Viu la vida no esperis que ella visqui per tú.

La meva foto
Canillo, Idem, Andorra
Bomber, esportista, amant dels viatges i aventures, enamorat de la meva dona i filles i tot amb full energy.

dissabte, 29 de gener del 2011

Pals en carbono-kevlar Crazy



Una de les últimes produccions de la casa italiana, els pals en carbono (80%) -kevlar en la part baixa i corretja ampla per tracionar i posar els pals rapid. Bi-punta per poder treballar també en les baixades a peu sense trencar el pal. Fan molt bona pinta, els he pogut tenir a les mans i semblen resistents a més de ser molt lleugers 135gr en mida 1.30 i tenen un disseny modern i race!


dimecres, 26 de gener del 2011

Copa del món de Gavarnie

Novetats 2011-12



Aquí tenim les dos principals novetats en el que a botes respecta per l'any que ve...la Alien 1.0 i la D.y.n.a Evo que ja us vaig mostar l'altre dia. Encara per saber preus i pesos d'aquí uns dies suposo que les presentaran a la ispo de munich i sabrem algo més...Segons diuen la scarpa té la part baixa de carbono recoberta de plàstic i també canvia la leva de darrere i el sistema de tancament de sota amb format rosca com les bambes...

En tot cas les dos foten bona pinta, veurem el preu-disponibilitat-pes i resistència, també en espera de que surti la nova gignoux ultimate compatible amb el nou invent de fixació que ha tret ell mateix i que el Kilian està desenvolupant.

diumenge, 23 de gener del 2011

Crazy Idea




Us penjo un video de les noves fixacions Crazy Idea NRG d'aquest any, 128gr puntera+talonera feta amb ergal i per l'atractiu preu de 390€. Amb les fixacions es completa el pack NRG amb esquís, màscara, pala lleugera i bastons lleugers.




divendres, 21 de gener del 2011

Resignació i recerca de nous objectius

No ha pogut ser, fa dos dies que ens van dir els resultats de les proves de grim i vaig quedar quart. Entraven tres, vaig quedar a 0,19 del tercer i no puc fer res més que felicitar als tres colegues que a més són amics meus; els dos Joans i al Xavi. Ara ens guarden la nota uns mesos i ja veurem que passarà...però m'estimo més oblidar-me una mica del tema i buscar noves motivacions. Ahir van anunciar que el Kilian vindrà a fer la ronda dels cims...

Sense saber encara si farem la pierra o no, aquests dies vaig entrenant però no estic encara 100% motivat per res. Ahir a la tarda vaig pujar a la serrera a fer un tomet i estava com vidre, sis minuts caminant desde el cotxe i després tot amb esquís i un parell de cops crampons per practicar i perqué estava tot gelat. Ràfegues molt fortes de vent de tant en tant i bastant fred, la baixada no us la explico perqué disfrutar vaig disfrutar zero patatero, tremolor de dalt a baix trttrtrttrtrtttrttrrttttr.

En fí, avui ha estat tot el dia nevant i he anat pistes a fer una pujadeta, almenys estava tot blanc i al final del dia crec que s'haurà acumulat igual deu-quinze cms...Buf quines ganes tinc de fer muntanya amb neu polsa!!!

Per acabar us penjo unes fotos de material que avui, gràcies al fred que fotia fora he anat trobant remenant per internet...La nova dyna evo que diuen estarà per sota de 850gr...algunes webs americanes parlen de 700gr...pocs canvis a simple vista a part del "flexe" de davant i diuen que han utilitzat plàstics més fins i carbono més lleuger.

L'altre les fixacions la sportiva, que ara m'entero que fan fixacions...s'assemblen molt a les atk oi?

