Viu la vida no esperis que ella visqui per tú.

La meva foto
Canillo, Idem, Andorra
Bomber, esportista, amant dels viatges i aventures, enamorat de la meva dona i filles i tot amb full energy.

dissabte, 25 d’octubre de 2008

ADÉUUUUU

Bon dia a tothom,

Avui toca madrugon! Doncs si tan sols escric quatre ratlles per dir-vos ( per qui segueix el blog, i pels "nous" també) que marxem als alps ( Tignes ) concretament. Anem més concretament al pàrking de l'estació que serà el nostre "hotel" durant una setmana, ja, ja , ja. Les previsions de temps són de dilluns a divendres tapat i precipitacions, ole , ole , ole, espero que sigui neu a Punta Pala!!!

Res més si puc durant la setmana posaré coses, si no teniu fins dissabte vespre festa de mi!!!

dijous, 23 d’octubre de 2008

ENTRENO ROLLERSKI.


Avui al matí mentres esmorçava he vist que el teulat de la casa que tinc davant tenia un color molt clar, cony, si ha nevat!! Osties encara aniré a buscar les pells!
Bé, he acabat d'esmorzar i he marxat, avui havia quedat amb el Miquelet ( el biatleta ) de Cal Batista. Hem anat a la Seu, a la carretera de Sant joan de l'erm desde Castellbó. Hem fet una pujada d'uns 16km i hem trigat 1h10'. Jo anava amb estil clàssic i ell amb skating. És un lloc molt guapo per fer Rollerski, carretera ben enquitranada, trànquil.la ( tan sols algun boletaire ) bastant plana però amb repetxons durillos, total perfecta per fer técnica i anar ràpid, hem arribat a un poble que ja no recordo el nom. Per baixar hem coincidit amb un noi català olímpic ( Villarubla) amb esquí de fons i el seu trainer que ens han baixat fins Castellbó molt amablement, gràcies nois. Total hem un bon entrenillo, 1h10', 152 puls de mitjana, 173 de max, 922 cal cremades i 550m de desnivell. Seguim sumant de cara a l'hivern que s'aproxima.

Canviant de tema totalment, dissabte que ve, si tot va bé, marxo a tignes amb uns amics a tocar NEU una setmaneta!!! No n'hi hamassa pel que he vist, però intentarem fer el màximde desnivell que poguem i a més coincidirem amb l'equip espanyol, a veure si sen's pega algo del Kilian and company!! Aprofitarem per fer una mica d'esquí de fons al circuit que marquen a 2800m! i portem també els rollers, les bambes, el compex, buff, quasi tots els joguets per entrenar com a campions durant una setmaneta, dormint cada dia en furgo a 2000m, aviam si l'amic hematócrit puja una mica!

Demà faré la "despedida oficial" i durant la setmana que ve no sé si podré penjar alguna cosa, aviam si gorrejo ordinador a algú,ja , ja, ja, prometo fotos i cróniques i risas a punta pala al tornar.

Au dios.

dimarts, 21 d’octubre de 2008

NOVA CÀMARA DE FOTOS.


Doncs si gent, per fi ahir vam comprar una nova "màquina" mai millor dit. Se'ns havia espatllat la nostra olympus que ja tenia tres anyets i que tant bé anava...I portàvem unes setmanes amb una prestada...( eh Dani ). Bé, no m'enrotllo més, us poso una foto de la nova adquisició, també és una olympus, la FE-340, és la cosina de la que teníem i d'aquesta manera podrem aprofitar la mateixa bateria, les targes de memória i ja sabem com funciona ja que el menú és el mateix. Té 8.0 megapíxels, 5x de zoom óptic, un estabilitzador d'imatges bestial i una pantalla de 2.7", total una bomba per fer fotos sense parar i que les pogueu mirar tota la gent que aneu mirant aquest blog. Per cert ens ha sortit per 139€, amb una funda inclosa molt xula.
Avui per estrenar-la he pujat a la serrera i m'he trobat als colegues del grim fent unes pràctiques, i he fet unes quantes fotos...

A fondooooo.

dilluns, 20 d’octubre de 2008

RESULTATS DEFINITIUS DUATLÓ DE NÚRIA.

Poso un enllaç on podreu veure tots els resultats:

http://www.triatlo.org/08result/08xmnudiam.pdf

COMBINADA DEL CPA A ORDINO

Les meves fonts informatives van fallar, o a última hora va haver-hi algun canvi de plans i la "lluita" entre els 3 lisiats que vaig anunciar divendres, no es va dur a terme. De totes maneres i va haver una mica de batalla, però amb poca participació en general. En espera com sempre de resultats oficials, poso una petita crónica d'un dels corredors que ahir va fer la pujada:
Poca participació, en total no devíem arribar a 15. De l'equip d'esquí de muntanya erem 4 gats, bueno no 3 : Jo, Manel, Mingo i Putxi ( apuntat a última hora). De la resta destacar el Gaspà i el Pepe Sanz.

Cursa: Sortida (com no) encapçalada pel Mingo, seguit de Gaspà, Jo i Putxi. El Gaspà s'anava quedant excepte al pla on retallava molt, a davant de tot el Mingo destacat i jo i el Putxi mantenint distàncies. Poquet a poquet el Mingo va anar perdent gas, el vam passar jo i Putxi i vam fer la cursa junts fins dalt. En els darrers 2 km el Putxi es va anant despenjant una mica (suposo que voluntàriament) i vaig arribar dalt en 30 min 50, és a dir més d'un minut respecte l'any passat, segon a 20 o 30 segons el Putxi i tercer el mingo amb uns 31 min, 4t el Gaspà, 5é el Manel amb uns 33 minuts i 6é el Pimienta amb 34'.

Cursa orientació destacar la victòria del Juanjo amb 10 minuts de ventatja respecte el segon, el Pepe Sanz. A la combinada victòria per punts de Mingo i segon Pepe.

Crónica feta pel J.granges, o "el boss" com més us agradi, gràcies per la teva col.laboració. Si algú té alguna foto que me la passi pleaseeee.

__________________________________________________

X-LIGHT, la gafa más ligera del mercado (exclusiu pel Joanet, ja , ja, ja, apa no et queixaràs eh).

NOTÍCIES
Guillem Ganduxé - General

16/10/2008 - El modelo de gafas X-LIGHT, de Eassun, destacan por su extremada ligereza. Con sólo 16g, se posicionan como las gafas con menos peso del mercado. Este poco peso permite que la gafa se adapte perfectamente a la cara del atleta con una gran comodidad.

El secreto de su ligereza esta en el material usado para su fabricación. La montura es de grilamite y el de las lentes, policarbonato. Además, pueden usarse para cualquier tipo de deporte.

