Viu la vida no esperis que ella visqui per tú.

La meva foto
Canillo, Idem, Andorra
Bomber, esportista, amant dels viatges i aventures, enamorat de la meva dona i filles i tot amb full energy.

dissabte, 27 de novembre de 2010

Avui tots cap a incles




Avui després de tustar-me una mica pel tarter hem anat cap a la vall d'incles per la carretera nevada amb la peque, la Xénia i la Neus. Hem anat fins al fons de vall i hem fet unes fotos per ensenyar quins llocs tan guapos tenim a cinc minuts de casa. La peque com sempre no ha dit ni piu i mentres les nenes i el pare bla, bla, bla, bla...Hem fet una horeta anar i tornar i aquesta ha sigut la recuperació de la intensitat d'avui.
Continuarà...

divendres, 26 de novembre de 2010

Sol i fred a incles+escales




Així de maca està la vall d'incles després de les últimes nevades. Avui l'excursió l'ha tornat a fer la Neus amb la Júlia "mano a mano" i com veieu a les fotos la peque ha tornat a clapar tota l'excursió! Aquests dies està fent força fred però al migdia amb el solet i abrigades, a tope la Neus li està ensenyant a la peque part del territori a l'abast per les valls d'orient...
La muntanya s'està començant a posar en condicions d'anar a fer pics, colls i pales verges de neu pols, aviam si dilluns-dimarts li fot un bon tou i ja queden tapats els rius i les pedres grosses i au a rebentar pales i canals a fondo!!!



I relacionat amb entreno però en sec us poso un video de les possibilitats que teniu de treballar les cames per poder pujar i baixar més rapid després amb els esquís!




dijous, 25 de novembre de 2010

Avui les mares-esportistes no s'han pogut estar a casa mirant el sol i el fred per la finestra. S'han abrigat a tope, i amb el Jan i la Júlia, han anat a la coma d'arcalís a fer esquí de muntanya i a que els bebés respectius fessin una mica d'hematocrit per d'aquí uns anys...
Les mares s'ho han passat d'alló més bé fent fotos i lliscant per la neu i han notat el que és portar un/a peque d'entre 5 i 8kg a l'esquena, je, je, je. I perqué veieu la duresa de l'entreno d'avui a més de 2000m d'alçada goiteu quina cara d'esgotament feia la Júlia després d'entrenar, al cotxe...Al arribar a casa la Neus li ha donat un batut de carbohidrats blancs dels que fa ella per allà dins i au com nova tú!


Mentres el pare estava inspeccionant el terreny a la coma de ransol fent un petit circuit de conversions sota la primera pala grossa camí de la serrera i disfrutant de la neu polsa!!!
Demà més...a seguir sumant...

dilluns, 22 de novembre de 2010

Primera hivernal de la Júlia

Segueixo sumant metres de qualitat tant com puc i ahir diumenge al matí vam escapar-nos tota la familia ( je,je ) a la vall de la coma de ransol per fer la primera hivernal amb la Júlia a la motxil.la.Vam veure traces d'esquí que pujaven direcció la serrera i vam pujar paralel.les a aquestes fins un replà on normalment en ple hivern creuem el riu i anem pel costat dret. En total vam fer 105m de desnivell en 25' i la veritat que la peque
va dormir tota l'estona, cosa per la qual intuïm que malament no s'ho va passar...
A la tarda-vespre vaig tornar entre la nevada i
la boira amb el silva però ja a pistes que ja són operatives desde baix direcció gall de bosc i vaig
fer 1h30' amb baixada inclosa per la l'àliga fins la meitat.
A seguir sumant metres...

divendres, 19 de novembre de 2010

Record km vertical

Estic indagant ultimament sobre entrenos i velocitats verticals d'ascens i he trobat el video del record del món que es va fer aquest any a suïssa, us vaig posar un altre video però aquest és més guapo i val la pena veure'l...1920m/h!!!

dimecres, 17 de novembre de 2010

Hipoxia intermitent...

Mireu aquest video sobre la hipoxia intermitent...interessant!

