Viu la vida no esperis que ella visqui per tú.

La meva foto
Canillo, Idem, Andorra
Bomber, esportista, amant dels viatges i aventures, enamorat de la meva dona i filles i tot amb full energy.

divendres, 12 de febrer de 2021

 8 Anys després...


Aquests dies a casa confinat per culpa d'aquest maleït virus, he tornat a llegir tot l'escrit aquí i he pensat que val la pena tornar a escriure.Val la pena ni que sigui per fer unes petites memóries, sobretot per recordar quan siguem més grans ( i ens apreti la falta de memória) i tenir records escrits i gràfics de les meves princeses i de totes les activitats interessants que hem anat fent plegats amb elles o no.

També com veieu he fet algún canvi en el format i contingut del blog.

Val a dir també que em sento amb deuda amb l'Èlia perqué si ve de la Ju hi ha molta cosa, de la peque no hi ha gaire.

Doncs sense més preludis, a la que puguem fer activitat tornaré a la càrrega.

Gassss, val a dir que els meus egos personals a hores d'ara han canviat força i de només parlar de curses i material passaré a explicar aventures i sortides interessants.

Salut,😜😜

diumenge, 4 d’agost de 2013

Somni aconseguit, a la segona va la vençuda!

L'entrada d'avui serà de feina cosa que no acostumo a fer-ho mai. Tot i trigar tant desde l'última és molt positiva per mí ja que a la segona vegada he pogut entrar al GRIM ( que és el grup de rescat en muntanya dels bombers d'andorra). Jo ara estava al grup de GSM ( grup de suport en muntanya) però les proves que hem fet durant aquesta primavera m'han permés entrar al GRIM després d'una dura lluita amb els companys i pujar un esglaó més dintre el cos i sobretot complir un somni i un objectiu molt antic.
Ara l'objectiu immediat després d'haver estat de vacances 15 dies és tornar a agafar la pell a les mans per escalar fort ( al meu nivell ) i tornar a agafar una forma aeróbica una mica digna per poder anar a fer el primer curs de formació a chamonix al setembre, apart haig de posar-me les piles en maniobres de rescat, total tinc molta feina!!!

Us deixo i a partir d'ara intentaré tornar a posar algun post més sovint encara que no siguin activitats fetes per mí ja que amb les dos nenes, l'estiu és complicat per marxar a fer massa activitat. Em fixaré algún petit objectiu aeróbic per la tardor i també serà allà on caurà alguna activitat més xula i muntanyera.
La única remarcable que he fet aquest estiu és la clàssica al pic de ríbuls...en el proper post us l'explico!

dimecres, 17 d’abril de 2013

Resumint l'hivern interminable competitiu

Quasi ni m'enrecordava que tenia un bloc!!!
La veritat que això de ser papi per segon cop no em deixa molt temps per dedicar-lo al bloc, però vinga va sant tornem-hi, aviam si trec una mica de temps de sota les pedres...

Petit resum de l'hivern esquímuntanyenc/competitiu:

Aquest hivern m'he intentat posar una mica en forma i almenys fer la copa d'andorra d'esquí de muntanya. No ha anat malament pel nivell que està agafant aquest esport en els últims anys aquí al principat. A la nocturna vaig fer un 20' curt i un més llarg i vaig acabar bastant content.
Després va venir la traçamuga i allà sin comerlo ni beberlo ens vam trobar lluitant per la cursa amb el xavi comas, quan la veritat no ens ho esperàvem, i certament si jo hagués estat més viu als canvis i baixades potser haguéssim pogut guanyar, ja que ens vam quedar a 10s de la victória per darrere dels que serien els companys de fatigues de tot l'hivern, la parella rossi/vila.

Més tard va arribar el cap de setmana de la serrera, la crono no va anar massa bé, aquestes proves no em motiven massa però tot era per mantenir el nivell d'intensitat i intentar fer una bona classificació a la combinada i a més és la cursa de casa clar!!! Algun cartutxo vaig guardar també pel dia següent que em  motivava força més.
I així va ser, ara al ser pare i entrenar força menys i no tenir la mateixa motivació, però moltes ganes també, la guerra ja no és la mateixa que abans, ara la guerra va una mica més enrera...Però no per això no falta la lluita i el patiment que fa d'aquest esport un esport tan guapo i complert que ens té ben enganxats desde fa tants anys...
La sortida aquest any va ser del poble de canillo, amb la de neu acumulada que tenim aquest hivern va ser un espectacle, una vegada més el risc d'allaus es va imposar i la seguretat va manar.
La cursa es presentava força xula amb sortida jabalí amb traça técnica i de seguida estreta, ideal pels veterans guerreros com jo.
De seguida el tema es va posar a puesto i els de davant es van posar a tirar, vilana, albós, sadurní, freixi, toni, comas, rossi, vila...jo darrere intentant que no s'escapessin massa.

Al final vaig anar atrapant cadàvers, toni, marc vila i a la última pujada al rossi, la calor va passar factura i les més de dos hores de cursa a més d'un se li van fer llargues, vaig aaribar a 30s del x.comas i força content en general de la cursa feta.