Después del gran éxito y aceptación en el mercado EASSUN ha incorporado cuatro colores nuevos a la colección del modelo X-Light. La puedes encontrar en ocho colores: negra, transparente, blanco brillo, fibra de carbón, gris grafito, azul, plateada y negra con lente transparente.|


P.V.P: 47,48 €
P.V.P: 40,00 € (x-light negra con lente transparente)
P.V.P: 51,00 € (x-light en gris grafito, fibra de carbón, plata y azul)

Más información en:
www.eassun.com

Sobre EASSUN

Fundada en 1992, el año Olímpico de Barcelona, EASSUN EYEWEAR nació para reivindicar un producto por y para el gusto europeo. Basándose en la creencia de que existen grandes diferencias en estilo y estética entre los continentes. Así nació EASSUN.

A medio camino entre España e Italia, EASSUN EYEWEAR cuenta con un equipo de diseñadores muy joven y con ideas rompedoras, intentando crear estilo y moda en el sector óptico-deportivo europeo.

Atletas tan conocidos como Carl Lewis, Trinker Juárez, Jeannie Longo, Nuria Moga o Igor Domínguez colaboraron con el departamento técnico de EASSUN para elevar el producto a un altísimo nivel de calidad.
Es por eso que hoy en día la marca puede presumir de tener un producto con la más alta tecnología.




162 VISITES EN CINC DIES!!!

Estic molt content, des que vaig posar el contador ( dimecres a la tarda) hi ha hagut 162 visites al meu blog, que són 32,4 visites al dia de mitjana, això m'agrada i m'anima a seguir fent cróniques (de vegades potser massa feixugues ) i posant resultats i fotos i demés informacions. Penseu que això només és un principi, ja que ara arriba la temporada d'hivern ( que és l'esport que més domino i conec) i em passen moltes idees pel cap, properament si continueu mirant el blog com ara, potser faré una web!, però bé, encara he d'aprendre una mica més i anar pas a pas.

GRÀCIES A TOTS/ES PER VISITAR EL QUE JO PENSAVA QUE NOMÉS MIRARIA JO!!!

diumenge, 19 d’octubre de 2008

SKI ALPINISME Affaire Blanc: les précisions de Florent Perrier


2 votes
175 vues
0 commentaires Retour à la liste

Par La Rédaction SkiChrono - Paru le 18/10/2008 à 20h11


Precisions del colega Perrier, interesants...

L'interview accordée le 7 octobre à Skichrono.com par Florent Perrier, sept fois champion du monde de ski-alpinisme et équipier de Patrick Blanc à la Patrouille des Glaciers où ce dernier a été contrôlé positif à la Cera, la dernière génération d'EPO et la même substance retrouvée cet été chez Ricco ou Kohl dans le Tour de France, a soulevé de nombreux commentaires d'internautes.Parmi eux, Florent Perrier en personne, dont la réaction in extenso figure dans la deuxième page des commentaires de la brève, titrée "Pas une surprise" où il s'exprimait déjà sur l'affaire Blanc.

Nous vous livrons quelques morceaux choisis de son commentaire.

"Suite à l''article paru et les différents commentaires qui ont suivi, je viens à mon tour donner quelques informations complémentaires qui, je l'espère, répondront à vos interrogations.
Après avoir fait plusieurs saisons en équipe avec Grégory Gachet ( avec qui bon nombre de podiums et de titres ont été obtenus ), il est vrai qu'il m''est venu l'idée de tenter une saison avec Patrick Blanc car il semblait être la seule personne ( vus ses résultats ) capable de me permettre d'exploiter la totalité de mon potentiel

(...)
C'est donc au printemps 2007 que je décide donc de courir la saison 2007/2008 avec Patrick Blanc,cependant j''ai émis une condition. Je lui demande tout simplement plus de régularité dès le début de saison.
Janvier 2008, les choses commencent mal, il n'a vraiment pas la forme, je suis déçu, mais lui ne s'inquiète pas, il dit que la forme va venir et moi dans ma tête, je me dis quand et comment ?
Début février c'est un peu mieux mais nous sommes encore bien loin du grand Patrick Blanc, à ce moment là, il ne dit plus rien.
Les mondiaux passent et Patrick Blanc ne fait pas d'éclats.
Dix jours plus tard arrive la Pierra Menta, c'est Patrick LE RETOUR : belle performance. Il dira lors d''une interview : " certaines personnes m''avaient enterré un peu trop tôt " J''ai compris que j'en faisais partie.
Début avril, la célèbre course de la montée du Linga. Là ce n'est plus du tout le même homme, avant le départ, le speaker annonçait que Patrick Blanc l''avait informé qu'il se sentait capable de faire une belle performance.Objectif atteint, record battu. Il y a juste une question à se poser, comment peut-on arriver à une telle progression en si peu de temps ( en sachant qu''aux championnats du monde un mois plus tôt, il était très loin) IMPOSSIBLE!!!!
Cependant attention, le palmarès de Patrick Blanc est tout à fait concevable. Je confirme qu''l est possible aujourd''hui, dans la discipline de ski alpinisme d''être 6 fois champion du monde, vainqueur des trois grandes courses mythiques et monter la célèbre piste du Linga en moins de 35 minutes. Et tout ceci de manière entièrement naturelle.
Ce qui est difficilement compréhensible chez lui, ce ne sont pas ses performances mais ses progressions fulgurantes que nous ne voyons nulle part ailleurs du moins à ma connaissance.
Mi avril : Patrouilles des glaciers, l''épreuve Suisse est cette année championnats du Monde longue distance, donc obligation de courir avec des athlètes de même nationalité . C''est donc le coach qui forme les équipes et donne le nom des coéquipiers.
Après, tout le monde connait la suite le mystère Patrick Blanc a enfin été dévoilé. Moi qui disais toujours qu'il n''y avait pas d''argent à gagner donc pas de dopage, j''admets volontiers que je me suis bien planté, mais je reste quand même persuadé que les cas sont rares même si aujourd''hui il est de plus en plus difficile de se faire une idée précise sur le sujet."

DUATLÓ DE NÚRIA-BUSCANDO SENSACIONES...





Hi hauria molts titulars per calificar la duatló d'avui, i com que no he quedat satisfet del resultat ni de les sensacions m'estimo més dir-li així. En espera dels resultats oficials, faré la "meva" crónica personal i posaré els resultats que més o menys conec.

