Viu la vida no esperis que ella visqui per tú.

La meva foto
Canillo, Idem, Andorra
Bomber, esportista, amant dels viatges i aventures, enamorat de la meva dona i filles i tot amb full energy.

dimecres, 29 de setembre del 2010

JA LA TENIM AQUÍ!!!

Avui estava jo esmorzant a les 6.45 AM per anar a correr la prova de 10km a les pardines, quan la Neus m'ha cridat: -ui,ui, em sembla que he trencat aigües...i au cap a l'hospital falta gent!

Tot ha anat força rapid i a les 13h32 ha nascut la Júlia, ha pesat 3,190kg i no sabem encara quan mesura, demà ho sabrem...pero és molt maca i de moment es porta molt bé. La seva mamá ho ha fet molt bé i ha tingut un part rapid i no massa dolorós ( en quant a hores de patiment) i hores d'ara ja està força recuperada de l'aventura.

Properament posaré més fotos...ara us deixo que estic babejant amb la meva nena...

dimarts, 28 de setembre del 2010

Kilian Jornet, nuevo record ascenso-descenso al Kilimanjaro: 7h14m

¡ULTIMA HORA!

Kilian arrancó el 28sep las 7:00AM hora española su asalto al record de 8h27 minutos. Su esfuerzo ha tenido merecido premio, rebajando la marca hasta 7h14. ¡Bravo!


“El Kilimanjaro es una montaña cubierta de nieve de 5895 metros de altura, y dicen que es la más alta de África. Su nombre es, en masai, «Ngáje Ngái», «la Casa de Dios». Cerca de la cima se encuentra el esqueleto seco y helado de un leopardo, y nadie ha podido explicarse nunca qué estaba buscando el leopardo por aquellas alturas”.
Las Nieves del Kilimanjaro. Ernest Hemingway.

*Kilian y Simon Mtuy entrenando a más de 4.000m en el Kili

Es cierto, en los años 30 se podían ver los restos de aquel felino ¿atrevido? ¿insensato? semiocultos entre las nieves del techo de Africa. Hoy las cosas han cambiado, en muchas cosas para peor: No queda ya esqueleto que ver en lo alto del Kili. De hecho, apenas quedan ya restos de su legendario glaciar dominando la sabana africana. Pero, como atestigua la imagen superior, el espíritu indómito de aquel felino no ha muerto. Aún podemos ver galopando a la carrera por sus laderas a la pantera y al leopardo de nieves.

Son Simon Mtuy y Kilian Jornet. El actual hombre récord del ascenso y descenso al techo de Africa – tanzano de la tribu Chagga- entrena y guia estos días al aspirante de la tribu Celtíbera que desea batirle. Un hermoso desafío más para el proyecto Kilian´s Quest de Salomon Running

Hay muchas rutas que ascienden la montaña: Bruno Brunod mantiene desde 2.001 el record de ascensión en 5h38m40s, logrado por la vía Marangu. Completó el descenso en 8h34m52s. Simon logró en 2.005 apurar el récord de ascenso-descenso hasta los 8h27m, usando la ruta Umbwe de ascenso y la Mweka en bajada. Aclimantando desde hace unos días ya con Simon, será entre los próximos 27-28SEP cuando Kilian tratará de volar arriba y abajo de esta montaña de leyenda. Fuerza!!

Resumen rutas ascensión al Kilimanjaro (5.893m)

divendres, 24 de setembre del 2010

Florent Troillet arrête en pleine gloire!


PDFStampaE-mail


Après une saison 2010 de tous les records, le spécialiste

de ski-alpinisme a

décidé de stopper sa carrière sportive de haut niveau. Il

s'attaque à un autre

défi, une formation dans le social.

Florent Troillet tourne la page du sport de haut niveau. Avec en poche l'un des

plus beaux palmarès du ski-alpinisme mondial, le Bagnard a décidé de mettre

un terme à sa carrière

d'élite. En pleine gloire, c'est-à-dire après avoir remporté des titres à la pelle,

atteint tous ses objectifs

et tutoyé les sommets. A 29 ans, l'heure était venue pour lui de «passer à

autre chose». De

redescendre quelque peu sur terre, loin des émotions intenses, mais

surtout des sacrifices et

privations qui font partie du sport d'élite.

Champion du monde 2010, double vainqueur de la Patrouille des glaciers

et de la Pierra Menta,

Florent Troillet a décidé de changer de cap, de prendre une nouvelle

direction personnelle. Dans

sa vie, ses envies, ses objectifs. Place désormais à une formation

dans le social. Le

Bas-Valaisan quitte les gardes-frontières et s'attaque à un nouveau

défi de taille: les études.

Rencontre à un carrefour-clé de son existence.

Florent Troillet, pourquoi arrêtez-vous le sport de haut niveau?