Unes setmanes de "descans" i llavors venia ja el cap de setmana de la fontblanca, després però de saber ja que sortirien places pel grim, vaig aixecar una mica el peu per intentar que el màxim estat de forma vingués per les proves i no per la fontblanca com tenia pensat a principis d'any. Em vaig plantejar de correr o no però al final vaig pensar que seria positiu i un bon test de cara a les proves a més competir amb l'élit internacional també em motivava força.


A la crono no tenia moltes expectatives i després de fer unes séries amb el x.comas vaig veure que patiria i fort però tot era inversió pel futur i un bon entreno de qualitat. Així va ser, el dia va sortir molt calurós i la sortida va ser ràpida, sortíem de la base de l'estació d'arinsal i arribàvem a peu del telecadira del pic negre, 560m+ de crono full gas i força directa.

La posició va ser força discreta i el temps també 28' i algo, vaig intentar mantenir-me aprop dels meus companys de batalla d'hivern el trio vila/rossi/comas i els seguia a vista, volent o no dintre meu sabia que un petit cartutxo el tenia per l'endemà.

L'endemà va ser diferent, sortida en massa també en pla/baixada i traça técnica i gelada aviat em van venir de conya per situar-me davant del trio calatrava i en posicions força maques pel meu nivell físic aquest hivern. El x.comas em fulmina a la primera baixada, situació bastant esperada tenint en compte que tenia al cap aixecar el peu baixant i no foter-me mal.

La cursa tenia quatre pujades i un total d'uns 1900m+ amb molta calor, vaig disfrutar molt durant les dos primeres pujades i a les baixades aixecant una mica el peu anava confortable i sense arriscar massa. La tercera pujada vaig haver de dosificar molt l'aigua que tenia que era poquíssima i els gels els xarrupava com si estigués al desert. A la quarta ja anava sec i si a la tercera havia pogut atrapar cadàvers a la última pujada a la part final vaig pagar una mica el anar sense aigua i el joanet que el portava a darrere tota la cursa em va atrapar a l'últim canvi i va sortir abans que jo.

La posició no m'importava massa però les sensacions treient la part final de la quarta pujada em van deixar molt bon regust de boca i em situava a 3' de molts components de l'equip i algun també va quedar per darrere meu, amb tot aixó acabava un intens cap de setmana amb les meves nenes que em van venir a animar a la línia de meta, hi ha algo millor que això?

A partir d'aquí tocava mantenir la forma i intentar guanyar algo i cap a les proves de grim que començaven pels 1000m+ del fontblanca amb esquís i 10kg a la motxil.la.

CONTINUARÀ...











diumenge, 7 d’octubre de 2012

Ronda de ferro o unir 16 vies ferrades en menys de 24h.

Tornem a la càrrega amb activitats interessants. Aquest cop el repte consistia en unir les 16 vies ferrades del país a peu o en btt en menys de 24h. El repte l'hem dut a terme el Xavi comas, el Manel i jo mateix amb l'assistència vital del Joan albós. El putxi ens ha acompanyat en quatre ferrades.
La sortida l'hem fet desde el Pas de la casa a les 4.00Am, després de dormir allà mateix amb autocaravana.
D'allà hem agafat la pista cap a l'estany de les abelletes i amunt fins superar-lo i trobar una tartera característica i les marques blaves que indiquen la ferrada del coll dels isards. La temperatura voltava els 0º però en marxa s'estava bé.Anàvem ben abrigats i amb guants però abans d'arribar a la ferrada ja ens sobrava roba. Les vies les vam fer rapidament ja que són molt curtes i porten al mateix lloc, menys de 10' per via. D'allà vam haver de vorejar per anar a buscar el coll blanc i baixar cap a grau roig i anar a buscar la base del bony d'envalira. Gràcies al track que portava al gps va ser relativament fàcil arribar a la base de la paret. El problema va ser que per trobar la via exactament vam trigar uns deu minuts, de nit i sense més ajuda que els frontals per fí el Xavi va trobar un pal i el cartell de la via. Gasss el Manel va posar la directa i vam fer la via en 15'! Un cop al bony cap els colells pel camí i després seguir baixant fins el pàrking de cubil on ens esperava el Joan.

Després d'esmorzar té i café i pà amb nocilla ben abrigats vam agafar i vam baixar a canillo. Allà vam fer les quatre vies que hi ha, canal de la mora, directísima, racons i canal del grau. La veritat que avançàvem força rapid per les vies i les baixades les fèiem al trote per no destrossar-nos els genolls.
De canillo cap a prats, camí de la canal i curva de cortals, uns 25' després amunt per la carretera fins peu de via de cortals, clots de l'aspra. Total 1h20' fins començar la via desde canillo.