Tech Info
  • Hardened steel heel pins
  • Stainless steel springs
  • Stainless steel cylindrical pins
  • ISMF approved
  • Weight: 175 grams per binding
  • Heel lift 26 mm (7 grams)

Continuarà...

dilluns, 17 de gener del 2011

Metres positius



Revisant els entrenos he vist que l'any passat aquestes alçades de temporada ja portava 55 mil metres positius; aquest any estic en 35 mil. Porto tres setmanes des de després de la prova de grim de relax i d'entrenos irregulars.
M'hauré de posar les piles si vull fer alguna cursa aquest hivern, de moment aquest gener crec que no m'estrenaré encara, les curses xules són lluny i de moment prioritzo estar amb les meves nenes maques. Aviam si neva una mica per aquí les valls d'orient i podem anar a rebentar alguna pala o alguna canalota!

Dels resultats del finde que dir, cada vegada té més nivell aquest esport. Poques sorpreses a davant de tot. Kilian i Mireia venint d'Austria i de fer una cursa de 3000m metres ( feia dos dies) sembla que no noten el cansament. Qui tingués vint- i- pocs anyets ara!!!Cada any més gent ni que sigui una crono per pista. Tothom al seu lloc a espot, les noves generacions progressant i encara força viejos rockeros donant guerra...tots els andorrans, Toti , Sadurní... Per part andorrana albós-brothers in tete de course comme d'habitude i vilana trepitjant els talons...la resta amb el ganivet a la boca encapçalats pel Joanet.

I mentres els pares responsables i conciliadors de la vida familiar picant-se amb els "carritos" per les pistes d'arcalís i fent un parell de pujades de la futura cursa de copa d'espanya...ay que joderse!!! ja, ja , ja , ah però ben contents eh!

diumenge, 16 de gener del 2011

Ahir gel a dos hores de casa

Ahir em vaig deixar enganyar per l'Olivier i me'n vaig anar a fer gel a l'altre costat de la collada de juclar. Vam sortir de la vall d'incles a les 5.45 i en dos hores i quart ( més de mitja hora a peu) i després d'alguns crecs passant el llac de juclar i alguns problemes amb les pells de foca, vam arribar al peu de les cascades.

el cilindre d'escobes i el pic de noé encara a les fosques

aquí l'Oli obrint via

Per arribar a les cascades cal passar pel costat del refu de juclar, travessar els dos llacs i anar direcció O-NO fins la collada de juclar i baixar llavors cap a l'estany de juclar francés, travessar-lo i baixar una mica més, les trobarem als morros, a sobre de l'estany de l'estañol.

l'Esteve i el babi posando

Ens ho vam passar bomba els cinc, jo era el més novato i vaig pringar com un campeon amb les dragoneres, els crampons ( vaig perdre un en plena ascensió...) el yuyu que fa el gel i el no voler caure i el cansament propi de l'activitat en si d'anar fotent hósties al gel per clavar els piolets.


l'Oli acabant l'escalada del segon llarg per arribar a dalt

Em van explicar unes quantes coses sobre el gel i una d'elles va ser que on estàvem era un grau 3 amb algun pas de quatre i hi ha grau fins el deu...jua, jua, jua, quin riure amb el que jo vaig patir ahir.

dos cordades de catalans que estaven al costat.

Els altres van gaudir com a camells i l'Oli que era el "abuelo" semblava posseït pel Déu de
l'energia incombustible com el conillet de l'anunci.

el Babi in action

Vam fer unes tres-quatre pujades per cap i au sant tornem-hi cap a casa amb la calor i el solet fonent la neu i ben destrossat per la pràctica!


les cascades i el llac de l'estañol

a l'última reunió amb l'Esteve i tornant per sobre el llac de juclar francés.

dissabte, 15 de gener del 2011

Quin "ajetreo" noi!

Ahir vam poder estrenar el nou juguet amb esquissos per portar la Júlia a la muntanya.
Vam travessar tot el país i vam anar a estrenar-lo a la carretera de la coma d'arcalís fins el túnel del port del rat i un pelet més. Tant la Neus com jo estàvem més contents que un nen amb sabates noves i la Júlia doncs com sempre dormint i de tant en tant rondinant una mica.

