal un altre grupet caçador de cadàvers ( cadena, cosí i santuré) m'han pillat hem anat junts uns minuts ( gràcies cosí per l'empenta, que després te tornat en forma de barreta a la furgo) i també m'han deixat. Per rematar la pujada a les costes més dures arribant a l'estació em passa el Marticella i també m'anima, merda, estava fart de tanta penya adelant-me. He arribat en el mateix temps de l'any passat 54'05" i he fet un canvi ràpid per veure si podia recuperar algo en muntanya.

Per allà hi havia el cosí, el cadena, la sophie darrere amb ganes de fer-me la pell...ambientillo. He sortit una mica ofegat de respiració i m'ha costat una estona agafar el meu ritme, la Sophie m'ha pillat (pujava com una moto amb el seu estil robocop quítate de en medio que te piso ) i més endavant el Mingo, he parat un moment per ajustar-me les bambes i a partir d'allà m'he refet, he passat a la Soph i he anat a caçar el Mingo.

Arribant al refugi més ambientillo, Ivan-Ari, Mingo i Sophie-Santuré, jo amunt a per tots. començava la pujada realment dura i forta i llarga i allà poc a poc he anat recuperant algo de terreny, he atrapat al duo Mingo-Quique quan agafàvem l'arista directa cap al Coma. I llavors ja estava més content, tan sols em quedaven quatre més per guanyar, ji , ji, ji, que devien ser a Xina (Putxi, Oscar, Cosí i Cadena) aquest últim era l'únic que veia i no massa lluny. Per un moment pensava que també el podria agafar però ja no quedava espai físic, jo anava mirant al dret i resulta que el pic quedava a la dreta, buff quin despiste, total Cim d'andorra en 2h11'58" desde l'aduana andorrana.

El campió ha sigut el Putxi que espero que no participi en les seleccions per les curses d'aquest hivern perqué encara faria patir més d'un i de dos. Temps: 2h01'45" La sorpresa agradable del dia, ha sigut el quique que en bici ha anat com un cohet i que en muntanya s'ha defensat amb ungles i dents. A Núria t'ho posaré més difícil vailet, vigila l'aire de les rodes, je, je , je.

Pódium final en espera de més resultats:

Putxi 2h01'45"
Cosí 2h05'59"
Oscar sobre 2h09'
Cadena 2h11'
Jo mismamente 2h11'58" ( 5' menys que l'any passat formant duo amb el Joe, que per cert vam guanyar nosaltres dos, ji , ji, ji).
Mingo 2h14'
Quique...

Pel que fa a les noies victória indiscutible de l'Ariadna però no sé el seu temps i si ha batut el record. La sophie avui ha volgut fer un vol en helicópter per contemplar el paisatge andorrà i s'ha torçat el turmell quan estava atrapant a l'Ariadna, jua , jua, jua, que dolent que sóc. Bromes a part, tots esperem que es recuperi aviat i que torni a donar guerra ràpid. El joanet s'ha quedat amb ella i fent honor a la seva vocació i professió l'ha acompanyat a l'hospital amb el pajaro.

Resumint els tres primers nois han batut el recórd i de bastant. El dia ha estat genial ni frio ni calor, participació alta per ser popular i entre amics, molt nivell i bon entreno per Núria.

Gràcies al jaume i la seva colla per muntar-ho.

Podeu veure més fotos a:
http://picasaweb.google.com/xacapro/DuatlPopularPuntMSBaixPuntMSAlt#

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Em parteixo el cul amb les teves cròniques!!! Molt bé muki!

XESCA ha dit...

Molt bé, molt bé, aquest super blog que tens va de conya per quan la mare (és a dir, la teva sogra) em demana què feu el cap de setmana. Només hi he d'entrar i tot controlat. Però jo em quedo amb la trompa del Visol de Mestres...