Viu la vida no esperis que ella visqui per tú.

La meva foto
Canillo, Idem, Andorra
Bomber, esportista, amant dels viatges i aventures, enamorat de la meva dona i filles i tot amb full energy.

dimarts, 30 d’agost del 2011

Cronoescalada de l'ensegur


Dissabte dia 3 a les 9h es farà la cronoescalada de l'ensegur, a peu, dintre de la festa major de la cortinada. L'organitza el Manel i el Tommy, són uns 554m de desnivell tot camí i a fondo, si voleu venir a correr ja ho sabeu, és gratuïta i després baixem tots junts comentant la judada, més info al facebook del Manel pelegrina.

Gassssssss

Sobren les paraules

Algun dia haurem d'anar aquí a fer la mitja volta que em falta per fer...de moment un video molt xulo...http://youtu.be/TFWDUsvLCoE?hd=1

divendres, 26 d’agost del 2011

Duatlons interessants

Fa pocs dies que ha sortit el calendari de duatlons de terres endins, unes curses bones per preparar l'hivern d'esquí de muntanya que sen's apropa, no massa llargues i combinant btt+correr i no massa lluny del país! Au a entrenar!

Sant Feliu Sasserra
4 de setembre de 2011
Bellmunt
18 de setembre de 2011
Taradell
2 d'octubre de 2011
Tona
30 d'octubre de 2011
Puig-reig
13 de novembre de 2011
Viladrau
27 de novembre de 2011
Folgueroles
29 de gener de 2012
Centelles
26 de febrer de 2012

dimecres, 24 d’agost del 2011

Passant pàgina i estiu...


És el risc que té preparar una sola cursa en tot l'estiu com a gran objectiu, si surt bé de conya, estàs la resta de l'estiu tranquil i recordant bons moments i si no doncs buscant motius i perquès i cagant-te en tot. Però noi la vida sigue i aquí no para ningú per tant no hi ha un altre que tirar endavant i buscar nous objectius( esportius) dels "normals" no cal buscar-los ja hi són cada dia.
Desprès d'anar a veure la podóloga i comentar-li tota la história de la meva lesió de genolls em va tornar a confirmar que no puc fer esport sense plantilles i molt menys en aquests tipus de curses. Per tant dono per tancat el tema perquè em van fer mal els genolls i afegeixo detalls d'experiència en tema menjar-avituallaments que ara sí que tindré de cara a una futura ultra.

Ja el tenim quasi liquidat l'estiu, encara que no ho sembli perquè és ara quan fa més calor des de que va començar, però aquí tothom sap que en quatre dies refrescarà i haurem de treure les jaquetes.
Amb les vacances ja exhaurides ara tan sols ens queda veure com la tardor va arribant, i entre algun cep i rovelló i amb la petita Júlia que encara no camina però que no para quieta i cada dia està més divertida i més maca.

Per retornar una mica als entrenos em fixaré alguna petita cursa tipus duatló-crono de pujada durant la tardor i aniré veient quina forma física tinc. Això em valdrà per preparar una mica la temporada d'hivern i poder fer alguna cursa, aquest any tenim a casa la primera prova de Copa del món i segur que en aquesta intentaré arribar en forma per poder-la fer i donar guerra amb qui toqui...

Per tant res més, ara és temps d'anar al gimnàs, guanyar força, trobar algun bolet, fer btt i correr no molt per les muntanyes i portar la Julieta al parc cada tarda i no és maco això???L'hivern el tenim a la "vuelta de la esquina..."

Calendari provisional:

18 setembre Cursa anyós 10km amb cotxet+Júlia...algú més s'anima???
25 setembre Triatló popular Andorra?
...Duatló casamanya?
...Duatló punt més baix-punt més alt?
16 Octubre Cross vertical prat primer

dimarts, 2 d’agost del 2011

Ràbia!!!


Seria la millor paraula per definir el meu estat d'ànim a hores d'ara després de no haver pogut acabar la ronda dels cims aquest any.

Ja han passat quinze dies des que vaig fer aquesta cursa i encara no he tornat a correr o entrenar de debó. Vam marxar uns dies de vacances i tan sols tenia ganes de menjar molt i fer poc esport, només una mica de btt i algun passeig amb motxil.leta i Júlia.

Acabo de mirar el video oficial i encara em mossego més les ungles...

Tot va començar força bé, vam sortir el divendres a les 8h del matí d'ordino animats i amb ganes de patir i acabar. La sortida va ser tranquil.la, força gent per ser aviat i la gent va anar agafant el seu lloc poc a poc. la meva tàctica va ser semblant a l'any passat; o sigui deixar passar els kms fins la meitat i a partir d'allà veure com estava.

Vaig anar amb un grupet fins sota la collada d'arenes i a partir d'allà vaig començar a agafar una mica de ritme. Els rossell estaven feia estona per davant i anava sobre els quinze-vint primers. De seguida em vaig adonar que baixant no anava del tot cómode però no vaig donar-li importància quedaven molts kms per davant. Hi havia dos o trefrancesos que em passaven a les baixades i semblava que anaven a matar-se...jo a lo meu xino-xano.