Tenims uns amics que tenen un aparell similar i ens falta temps per quedar amb ells i au a moure el cul.


A partir d'ara ja tenim mitjà per portar la peque a la neu, l'aparell en qüestió és un chariot CX d'una plaça i pesa 12,3kg sense peque i sense cap kit. Una de les coses bones és que li pots afegir unes rodes per correr i te'n vas a correr en pla o camins amples , l'enganxes a la btt/carretera i vinga a fer pistes o carreteres secundàries i si enganxes els esquís de fons au cap a les pistes de fons o les d'alpí planetes.

les meves nenes...


Per tant crec que és un trasto ideal per parelles multi esportistes com nosaltres dos i gent amb ganes de fer sentir als seus fills sensacions canyeres de ben petits i una manera de poder gaudir de la natura tots plegats sense excuses. Això sí sempre amb bon temps i seny!

bla,blabla,bla,bla...
la "prota"

les mamis ben contentes...


Ah per cert no us he dit que a la que la pendent s'inclina les pulsacions si no vols anar parat es disparen per tant a més a més és una manera excel.lent de treballar la força resisténcia per l'esquí de muntanya...Kilian tremola!!!

dimecres, 12 de gener del 2011

Crono vertical de la Rabassa


Info facilitada pel gaspar:


A peticició dels Seniors que ja tenen l’adrenalina que els hi surt per les orelles de no fer curses hem creat una nova cursa “Crono Vertical de la Rabassa ”, que espero us agradi i ajudi a treure l’adrenalina tota de cop, es tracta d’una nova modalitat de cursa. Us passo el link per que tinguèu la informació. També us torno a passar el de la Cursa de Promeses.

http://www.cesantjulia.com/pdfs/cronovertical.pdf

http://www.cesantjulia.com/pdfs/cursa_promeses_ski.pdf

Ens veiem diumenge a la Rabassa.

Gaspar.

Video primera copa del món.(ffme.fr)

Video resum de la primera prova de copa del món a pelvoux, França, amb la história de l'esprint i les bonificacions...Felicitats al Kilian i a la Mireia que no afluixen el ritme i tornen a demostrar que estan a tope des de la primera prova.

diumenge, 9 de gener del 2011

Entrevista publicada a desnivel.com


Javi Martín: “El nivel del esquí de montaña español va a seguir subiendo”

Además de competir como esquiador de montaña, siendo el actual subcampeón español de la disciplina, Javi Martín entrena a dos de los mejores esquiadores españoles: Mireia Miró y Marc Pinsach y aún tiene tiempo para entrenar a las futuras promesas de nuestro país.

  • Javi Martín, en pleno entrenamientoJavi Martín, en pleno entrenamiento(Col. Javi Martín)
  • Javi Martín compitiendo para el equipo nacionalJavi Martín compitiendo para el equipo nacional(Desnivel.com)
  • Javi MartínJavi Martín(Col. Javi Martín)

Javi Martín vive por y para el esquí de montaña. Además de su faceta de corredor, compitiendo en las pruebas con más solera del mundo, es uno de los entrenadores más prestigiosos de nuestro país. Es el responsable de las categorías inferiores del combinado español y no duda de las futuras generaciones: “Hoy en día nuestros jóvenes apuestan fuerte”. Su último proyecto, los estudios que realiza en el CERC de Sierra Nevada, con los que intenta aplicar el conocimiento científico al esquí de montaña.

¿Qué esperas de esta recién comenzada temporada?
Yo tenía mucha ilusión puesta en los campeonatos del mundo, en la prueba individual, una carrera muy técnica con bajadas muy complicadas. En octubre tuve una infección en las vías altas que me apartó durante tres semanas de los entrenamientos; desde entonces no he podido realizar más de tres días de entrenamiento de calidad seguidos, tendinitis, gripe, trabajo… así que las expectativas están a la baja como la bolsa (risas), pero no dejaré de intentarlo hasta el final.

