Viu la vida no esperis que ella visqui per tú.

La meva foto
Canillo, Idem, Andorra
Bomber, esportista, amant dels viatges i aventures, enamorat de la meva dona i filles i tot amb full energy.

dimarts, 17 d’agost del 2010

Ahir escalada

A la paret bucólica hi ha una via que es diu "balsam del tigre", ahir vam anar a fer-la amb el Joanet. La via té uns 190-200m i una dificultat màxima de 6a-6b (un pas). Són 6 llargs i sens dubte els millors són el primer, segon i el sostret de 6b del cinqué. La roca és bona a trams i s'ha d'anar al tanto perqué sovint poden caure pedres. Vam trigar més del compte perqué ens ho hem pres amb calma i a més el joanet m'ha fet de mestre de cerimonies i m'ha posat al dia en seguretat i manipulacio de cordes i reverso, hem trigat tres hores en arribar a dalt de la via quan el normal són un parell d'hores per fer-la.
La via m'ha agradat molt, he disfrutat molt en el primer i tercer llargs que he obert i en el segon que és molt disfruton amb pati i canto molt bó.

Si voleu més info mireu la web-blog rocaineu on trobareu tots els detalls de la via, material,horaris...

dissabte, 7 d’agost del 2010

Tornem-hi

Ja fa dies que hem tornat de vacances però no acabo de trobar el moment d'explicar una mica que hem aquestes dos setmanes pel pirineu català i francés.

De curses ben poques, una la del canigó, em feia gràcia fer el pic i va ser l'excusa perfecta per anar-hi des de les angles que va ser el nostre segon camp base. Vam anar amb el cunyat i vam fer el que vam poguer, durant la setmana havíem fet una mica de tot, bici de carretera, correr, muntanya ( el carlit) escalada...bla,bla i sobretot moltes patates fregides i molts aperitius amb clares que és lo millor de l'estiu,ja,ja,ja, per tant la cursa massa bé no pintava...

Al veure que no anava massa fí i no tenia bones cames em vaig dedicar a anar fent i intentar disfrutar, el jordi estava més valent que jo però es va portar bé amb mí i no va voler humillar-me. La cursa no em va agradar gaire ja que era molt de correr i amb constants canvis de pendent que em mataven, l'únic que em va agradar va ser la part final de pujada al pic que era una xemeneia on grimpaves i al pic hi havia força ambient.

La baixada va ser un suplici i em feien molt mal les cames, total vam acabar sobre els 66ns de més de 800 persones, no crec que m'hi tornen a veure per aquestes contrades almenys per fer la cursa.

Apa ara és hora d'escalar, correr i acabar de gaudir del que queda d'estiu fins que arribi la tardor i la fresca.