Zoom Tendencias: LA NUEVA SEGOVIA



Info treta de www.corredordemontaña.com


dimarts, 16 de novembre de 2010

Primera a casa!





Avui m'he estrenat davant de casa amb esquís, o el que és el mateix la primera llosada de la temporada. De peu de l'estació fins dalt de tot i baixada amb esquís, això sí la part baixa només és apta per destralers amb esquís vells. He pujat per l'estadi i he fet una traça molt guapa, que a mitja pala no he pogut resistir la tentació i l'he rebentat amb unes quantes "eses" de baixada i un altre cop amunt, total mil metrets i seguir sumant. Neu pols de la bona i fresca que aquests dies fa fred. Les fotos són desde casa i desde el forn on he anat a passejar amb la Júlia.
demà més al pas!

Novetats 2011



Uns 500-550gr i en peu del 25-29 i uns 1000€ de preu, us recorda a alguna bota???...made in germany! Molt interessant la seva web sobretot el capitol de tunning!
http://www.riapsport.de/index.php?option=com_content&task=view&id=34&Itemid=51

També està molt bé la web de haereo ( montura) :http://www.haereo.it .
Tenen una pala de 245gr per 138€, pals i les fixacions... la fixació és la més lleugera del mercat 115gr ( fins que l'amic gignoux tregui el seu prototip...) 2gr més lleugera que la nova dynafit i de colors molt atractius.


I per últim la carbon street una bota amb un gran parentesc a la mateixa que us deia a dalt, de moment només es farà en número 27 i pesarà 450gr +-10 sense botí.

dijous, 11 de novembre de 2010

I per fí la neu!


Després de passar ja unes quantes proves de grim, ara començo a tocar la neu i preparar l'última de les proves físiques que hem de fer; pujar el fontblanca amb esquís i amb deu quilos a l'esquena.

Aquesta temporada serà una mica estranya ja que no formaré part de l'equip andorrà després de dotze anys fent curses com un boig. Durant aquests anys he aprés moltes coses al costat de molts amics i companys d'equip, igualment m'ho he passat molt bé i a més a més he pogut viatjar sovint a llocs increibles.
Aviam si poc a poc van sortint més joves i aquest esport va progressant.

També em ve molt de gust fer més muntanya, fer molts pics d'aquí mateix a Andorra que mai he fet i perqué no, fer la volta al país però amb esquís entre altres projectes.

No deixaré de fer curses ( crec que mai...) però m'ho prendré d'una altra manera, amb l'arribada de la Júlia ( toca disfrutar-la i portar-la a un munt de llocs amb la motxil.la) i veient que definitivament les curses curtes no són la meva especialitat faré les que més m'agradin o millor se'm donin o les que encara no he fet. I tenint molt clar que on vaig bé és en ironmans i/o ultras doncs tan sols falta decidir quin projecte faré l'estiu que ve, que n'hi ha la tira...El cas es seguir disfrutant i estar en forma fent esport a l'aire lliure i conéixer nous llocs.

De moment ja he fet dos dies d'esquí, dimarts 900m al pas i avui 1200m a la coma d'arcalís on hi ha bona neu i més possibilitats que al pas...demà més!!!


dimecres, 10 de novembre de 2010

Nou material Crazy Idea


N
Novetats Crazy Idea per aquesta temporada...la pala ( snow NRG showel, homologada per la ismf ) pesa 250 gr, la fixació ( attacco Cazy NRG) 128 cada conjunt i les ulleres ( maschera google revolution) són per condicions de poca visibilitat o nocturnes, boira...

Els preus els podeu mirar a la web de Crazy Idea clicant aquí

dijous, 28 d’octubre de 2010

Motivation for tomorrow

Demà fem la prova de 1000m de desnivell amb 10kg de les proves de grim, una mica de motivació amb un video força xulo!

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Hivern 2010-11

Aquest any entre la peque i les proves de grim no estic gaire posat en el tema competi encara, però de moment us poso un video força xulo per anar motivant-nos-hi tots plegats, que amb la nevadeta que ha caigut aquí dalt ja comencen a venir ganes de neu!


dissabte, 23 d’octubre de 2010

La Júlia fent amics al coll d'ordino...

amb el modelet fet per l'àvia de berga...


amb el Jan "ceporron"
que us semblen aquest parell?
el pare mostrant la peque!