¿En qué competiciones te vas a centrar?
A mí personalmente me motiva mucho preparar los Campeonatos del Mundo, que este año son en un terreno muy técnico, esquí de montaña en estado puro. Además, preparar la Pierra Menta se ha convertido en una de mis prioridades año tras año.

¿Qué esquiadores van a luchar por ganar?
Para mí la referencia va a ser como cada año Kilian Jornet y también creo que Marc va a sorprender a más de uno con grandes resultados. Luego tenemos los de siempre: Martin Anthamaten, Yanik Buffet, Matteo Eydallin, William Bonmardion, Manfred Reicheger, Lorenzo Holznecht, Didier Blanc... Atención a Valentin Favre, un joven francés que ya el año pasado hizo una gran temporada.

"Aunque parezca imposible, el nivel va a seguir subiendo mucho, aunque quizá no tanto individualmente como a nivel general. Ahora ya no sale un Marc o una Mireia, sino tres y en diez años serán cinco y si acabamos siendo olímpicos diez…"

¿Crees que alguien desbancará a Kilian en el Campeonato de España?
Kilian y Marc son los máximos aspirantes y será difícil arrebatárselo, pero si se presenta una carrera lenta y técnica tendré mis opciones. Miguel Caballero lleva algunos años trabajando duro y se está ganando a pulso un hueco entre los mejores de España pero no podemos olvidar nombres como Marc Solá, Manu Pérez o jóvenes que están subiendo mucho el nivel como Nil Cardona.

Como entrenador de Marc Pinsach y Mireia Miró, ¿qué crees que les convierte en dos de los mejores esquiadores de la actualidad?
Lo principal es que viven en un contexto de entrenamiento ideal y que tienen una capacidad de focalizar el esfuerzo que no todos tenemos. Ambos han pasado tres años en un centro de alto rendimiento del Pirineo francés situado a 1.800 m y con universidad. Eso facilita las cosas, pero no es gratis. Y no me refiero al ámbito económico: estar lejos de tu entorno, familiar y de amistad, no es fácil; son muchas horas entrenando y con la mente en una sola cosa.

Ambos han tenido siempre muy claro que van a por todas, no se andan con medias tintas. Encadenar cinco semanas de 12-15 h de entrenamiento de resistencia, sin incluir gimnasio, técnica, descenso, etc, es muy duro y, si se consigue “sobrevivir”, es muy probable que los resultados lleguen.

¿Qué tipo de entrenamiento llevan a cabo los esquiadores de élite?
Mucho y muy bueno. Esta afirmación, que parece tan simple, es una de las bases que utilizamos con Marc y Mireia a la hora de planificar las temporadas. Las necesidades son muy elevadas y por eso hay que entrenar mucho, pero además este entrenamiento tiene que tener un sentido. En primer lugar somos esquiadores de montaña y como tal entrenamos con esquís y no corriendo o en bici. Además adaptamos los entrenos a las necesidades específicas de las competiciones, no es lo mismo prepararse para una crono que para la Pierra Menta.

El mayor hándicap que tenemos en España es conseguir entrenar en terrenos muy técnicos como puede ser un bosque, pero con imaginación y esfuerzo logramos llegar a muy buen nivel. No se trata sólo de hacer horas y horas, sino enfocarlas de manera correcta; nuestro deporte tiene un componente técnico muy importante y hay que dedicarle mucho tiempo y esfuerzo para lograr resultados.

Marc, Mireia y tú sois ahora integrantes del mismo equipo: el Dynafit. ¿Cuál es tu rol?
En mi caso este año soy el responsable de desarrollar y mejorar el material específico de competición; en particular estamos trabajando en unas botas y esquís nuevos; espero poder aportar toda la experiencia adquirida durante tantos años compitiendo.