D'allà vam agafar les btts i tocava baixar fins les pardines, llac d'engolasters i deixar les bicis al berenador de la font de la closa. Del berenador a peu per un camí fins peu de via del roc dels esquers a escaldes. Aquesta via també la vam pujar força rapid tot i que després de la via el camí que porta a coll jovell puja de valent.
En aquesta via vam començar a notar algo de cansament portàvem ja 8h d'activitat.
Un cop a coll jovell de seguida avall pel camí de la font de la closa i arribada al berenador on ens esperava el Joan i la patty amb un bon plat de pasta i beure a dojo, allà vam dinar bé i vam recuperar forces. També la tele ens va entrevistar i acte seguit cap a aixovall falta gent. Evidentment les baixades amb btt ens tornaven a animar i ens permetien beure i relaxar-nos una mica alhora que gaudíem del paisatge encara que fos urbà.
A aixovall també hi era la tele, que ens va acompanyar tota la baixada, apart del Joan evidentment. Ens van grabar durant tota la via i de seguida tornàvem a estar a peu de via per agafar btts i anar a santa coloma.
Rapidament estàvem a santa coloma i aquí el Joan també ens va acompanyar a fer-la i vam deixar les btts lligades al peu de la via. Aquesta recordo que vam trigar poc més de deu minuts en fer-la i uns altres deu per baixar.
Al sortir de santa coloma petit incident se'm rebenta la roda de la bici, per sort vam poder reparar rapid i el liquid màgic va fer la seva feina. Amunt cap a erts, tram més llarg i dur per ser també cap el final del dia. Trencant totes les previsions que havíem fet ens vam plantar a erts en menys d'una hora, allà el Joan ens tenia guardada una sorpresa, es va parar pel camí i ens va comprar un parell de pizzes, ummmmmm!!! Que bones que estaven, després de fer un bon mos i beure una clara que no se'n va posar tant bé... vam fer la via també amb el Joan acompanyant-nos. A tot això estàvem veient que acabaríem abans de posar-se el sol i que rebaixaríem en molt les nostres previsions inicials. I així va ser rapidament estàvem a ordino on ens esperava el Joan, el Putxi i un fotógraf del diari. Allà vam veure que ens faria gràcia baixar de les 14h d'activitat i després de fer les tres vies ja molt cansats arribàvem a la plaça d'ordino en 13h58'!!!
Repte conseguit, 4650m positius i molts graons pujats, uns 50-60km de distància i un repte solidari també al col.laborar amb unicef a la seva campanya del repte del 70.000 per lluitar contra la desnutrició infantil al món. Tothom que enviés un sms amb el text repte 70000 contribïa amb 1€ a aquesta noble causa. Encara avui es pot col.laborar.

Ara tocarà preparar el següent repte que farem a l'hivern que serà unir els 6 pics de 2900m del país amb esquís de muntanya i en menys de 24h. Aquests reptes estan enmarcats dins del projecte QUATRE ESTACIONS QUATRE REPTES.
El de la primavera serà fer el grp de que fa la volta al país en menys de 24h també i a finals d'estiu el més dur fisicament que serà fer tots els ports de bicicleta que hi ha al llibret de govern.












Salut,





dilluns, 10 de setembre de 2012

Retornem!!!

Si ha passat molt de temps des de l'últim escrit que vaig fer, també han passat moltes coses no agradables i per fí sembla que tot plegat va passant i tot torna a la normalitat.
Si al gener m'operaven de l'ull dret una catarata, al maig el mateix ull un despreniment de retina i a l'agost es va morir el meu pare.
Han anat passant els mesos i he fet el que he pogut sense massa motivació entre tot plegat. Abans de marxar de vacances a l'agost un parell de vies guapes, la punsola-reniu al cavall bernat i la durendalle a orlu.
Ara després de les vacances a la france on hem fet una mica de tot i massa de res amb una prenyi i una preciositat de nena de quasi 2 anyets, reprenc l'activitat escaladora i aeròbica aquí al meu país.
Pels alps he fet algun dia de btt, algun dia de running, caiac, i algun dia de boulder. Algo és algo però sense massa objectius ni intensitat. M'esperava estar una mica en forma i em vaig apuntar al duatló del tarter tot just arribat de vacances, i vaig veure que si estava millor que abans de marxar però lluny d'un estat de forma mínimament competitiu.
Ara toca tornar-se a posar les piles escalant sobretot i agafar una forma correcta també a peu i en bici per poder fer alguna cosa interessant aquest hivern.
A més a més al novembre esperem la segona nena, Élia i ja veurem com gestionem tot plegat.
El que sí tinc clar es que intentaré tornar a fer activitats interessants siguin competició o no...
Apa fins aviat!

dimarts, 12 de juny de 2012

Mejorando

Les coses han canviat força desde l'última entrada que vaig fer, ja vec bé, per sort igual que abans de l'operació i ja puc fer una mica d'activitat física. Natació, caminar en muntanya i pla i bici estàtica són els esports que puc fer i escalada i peses els que no de moment.
Ja és molt venint d'on venia però clar tinc un mono per escalar que deu n'hi dó...
Però no em queixaré amb els problemes que avui en dia té la gent això no és res.
Activitats molt interessants no estic fent aquests dies, apart d'haver estat a la patum i riure molt amb la Júlia saltant als llits elàstics i pujant als "cavallitos".
Properament penjaré alguna foto de l'alegria de la casa!

dimarts, 22 de maig de 2012

Una de cal y una de arena

Si ahir estava molt content perquè ja podia mirar normal avui m'he endut una altra hòstia perquè el dr Salvador, el metge que em va operar a bcn, m'ha castigat cinc dies més a mirar al terra. Total que tota l'alegria d'ahir s'ha destrempat avui, en fí m'hauré de rearmar de paciència i aguantar cinc dies més intentant dormir a les nits i jaguent tot el dia.