Avui petita excursió de la Júlia amb la seva mare i el pare una estona, per començar a habituar-la a la muntanya...Hem anat al coll d'ordino i han fet un tram del camí recuperat pel Lluís. Després hem fet unes fotos amb el seu amic "ceporron" Jan i au a mamar en plena natura. La petita Júlia està creixent molt rapid i ja deu fer uns quatre quilets. És molt bona i diu que li agrada molt anar en motxil.la amb els seus pares...Au us deixo que ja tinc la peque en braços!!!

divendres, 15 d’octubre de 2010

Poc temps

Tinc moltes ganes de posar-vos fotos de la meva petita filla però vaig bastant de cul i tan sols tinc temps de posar-vos un video del Kilian fent l'ultim record dels Kilian's quest. Quina béstia de noi!
Ja veurem si la Júlia li mola la muntanya!


divendres, 8 d’octubre de 2010

Entre bolquer i bodies!

Doncs si gent ara tinc menys temps i el que tinc o estic entrenant per les proves de bombers de muntanya o estic canviant bolquers i mimant a la Neus i a la Júlia, però encara trobo alguna estona per posar algun video motivant d'escalada...Tres videos dels germans pou acollonants!!! Val la pena que els mireu si us agrada l'escalada i si no també!

Iker and Eneko Pou | The Hardest of the Alps # 2 | Climbing Solo per Vecchi Guerrieri from story.teller on Vimeo.



Iker and Eneko Pou | The Hardest of the Alps # 4 | Climbing Panaroma from story.teller on Vimeo.



Iker and Eneko Pou | The Hardest of the Alps # 6 | Climbing Zahir from story.teller on Vimeo.

dimecres, 29 de setembre de 2010

JA LA TENIM AQUÍ!!!

Avui estava jo esmorzant a les 6.45 AM per anar a correr la prova de 10km a les pardines, quan la Neus m'ha cridat: -ui,ui, em sembla que he trencat aigües...i au cap a l'hospital falta gent!

Tot ha anat força rapid i a les 13h32 ha nascut la Júlia, ha pesat 3,190kg i no sabem encara quan mesura, demà ho sabrem...pero és molt maca i de moment es porta molt bé. La seva mamá ho ha fet molt bé i ha tingut un part rapid i no massa dolorós ( en quant a hores de patiment) i hores d'ara ja està força recuperada de l'aventura.

Properament posaré més fotos...ara us deixo que estic babejant amb la meva nena...

dimarts, 28 de setembre de 2010

Kilian Jornet, nuevo record ascenso-descenso al Kilimanjaro: 7h14m

¡ULTIMA HORA!

Kilian arrancó el 28sep las 7:00AM hora española su asalto al record de 8h27 minutos. Su esfuerzo ha tenido merecido premio, rebajando la marca hasta 7h14. ¡Bravo!


“El Kilimanjaro es una montaña cubierta de nieve de 5895 metros de altura, y dicen que es la más alta de África. Su nombre es, en masai, «Ngáje Ngái», «la Casa de Dios». Cerca de la cima se encuentra el esqueleto seco y helado de un leopardo, y nadie ha podido explicarse nunca qué estaba buscando el leopardo por aquellas alturas”.
Las Nieves del Kilimanjaro. Ernest Hemingway.

*Kilian y Simon Mtuy entrenando a más de 4.000m en el Kili

Es cierto, en los años 30 se podían ver los restos de aquel felino ¿atrevido? ¿insensato? semiocultos entre las nieves del techo de Africa. Hoy las cosas han cambiado, en muchas cosas para peor: No queda ya esqueleto que ver en lo alto del Kili. De hecho, apenas quedan ya restos de su legendario glaciar dominando la sabana africana. Pero, como atestigua la imagen superior, el espíritu indómito de aquel felino no ha muerto. Aún podemos ver galopando a la carrera por sus laderas a la pantera y al leopardo de nieves.