"Tenemos mucho que mejorar, el CSD tiene que implicarse más, dotar de becas a los deportistas para que puedan dedicarse, utilizar más instalaciones como el CARD de Sierra Nevada para que nuestros deportistas puedan dedicarse mejor a entrenar".

También entrenas a los jóvenes ¿Qué generación nos vamos a encontrar en el futuro?
Aunque parezca imposible, el nivel va a seguir subiendo mucho, aunque quizá no tanto individualmente como a nivel general. Ahora ya no sale un Marc o una Mireia, sino tres y en diez años serán cinco y si acabamos siendo olímpicos diez… Hoy en día nuestros jóvenes apuestan fuerte, aunque creo que seguimos teniendo el problema que la mayoría de los deportistas son de Madrid o Barcelona. Lo natural sería que las poblaciones más cercanas a la nieve nos nutriesen de nuevos deportistas. No tengo la menor duda que en España y, especialmente en Cataluña, tenemos la mejor organización a nivel de competición del mundo; gracias a esto somos competitivos, ya que no contamos con las condiciones de nieve que tienen en los Alpes.

¿Cómo crees que se encuentra el esquí de montaña en España? ¿Qué piensas que se puede mejorar?
Como dije antes creo que tenemos la mejor organización del mundo, pero porque en otros países es un auténtico desastre… Tenemos mucho que mejorar, el CSD tiene que implicarse más, dotar de becas a los deportistas para que puedan dedicarse, utilizar más instalaciones como el CARD de Sierra Nevada para que nuestros deportistas puedan dedicarse mejor a entrenar. Generar un circuito de competición más atractivo a los jóvenes y que los haga más competitivos. Tenemos algunas lagunas importantes a nivel técnico y debemos trabajar duro en ellas. En España no tenemos las condiciones de nieve de los Alpes pero hay que adaptarse y trabajar de manera diferente.
Un dato importante que me gustaría resaltar es que la mayoría de nuestros deportistas son universitarios, cosa que no pasa en el resto de países, lo que no facilita las cosas a la hora de entrenar.

¿Se libra el esquí de montaña del doping?
Por desgracia no podemos decir que no existe, ya que hubo un caso de positivo en 2008, en la Patrulla de los Glaciares, donde el francés Patrick Blanc dio positivo por EPO CERA. Lo que sí creo es que es algo excepcional. En este mundo nos conocemos todos personalmente y me cuesta pensar que alguien se esté dopando, más aun partiendo de la base que Kilian está marcando pautas y te puedo asegurar que no se dopa, aunque si se considera que el Kinder Bueno es doping entonces va hasta las cejas (risas).


¿En qué consisten los estudios que realizas sobre el esquí de montaña?
Desde hace dos años colaboro con el CARD de Sierra Nevada y sobre todo con Javier Argüelles, del departamento de análisis del movimiento y juntos estamos intentando profundizar de manera científica en el esquí de montaña de competición.
Javi ha desarrollado algunos test de transiciones y en los últimos campeonatos del mundo de Andorra analizamos el movimiento de subida de los mejores esquiadores. Definimos el ciclo, medimos longitudes y velocidades etc… y ahora estamos digitalizando cómo intervienen cada una de las articulaciones en el paso de subida… pero es un trabajo que lleva mucho tiempo. De momento, este año volveremos a hacer toma de datos en los mundiales de Italia para seguir acumulando información…

dimarts, 4 de gener del 2011

Buscando motivación...




Avui fart d'anar davant de casa a pujar sota els telecadires he anat a grau roig a treure el cap i prendre una mica el sol que aquí al tarter fins que no portes 20-25' no el veus...

He pujat per la pista fins el primer estany de pessons i allà he trobat una traça força marcada que tirava amunt pel costat esquerre del llac direcció montmalús però no per la pujada habitual sino per la serra que separa montmalús de l'estany de pessons ( en alguna cursa s'ha pujat per aquí).