Vam arribar a sorteny amb l'Alex pau i vam menjar algo abans de començar la pujada, allà ja tenia el meu equip de supporters...Dani-Neus-Julieta...animant-me a tope!

Pujant les sensacions eren força bones i baixant no tant però anava remuntant llocs.
Arribant a l'estany esbalçat vaig passar a l'Adolf aguiló...cony aquest és dels bons no?no portava massa bona cara...Vaig seguir al meu rotllo, coma d'arcalís el putxi que em diu que tinc un grupet a davant i que no em cremi que falta molt. Vaig menjar algo i beure també i vinga amunt que tinc els germans just a davant. A la primera rampa forta atrapo un noi i pujant al cataperdis agafo els germans, eiiii com va? A quina mitja anem els hi demano? jo no porto cap tecnologia per calcular res...em diuen que anem a 6km/h, merda anem massa rapid! Baixem junts a l'angonella i vec de seguida que baixant van més sueltos que jo...si vull anar amb ells hauré de forçar un pel a les baixades i no és la meva tàctica...Per tant a la pujada cap el clot del cavall marxo al meu ritme, m'atrapa un canari ( que al final va fer tercer) i anem xerrant una estona tot mentres anem pujant. A la baixada cap a prats nous després d'asustar les vaques anem baixant pel camí técnic i jo no baixo massa rapid, em tornen a atrapar els germans i el canari. El canari tira milles a la que arribem al pla i es fot a correr, nosaltres caminem tranquils.
Tots tres arribem a pla de l'estany i després de menjar i fer-nos quatre fotos arranquem cap el coma. Aquí jo marco el meu ritme i marxo facilment, la pujada és dura i llargueta i agafo un bon ritme, mentres estic arribant al collet de malhiverns passa l'helicópter per sobre unes quantes vegades i em va filmant, saludo com puc entre els grans blocs de pedra, ja sento la gaita i fa estona que vaig sentint els petardos que tiren cada cop que un corredor arriba al pic.
A dalt trobo el teixi, el jaume i més gent, tots m'animen i m'encoratjen a seguir remuntant tinc el cinqué i quart aprop. Vaig baixant i ja vec que aquí no remuntaré llocs. Refu del coma, molt jalar i molta gent menjo algo i marxo rapid tinc al cap fer la pica de dia.

Vaig tirant i ja no em trobaré ningú més fins molt més endavant. Al coll de la botella un altre cop els meus supporters m'animen a tope i em dieun que vaig sisé crec. Surto del control corrent i sento el jordi com em crida ehhhh. Jo a lo meu ritme tranquil i vinga.
Faig muntaner-i arribo a la pica abans vec als bombers: ei com va? bé, bé aquí patint...Començo la baixada de dia i estic content ja falta menys i aquí volia arribar de dia. No baixo massa rapid ja ho veig i arribant a la margineda començo a notar els tendons rotulians, merda,merda,merda.

Menjo força a la margineda, vec a bona part de la familia, tots m'animen, vinga vinga que vas molt bé. Vaig al lavabo com l'any passat, em canvio de roba i em poso malles i samarreta neta sense mànigues. Els genolls em preocupen una mica em foto esparadrap als rotulians aviam que passa.
Quan marxo arriben els germans, on vas tan rapid? jo al meu ritme. A la pujada de collet martí i collet purgat em poso música a fondo perqué és molt dreta i em va de conya, poso un ritmet maco i intento mantenir-lo tot i la pendent béstia.
Passant el refu que hi ha abans de la carretera del coll de la gallina agafo un noi que parlo amb ell i és alemany, cony aquest és un crac ( cinc primers al Utmb 2009) em diu que no va bé i plegarà a la margineda, ole,ole jo al meu ritme, ja vaig cinqué.

Aquí ja és ben bé fosc i arribo al coll de la gallina on hi ha el miguel i el dani m'animen i em donen aigua. La baixada no la faig massa rapid per variar, arribo a fontaneda i vec un corredor tirat dintre un cotxe, collons és el Salvador calvo, otro crac, li demano i em diu que s'ha desmaiat...joder vinga,vinga ja vaig quart sense fer massa res...

Arribo al sant eloi i el Dani està emocionat tio quart, si,si ja ho sé! Tiro amunt i ens veiem a naturlàndia, vinga,vinga vaig molt bé. Aquesta pujada no és molt llarga però la començo a patir, arribo a naturlàndia una mica tocat, meitat de cursa. Menjo algo però ja no m'entra massa cosa. No m'hi vull estar massa estona i em diuen que tinc el tercer a 17', joder aviam si puc pillar-lo! Surto i aquí començo a patir una mica, de seguida baixada i després trencacames puja-baixa. Pillo la pujada cap a la caulla i no vaig massa fí però clar és normal no en algun moment he de tenir baixons...