Després d'haver dormit al pàrking del costat del cremallera i sopat amb el Xavi ( l'anémic) i l'Enric "rotllo furgos", avui al matí ens hem despertat aviat, a les sis. No he dormit gaire bé, una mica de nervis, pensant amb els powergels, la roba que em posaria, com em trobaré...Però res d'estrany abans d'una cursa, hem esmorzat ràpid i a les 7 i poc marxàvem cap a la sortida (que era a les 8 ) per agafar un bon lloc ( una mena de lluita per la pole posistion), la Neus ens ha donat un Gran cop de mà i ens ha portat les motxil.les amb el material pel canvi a peu, cap a la furgo que ho pujava, així nosaltres tres, els de més amunt, hem pogut anar a lluitar per la pole!!

La lluita ha estat light, hem arribat a la hora perfecta i ens hem pogut situar davant de tot i fins i tot hem posat les bicis sobre una barana i llavors hem anat a escalfar, encara no hi havia molta gent.
Més tard han començat a venir la muchedumbre i la creme de la creme, Freixa, Aurell, Zapater...
Una mica d'escalfament corrent amb bambes de bici, amb el Laffite (principal favorit al tram en bici) i a puesto, molta gent coneguda de l'hivern, la family Riera quasi al complert, el Toti, un altre noi jove que mai recordo el seu nom, l'Oscar, el Sergi, el Pepe, el Joanet que quasi ni hem parlat ( això de ser pare t'està matant...) la Parcerisses ( principal favorita en noies), l'Edu...una mica de xerrada i au sortida!!!

La sortida ha sigut a fondo, com de costum. Jo anava darrere de l'Edu i el Laffite, els he pogut seguir una estona ( no gaire la veritat ) i pensava que els podria seguir més rato, però al cap d'uns quinze- vint minuts he vist que em costava moltíssim mantenir aquelles pulsacions ( anava entre 180-183) que són les habituals de cursa per a mi. Llavors he anat perdent gas com es diu vulgarment. He mirat de trobar un ritme relativament cómodo i efectiu (que técnic que sóc ara, m'hauríeu d'haver vist pedalant com podia, ja , ja, ja) però no l'he trobat. Cada vegada baixaven més les pulsacions i les cames no anaven, i el coco doncs clar a començat a "rondinar".

Total que m'ha començata a adelantar gent uns darrere uns altres. Fins que m'ha pasat el Quique ( alias Perry Mason-Beloki) demostrant-me que la bona pujada de l'altre dia a Arinsal no era casualitat. M'ha animat i m'he enganxat a ell uns minuts, però he vist que no era el meu ritme i he preferit anar al meu ritme, adios Quique. M'ha seguit pasant gent i he començat a veure que avui ni baixaria de 3h ni faria top ten, era la crua realitat. Més endavant m'ha agafat el Xavi ( l'anémic) i hem anat junts, després de maleïr una mica al Perry-Mason-beloki. Hem arribat junts al canvi a peu i hem marcat un crono d'uns 56', ( hem arribat sobre els 25-30 primers), temps gens bó si vols optar al top ten, el Laffite ha fet uns 45' (ha fet segon a la bici). Ell ha canviat més ràpid que jo i au cap amunt amb les bambes i els pals, a fer el Puigmal i caçar al Quique!


El primer trosset és planer, de córrer, però vems tocadet de la bici i no vas molt ràpid. Aviat es posa dreta la pendent i en teoria nosaltres els esquiadors de muntanya anem millor. El Xavi ha atrapat ràpid al Quique, a mi m'ha costat una mica més. L'he agafat al cap d'una bona estona de caminar-córrer. Buscava les bones sensacions i pujar fàcil, però ni hi havia manera, he recuperat algunes posicions però cada vegada que feia el canvi caminar-córrer em costava moltíssim, sobretot degut a un mal d'esquena ( lumbars i paravertebrals ) que s'ha anat forjant durant la pujada en bicicleta. Al cap d'uns 50' he arribat al Puigmal, on hi havia bastanta gent animant, allà dalt el dia era espectacular amb un Sol molt maco, a diferència d'abaix on fins bastant amunt era tot boira i humitat. He fet un traguet ràpid d'aquarius i au a fondo cap a Núria. Fins una mica abans d'arribar al pic encara veia al Xavi ( l'anémic), però aquí dalt ja no el veia. M'he tirat a fondo a la baixada per intentar recuperar posicions, però a la tercera curva m'he anat a terra, llavors he descobert que havia gel sobre les pedres ( molt bé tio ). He baixat llavors amb algo de cura per no obrir-me el cap. Arribant a Núria m'han pasat dos xavals (un era en David, del Taga team) als quals he pogut seguir i adelantar abans de l'avituallament. Allà hi havia la Neus ( la meva incondicional ) que m'animava a tope com sempre i m'ha fet alguna foto, també li he deixat els pals, el buff i les ampolles dels powers gels. Quasi em mato per parar a beure a l'avituallament, el terra estava mullat i hi havia unes fustes!

Vinga va, ja quedava menys per arribar, avui segur que no compliria cap dels dos objectius però això ja m'era igual, ara havia d'anar a la caça de cadàvers de Núria a fontalba. El primer repetxon és fort intento corre'l tot i ho faig però després ve un altre tram més dret i he de caminar. La gent ja va com pot i em torno a trobar al David, vinga vinga que s'acaba, ens animem mútuament. En aquest tram m'he refet una mica i he pogut córrer bastant tant de pujada com de baixada, he pasat a dos o tres socis i fontalba no es veia perqué estava tapada per la boira. Vaig mirant el rellotge i confirmo la realitat avui ni un ni l'altre.

Arribo a fontalba, traguet ràpid de beguda i canvi ràpid de bambes de bici a córrer ( potser canvi innecessari... ) i casco+motxil.la i avall. De seguida he notat algo raro en la roda de davant o en la forquilla, merda porto la roda una mica punxada, jod, quina mala llet només faltava això. He anat baixant tant a fondo com podia i vigilant en les curves de no fer-les rectes per la roda. Només m'ha passat un xaval al que he intentat seguir fins arribar la curva i veure que me n'anava si o si. llavors he vist que no podia fer gaires meravelles, m'he dedicat a anar fent i arribar viu abaix, arribant a meta m'ha atrapat el David un altre cop me cagun d..

Conclusió final: sobre el 20-25 de la general, unes 3h06' o 7' i gens de bones sensacions, mal d'esquena i emprenyat per no haver pogut aconseguir el que m'havia proposat. Ara ja en fred i a caseta i amb "l'ordenyador" davant, miro el "pograma" del polar i vec que avui era la sisena setmana ( cap de setmana) que competia seguit des del setembre, no cal buscar més excuses evidentment avui no podia anar bé de cap de les maneres, sóc una joia fent planificacions, jua , jua , jua) més val que rigui i que em serveixi per més endavant, són els inconvenients de que m'agradi tant córrer, ja ho diuen que l'home és l'únic animal que es fot dos vegades contra la mateix pedra!!!