Aquests dies entre que hem acabat les proves de grim ( principal objectiu del moment) la relaxació posterior i la poca neu que hi ha per poder fer sortides ben parides, m'està costant sortir motivat a entrenar. Però avui al trobar aquesta traça técnica i continua he carregat una mica les piles.
Al final he acabat pujant al pic de montmalús primer per una colladeta al costat esquerre de la oficial i després del coll, he seguit pujant i m'he ficat per una altra canaleta estreta abans de sortir a la part plana del pic. Totes dues amb crampons que la neu està molt dura i així practico això d'anar amb punxes per sobre la neu. Ja m'he començat a mirar piolets i crampons com deu mana perqué em sembla que aquest hivern hauré de buscar altres motivacions apart de les curses, o sigui muntanya de veritat i algo més técnica que el que fem sempre que es pujar a tope i mirant el terra.
La baixada l'he fet pel mateix lloc ja que és cara nord i de pujada he vist algo de neu "polsa" encara per desvirgar...Així ha estat, trosset petit però disfruton de polsa i tornar a posar pells per tornar-lo a fer.

Aquí no hi ha el powder de Crested Butte i pel que avui m'han dit el calendari del pagés diu que fins el febrer...rien de neige...! Espero que pel bé de la salut psíquica de tots els pirats d'aquest esport el pagés s'equivoqui i de molt.
Segueixo buscant motivació...

dissabte, 1 de gener del 2011

Bon any 2011 a tothom!


Collons quants dies sense escriure, entre la peque i les proves de grim el meu temps pel blog ha quedat a cero. Doncs "lo" dit espero que hagueu passat un bon nadal i us hagueu fartat de torrons i menjars ben copiosos per fer reserves de cara a aquest hivern ben sec que de moment tenim.

Fa uns dies vam acabar les proves de grim. La última prova va ser la d'esquí de muntanya, els nostres companys ens van muntar un circuit força técnic i selectiu sortint aprop del berenador del planell d'encodina per la pista que puja cap el castellar. Tenia de tot, plans per lliscar, conversions técniques i amb neu dura i algun tram de pista dret i molt físic. Tot per fer uns mil metres de desnivell. Els millors com sempre, els dos joans que van fer poc més d'una hora. Jo em vaig regular bastant bé i vaig poder fer tercer amb quasi una hora deu minuts.

Després vam fer les proves escrites i l'entrevista i ara tan sols queda esperar els resultats! Serà molt complicat entrar entre els tres primers però he fet tot el que he pogut, el nivell penso que ha sigut molt alt durant totes les proves però com deia un de nosaltres ha regnat el bon rotllo durant tot el procés.

Aquí us poso un video que va fer la tele d'Andorra i on se'ns veu en acció a uns quants.http://www.rtva.ad/noticia.aspx?id=28201

Pel que fa a la peque cada dia està més maca i de bon veure i evidentment se'ns cau la baba amb cada petita novetat diària. Ja hem estrenat un carrito esportiu molt xulo per portar-la dintre i poder correr a fondo i ara falta estrenar-lo en neu amb esquís, properament penjaré fotos.

I pel que fa a les curses i la muntanya, aquesta passada setmana han estat bastant de banda per un problema familiar i poc a poc torno a agafar el ritme, està clar que aquest any la motivació no és la mateixa d'altres anys. Intentaré estar en forma i fer-ne alguna amb l'objectiu de la pierra però el més gros arribarà a l'estiu amb algun ultra o ironman...o un poco de todo, encara no ho tinc clar.

L'hivern està sent sec després d'un inici prometedor i la veritat que tampoc és molt motivant anar cada dia a les pistes a rebentar-se sota els telecadires. Però de moment no hi ha més opció que aquesta o anar a arcalís i sortir pels voltants de creussans però queda una mica lluny de casa.

La foto que he posat és del blog del Xavi fané que viu a Crested butte un poble a 2800m d'alçada a les rocoses dels Usa on estan envoltats de powder a l'hivern i muntanyes salvatges i bésties a l'estiu.