M'atrapa un tio per darrere i em diu tranqui que faig relleus, ah vale...vinga,vinga ànims, no vaig massa rapid. Arribo a la caulla m'agafa l'esteve moreno, company de bombers, ei tio com vas? buff jo no massa fí però bueno vaig fent...

Arribo a prat primer i pensava que havia avituallament i no fins claror ah vale, vinga amunt. Arribo a boumort i descanso uns segons i miro la vista ostres tú quin paradís de muntanyes amb la lluna plena, començo a baixar però no puc correr gaire, putos rotulians...claror merda no hi ha res...m'agafa el cerro eiii que ve companyia...xarrem uns minuts i auuu va molt més rapid que jo...

A perafita arribo tocat i ho sé, menjo algo però no m'entra massa res...ai,ai...vinga fins la maiana. Allà arribo també tocat, començo a baixar i vec que haig d'anat mega lent, merda,merda i més merda!

Quan arribo a l'estall serrer vec un tio amb una tenda i penso, vale o pares i descanses o plegues perqué així no pots seguir...Vinga, li demano al tio si puc dormir a la seva tenda i em diu que cap problema, aviam si em passa el mal de genolls...Dormo o descanso durant dues hores, miro el rellotge i són les 6,30. Aviam si em passa el mal. Al cap d'una estona sento veus, afora eh, i són els germans ma'nimen i em diuen que vagi amb ells, els hi dic que no és igual, vull descansar més estona. M'aixeco quan em sembla i han passat dues hores són les 8h30. Em poso en peu i el Victor em diu si vull prendre algo, no,no tiro aviam si arribo al pas, moltes gràcies adéuuuu. No soc partidari d'utilitzar el teléfon pèr res sino és cas d'urgència i aquí truco el Dani i la Neus i els informo de la situació de crisis que estic passant.

No sé si m'ha servit d'algo però sembla que estic una mica més descansat, però vaig tocat molt tocat i els genolls em foten mal. Merda, merda i més merda.

Arribo a l'illa i em donen sopes i més sopes, jo vull que em passi el mal!!! Molta penya i l'Andres currant com un boig, m'assento amb el marc i el paco de bombers i xarro amb ells, em foten spray fred al genoll, el perez nievas,metge, em posa més esparadrap al genoll, però no servirà per res... Surto de l'illa bastan enfonsat i més lent que una tortuga. Des de l'estall serrer tan sols m'han passat els germans tot i que vaig a ritme de tortuga. Em costa molt arribar al pas, cada baixada o pla és un martiri. Em creuo amb dos corredors que estant entrenant i la van fer l'any passat, el caba i el angulo, xarro amb ells i ja els hi dic que vaig mort, ja ho deuen veure a la cara.

Els últims kms són una agonia per arribar al pas, pujant vaig molt lent però a la baixada vaig com baixant escales apoiant-me als pals i al molt de dolor, ara a més s'ha afegit els tibials que també s'han inflamat i em cremen de dolor.

La baixada final cap el pas de la casa és una merda, quasi em cau la llagrima de dolor i ràbia acumulada per anar tan lent i trobar-me tant impotent davant aquesta situació. Vaig baixant i em trobo el Jordi cunyat que m'ha vingut a buscar i em veu amb l'estat deplorable que estic i no gossa dir-me massa res pobre. Més avall el Dani amb el Marc...quina merda no puc fer res per intentar acabar el mal és molt gran i amb prou feines puc caminar a dos per hora. S'ha acabat la cursa per mí, km 130. Em retiro, em sap molt greu però no sóc competitiu i no puc seguir així durant 40km més o si no em destrossaré els genolls i els turmells. Els meus coneguts em demanen i els hi explico com estic, fins i tot un grup de bombers també estan allà animant-me però ja veuen que no hi ha res a fer.

Penso que tot i fer-me ràbia, molta ràbia perqué era un any ideal per fer una bona classificació al retirar-se gent molt bona és la millor decisió per la meva salut no pas pel meu cap que no para de donar voltes i buscar motius...

Si em sap greu també és per tota la gent que m'acompanyava i m'animava: Neus-Julieta-Dani-Marc...Olga-Miquel-Rosa, Miquelet, Gemma...ho sento aquest any no us puc tornar els ànims i suport que m'heu donat. Gràcies per estar al meu costat a totes hores!!! Això és impagable.

Organització força bé, controls bé menjar també, potser algun tram del marcatge de santju...justet, en general molt i molt bé molt bona feina a tots!

Ara després d'haver fet quinze dies de desconnexió total o parcial, vec que tornaré, tornaré per fer-ho molt bé, lluitaré per estar molt endavant si puc. Però l'any que vé no serà i ja veurem quina cursa serà i quin any...

L'any que ve els meus reptes aniran destinats un altre cop al triatló, esport amb menys impacte i força divertit també on encara tinc moltes curses dures i maques pendents.

Ara a l'agost escalada i bicicleta!