Resultats oficiosos i cutrillos:

1-Joan Freixa
2-Oscar
3- Dídac
4- Toti bes
8-Edu
11-Xavi comas "l'anémic" 3h02' o 3'
20-25- Jo mateix 3h06' o 7'
40-Perry mason-Beloki
Joanet...???

Destacar que aquestes fotos les hem pogut fer ( les ha pogut fer la Neus més ben dit) gràcies a la càmara del colega Dani f. que molt amablement ens l'ha deixat fins que trobem una a bon preu, tranqui Dani que de aquí a diciembre o enero tenemos una, ji , ji , ji. També comentar que avui teníem la familia Turné-Marinel.lo quasi al complert (faltava el xic de l'Eric) incloent a la màquina incansable del Roger animant a tope a Núria. També hi havien d'altres novies a les quals no hem vist ni el pél...Edu tio ni l'hem vist la teva, no l'amaguis tant que no te la treurem home!!!

Ara una mica de descans i a guardar les bicis al traster, ja toca posar-se les piles de veritat per l'hivern. De moment un parell d'hamburgueses al Mc... i unes patates de luxe ja m'han fet recuperar-me una mica, jua , jua , jua.

Adreça de l'àlbum per mirar més fotos d'avui: http://picasaweb.google.es/ntortg/DuatlDeNRia08#

divendres, 17 d’octubre de 2008

NOTÍCIA D'ÚLTIMA HORA


Ha arribat a les meves orelles, que el diumenge hi ha un pique molt serio entre els tres lesionats actuals de l'equip per la cursa de rollers que es farà al coll d'ordino:

Armand (xuxo-cohete)
Joe ( tainer)
Ferran ( aprendiz de bombero)

Ja veurem com va la pujada però jo a priori, dono com a favorit a Joe "vileda", algú més és vol mullar? Podrà l'Armand (xuxo-cohete ) tornar al seu millor moment de forma desprès de la greu lesió que va patir la temporada passada?...Superarà el Ferran "pedalant" al seu mestre de filosofia i vida amb la seva periostitis en procés de recuperació?... Apareixerà el "Neng" Casals i donarà la sorpresa a tots si ja s'ha tret tot el muscle extra que portava a sobre fa un mes?.. El Putxi correrà i els posarà a tots a puesto una altra vegada??..J.granges treurà el cap per les seves contrades o algun dels seus brothers i atacaran fort?..No oblidem al mingo "que té el record de voltes al pàrking de Pal i d'ordino"en rollers...I el Manel que potser apareix per "investigar" algun possible cas de frau fiscal..Totes aquestes incógnites quedaran desvetllades el diumenge al coll d'ordino per la banda d'ordino. Jua, jua, jua, la veritat és que m'ho passo molt bé fent aquest blog, que ningú se m'enfadi que ho faig tot de molt bon rotllo eh!!!

DUATLÓ DE NÚRIA.


Aquest dissabte competiré en "la mare dels ous" (frase Jacques Soulié) de tots els duatlons: Núria. L'objectiu és doble i és potent, per una banda intentar baixar de les 3h i per una altra intentar colar-me al top ten de la general, fins ara la meva millor posició en aquests duatlons és un seté a Esterri i a Vallnord, he entrenat bastant per aconseguir-ho i vaig amb moltes ganes. El meu millor temps ronda les 3h05' i si tot va bé crec que ho puc aconseguir.

Pels que seguiu el blog una mica i no sabeu de que va aquesta bogeria, explico breument, se surt en massa ( tots junts, res a veure amb el pilot de F1 ) des del poble de Queralbs, en btt, per una carretera al principi i després pista de terra ampla en estat mig i amb pendent suau però incómoda, de 11km i uns 1000m de desnivell.

Arribes al canvi a peu, et canvies de sabates cagant llets i au cap al puigmal, 14km de running ( que queda més fashion) i 1000m més de desnivell. Arribes al pic, el baixes ja com pots, i arribes a Núria ja bastant tocat, però amb una sorpresa encara per arribar: Fontalba, és un tram de camí estret molt xulo amb repetxons forts que t'acaben de clavar del tot, és un lloc on si encara tens forces pots recollir més d'un "cadàver".
Total arribes a la bici que ja no saps ni quin dia és i encara has de baixar a tot drap cap a Queralbs un altre cop la mateixa pista del matí ( 11km de descens a fondo fet caldo per tot arreu) i arribes al poble on tothom t'espera amb els braços oberts (avui estic poétic).

Per cert, que jo sapigui també baixen d'Andorra: el Comas, Turné, Giménez ( el rayo ciclista ), el Barceló (ironman sub 10h), Oscar i Sergi rubio i potser em descuido algú, sort a tots i espero que no em foteu canya, je, je, je!!!


En fí, aquesta cursa marcarà el final de l'entreno de bici d'aquest any i la intensificació amb els esquís de rodes i caminar amb pals, de cara a la temporada d'hivern que s'acosta.
Fins diumenge tarda o vespre no tornaré a escriure al blog, us deixo descansar dos dies, ji , ji , ji, avui baixem a ca la Sogra per acabar d'omplir els dipósits pel diumenge!!! Apa siau.




dijous, 16 d’octubre de 2008

LES MÉS LLEUGERES DEL MERCAT (article dedicat sobretot al Joanet).


Us passo una web on surten totes les novetats en bambes més lleugeres del moment, ja sé que ja no ens toca gaire això i s'apropa l'hivern, però potser interessant per quan es fongui la neu a les muntanyes!!!

http://www.runningvalles.com/

Web dels colegues de Noruega (ula-ula).

Remenant per internet he trobat la web dels socis de Noruega, no m'he enterat de res evidentment, està en noruec, que sembla xino, però hi ha fotos xules, sobretot una de l'Ari amb el Ula metge, molt content ell, ji , ji , ji...

http://www.skialpinisme.no/?div_id=2&pag_id=2

dimarts, 14 d’octubre de 2008

JORNADES DE MEDICINA DE L'ESPORT DEL BAGES.( 13,14 i 15 Novembre).

Pels qui seguiu el blog i no us ho he enviat, poso una web ( m'ho han enviat avui ) on trobareu tota la informació referent a aquestes jornades que són molts interessants, l'any passat vam anar amb la Neus, va venir gent de primer nivell com la Maria vasco, Manel estiarte, Xesco Espar...

www.jmebages.cat

27'07" A COLL JOVELL.