Son Simon Mtuy y Kilian Jornet. El actual hombre récord del ascenso y descenso al techo de Africa – tanzano de la tribu Chagga- entrena y guia estos días al aspirante de la tribu Celtíbera que desea batirle. Un hermoso desafío más para el proyecto Kilian´s Quest de Salomon Running

Hay muchas rutas que ascienden la montaña: Bruno Brunod mantiene desde 2.001 el record de ascensión en 5h38m40s, logrado por la vía Marangu. Completó el descenso en 8h34m52s. Simon logró en 2.005 apurar el récord de ascenso-descenso hasta los 8h27m, usando la ruta Umbwe de ascenso y la Mweka en bajada. Aclimantando desde hace unos días ya con Simon, será entre los próximos 27-28SEP cuando Kilian tratará de volar arriba y abajo de esta montaña de leyenda. Fuerza!!

Resumen rutas ascensión al Kilimanjaro (5.893m)

divendres, 24 de setembre de 2010

Florent Troillet arrête en pleine gloire!


PDFStampaE-mail


Après une saison 2010 de tous les records, le spécialiste

de ski-alpinisme a

décidé de stopper sa carrière sportive de haut niveau. Il

s'attaque à un autre

défi, une formation dans le social.

Florent Troillet tourne la page du sport de haut niveau. Avec en poche l'un des

plus beaux palmarès du ski-alpinisme mondial, le Bagnard a décidé de mettre

un terme à sa carrière

d'élite. En pleine gloire, c'est-à-dire après avoir remporté des titres à la pelle,

atteint tous ses objectifs

et tutoyé les sommets. A 29 ans, l'heure était venue pour lui de «passer à

autre chose». De

redescendre quelque peu sur terre, loin des émotions intenses, mais

surtout des sacrifices et

privations qui font partie du sport d'élite.

Champion du monde 2010, double vainqueur de la Patrouille des glaciers

et de la Pierra Menta,

Florent Troillet a décidé de changer de cap, de prendre une nouvelle

direction personnelle. Dans

sa vie, ses envies, ses objectifs. Place désormais à une formation

dans le social. Le

Bas-Valaisan quitte les gardes-frontières et s'attaque à un nouveau

défi de taille: les études.

Rencontre à un carrefour-clé de son existence.

Florent Troillet, pourquoi arrêtez-vous le sport de haut niveau?


J'ai atteint tous mes objectifs, vécu tous les rêves qu'il était possible

de vivre dans le

ski-alpinisme. Gagner la Patrouille des glaciers, en plus avec un nouveau

record à la clé,

remporter le classement général de la coupe du monde, être sacré

champion du monde,

tout cela je l'ai fait et j'en suis très heureux. Mais quand on a

pratiquement tout gagné,

la motivation n'est plus la même. On peut bien réaliser des doublés,

des triplés, mais honnêtement,

je pense avoir fait le tour de la question. Il était temps pour moi de

passer à autre chose, quelque

chose de nouveau. Aussi, le sportif de haut niveau est surtout

admiré pour ses résultats, moins

en tant que personne à part entière. J'avais envie de redevenir

quelqu'un de plus... «normal» (rires).

Vous arrêtez au sommet de votre carrière, après une année

2010 de tous les superlatifs.

Oui, j'ai connu une saison exceptionnelle, j'étais vraiment

en grande forme. Mais dans la vie,

il faut savoir avancer. A 29 ans, c'était le bon moment de

stopper et de prendre une nouvelle

direction.

Peut-on parler de lassitude, après avoir gagné tant et tant

d'épreuves?

Non, ma passion du sport est intacte. Je n'avais pas marre

de la compétition. Je veux simplement

me donner à fond dans un autre domaine. Sans compter

que concilier sport d'élite et études

n'était pas possible. Maintenant, il est vrai que si je n'avais

pas atteint tous mes objectifs, je

continuerais.

On imagine que la décision d'arrêter ne fut pas facile à prendre?

J'ai beaucoup réfléchi, c'est vrai. Tout l'été. Je n'ai pas pris cette

décision sur un coup de tête.