J'ai atteint tous mes objectifs, vécu tous les rêves qu'il était possible

de vivre dans le

ski-alpinisme. Gagner la Patrouille des glaciers, en plus avec un nouveau

record à la clé,

remporter le classement général de la coupe du monde, être sacré

champion du monde,

tout cela je l'ai fait et j'en suis très heureux. Mais quand on a

pratiquement tout gagné,

la motivation n'est plus la même. On peut bien réaliser des doublés,

des triplés, mais honnêtement,

je pense avoir fait le tour de la question. Il était temps pour moi de

passer à autre chose, quelque

chose de nouveau. Aussi, le sportif de haut niveau est surtout

admiré pour ses résultats, moins

en tant que personne à part entière. J'avais envie de redevenir

quelqu'un de plus... «normal» (rires).

Vous arrêtez au sommet de votre carrière, après une année

2010 de tous les superlatifs.

Oui, j'ai connu une saison exceptionnelle, j'étais vraiment

en grande forme. Mais dans la vie,

il faut savoir avancer. A 29 ans, c'était le bon moment de

stopper et de prendre une nouvelle

direction.

Peut-on parler de lassitude, après avoir gagné tant et tant

d'épreuves?

Non, ma passion du sport est intacte. Je n'avais pas marre

de la compétition. Je veux simplement

me donner à fond dans un autre domaine. Sans compter

que concilier sport d'élite et études

n'était pas possible. Maintenant, il est vrai que si je n'avais

pas atteint tous mes objectifs, je

continuerais.

On imagine que la décision d'arrêter ne fut pas facile à prendre?

J'ai beaucoup réfléchi, c'est vrai. Tout l'été. Je n'ai pas pris cette

décision sur un coup de tête.

Depuis que j'ai commencé ma carrière sportive, je me demandais

quand j'allais arrêter. Pouvoir

le faire quand on est au sommet, c'est génial. Il y a également

eu un déclic quand je suis

devenu champion du monde cet hiver. J'étais vraiment comblé

par cette victoire qui m'avait

échappé en 2008. Là, je me suis dit que la boucle était bouclée.

Comment votre entourage et plus particulièrement votre soeur

Marie, également sportive de

haut niveau, ont-ils réagi?

J'ai de la chance, tout le monde a parfaitement compris mon choix

et m'a encouragé dans

ma nouvelle orientation. Comme les autres, ma soeur m'a soutenu,

même si, elle, va

poursuivre sa carrière. Au niveau professionnel, les gardes-frontières

ont également bien

pris la nouvelle. J'ai donné mon congé et arrêterai en novembre.

Que retient-on de quinze ans de ski-alpinisme?

Enormément de moments, d'émotions. Il y a les victoires, bien sûr.

Le titre de champion du

monde individuel restera à jamais gravé dans ma mémoire. Tout

comme

mon premier succès

sur une grande course, en 2007 à la Mezzalama, ou également

les deux PDG, en 2008 et 2010.

Mais les remises en question, les pépins de santé font aussi partie

de la panoplie du sportif.

Je me souviens par exemple de cette blessure lors des championnats

du monde espoirs. Après

une heure et demie de course, alors que j'étais en tête, je me suis

sectionné le tendon de la

main avec un ski. Ça ne s'oublie pas. Malgré tout, j'ai eu beaucoup

de chance avec les blessures.

Celles-ci ne m'ont pas véritablement freiné dans mon parcours. Je

retiens également les grands

moments que j'ai pu vivre avec mon fan's club, des liens que j'ai pu tisser.

Le sport fera toujours partie de votre vie?

Bien sûr, il m'a tellement apporté. D'ailleurs, je compte bien participer

à de nouvelles courses,

mais avant tout pour le plaisir. On risque bien de me revoir sur la PDG

ou même à Sierre-Zinal.

Mais là, j'aurai moins d'entraînement dans les jambes (rires).

Auteur: JEREMIE MAYORAZ

le Nouvelliste (Suisse)


dimecres, 22 de setembre del 2010

Aquest tio no és cansa mai???

foto1205

Kilian tenta il Kilimanjaro


Obiettivo il record del tanzaniano Simon M’Tuy


21/09 | di Redazione |


Otto ore e 27 minuti questo il tempo da battere per Kilian Jornet che ormai ci ha abituato a queste grandi performance anche sulle lunghissime distanze. Dopo le 32 ore nel GR20 in Corsica, dopo la traversata dei Pirenei, dopo la splendida vittoria al Kima, eccolo ora impegnato in un nuovo tentativo. Da Machame Gate alla vetta (5895 metri) e ritorno via Mueka Camp - probabilmente - è un itinerario che di solito i buoni escursionisti/alpinisti portano a termine in 6 giorni. Stiamo a vedere che cosa combina il nostro Kilian che sta ultimando la fase di acclimatazione.