Bones, avui al matí he anat a provar el crono de coll jovell (per si algú li interessa i no el coneix o vol provar, l'explico: sortida del començament del camí de la vall del madriu, amb un peu a la carretera i l'altre a la terra del camí,el camí el tallem abans d'arribar a l'encreuament habitual del camí que puja a coll jovell, hi ha una drecera abans de la "cova" amb la reixa, arribada a la taula del berenador de coll jovell, s'ha de tocar eh!) aviam que tal estava el motor, ji, ji. He fet el temps del titular, no és cap temps de l'altre món, però és el meu millor temps allà, els més ràpids estan amb 23' llargs (ara no recordo qui) i 24' curts però és un bon entreno. He fet un bon escalfament de 20' pujant pel mateix camí i 10' baixant i au cap amunt. Poso unes quantes referéncies que he anat mirant:

Pont sassanat 3'25"
Cartell perafita 10'35"
Cintes penjades de color taronja 15'
Cartell més amunt 16'42"
Cartell ràmio 18'
Tall del camí (on hi ha la reixa amb la cova xunga). 20'
Taula 27'07"

He sortit a ritme i he pogut córrer tot el camí menys 3 o 4 passos a la última rampa on ja tenia l'àcid làctics (com diu el Mingo) per les aurelles, però he arribat a l'esprint a la taula i a 189 pulsacions de màxim!!! 177 pulsacions de mitjana, 1235 calories cremades en total i 835m de desnivell, bon entreno sens dubte, m'he notat lent de cames i un pél cansat muscularment, però a 180 puls anava "cómodo". Sens dubte hi tornaré, crec que puc baixar entre 30" i un minut, (que optimista que sóc) estant més descansat.

Au a provar-lo els que vulguin i ja direu quan heu fet, el temps més bó que es coneix és un 24'00" del boss ( j.granges pels colegues).

dilluns, 13 d’octubre de 2008

RESULTATS FINALS DEL DUATLÓ.






Classif Nom Temps
1 Putxi 2:01:45
2 Albert Vilana 2:05:59
3 Oscar Roig 2:09:00
4 Xavier Cadena 2:11:00
5 Xavier Capdevila 2:11:58
6 Mingo 2:13:00
7 Enric Gimenez 2:14:00
8 Daniel Santuré 2:16:00
9 Josep Gras 2:17:00
10 Ivan Vila 2:19:00
11 Ariadna Tudel 2:19:00
12 Pepe Arrarte 2:23:00
13 Enric Barbier 2:29:00
14 Jacki Forné 2:29:00
15 Piera 2:39:55
16 Carles Font 2:40:00
17 Jaume Esteve 2:41:58
18 Timo López 2:45:40
19 Josep Clavero 2:50:00
20 Victor Aran 2:59:00
21 Claudi Sala 3:15:00
22 Jordi Oliva 3:15:00
23 Ivan Gorrotxategui 3:16:00
24 Robert Font 3:20:00
25 Iñaki Rubio 3:28:00
26 Jordi Ventura 3:30:00
27 Baldomer Vallverdú 3:35:00
28 Jean-Jacques Couderc 3:36:00
29 Carles Vallverdú 3:40:00
30 Ricard Esteve 3:55:00
31 Angel Fraile 4:30:00
32 Sergi Rubio x
33 Josep Marticella x
34 Sofie Dussautoir Helicopter














http://jesteve.spaces.live.com/




















































































dissabte, 11 d’octubre de 2008

ARREBENTADA DE RECORDS AL COMAPEDROSA EN UN DIA ESPLENDID PER FER MUNTANYA.




A falta de classificacions més "oficials"i totals, faré la crónica i posaré els resultats que conec sobre aquest duatló popular que s'ha fet avui.
6.30 del matí sona el móbil, ostres quina son que tinc, ahir em vaig passar amb els cafés i avui m'ha costat dormir una mica, a més la veritat estava una mica nerviós perqué ho volia fer bé.
Esmorzant de nit miro per la finestra i no vec res (evidentment) encara no sabia quin dia feia però ahir vaig veure per algun lloc que donaven sol a dojo. Miro el termómetre exterior i marca 6,4 graus Cº, bé, no fa tan fred com la setmana passada, un patiment menys!
Kiwi, cereals amb llet ( avui toca els sans) i un tros de pà sucat amb tomàquet i au a donar guerra.

Arribem a la duana amb la Neus i de moment no hi ha massa gent però ja es veu nivell: Ferran pedalant, Cosí, Cadena, collons noi això del mails és la hóstia, com corren aquestes coses, sort que és popular i entre amics, ji , ji , ji. Aviat ha començat a emplenar-se el pàrking, Ariadna, Sophie, Putxi, Guimerà, Joanet (ex-poseedor del récord de pujada), Ivan,Mingo, Josep, Barbier i així fins a una trentena i evidentment el Jaume esteve i el seu equip que són els iniciadors d'aquesta duatló.


A les 9 passades s'ha donat la sortida després d'alguna aclaració del Jaume. D'entrada han començat els atacs per part de l' Ivan ( gregari de l'Ari) tothom volia estar davant i jo evidentment anava traient el morro per allà davant amb la meva ombra enganxada sempre (Ferran pedalant) s'han succeit els atacs i descansos per part molta gent impossible enrecordar-me de tots. En tot moment volia estar davant per enganxar el possible atac bó i no quedar-me endarrerit, les sensacions eren molt bones, amb plat gran sempre (fins el segon túnel de la massana) i quan s'empinava la pendent em notava realment bé.





Els atacs i descansos posteriors se succeeixen, anem pujant i arribem a la zona de l'hospital i la selecció ha començat a definir-se una mica més: per allà davant hi havia Putxi, D.Santuré,Oscar, Ari-Ivan, algú més que segur em descuido i jo mateix. Sortint del primer túnel ja he notat que les cames se m'inflaven i començava a patir més del meu compte. A la rotonda per anar cap a Anyós ja he dit adéu al grup de davant i he vist que havia d'agafar el meu ritme si volia arribar a Arinsal sense explotar. He passat uns minuts de crisis i ha arribat el pla de la serra de l'honor ( entrada de la massana) quan pensava que em recuperaria m'ha passat un cohet advocat dit Enric, m'ha animat al passar-me però he sigut incapaç de seguir-lo, amb prou feines m'estava recuperant de l'escalfada de la pujada.

Hem seguit pujant i tenia l'Enric amb el grupillo a vista però no tenia ja gaires cames per posar-me dret i anar a per ells. Per tant m'he dedicat a acabar la bici el més dignament possible sense que em passés molta gent. Dit i fet quan vas tocat encara et pot agafar més gent, ( murphy no descansa mai ) al cap de poc, entrant a Arinsal un altre grupet caçador de cadàvers ( cadena, cosí i santuré) m'han pillat hem anat junts uns minuts ( gràcies cosí per l'empenta, que després te tornat en forma de barreta a la furgo) i també m'han deixat. Per rematar la pujada a les costes més dures arribant a l'estació em passa el Marticella i també m'anima, merda, estava fart de tanta penya adelant-me. He arribat en el mateix temps de l'any passat 54'05" i he fet un canvi ràpid per veure si podia recuperar algo en muntanya.