La bona notícia és que un cop es reabsorbeixi el gas ja podré començar a fer bici estàtica i començaré a veure la llum.

Mentres vaig preparant projectes d'escalada i alguna cursa per la tardor i les vacances de l'agost per motivar-me.

dilluns, 21 de maig de 2012

I de regal un video d'un record mundial

La qualitat no és molt bona i la música menys però el que fa aquest xaval és...

Millorant


Avui he tingut una gran alegria, hem anat a veure el dr avellanet i m'ha dit que tot estava bé i seguia el procés normal i que per fí podia deixar de mirar el terra tot el dia i nit!!!
Només aquest petit fet el que m'ha canviat, deu n'hi dó la meva cara expressa alegria i ja començo a pensar en quan surti del pou i passi tot aquest enrenou la de projectes que tinc per fer...
Demà revisió a bcn i aviam si la recuperació segueix bé!

Ja queda menys per gastar gats i estrenar crashpad!



diumenge, 20 de maig de 2012

I Vertical dels isards, 24 de juny

Avui compto ja el quart dia del meu particular "infern" a casa fent repós i mirant de mimar al màxim el meu ull. Aquesta nit he pogut dormir millor que fins ara ja que he trobat una posició semigirat d'esquenes i amb el cap abaix que em deixa descansar més.

Us poso l'enllaç d'una de les dos curses que organitzarà aquest any el Sec, la primera una cronoescalada dura però amb vistes brutals al arribar al cim.

Cartell Vertical Isards 2012

divendres, 18 de maig de 2012

De ojos va la cosa

Fa mesos que no escrivia res al blog, i no perquè no tingués res per explicar si no perquè ser pare m'ha obligat a redistribuir el meu temps lliure i a dedicar les tardes íntegrament a les meves dones i la veritat els matins ja els ocupo amb tota classe d'activitats.

Ara tindré uns quants dies per explicar-vos coses. M'han operat d'un despreniment de retina a l'ull dret i tinc un mes de baixa. Em van operar dimecres passat, tot va anar molt ràpid. Dilluns al vespre després de baixar d'entrenar per sobre casa ja vaig notar que no veia gaire amb l'ull dret. Al comentar-li a la Neus i explicar-li els altres símptomes que ja feia dies que tenia va buscar a internet i ens vam espantar; allà parlava de possible despreniment de retina, no sabia massa en que consistia però no sonava massa bé.

Al dia següent el dr avellanet va confirmar els pitjors pensaments i em va confirmar el despreniment. Em va dir això s'ha d'operar ja, aquesta mateixa setmana, collons això anava en serio i no era una operació normal era greu.
La retina està a la part interior posterior de l'ull és com una tela i allà es projecten les imatges que després el nervi òptic envia al cervell, si es desprèn aquesta fina capa et pots quedar cec.

Al dia següent a la tarda ja teníem hora per operar-me a l'hospital de bcn, on operen als jugadors del FCB. Tot va anar genial dintre la gravetat, la veritat que jo estava ben acollonidet abans d'operar-me però vaig veure que estava en bones mans i bons professionals i em vaig tranquil.litzar una mica. L'operació va durar dos hores entre tot. Ens van tractar molt bé i de seguida que vam acabar vam tornar a pujar a berga. Després de passar la nit intentant dormir el pitjor va ser el viatge fins a casa, em vaig marejar moltíssim i tenia ganes de vomitar i no estava còmode de cap manera.

La pitjor part de totes és la que estic passant ara mateix ja que haig d'estar en repòs absolut i mirant el terra constantment ja que m'han tret l'humor vitreo i m'han posat una bombolla de gas al 24% que empeny la retina i farà que es torni a enganxar un altre cop.

Imagineu-vos passar tot el dia mirant el terra i cada hora tinc la sort de poder-me posar panxa amunt amb el cap penjant mirant el sostre, tremendament emocionant no?

Ho estic complint estrictament perquè m'hi jugo la vista i tampoc és un tema per fer el ruc gaire.Porto amb avui dos dies i me'n queden cinc més fins dimecres. Sort del telèfon, l'ordinador portàtil i els llibres, que dit sigui de pas m'anirà bé per acabar-ne uns tres que tinc pendents, el del Marcel zamora, el de l'Edurne i un del Murakami.

Aquest cap de setmana tenia pensat participar en el vertical quiri del dissabte i la pedalada escanyabocs del diumenge, i el dia 27 també volia corre la marató de muntanya de berga, tot això eren els meus objectius aeròbics juntament amb el triatló olímpic que es farà al juliol a andorra i de moment els tres primers queden per l'any que ve. Intentaré preparar-me pel triatló si puc tornar a entrenar a partir del 17 de juny a algo abans.

