PODI FAMILIAR!

Doncs si, sense esperar-ho massa la veritat, tan la Neus com jo vam pujar al podi del I Triatló trail estartit-illes medes. En la tercera posició els dos concretament. El podi masculí va estar format per l'Agustí roc primer, el Marc badia segon i jo tercer. En noies la Núria picas primera, la Tina bes segona i la Neus tort tercera! Es podria dir que un podi totalment muntanyenc i tots coneguts de les curses de muntanya i esquí de muntanya i dels raids i travesses d'estiu.

Després de passar ( no dormir ) una nit al pàrking del costat de la sortida sentint crits i gent i cotxes i tot deu, ens vam aixecar i vam començar a preparar-nos per la sortida nedant. Vam agafar el vaixell que ens portava a les medes amb els germans bes, i comentàvem l'extrany i diferent del paisatge on anàvem acostumats a passar fred i pujar muntanyes a l'hivern. A les 9h es va donar la sortida i vinga a fondo cap a la platja de l'estartit. Vaig sortir a ritme mig i amb prudéncia ja que la natació no és pas el meu fort i encara no tinc massa experiència. Vam anar fent metres i la veritat que m'ho vaig passar molt bé i vaig disfrutar molt. L'aigua estava a 19ºc i transparent. A mida que passaven els metres em trobava més cómode i vaig apretar una mica, no tenia ni idea de com anava, però venia gent pel darrere. Al arribar a la platja esprint final per la sorra fins passar sota l'arc i crono aturat: 29'47" i la sensació de que podia haver anat més rapid però encara no em conec prou nedant i quasi em vaig cansar més a l'esprint final corrent que en la natació mateixa, ja ,ja ,ja. La Neus no va trigar gaire més i va marcar un crono de 32'21" i també s'ho va passar d'allò més bé.




















Llavors després de canviar-nos i beure algo començava la btt, 30km i 452m de desnivell per tant es preveia una cursa agónica i a muerte. I així va ser, un tros de sortida neutralitzada i després a fondo...em vaig intentar situar pel grup de davant i vaig anar remuntant posicions en les pujades i plans i sempre a tope ( mitjana de 176 puls i màxima de 187 ) en les baixades em recuperaven els altres. Molt de pols al principi i un cop estirat el grup cadascú anava al seu màxim, el circuit va tenir una mica de tot però massa trams plans i de carretera, algun corriol i un parell de trialeres i en una d'elles vaig llepar. Jo creia que petaria, la veritat que feia dies que no anava tan alt de voltes durant tanta estona, només veia de 180 en amunt al pulsómetre. Al final vaig entrar amb un altre noi a meta en posició 10 i 11 i molt content amb un temps de 1h15'41", la Neus per la seva part va arribar renegant del circuit que no li havia agradat gens i va fer 1h43'50".

Quedava la prova més dura i última, la cursa a peu. Sortida a les 12h15' del migdia que es l'hora que es fregeixen les gavines allà a l'estartit...De seguida el grup s'estira i al capdavant Agustí roc, pinsach i tres o quatre més i el Joanet jo i tres més a darrere perseguint-los. Primeres rampes matadores d'asfalt amb una pendent brutal i de seguida caminet molt técnic sobre el mar mediterrani. El joanet que se m'escapava pujant però a la baixada l'atrapo i li crido:" que vols que et deixi uns tacos per les voladores?" El tio valent anava amb bambes megalleugeres d'asfalt amb sola llisa en un terreny técnic de la h...A la pujada ens tornem a ajuntar i ja veig que ell anava com un cohet i jo miro el pulsómetre i veig 188 puls!!! Jo pensava hauràs de parar segur que petes no pots anar tan alt de voltes. A la tercera pujada la comencem junts també però ell posa una marxa més i m'abandona, jo al meu ritme i pensant que potser més endavant puc atrapar-lo baixant...La mitjana que em va sortir va ser de 180puls i una màxima de 200 puls a l'arribada. Després terreny més favorable i més de córrer i jo que anava buscant un ritme alt però per no morir-me. Pistes-camí ample i arribem al primer avituallament, quan queda? porteu 6km...hóstia tan sols la meitat, millor que em prengui el power, power al canto i dos gots d'aigua.
Continuo i vai fent però per darrer m'agafa un noi i em passa en tram pla, encarem l'última pujada i estava a punt d'atrapar-me un altre però arriba la pujada dura caminant i el deixo clavat...ji,ji,ji, aquí si que vaig bé i recupero al noi que m'havia passat abans i arribo a l'últim control content però bufant com un camió a tot règim. 2km per l'arribada, uf encara queda un tros...baixada molt técnica i estreta d'una petita muntanyeta amb un repetidor. Baixo tan rapid com puc sense foter-me mal. S'acaba el camí i vaig mirant endavant aviam si vec al Joanet...Ni rastre d'ell. D'aquí a meta 1,5km d'asfalt en baixada-pla, uf ja vaig molt tocat...no sé si podré evitar que m'gafin els dos buitre per darrere. Bufant mooooolt arribo al passeig de la platja i encaro la recta final i un dels de darrere m'atrapa i em passa rapid intento seguir-lo però no puc, merda aquest no vull que em guanyi, apreto les dents, els punys i tot el que puc i miro d'apropar-me a ell al màxim...l'agafo i vec que puc esprintar, entrem a linia de meta i accelero com un sonat al màxim com si m'hi anès la vida, fem la curva retallant-la a tope i ja l'he deixat a darrere entro a meta a tota castanya i a terra directe que me'n vaig...! L'he guanyat!!! ha valgut la pena l'esforç però ara estic tirat a terra i amb el cor a punt d'explotar. Miro el puls i veig un 200! Hóstia feia anys que no veia aquest número al rellotge. Total de cursa 1h19'28", espero la Neus que arriba mes contenta que de la bici perqué ha anat recuperant i li ha fet la pell a més d'un tio...temps 1h58'27".













Al final molt contents els dos, pugem al podi, ens portem molts regals i compartim alegries amb l'Agustí-Tina-Alfons-Picas...Tot seguit paella al canto+clara gegant a sobre el port de l'estartit, buf ha valgut molt la pena venir fins aquí, l'any que vé repetirem segur...els tri-entrenos comencen a donar fruits...!!!