L'EQUIP D'ESQUÍ DE MUNTANYA ES POSA LES PILES.

Aquest cap de setmana hem anat a Sant Feliu de Guíxols per realitzar una estada d'entrenament de dos dies i mig. Els participants han estat: J.Albós (El boss), Armand (xuxo-cohete), joe ( el previsor), ferran ( pedalant-alumne aventatjat del maestro), xavi comas ( el técnico), mingo ( despiste-crazzy-fregaplatos), i jo mateix que vaig pringar com un pardillo amb el wasabi al dinar d'ahir al japonés. A nivell técnic ens va acompanyar el Putxi i com a responsables de cuina-logística i demés el duo Imma-Neus, que per cert ens van cuidar molt a l'hora dels àpats, des d'aquí el nostre agraïment més sincer.










L'activitat própiament dita va començar dissabte al matí, ens vam aixecar per allà les 8, vam anar a fer un dejú corrent suau per camins de terra d'uns 40' per despertar el cos. Acte seguit i sense dutxar-nos va procedir a un esmorzar potent i sense complexes a base de: sucs, fruita, cereals, pa, pernil dolç i salat, café, melmelades, i múltiples barreges possibles. El menú (esportiu) del dia seguia amb una etapa de bicicleta de carretera d'uns 100km i 1500m de desnivell amb tres ports de muntanya i una crono per equips. Les coses no van començar massa bé ja que al cap de 30' de pedalar el joe va veure que la seva roda de darrere es frenava i no podia avançar bé. Vam parar, es va arreglar una mica el tema i va començar la batalla. Vam fer dos equips, equip 1 (joe, comas, albós, ferran ) equip 2 (Putxi, mingo, armand, jo) i cada equip va fer l a seva tàctica, l'objectiu era que el màxim de corredors de l'equip arribessin dalt del mortirolo abans que l'altre equip. El primer en començar les hostilitats va ser l'Armand, va atacar només començar les primeres rampes i el pilot no va reaccionar gaire i el va deixar der. Al cap d'una estona sortien els primers dubtes sobre que fer, pam! atac del mingo! Cal dir que el Mingo no va entendre ben bé que havia de fer i va neutralitzar l'atac de l'Armand (company d'equip) ell solet, al neutralitzar l'atac, l'Armand va tornar a ata car i al pilot es va moure el Joe, va fer fort atac i en una de les pendents més fortes del port va fer un brusc canvi de marxa de peu i va trencar l a cadena, després llençaria la bici amb les dos mans en un gest de desesperació i ràbia. Acte seguit el Ferran va treure el cap per les posicions de davant però darrere tenia dos llops amb molta gana (Putxi i jo) la tàctica era que jo marxés en solitari i així vaig fer, em vaig posar de peu sobre la bici i vaig agafar uns metres de distància sobre el Ferran i el Putxi que controlava la situació. Vaig arribar a dalt del petit port primer, i a 190 pulsacions, amb uns metres davant de Ferran i Putxi, els altres es van retrasar una m ica més. Un cop a dalt vam esperar el Joe que va pujar caminant amb la cadena trencada, vam decidir baixar al poble i buscar una botiga per intentar que l'arreglessin. La vam trobar la botiga, ens van deixar el tronxac... i mitja hora reparant la cadena, hi va haver gent que va agrair molt aquest descans, i van aprofitar per m enjar, beure i descansar, portàvem hora i mitja de bici.