Properes curses...

Fa un temps que no poso res al blog però com que només faig que escalar com un boig ( esportiva i bloc ) i fer toms al comunal per agafar ritme i una mica de muntanya però rapid i curt no són entrenos molt interessants a nivell fotos ni per explicar-los...

A més també estem fent el compte enrere per ser papis! i ja queda menys d'una setmana...o no! Això si que serà un ironman!

Us poso un petit calendari de les curses/duatlons que es faran per aquí dalt properament:

dissabte 25 setembre: duatló ordino, bici carretera+muntanya (més info a un article passat...).

dissabte 2 octubre compe escalada al roco de canillo, més info a la web de la fam o http://www.fam.ad/competicions/2010/escalada/Informacio,%20Canillo%2018%20setembre%202010.pdf


diumenge 3 octubre: -10km d'andorra

-pujada en rollers a la rabassa, més info a la web del cpa.ad

-duatló punt més baix punt més alt ( més info aquí baix.....del Jaume....


Hola habituals de la ja clàssica Duatló del Coma Pedrosa.

Aquest any em fixat com a data per la Duatló el Diumenge 3 d’Octubre.

El programa es el següent :

8:45 Trobada a la Frontera del riu Runer i deixem al vehicle la bossa amb estris de muntanya

8:55 Tradicional ‘Breefing’ de sortida

9:00 Sortida massiva

15:30 Dinar pels que vulguin en un lloc a determinar

La organització consisteix exclusivament en

- Pujar el material de muntanya a Arinsal

- Guardar les bicicletes a Arinsal fins que cadascú baixi del Pic

- Cadascú s’ha de cronometrar

- El record del Putxi de l’any 2009 es de 1:57’

Que cadascú ho comenti als seus companys i com mes serem, mes riurem.

Si teniu algun dubte, passeu-me un mail.

Fins Diumenge




-24 octubre XI Cross vertical prat primer, més info a la web de la fam.

Apa ara tan sols queda seguir entrenant per preparar l'hivern i/o les proves de grim.
A foooooooooooooondo!



dimarts, 7 de setembre del 2010

Resultats cursa 4km i 10km anyós park.

Pels que vau fer alguna d'aquestes dos distàncies diumenge a la cursa d'anyós park que sapigueu que els resultats els podeu consultar directament des del diumenge al vespre en aquest link:http://www.topcrono.net/ca/events Cliqueu sobre la vostra distància i voila!
També comentar que si hi ha algun dorsal sense nom o algun nom sense dorsal es degut a que l'organització no va facilitar les dades a Topcrono.

Duatló d'ordino


Com cada tardor comença la temporada de duatlons amb el sisé duatló d'ordino al casamanya, aquest any la data és el 25 de setembre a les 10h i sortida de la plaça major. Inscripcions al centre esportiu d'ordino fins una hora abans.
Ara falta saber la data de l'altre duatló... punt més baix al punt més alt...vinga Jaume!!!

dilluns, 6 de setembre del 2010

Tornada a les curses.


Uf fa dies que no escrivia res...Últimament estic escalant com un boig i corrent en pla i costa amunt tot el que puc. I també estic molt impacient esperant que neixi la meva primer filla!

El dissabte vaig anar a fer la cursa d'aristot, 10km i 320m+, per veure que tal estava i fer una mica de ritme de cursa. Vaig arribar un quart d'hora abans de que comencés la cursa i ja podeu imaginar l'escalfament tant bó que vaig fer...Total vaig sortir tranquil per escalfar i al cap de 15-20' ja estava bufant com un bou, vaig anar fent al meu ritme i pillant gent al pla i baixada i al començar l'última pujada vaig poder passar un grupet de tres-quatre corredors però a la línia de meta em va avançar un noi al qual no vaig poder seguir. Total uns 46' de cursa, entreno rapidet, amb una mica d'estrés per sortir sense escalfar però vàlid igualment, després xocolata amb coca i un pantaló de muntanya que em va tocar i encara no he vist...eh cuñao!

I ahir vaig correr la cursa d'anyós, 10km i 100m+ amb el tratge de bombers i amb uns quants colegues de feina, ens ho vam passar molt bé, vam riure molt, i vam sortir tranquils però amb un dorsal a les cames qui no s'emociona...i així va ser una bona estona d'emoció i alegria per acabar amb tots els companys entrant junts a meta i demostrar que som una pinya i estem en molt bona forma.
La suada va ser potent ( uns 58') però la causa bé s'ho mereixia, per cada bomber que va creuar la meta, anyós park donava deu euros a una ong.

Doncs res toca seguir corrent i escalant a fondo que les proves de suport i grim s'apropen i he d'estar ben preparat!