L'altre gran principal objectiu de la temporada és escalar i aquest veurem si també el puc retornar a partir del 17 de juny o abans, aquest em fot perquè ara començava a foter-me en 6c i començava a veure color com es diu en aquest món, però hauré de tenir paciència i acumular ganes per la tornada.


diumenge, 18 de març de 2012

Temporada diferent


Desde feia molts anys, uns 12 exactament, que competia a l'hivern i els últims tres empalmava per preparar alguna gran prova a l'estiu. Últimament entre organitzar alguna cursa per aquí dalt, Crazy i el canvi de xip obligat per ser pare poques curses he tingut al cap. Ara que tot això ja és història ( menys el ser pare que és com un ironman) torno a pensar en posar-se algun objectiu al cap per seguir motivat i en forma.

A nivell muntanyero ho tinc fàcil tinc moltes ganes d'escalar via llarga i agafar algo més de grau i fer escalades xules i alguna cresta en diferents llocs: orlu, pedraforca, oliana, narieda...molta feina per fer!

A nivell esportiu és més complicat, m'agrada tot, algun triatló de muntanya estaria bé com el de les medes, algun ultra no massa heavy estaria molt bé, cavalls del vents, carros...bufff, avui en dia hi ha tantes coses per fer que es fa difícil triar el camí. L'objectiu no seria fer una preparació única i exclusiva sino fer-les per estar en forma i passar-m'ho bé.

La veritat es que són moltes coses i a més a més estaré de responsable d'una zona de la ultra d'andorra i a tot segur que no arribo per tant, m'hauré de posar petits objectius. La idea és fer alguna cursa del cap de setmana d'escanyabocs i alguna altra similar per mantenir una forma aeróbica mínima i escalar tot el que pugui i curtir-me amb les cordes i el món vertical!

Aquesta temporada també m'està servint per poder fer alguna excursió tranquil.la amb el Dani que aviam si d'una vegada per totes el poso en forma :-)

Apa siau espero tornar a escriure ben aviat,

dimecres, 7 de març de 2012

Passejada, crono i XXXIV Serrera


Aquest finde estems liats aquí dalt us poso el reco del diumenge i demà fotos de la zona. Si voleu venir a fer de controls sereu molt benvinguts!

diumenge, 12 de febrer de 2012

Aquest finde copa del món

Aquest tres dies desde divendres passat aquí dalt al tarter i Soldeu ha estat marcat per la copa del món femenina. Ha estat un gran espectacle veure les millors esquiadores del món al costat de casa, de fet quan m'aixeco cada matí desde la finestra de casa vec la sortida de la pista avet.
Ahir vam anar una estoneta amb la Júlia i a la tarda també vam estar al palau de gel amb l'espectacle que van fer. Avui hem anat amb tota la familia de la Neus al complert des del nórdic amb esquís i raquetes i carrito inclós!

Au fins la propera!

divendres, 10 de febrer de 2012

Saliendo del túnel!

Anem tancant temes, ja hem venut la furgo, que ens ha costat lo nostre, com es nota que no estem acostumats a vendre i comprar vehicles, ja tinc cotxet per tirar per andorra un golfillo gasofa amb bon estat i per fí també tinc material per fer gel.

Una vegada arreglat aquest tema m'he tret un gra pes de sobre i a partir d'ara podré fer algo més d'activitat ja no parlo d'entreno de moment, perquè ja tinc alguna coseta al cap però primer de tot hauria d'agafar algo de forma.

Ja tenia els piolets i avui he trobat els últims exemplars dels petzl lynx a tota andorra, els he trobat a l'altitud i ara per fí ja estic ben equipat. Ja hem vaig estrenar fa una setmana a la cascada de moles que no havia fet mai. És facileta, bé vaig pujar de segon perquè era el primer dia de l'any i encara haig de practicar una mica més per posar tornillos i aprendre la técnica de cramponatge i pioletatge. Vaig disfrutar molt i també vaig aprendre algun truquillo, vam fer unes 4 0 6 pujades cada un i vam coincidir amb una altra cordada. Quin luxe fer escalada en gel a peu de cotxe i a sis minuts de casa.

D'esquí fa dies que no els toco entre unes coses i unes altres aquest hivern faré record però de pocs metres...

dimarts, 3 de gener de 2012

VW CALIFORNIA 2,5 TDI VENUDA POR FIN!!!




Ens la venem, estem buscant una més gran i la tenim a la venta. us faig cinc cèntims:

-Motor: 2,5 TDI 102cv
-Any de fabricació:2002, primera matriculació 2003
-Kms: 160.000, corretja canviada, la propera tocarà als 240.000 km
-Tracció: davantera
-Seients: 4
-Itv: passada, propera Març 2012
-Color: blanc
-Equipament: Nevera, calefacció estàtica, aire condicionat, llits, cuina, armaris...tot funciona ok i en bon estat, vidres tintats.
-Xapa: perfecta
-Altres: regalem 4 rodes hivern, 4 rodes estiu, portabicis, i altres per càmping.
-Preu: 18.000€ NEGOCIABLES
-Model: és l'últim model de T4 abans de que sortís la T5.

BON ANY A TOTHOM, FELIZ 2012!!!