Per allà hi havia el cosí, el cadena, la sophie darrere amb ganes de fer-me la pell...ambientillo. He sortit una mica ofegat de respiració i m'ha costat una estona agafar el meu ritme, la Sophie m'ha pillat (pujava com una moto amb el seu estil robocop quítate de en medio que te piso ) i més endavant el Mingo, he parat un moment per ajustar-me les bambes i a partir d'allà m'he refet, he passat a la Soph i he anat a caçar el Mingo.

Arribant al refugi més ambientillo, Ivan-Ari, Mingo i Sophie-Santuré, jo amunt a per tots. començava la pujada realment dura i forta i llarga i allà poc a poc he anat recuperant algo de terreny, he atrapat al duo Mingo-Quique quan agafàvem l'arista directa cap al Coma. I llavors ja estava més content, tan sols em quedaven quatre més per guanyar, ji , ji, ji, que devien ser a Xina (Putxi, Oscar, Cosí i Cadena) aquest últim era l'únic que veia i no massa lluny. Per un moment pensava que també el podria agafar però ja no quedava espai físic, jo anava mirant al dret i resulta que el pic quedava a la dreta, buff quin despiste, total Cim d'andorra en 2h11'58" desde l'aduana andorrana.

El campió ha sigut el Putxi que espero que no participi en les seleccions per les curses d'aquest hivern perqué encara faria patir més d'un i de dos. Temps: 2h01'45" La sorpresa agradable del dia, ha sigut el quique que en bici ha anat com un cohet i que en muntanya s'ha defensat amb ungles i dents. A Núria t'ho posaré més difícil vailet, vigila l'aire de les rodes, je, je , je.

Pódium final en espera de més resultats:

Putxi 2h01'45"
Cosí 2h05'59"
Oscar sobre 2h09'
Cadena 2h11'
Jo mismamente 2h11'58" ( 5' menys que l'any passat formant duo amb el Joe, que per cert vam guanyar nosaltres dos, ji , ji, ji).
Mingo 2h14'
Quique...

Pel que fa a les noies victória indiscutible de l'Ariadna però no sé el seu temps i si ha batut el record. La sophie avui ha volgut fer un vol en helicópter per contemplar el paisatge andorrà i s'ha torçat el turmell quan estava atrapant a l'Ariadna, jua , jua, jua, que dolent que sóc. Bromes a part, tots esperem que es recuperi aviat i que torni a donar guerra ràpid. El joanet s'ha quedat amb ella i fent honor a la seva vocació i professió l'ha acompanyat a l'hospital amb el pajaro.

Resumint els tres primers nois han batut el recórd i de bastant. El dia ha estat genial ni frio ni calor, participació alta per ser popular i entre amics, molt nivell i bon entreno per Núria.

Gràcies al jaume i la seva colla per muntar-ho.

Podeu veure més fotos a:
http://picasaweb.google.com/xacapro/DuatlPopularPuntMSBaixPuntMSAlt#

dijous, 9 d’octubre de 2008

EL MESTRE PERRIER PARLA...

SKI ALPINISME / DOPAGE
Perrier : "Ce n'est pas une surprise"

0 votes
819 vues
4 commentaires Retour à la liste

Par Benoit PRATO - Paru le 08/10/2008 à 14h47

Le 19 avril dernier, Florent Perrier avait pris la 2e place de la patrouille des Glaciers aux côtés de Grégory Gachet et Patrick Blanc. Déclassé de l’épreuve valaisanne suite au contrôle positif à l’EPO de Patrick Blanc, le Savoyard, sept fois champion du monde (deux par équipes, quatre en individuel, un en relais), explique son sentiment sur cette affaire.

Florent, comment avez-vous appris que Patrick Blanc avait été contrôlé positif lors de la dernière Patrouille des Glaciers ?
"La première fois, c’était sur internet. Des bruits couraient comme quoi un coureur avait été contrôlé positif lors de la Patrouille des Glaciers mais il n’y avait rien d’officiel. A l’époque, les différentes informations faisaient état d’un coureur français."

Quel a été votre sentiment quand le nom de Patrick Blanc a été officiellement annoncé ?
"Pour ma part, ce n’était pas une surprise. C’est un coureur sur lequel on avait des soupçons."

C’est-à-dire...
"Ses résultats étaient irréguliers
et ses progressions, par moment, impensables. Il y avait forcément quelque chose."

L’UIAA (Union internationale des associations d’alpinisme) a lancé une procédure pour prononcer une sanction. Pour l’heure, Patrick Blanc peut toujours courir.
"C’est impensable. Même s’il n’a pas encore été jugé, il existe deux échantillons positifs. Il est pris positif, il doit être puni."

Qu’attendez-vous de la procédure en cours ?
"J’espère que tout va aller très vite. Il a triché et il a fait du mal à la discipline. D’abord il faut bien que chacun dissocie sa démarche de la celle de la FFME (Fédération françasie de montagne et d’escalade). Il n’y a pas de dopage organisé en France. Ensuite, nous étions ses coéquipiers avec Grégory (Gachet) sur la Patrouille des Glaciers et nous ne voulons pas être associés à sa démarche. Aujourd’hui, j’aimerais qu’il avoue et explique comment il s’est procuré les produits."

Le contrôle positif de Patrick Blanc ne doit-il pas aboutir à une lutte plus forte contre le dopage ?
"Je pense. Pendant deux ans, j’ai été représentant des coureurs. Je me suis battu pour qu’il y ait plus de contrôles. Nous devons mettre les moyens pour lutter contre le dopage. Il faut redonner confiance à la discipline."



Com es manxen aquests gavatxos noi, sembla mentida que fessin junts la patrouille!!

Web interesant sobre l'esport dels esquís en general:www.skichrono.com

dimecres, 8 d’octubre de 2008

PRIMERA MINI-NEVADA A ANDORRA!!!