Ens vam posar en marxa i el Joe va veure de seguit que aquell apanyo no aguantaria gaire. Va girar i se'n va tornar a casa.
Vam haver de modificar els equips i vam cedir a l'Armand a l'altre equip. Arribava els següent p ort. Aquí les hostilitats les va marcar el Ferran, Putxi i jo a roda i la resta van aguantar com van poguer. El Ferran va imposar un fort ritme i ens vam quedar els tres sols. Vaig decidir atacar, i me'n vaig anar uns metres, però el Ferran (sempre acompanyat pel Putxi) en un atac desesperat i inhumà em va tornar a agafar, el vaig aguantar i a la que es va assentar vaig tornar a atacar, aquest va ser definitiu, el Putxi també va atacar i vam marxar sols fins dalt.
Baixadeta xulíssima amb moltes contracurves, Comas i Armand se les van tenir baixant i l'Armand quasi llepa fort en un parell de curv es, som tots uns picats de la hóstia.
A continuació vam fer la crono per equips, va ser molt divertida, fent relleus contínuament en pla-baixada i animant-nos molt per donar el màxim de les nostres possibilitats. L'equip 1 va perdre dos components pel camí ( Armand i el boss). Per tant crec que vam guanyar tot i que no sé els temps reals i oficials.
Després d'això vam parar en un bar i vam fer una coca-cola-pastisset per recuperar forces i encarar l'últim port a fondo. Així va ser, aquí tothom volia estar davant i el pilot es va mante nir junt molta estona, fins que vaig fer un atac suau però progressiu que només va poguer seguir el Putxi, vam arribar a dalt ( jo esgotat a tope i ell com si res) i ell va baixar a buscar els altres, d'allà fins la casa vam tornar suaus i satisfets pe r haver fet un bon entreno i havent'ho passat molt bé.

La Neus i la Imma havien preparat un cus-cus amb verdures de la muerte i el vam devorar sense miraments. Després vam fer sobretaula, cafés i riures i anécdotes i au a païr el dinar a la platja. Vam anar en cotxes fins la platja, vam trotar suaus pel camí de ronda fins una platja molt maca per entrar en calor i poguer-nos banyar, en boles alguns!!! L'aigua estava molt bona i el pitjor va ser quan vam sortir que feia molt fred, però no pas més del que passem a l'hivern.

Múltiples compres als diversos supers de la zona ( som un equip que mirem molt l'economia) i a sopar. Vam sopar mirant un partit de fútbol sense cap interés i emoció i vam acabar xerrant de curses i de cotilleos, ji , ji , ji.. I a dormir que a l'endemà teníem més tute.

Diumenge 8h15' diana i esmorzar, complert com sempre. Els lesionats ( Armand, joe, ferran i les nenes) se'n anaven a fer rollers i bici i la resta muntanya corrent.

En total vam fer unes 2h30' ( 20,7 km de distància, 800m de desnivell i 1800 calories cremades) de muntanya corrent-caminant amb trams técnics i molta pista de baixada i de pujada. Dia espectacular i molt bon entreno, aquí no van haver-hi hostilitats menys amb una arribada en pujada on tots vam apretar les dents en un esprint.

Els lesionats van fer un parell de pujades en rollers i la Neus igual en bicicleta.
El millor estava per arribar, el super dinar al japo. Evidentment i com marca la tradició vam menjar molt, amanida, panets xinos, fregits, peix a la planxa, verdures al wok, etc, etc, etc. Ens vam deixar anar tots i totes i per un dia vam menjar més del compte i no tant sà com fem cada dia amb la consciència mes trànquil.la després de portar dos dies entrenant fort. El Putxi em va enganyar amb el wasabi, sempre ho fem amb els novatos i aquest cop vaig caure jo, que amb lo despistat que sóc ni m'enrecordava com pica allò. No paraven de desfilar plats per aquella taula i crec que els cambrers no s'imaginaven que una gent tan prima jalés tant!!!
Vam concloure l'estage amb una petita xerrada per part del Putxi i la Neus i va quedar clar que aquí posàvem el punt i seguit a la nostra preparació hivernal. Va regnar el bon ambient i la cordialitat durant tot el cap de setmana i està clar que som un grup que ens avenim molt. Per acabar agraeixo especialment al Putxi per muntar-ho i a les nenes ( Imma-Neus) per la seva feina desinteressada. L'any que ve més!!!