Depuis que j'ai commencé ma carrière sportive, je me demandais

quand j'allais arrêter. Pouvoir

le faire quand on est au sommet, c'est génial. Il y a également

eu un déclic quand je suis

devenu champion du monde cet hiver. J'étais vraiment comblé

par cette victoire qui m'avait

échappé en 2008. Là, je me suis dit que la boucle était bouclée.

Comment votre entourage et plus particulièrement votre soeur

Marie, également sportive de

haut niveau, ont-ils réagi?

J'ai de la chance, tout le monde a parfaitement compris mon choix

et m'a encouragé dans

ma nouvelle orientation. Comme les autres, ma soeur m'a soutenu,

même si, elle, va

poursuivre sa carrière. Au niveau professionnel, les gardes-frontières

ont également bien

pris la nouvelle. J'ai donné mon congé et arrêterai en novembre.

Que retient-on de quinze ans de ski-alpinisme?

Enormément de moments, d'émotions. Il y a les victoires, bien sûr.

Le titre de champion du

monde individuel restera à jamais gravé dans ma mémoire. Tout

comme

mon premier succès

sur une grande course, en 2007 à la Mezzalama, ou également

les deux PDG, en 2008 et 2010.

Mais les remises en question, les pépins de santé font aussi partie

de la panoplie du sportif.

Je me souviens par exemple de cette blessure lors des championnats

du monde espoirs. Après

une heure et demie de course, alors que j'étais en tête, je me suis

sectionné le tendon de la

main avec un ski. Ça ne s'oublie pas. Malgré tout, j'ai eu beaucoup

de chance avec les blessures.

Celles-ci ne m'ont pas véritablement freiné dans mon parcours. Je

retiens également les grands

moments que j'ai pu vivre avec mon fan's club, des liens que j'ai pu tisser.

Le sport fera toujours partie de votre vie?

Bien sûr, il m'a tellement apporté. D'ailleurs, je compte bien participer

à de nouvelles courses,

mais avant tout pour le plaisir. On risque bien de me revoir sur la PDG

ou même à Sierre-Zinal.

Mais là, j'aurai moins d'entraînement dans les jambes (rires).

Auteur: JEREMIE MAYORAZ

le Nouvelliste (Suisse)


dimecres, 22 de setembre de 2010

Aquest tio no és cansa mai???

foto1205

Kilian tenta il Kilimanjaro


Obiettivo il record del tanzaniano Simon M’Tuy


21/09 | di Redazione |


Otto ore e 27 minuti questo il tempo da battere per Kilian Jornet che ormai ci ha abituato a queste grandi performance anche sulle lunghissime distanze. Dopo le 32 ore nel GR20 in Corsica, dopo la traversata dei Pirenei, dopo la splendida vittoria al Kima, eccolo ora impegnato in un nuovo tentativo. Da Machame Gate alla vetta (5895 metri) e ritorno via Mueka Camp - probabilmente - è un itinerario che di solito i buoni escursionisti/alpinisti portano a termine in 6 giorni. Stiamo a vedere che cosa combina il nostro Kilian che sta ultimando la fase di acclimatazione.

Properes curses...

Fa un temps que no poso res al blog però com que només faig que escalar com un boig ( esportiva i bloc ) i fer toms al comunal per agafar ritme i una mica de muntanya però rapid i curt no són entrenos molt interessants a nivell fotos ni per explicar-los...

A més també estem fent el compte enrere per ser papis! i ja queda menys d'una setmana...o no! Això si que serà un ironman!

Us poso un petit calendari de les curses/duatlons que es faran per aquí dalt properament:

dissabte 25 setembre: duatló ordino, bici carretera+muntanya (més info a un article passat...).

dissabte 2 octubre compe escalada al roco de canillo, més info a la web de la fam o http://www.fam.ad/competicions/2010/escalada/Informacio,%20Canillo%2018%20setembre%202010.pdf


diumenge 3 octubre: -10km d'andorra

-pujada en rollers a la rabassa, més info a la web del cpa.ad

-duatló punt més baix punt més alt ( més info aquí baix.....del Jaume....


Hola habituals de la ja clàssica Duatló del Coma Pedrosa.

Aquest any em fixat com a data per la Duatló el Diumenge 3 d’Octubre.