Aquest matí plovia al Tarter, m'he posat les meves botes d'alpinisme ( per no acabar amb els peus xops) i m'he vestit com si anès a fer esquí de muntanya i au cap a la Serrera amb pals. Quina ha estat la meva sorpresa al arribar al lloc on he aparcat i veure que queia aigua-neu. He anat pujant i a mesura que pujava era més neu que aigua. Patinades cada dos per tres ja que les roques tapades per neu son com el gel, el lloc on més neu hi havia era abans d'arribar a la collada dels meners, uns deu cms. A adalt del pic no es veia quasi res ja que hi havia boira, però això ja no és un problema per a mi ja que sempre porto el meu nou joguet (gps) i així vec el camí que he fet de pujada i el puc desfer, així evito despistes innecessaris i que només donen a riure els colegues, je, je, je.
En fí aviam si aquest any és bon any de neu i d'aquí quinze dies comencem a ratllar els esquís per
aquestes muntanyes!!!

dilluns, 6 d’octubre de 2008

L'EQUIP D'ESQUÍ DE MUNTANYA ES POSA LES PILES.







Aquest cap de setmana hem anat a Sant Feliu de Guíxols per realitzar una estada d'entrenament de dos dies i mig. Els participants han estat: J.Albós (El boss), Armand (xuxo-cohete), joe ( el previsor), ferran ( pedalant-alumne aventatjat del maestro), xavi comas ( el técnico), mingo ( despiste-crazzy-fregaplatos), i jo mateix que vaig pringar com un pardillo amb el wasabi al dinar d'ahir al japonés. A nivell técnic ens va acompanyar el Putxi i com a responsables de cuina-logística i demés el duo Imma-Neus, que per cert ens van cuidar molt a l'hora dels àpats, des d'aquí el nostre agraïment més sincer.










L'activitat própiament dita va començar dissabte al matí, ens vam aixecar per allà les 8, vam anar a fer un dejú corrent suau per camins de terra d'uns 40' per despertar el cos. Acte seguit i sense dutxar-nos va procedir a un esmorzar potent i sense complexes a base de: sucs, fruita, cereals, pa, pernil dolç i salat, café, melmelades, i múltiples barreges possibles. El menú (esportiu) del dia seguia amb una etapa de bicicleta de carretera d'uns 100km i 1500m de desnivell amb tres ports de muntanya i una crono per equips. Les coses no van començar massa bé ja que al cap de 30' de pedalar el joe va veure que la seva roda de darrere es frenava i no podia avançar bé. Vam parar, es va arreglar una mica el tema i va començar la batalla. Vam fer dos equips, equip 1 (joe, comas, albós, ferran ) equip 2 (Putxi, mingo, armand, jo) i cada equip va fer l a seva tàctica, l'objectiu era que el màxim de corredors de l'equip arribessin dalt del mortirolo abans que l'altre equip. El primer en començar les hostilitats va ser l'Armand, va atacar només començar les primeres rampes i el pilot no va reaccionar gaire i el va deixar der. Al cap d'una estona sortien els primers dubtes sobre que fer, pam! atac del mingo! Cal dir que el Mingo no va entendre ben bé que havia de fer i va neutralitzar l'atac de l'Armand (company d'equip) ell solet, al neutralitzar l'atac, l'Armand va tornar a ata car i al pilot es va moure el Joe, va fer fort atac i en una de les pendents més fortes del port va fer un brusc canvi de marxa de peu i va trencar l a cadena, després llençaria la bici amb les dos mans en un gest de desesperació i ràbia. Acte seguit el Ferran va treure el cap per les posicions de davant però darrere tenia dos llops amb molta gana (Putxi i jo) la tàctica era que jo marxés en solitari i així vaig fer, em vaig posar de peu sobre la bici i vaig agafar uns metres de distància sobre el Ferran i el Putxi que controlava la situació. Vaig arribar a dalt del petit port primer, i a 190 pulsacions, amb uns metres davant de Ferran i Putxi, els altres es van retrasar una m ica més. Un cop a dalt vam esperar el Joe que va pujar caminant amb la cadena trencada, vam decidir baixar al poble i buscar una botiga per intentar que l'arreglessin. La vam trobar la botiga, ens van deixar el tronxac... i mitja hora reparant la cadena, hi va haver gent que va agrair molt aquest descans, i van aprofitar per m enjar, beure i descansar, portàvem hora i mitja de bici.






Ens vam posar en marxa i el Joe va veure de seguit que aquell apanyo no aguantaria gaire. Va girar i se'n va tornar a casa.
Vam haver de modificar els equips i vam cedir a l'Armand a l'altre equip. Arribava els següent p ort. Aquí les hostilitats les va marcar el Ferran, Putxi i jo a roda i la resta van aguantar com van poguer. El Ferran va imposar un fort ritme i ens vam quedar els tres sols. Vaig decidir atacar, i me'n vaig anar uns metres, però el Ferran (sempre acompanyat pel Putxi) en un atac desesperat i inhumà em va tornar a agafar, el vaig aguantar i a la que es va assentar vaig tornar a atacar, aquest va ser definitiu, el Putxi també va atacar i vam marxar sols fins dalt.
Baixadeta xulíssima amb moltes contracurves, Comas i Armand se les van tenir baixant i l'Armand quasi llepa fort en un parell de curv es, som tots uns picats de la hóstia.
A continuació vam fer la crono per equips, va ser molt divertida, fent relleus contínuament en pla-baixada i animant-nos molt per donar el màxim de les nostres possibilitats. L'equip 1 va perdre dos components pel camí ( Armand i el boss). Per tant crec que vam guanyar tot i que no sé els temps reals i oficials.
Després d'això vam parar en un bar i vam fer una coca-cola-pastisset per recuperar forces i encarar l'últim port a fondo. Així va ser, aquí tothom volia estar davant i el pilot es va mante nir junt molta estona, fins que vaig fer un atac suau però progressiu que només va poguer seguir el Putxi, vam arribar a dalt ( jo esgotat a tope i ell com si res) i ell va baixar a buscar els altres, d'allà fins la casa vam tornar suaus i satisfets pe r haver fet un bon entreno i havent'ho passat molt bé.



La Neus i la Imma havien preparat un cus-cus amb verdures de la muerte i el vam devorar sense miraments. Després vam fer sobretaula, cafés i riures i anécdotes i au a païr el dinar a la platja. Vam anar en cotxes fins la platja, vam trotar suaus pel camí de ronda fins una platja molt maca per entrar en calor i poguer-nos banyar, en boles alguns!!! L'aigua estava molt bona i el pitjor va ser quan vam sortir que feia molt fred, però no pas més del que passem a l'hivern.

Múltiples compres als diversos supers de la zona ( som un equip que mirem molt l'economia) i a sopar. Vam sopar mirant un partit de fútbol sense cap interés i emoció i vam acabar xerrant de curses i de cotilleos, ji , ji , ji.. I a dormir que a l'endemà teníem més tute.

Diumenge 8h15' diana i esmorzar, complert com sempre. Els lesionats ( Armand, joe, ferran i les nenes) se'n anaven a fer rollers i bici i la resta muntanya corrent.