Doncs l'any el vaig acabar fent la sant silvestre de Berga, 5km a bastant gas, al final solet ja que el plan inicial de correr els tres amb chariot se'n va anar a norris ja que la Julieta porta malalta totes les vacances de Nadal! Vaig sortir a primera línia al costat de la picas amb els eu carret i rapid els bons se'n van anar al seu ritme. Jo vaig agafar el meu i vinga anar fent. Vaig entrar en menys de 20' però no sé el temps exacte perquè ni portava dorsal ni vaig engegar el crono, tan sols sé que vaig entrar abans que la primera noia que va fer 20'02, jo vaig entrar un minut abans més o menys, és igual vec que encara puc fer 5km a menys de 4' el km sense haver entrenat gaire, per tant: NO ESTAMOS TAN MAL HOMBRE, JA, JA, JA.

L'activitat muntanyera està destacant per la seva absència aquests dies ja que la peque està malalta i no podem dormir a les nits més de 20' seguits ;-( Però és el que toca ara i no hi ha més.

Encara no tinc les eines de gel i un dia d'aquests cauran pel tarter...De moment tinc una corda per escalar via llarga i gel nova al traster amb moltes ganes d'estrenar-la que em va portar el tió.

Res més a si avui he estrenat l'any esportivament parlant pujant a sobre casa, al cap d'entor tranquil.lament i obrint traça amb la mica de neu que va caure ahir a la nit, de baixada he pillat alguna canaleta força xula i amb neu polsa!!!

dimecres, 28 de desembre de 2011

Avui un tomb per la coma de ransol

Ha costat però per fí he pogut enganyar el Dani per anar junts a fer una mica de muntanya amb esquís. Avui hem sortit sobre les deu del matí i després de pujar entre el bosc, neu dura, neu crosta i algo de neu bona hem arribat a peu al collet que hi ha sota del pic de coma de varilles. La baixada ha sigut dura, eh Dani i llarga fins arribar al cotxe travessant rius, plaques de gel i neu primavera, en resum una sortida de muntanya de veritat amb el meu millor amic!
No m'enrotllo més mireu les fotos, hi ha més neu del que em pensava...




A veure quan triguem a tornar...;-)

divendres, 16 de desembre de 2011

Per fí arribarà la neu?

Aquestes últimes setmanes arreglant coses per aquí i per allà no he fet massa activitat muntanyera, tan sols el curs de traçadors a la coma d'arcalís i una o dos sortides amb esquís. La última no va estar malament, vaig sortir d'abans d'arribar al port d'envalira un parell de kms després de la barrera i d'allà me'n vaig anar al pic maià. Aquest pic no té massa encant ja que arriba una pista fins ell i a més a l'hivern és territori de motos de neu. Però crec que amb esquís no l'havia pujat mai. D'allà me'n vaig anar en direcció nord oest cap la zona de la petita cresta que porta al port dret primer i després al pas de les vaques. No havia vingut mai per aquí amb esquís, a peu m'ho conec bastant bé. Vaig acabar pujant al pic que hi ha sobre pas de les vaques que segons el mapa no té nom. D'allà hi havia una vista brutal sobre siscaró i la vall de sant josep que puja des del pas de la casa. Una pala sota el pic que estava em temptava fortament però no tenia massa temps ni volia fer molt llarg, per tant la vaig deixar estar per un altre dia.
La tornada la vaig fer pel mateix camí fins el maià i d'aquí fora pells fins el cotxe, total un parell d'hores d'activitat al costat de casa redescobrint indrets coneguts amb esquís.
Escalar també estic intentant fer alguna coseta i el cap de setmana passat vaig estar a berga al sector del malpas amb el Pep tibant una mica i vam fer tres vies, l'esperó V+/6a, una altra que no sé el nom 6a/6a+ i amic traït que sortia 7a, les dos primeres les vaig encadenar bé, disfrutant i l'última anava pujant de grau progressivament del 6a al 7a la sortida a la reunió, quan quedaven un parell de seguros per la reunió els braços van dir prou i vaig acabar de pujar en tres cops. Estic content perquè mai m'havia posat en una via de 7a i almenys vaig poder fer els passos...ara toca no parar i seguir progressant per estar ben fort quan acabi l'hivern i començar a tatxar projectes xulos!

dimarts, 6 de desembre de 2011

dimecres, 30 de novembre de 2011

Poca neu però bones sortides

Dissabte passat vaig sortir del Grau roig i després de caminar deu minuts em vaig posar els esquís direcció a montmalús, vaig anar pujant per la pista i després seguint una traça força xula fins el coll, abans d'arribar em vaig desviar al de l'esquerra i vaig treure pells per baixar fins el refu de montmalús i l'estany que encara no estava gelat. Després de fer alguna foto vaig pujar al pic de montmalús per darrere i vaig baixar per la pala. No estava massa disfrutona la neu, em vaig trobar de tot, algo de pols, crosta, i dura. Però per la poca neu que hi ha ja podem estar contents! Total un parell d'horetes de suada i molt bon temps!
Les fotos són de la sortida d'ahir...