El programa es el següent :

8:45 Trobada a la Frontera del riu Runer i deixem al vehicle la bossa amb estris de muntanya

8:55 Tradicional ‘Breefing’ de sortida

9:00 Sortida massiva

15:30 Dinar pels que vulguin en un lloc a determinar

La organització consisteix exclusivament en

- Pujar el material de muntanya a Arinsal

- Guardar les bicicletes a Arinsal fins que cadascú baixi del Pic

- Cadascú s’ha de cronometrar

- El record del Putxi de l’any 2009 es de 1:57’

Que cadascú ho comenti als seus companys i com mes serem, mes riurem.

Si teniu algun dubte, passeu-me un mail.

Fins Diumenge




-24 octubre XI Cross vertical prat primer, més info a la web de la fam.

Apa ara tan sols queda seguir entrenant per preparar l'hivern i/o les proves de grim.
A foooooooooooooondo!



dimarts, 7 de setembre de 2010

Resultats cursa 4km i 10km anyós park.

Pels que vau fer alguna d'aquestes dos distàncies diumenge a la cursa d'anyós park que sapigueu que els resultats els podeu consultar directament des del diumenge al vespre en aquest link:http://www.topcrono.net/ca/events Cliqueu sobre la vostra distància i voila!
També comentar que si hi ha algun dorsal sense nom o algun nom sense dorsal es degut a que l'organització no va facilitar les dades a Topcrono.

Duatló d'ordino


Com cada tardor comença la temporada de duatlons amb el sisé duatló d'ordino al casamanya, aquest any la data és el 25 de setembre a les 10h i sortida de la plaça major. Inscripcions al centre esportiu d'ordino fins una hora abans.
Ara falta saber la data de l'altre duatló... punt més baix al punt més alt...vinga Jaume!!!

dilluns, 6 de setembre de 2010

Tornada a les curses.


Uf fa dies que no escrivia res...Últimament estic escalant com un boig i corrent en pla i costa amunt tot el que puc. I també estic molt impacient esperant que neixi la meva primer filla!

El dissabte vaig anar a fer la cursa d'aristot, 10km i 320m+, per veure que tal estava i fer una mica de ritme de cursa. Vaig arribar un quart d'hora abans de que comencés la cursa i ja podeu imaginar l'escalfament tant bó que vaig fer...Total vaig sortir tranquil per escalfar i al cap de 15-20' ja estava bufant com un bou, vaig anar fent al meu ritme i pillant gent al pla i baixada i al començar l'última pujada vaig poder passar un grupet de tres-quatre corredors però a la línia de meta em va avançar un noi al qual no vaig poder seguir. Total uns 46' de cursa, entreno rapidet, amb una mica d'estrés per sortir sense escalfar però vàlid igualment, després xocolata amb coca i un pantaló de muntanya que em va tocar i encara no he vist...eh cuñao!

I ahir vaig correr la cursa d'anyós, 10km i 100m+ amb el tratge de bombers i amb uns quants colegues de feina, ens ho vam passar molt bé, vam riure molt, i vam sortir tranquils però amb un dorsal a les cames qui no s'emociona...i així va ser una bona estona d'emoció i alegria per acabar amb tots els companys entrant junts a meta i demostrar que som una pinya i estem en molt bona forma.
La suada va ser potent ( uns 58') però la causa bé s'ho mereixia, per cada bomber que va creuar la meta, anyós park donava deu euros a una ong.

Doncs res toca seguir corrent i escalant a fondo que les proves de suport i grim s'apropen i he d'estar ben preparat!

dimarts, 17 d’agost de 2010

Ahir escalada

A la paret bucólica hi ha una via que es diu "balsam del tigre", ahir vam anar a fer-la amb el Joanet. La via té uns 190-200m i una dificultat màxima de 6a-6b (un pas). Són 6 llargs i sens dubte els millors són el primer, segon i el sostret de 6b del cinqué. La roca és bona a trams i s'ha d'anar al tanto perqué sovint poden caure pedres. Vam trigar més del compte perqué ens ho hem pres amb calma i a més el joanet m'ha fet de mestre de cerimonies i m'ha posat al dia en seguretat i manipulacio de cordes i reverso, hem trigat tres hores en arribar a dalt de la via quan el normal són un parell d'hores per fer-la.
La via m'ha agradat molt, he disfrutat molt en el primer i tercer llargs que he obert i en el segon que és molt disfruton amb pati i canto molt bó.

Si voleu més info mireu la web-blog rocaineu on trobareu tots els detalls de la via, material,horaris...

dissabte, 7 d’agost de 2010

Tornem-hi

Ja fa dies que hem tornat de vacances però no acabo de trobar el moment d'explicar una mica que hem aquestes dos setmanes pel pirineu català i francés.

De curses ben poques, una la del canigó, em feia gràcia fer el pic i va ser l'excusa perfecta per anar-hi des de les angles que va ser el nostre segon camp base. Vam anar amb el cunyat i vam fer el que vam poguer, durant la setmana havíem fet una mica de tot, bici de carretera, correr, muntanya ( el carlit) escalada...bla,bla i sobretot moltes patates fregides i molts aperitius amb clares que és lo millor de l'estiu,ja,ja,ja, per tant la cursa massa bé no pintava...

Al veure que no anava massa fí i no tenia bones cames em vaig dedicar a anar fent i intentar disfrutar, el jordi estava més valent que jo però es va portar bé amb mí i no va voler humillar-me. La cursa no em va agradar gaire ja que era molt de correr i amb constants canvis de pendent que em mataven, l'únic que em va agradar va ser la part final de pujada al pic que era una xemeneia on grimpaves i al pic hi havia força ambient.

La baixada va ser un suplici i em feien molt mal les cames, total vam acabar sobre els 66ns de més de 800 persones, no crec que m'hi tornen a veure per aquestes contrades almenys per fer la cursa.

Apa ara és hora d'escalar, correr i acabar de gaudir del que queda d'estiu fins que arribi la tardor i la fresca.

dilluns, 12 de juliol de 2010

Muchas noticias!



Así es muchas cosas tengo que contaros, pero como no primero de todo felicitar al equipo de españa por ganar la copa del mundo de fútbol ayer y de la manera que lo hicieron! No soy nada futbolero y me indigno muchas veces con los sueldos que cobran por jugar con una pelota y marcar goles...pero la verdad que este grupo de personas son muy humildes, trabajadores y parecen muy buenos chavales, por tanto se merecen mi respeto y felicitación por hacer historia y luchar por un sueño y la enhorabuena por hacer vibrar a todo el pais vecino y a muchos de nuestro pais.

Cambiando de deporte, ayer fue un dia triste para los que nos gusta lance arsmtrong, no tuvo su dia, se cayó tres veces y perdió mucho tiempo en la linea de meta en la primera etapa seria del tour 2010, ante todo chapeau por probarlo y ser valiente de con casi 39 años y siete tours ganados volver a correr el tour por segundo año consecutivo y luchar contra la ley de vida.
Que le quiten lo bailao!

Y ya hablando de mí y de cosas más cercanas, hoy he ido a correr por primera vez desde el ultra y he hecho una par de series de 5' ( 30"rapido-30" suaves) y las sensaciones han sido bastante buenas y las pulsaciones han subido como de costumbre a más de 180, lo cual me indica que después de dos semanas de mucha calma y muy poco entreno aeróbico creo que empiezo a estar recuperado al 100%. He subido a siscaró desde mi casa, hasta soldeu primero y luego por un camino muy chulo hasta debajo de la tossa de incles y el refu. He pillao una bolsa de plástico en el refu y de bajada he cogido unos 5 ceps bastante grandes que había visto subiendo y ahora mismo ya están en la barriga haciendo la digestión!
La foto de arriba es de la via ferrata del coll dels isards que hice el otro dia para cambiar de actividad, muy cortita pero el paisaje allá arriba es brutal!

Bueno a partir de esta semana volveré a tocar el tema aeróbico sobretodo corriendo y algún dia en bici pero lo importante ahora es la escalada a tope, bloc, roco, roca...gimnasio... todo suma para coger fuerza, resistencia, soltura y técnica, bases de la escalada entre otras!

dilluns, 5 de juliol de 2010

Todavía no...