Ahir en vaig fer una de nova que no havia fet mai i sembla mentida. Vaig sortir de Grau també, caminata de deu minuts de rigor i pells per la central fins halp pipe dels surferos sota pic blanc, l'intenció era fer una canal per arribar al pic blanc i estrenar uns crampons nous que tinc d'alpinisme. Però vaig veure una traça que anava a buscar una canal sota els pics negre d'envalira i pic d'envalira i no vaig poder resistir la tentació de seguir-la! La traça estava bastant bé i al arribar a la canal entre aquests dos pics, començava a pujar fent zetes. Allà dalt bufava una mica el vent i les meves pulsacions no estaven gaire baixes per no dir que estaven bastant altes...però m'ho vaig passar tant bé...Al arribar al coll vista rapida i em situo ahhhh, vale ara sé ben bé on paro. segueixo l'estética traça fins dalt del pic i em trobo uns francesos no gaire simpàtics...Després de fer unes fotos i un glop els hi demano per on baixaran i em diuen per un colouir i jo ah vale...ni flowers per quin clar. LLavors vaig esperar que tiressin i vinga darrere seu per situar-me cap a on anaven i que podia fer. La canal que em van dir era xula, força ampla i amb pendent mitja amb trossos de pols. Després mirant el mapa he vist que vai baixar cap el clot de les abelletes...La baixada bastant divertida amb tot tipus de neu i predominant la costra. Vaig baixar fins l'estany de les abelletes i després vaig retornar a pujar cap el pic blanc per la pala ampla tornant a seguir una traça que vaig trobar. Al arribar al coll petita cresta obrint traça fins el pic blanc i pala del pic blanc a fondo fins grau un altre cop.
Al final 2h45' i 1150m de desnivell molt aprop de casa i fent el pic d'envalira que mai havia fet fins ara, d'això es tractara aquest hivern!

divendres, 25 de novembre de 2011

Canvi d'aires

Aquesta temporada d'hivern que no vol arribar, serà diferent per mí. Stop a només entrenar i anar a les pistes com un boig a fer series i fartleks i mirar al terra i apretar les dents. Aquest hivern vull estar en forma, no sé encara si faré alguna cursa, potser cap. Però vull i estic força motivat per fer gel i seguir escalant. La veritat es que m'agradaria combinar la forma física que puc agafar fent esquí de muntanya i la técnica i el curtiment que fa falta per poder escalar i fer gel. Porto moltes temporades fent el mateix a l'hivern i ha arribat l'hora de canviar d'activitats i objectius.
Per tant a partir d'ara miraré de fer sortides més alpines però la base de la meva forma seguirà sent l'esquí i el gimnàs-rocódrom. L'objectiu en escalada serà no perdre el nivell que tinc ara i fins i tot pujar-lo una lletra, per quan arribi la primavera poder començar a preparar projectes xulos a montserrat, pedraforca, cadí...alps.
L'objectiu en gel serà iniciar-me després de la petita però béstia presa de contacte de l'any passat.
Total que se'm presenta un hivern molt nou, molt motivador i molt diferent, tot esperant que ens caigui una mica més de neu per rebentar alguna pala esclar.
Tranquils per això que no estaré desconnectat del món de les curses ni del material i us aniré posant algun article de tant en tant.
De moment demà aniré a fer un tom per la zona de grau roig.

dijous, 17 de novembre de 2011

Venc les dynafit Dyna



Venc les meves dynafit dyna que tenen dos temporades, estan força bé i les venc per 300€ demà poso foto, núm 28,5.

dimecres, 16 de novembre de 2011

Alguna novetat material 2012



Aquests són els nous crampons Camp lleugers de 290g i nou sistema de subjecció per darrere, fan bona pinta...I a sota les noves botes crispi de les quals no se sap massa info. I les noves merelli de carbono amb tanca per davant i 500g de pes...

Avui una mica de neu amb boira al pas

Avui he fet una escapadeta sacrificant l'hora de dinar i he pujat al port d'envalira per veure com estava la neu per allà dalt ja que tothom diu que està millor el pas que arcalís. No estava gens malament, hi havia algo de neu nova i molta boira i humitat i no massa fred. He anat fins el coll blanc i d'allà he baixat sense veure res cap el pas. Quan baixava m'ha passat un tio i l'he seguit perquè jo no veia ni un pijo...però els nostres camins s'han separat i jo he intentat baixar fins baix de tot del pas per fer una pujada a grifoooo i provar el motor que fa dies que funciona al ralentí. No he pogut arribar perquè no hi ha neu a la part final. És igual on arribava la neu he parat he posat pells i gas amunt.
Anava recte i seguint una traça que feia conversions ja que per obrir traça m'hagués mort segur. Seguint la traça he agafat al noi d'abans i he vist que era el Genís, hombre tú per aquí! Hem pujat junts jo seguint-lo i bufant com un campeon primer fins el coll blanc i després més suau fins el telecadira del pic blanc, ell ha seguit pujant una mica més i jo he derrapat per baixar a casa dutxar-me i anar a buscar a la peque.
Au demà més!

Florent troillet torna a competir!

Tout le monde connais les motivations de ton abandon des courses. Apres un année quelles sont les motivations pour un rentre?

«j aime le ski alpinisme et tout les entrainements qu il faut réaliser pour atteindre un objectif. J aime la montagne, la nature, l ambiance qu il y a entre des personnes passionner part le sport. Je suis motiver comme au début de la carrière mais j ai fais une pause sportive qui a été très enrichissante ou j ai vécu totalement autre chose. Je repart frait mentalement et physiquement».