Así es hoy escribiré en castellano para la gente que lee el blog desde el país basco, madrid...
Ayer intenté hacer la vuelta als ports de andorra, 107km i 3100m de desnivel saliendo de santa coloma, la rabassa,comella, coll d'ordino y engolasters...al llegar a la comella ví que tenía suficiente y me fuí para engolasters directamente, las piernas no tenían fuerza y comprendí que era inútil alargar el sufrimiento para acabar la vuelta a dos por hora, destrozado y de los últimos.
Por tanto creo que aún no estoy recuperado al 100% del ultra, las articulaciones están bién, la cabeza también pero por hay dentro hay algo que cuando apreto aún no chuta a tope, je, je, así que nada tranquilidad y a escalar, hoy cuatro vias, tres quintos y un 6a+ con mucho curro en el sector bigabloc de santa coloma. Falta pila mañana me acercaré al super a comprar unas cuantas alcalinas...seguirá!

dissabte, 3 de juliol de 2010

Les set diferéncies...

Aviam si en trobeu set o alguna més...jua, jua, jua...!!!

divendres, 2 de juliol de 2010

Resaca de l'ultratrail...

arribant al refu de sorteny
idem
carregant coca-cola a fondo
el pódium dels veterans amb el meu company de feina-colega jordi en el tercer calaix!

Avui és el primer dia que els turmells estan ja quasi en el seu tamany normal. Els he tingut botits des de dissabte i això és tot el que m'ha deixat de seqüela l'ultra, bé i les cames una mica carregades bah...i el coco i el cos sense massa ganes d'entrenar, aquesta setmana he fet 30' de bici estàtica i dos dies de gimnàs.

Encara vaig llegint cróniques de la cursa de diferents corredors i m'agrada molt veure com ho van viure altres persones que desconeixien el país i el recorregut. Us poso un parell d'enllaços a dos de bones:http://teres2.blogspot.com/2010/06/ultra-trail-de-andorra.html
http://raulangulo.wordpress.com/2010/06/29/andorra-ultra-trail-2010-brutal/

I també molt interessant llegir el que explica la gent en aquest foro...http://www.forostierravertical.com/index.php?topic=2298.105 sobretot el capítol de les al.lucinacions i les xerrades amb els arbres...
Fotos aquí:
http://picasaweb.google.es/massaguer.josep/UltratrailAndorra#
http://picasaweb.google.com/jordi.font.plana/AUTV20101?authkey=Gv1sRgCLnBxIbAlq3BJg#

Ara el cap el tinc pensant en crestes i escalada i avui ja he començat a escalar una mica a engolasters amb un cinqué i un parell de sis a...buf quina feinada que tinc per endavant.

De moment de curses diumenge m'apuntaré a la volta als ports per veure com he quedat després de l'ultra i a l'agost potser faig alguna de distància marató però depenent de les ganes i la forma en la que estigui. Flipo quan vec gent com el salvador calvo que va fer quart a andorra i aquest finde fa la ultra de madrid...com recupera aquest tio? En fí perqué veieu que en el món de la muntanya hi ha molta gent molt forta i valenta i sense por a res.

Per parlar d'altres al Kilian el van guanyar als usa en la ws després de liderar la prova moltes hores i patir moltes rampes va fer tercer, gens malament en la seva estrena i després de venir de recorrer els pirineus oi?
També comentar que la setmana passada vam anar a veure la conferència del Nando parrado aquí a Andorra i va ser brutal, tot el centre de congressos ple de peu i aplaudint durant estona al final, va ser sobrecollidor em va agradar molt i em va donar força i moral extra de cara a l'ultra del dissabte.
Demà comença el tour de france, que guay l'estiu activitat pel matí tarda-siesta amb el tour-com m'agrada...-aviam que ens ensenya l'arsmtrong i el contador a fer la seva.
Mentres la roja se la juga demà i Nadal també a wimbledon...aquest no és el meu estil...és estil toti però en un moment repasses tot...

Bon estiu a tothom i bones vacances o matxacades per les muntanyes-carreteres!