Tu avait laissé les courses de numero 1. Avec quelles ambitions et quelles objectiv as tu maintenant?

«c est vrai que l année ou j ai arrêter tout marchait au top pour moi. C était comme une musique tellement belle mais très rytmer et qui devenait de plus en plus fort alors j ai du mettre la musique sur pause pendant une année . Mais croyer moi je suis très motiver je sais ce que je dois faire pour être performant comme avant, c est une question de temps mais je vais revenir !!! Cet hiver je vais pas faire les coupes du mondes ni les championnats d Europe. Je me prépare pour la pierra menta, le rutor, la patrouille qui sera mon objectif principal pour mon employeur et notre équipe».

En Equipe National ed dans le Team Crazy International tu trouverai Martin Anthamatten, il est ton ami et en plus c'est un partner parfait...Serait lui ton co-equipier ou tu as deja prise contact avec Kilian Jornet?

«oui c est vrai que avec Martin j ai la un super coéquipier. Je m entant très bien avec lui on se ressemble dans la manière de voir les choses et d être. Martin est devenu tres complet et tres regulier il est tres fort. Avec Kilian je ne l ait pas revu depuis le mois d aout mais je vais le revoir bientôt».

Coupe du Monde ou Grand Courses. Lesquelles des deux Cirquit tu prefere et pourquoi?

«j aime bien les 2 circuits. Les coupes du monde doivent impérativement se développer encore pour devenir vraiment attractive pour les athlètes et surtout pour le public. Au point de vue performance pur de l athlète , une coupe du monde est tres Representative mais attention a ne pas fausser le vrai ski alpinisme en course sur piste. Les grandes courses sont très passionnante et motivante pour moi car c est des courses mythique qui on une vrai histoire, elle se cours part équipe ce qui est très enrichissant aussi . Le style d effort n Est pas tout a fait le même . Mais gagner une pierra ou la mezza ou la patrouille reste des moments indescriptible comme un championnat du monde . Il faut être très complet c est a dire skier vite , monter vite , s adapter a des situations imprévisible , force mental».

Jornet, Giacomelli, Anthamatten, Bon Mardion, Eydallin, Lenzi, Boscacci, Antonioli qui serait le plus temibles dans les courses individuelles?

«je pense que tout ces athlète sont très fort avec chacun des qualité différentes. Chaque saison est nouvelle c est toujours un nouveau départ pour tout le monde il n y a rien d acquis et surtout pas dans le sport. Il y a chaque année des bonne surprise alors nous verrons comment la saison se déroule pour tout les athlètes. C est devenu très serrer car tout le monde s entraine un Max et les performance sont de très haut niveau alors c est dur de dire un favoris mais je souhaite que l athlète qui s est donner comme un fou pour s entraîner dur et beaucoup soit récompenser de ses efforts».

Pendant l'année passée loin des courses as tu fait des entrainements ou tu aurais besoin de cet automn pour tourner competitif?

«j ai toujours fait du sport regulierrement mais rien a voir avec le volume et la qualité des entrainement que je faisais avant mon arrêt. C est pour ça que je suis patient je ne vais pas bruler les étapes il me faut encore du temps d entrainement pour être performant. En ce moment je suis a 50% de mon maximum mais sur le bon chemin».

Skialpinisme et Guard Frontieres ....peut on dire que le premier amour ne s'oublie jamais?

«c est vrai que c est les 2 chose pour moi . Je n aurais jamais pût courrir a ce niveau sans les gardes frontière. Mais a la base je suis pationner part ce sport et j ai fournit de gros effort pour atteinde l élite mondial qui ma permi d avoir un statut de sportif chez les gardes frontière. Dans la vie y a rien sans rien. Les gardes frontière m on fait confiance après les résultat obtenu. Et cet saison J au eut une super proposition pour repartir alors je n ai pas hésiter».

divendres, 11 de novembre de 2011

A base de remenar...

Bé com bon taure que sóc he seguit insistint i al final he pogut minimitzar els danys. Només he canviat les fotos de costat però he pogut recuperar el format d'abans. Era qüestió de remenar i provar, després d'escriure l'article de fa uns minuts he començat a veure la llum, vinga va ara a dormir i un altre dia més!

dijous, 10 de novembre de 2011

Buff...

Fa molt temps que no escric al blog, però fa dies que em barallo amb ell. Sense fer res se m'ha canviat el disseny del blog com haureu pogut comprovar i no me'n surto. Porto hores batallant i no hi ha manera de tornar al format que tenia abans del desbarajuste que hi ha ara. Segur que no és difícil però no trobo la manera de posar les fotos i altres a l'esquerra i els escrits que quedin al mig com abans. Si algú domina del tema si us plau que em doni un cop de mà que estic a punt de fotre cop de puny a l'ordinador...
Tinc força coses a explicar desde fa més d'un mes...La primera és sobre la meva filla que ja ha fet un anyet i ja camina!
També ha nevat uns quants cms per aquí al nostre petit país i ja es pot fer esquí de muntanya amb esquís vells.
I també hi ha novetats en material per aquest hivern 2011-12 que ja tenim a sobre.

Tot això i molt més properament...aviam si puc restablir la normalitat al blog.