En total vam fer unes 2h30' ( 20,7 km de distància, 800m de desnivell i 1800 calories cremades) de muntanya corrent-caminant amb trams técnics i molta pista de baixada i de pujada. Dia espectacular i molt bon entreno, aquí no van haver-hi hostilitats menys amb una arribada en pujada on tots vam apretar les dents en un esprint.

Els lesionats van fer un parell de pujades en rollers i la Neus igual en bicicleta.
El millor estava per arribar, el super dinar al japo. Evidentment i com marca la tradició vam menjar molt, amanida, panets xinos, fregits, peix a la planxa, verdures al wok, etc, etc, etc. Ens vam deixar anar tots i totes i per un dia vam menjar més del compte i no tant sà com fem cada dia amb la consciència mes trànquil.la després de portar dos dies entrenant fort. El Putxi em va enganyar amb el wasabi, sempre ho fem amb els novatos i aquest cop vaig caure jo, que amb lo despistat que sóc ni m'enrecordava com pica allò. No paraven de desfilar plats per aquella taula i crec que els cambrers no s'imaginaven que una gent tan prima jalés tant!!!
Vam concloure l'estage amb una petita xerrada per part del Putxi i la Neus i va quedar clar que aquí posàvem el punt i seguit a la nostra preparació hivernal. Va regnar el bon ambient i la cordialitat durant tot el cap de setmana i està clar que som un grup que ens avenim molt. Per acabar agraeixo especialment al Putxi per muntar-ho i a les nenes ( Imma-Neus) per la seva feina desinteressada. L'any que ve més!!!

dijous, 2 d’octubre de 2008

Nova marca personal als tótems (coll d'ordino). Desde Canillo.


Avui al matí he anat a intentar rebentar la meva marca de 23'31" als tótems del coll d'ordino amb la meva flamant KTM. L'he baixat bastant, 22'48", però no he tingut molt bones sensacions, estava una mica cansat de cames, encara que he fet un bon escalfament de quasi 30'. També he volgut fer una prova i intentar pujar amb plat gran (porto grup compact i un 27 de pinyó més gran eh) ja que el "Pimi" em va dir que ell havia pujat així fins dalt fa anys, ho he aconseguit patint com un jabalí. Després dels tótems m'he relaxat una mica, ja que he arribat babejant a fondo i a dalt del coll he fet 29'20" quan el colega torrades té 28'20". La idea inicial era fer un test per cada costat del coll però he vist que amb una banda n'hi hauria prou avui, ji , ji , ji. He baixat fins la font de la navina i au cap a casa ben content, en total quasi dos hores, 1200m de desnivell i 1520 calories.

Aviat tornaré per intentar baixar-la, encara estic lluny del temps que diu el "Pimi" fa anys:19'45".

Si algú vol provar la marca, poso a cero el crono a la segona reixa de baix de tot començant el coll i paro al cartell de fusta del roc del quer.

dimecres, 1 d’octubre de 2008

ESTATGE A SANT FELIU ( FAM ).







Per trencar una mica amb tant positiu i tal, us anuncio que aquest dissabte i diumenge marxem a Sant Feliu de Guíxols a fer una estada d'entrenament amb l'equip de la Fam. Les activitats que farem seran bici de carretera, córrer, algo de natació (ja veurem quants es posen a l'aigua) i sobretot i el més important, diumenge dinar al japonès de Sant Feliu, jua, jua, jua, bromes a part l'any passat vam anar i va ser espectacular veure com una colla de desganats i desganades que quasi no mengem entre setmana devoràvem menjar com morts de gana i amb la consciència més tranquil·la pel fet d'haver cremat unes quantes calories durant el cap de setmana.

Prometo fotos i crònica interessant. Així doncs de divendres tarda a diumenge vespre no posaré res al bloc.

SKI-ALPINISME Blanc positif à l'EPO : suspendu pour au moins deux ans


par La Rédaction du DL | le 01/10/08 à 08h15

0 vote | 35 vues | 0 commentaire Agrandir Réduire Imprimer Envoyer

Le contrôle anti-dopage opéré sur Patrick Blanc, à l'issue de la célèbre course suisse de la Patrouille des Glaciers, le 19 avril, s'est révélé positif à l'EPO. L'échantillon B a confirmé hier le premier résultat. À 36 ans, le skieur tricolore devrait être suspendu durant au moins deux ans, selon les règlements internationaux.

Dans le microcosme du ski-alpinisme, seule une poignée d'hommes compte. Patrick Blanc fait partie de ceux-là. Six titres de champion du monde et trois Pierra-Menta ont installé le natif de la Chapelle d'Abondance au sommet de la discipline, raison pour laquelle la nouvelle de son contrôle positif a fait l'effet d'une bombe.
Car depuis hier, le doute n'est plus permis. L'analyse de l'échantillon B a conforté le premier résultat : les urines de Patrick Blanc contenaient bien de l'EPO lors de la dernière Patrouille des Glaciers, que le Haut-Savoyard avait terminé à la deuxième place aux côtés de Grégory Gachet et Florent Perrier en avril dernier.

Recours en vue

Cette annonce faite par le Suisse Antoine Cina, délégué technique permanent de l'International ski mountaineering federation, met fin à un feuilleton médiatico-sportif de plus de quatre mois. En effet, si la positivité du premier échantillon a été officialisé le 29 août, le nom du skieur tricolore avait été lâché par la presse suisse dès le mois de mai. " On a fait courir une rumeur sans que l'intéressé puisse se défendre puisque lui-même n'avait aucune notification officielle, c'est inacceptable ", jugeait alors son avocat, Georges Rimondi.
" Discret et distant depuis plusieurs semaines ", selon son entourage, Patrick Blanc a fait savoir hier par la voix de son conseil qu'il n'acceptait pas ces résultats et entendait recourir " tant sur les questions de délais que sur les instances retenues pour procéder au contrôle ".
Le patron de la Patrouille des Glaciers, Marius Robyr, a d'ores et déjà prononcé une interdiction à vie de participer à cette course à l'encontre de Blanc et déclassé son équipe. Conformément au réglement de l'Ismf, le skieur français sera également suspendu de l'ensemble des compétitions durant un minimum de deux ans.

" Un sport amateur par excellence, sans enjeux financiers "

Dans le monde sportif, l'incompréhension était de mise hier. " Je suis déçu car c'est un garçon que l'on connaît bien, en qui j'avais confiance. Je ne sais pas ce qui s'est passé, d'autant que c'est un sport amateur par excellence, sans enjeux extraordinaires, surtout pas sur le plan financier. Cela me paraît vraiment incroyable ", témoigne Pierre-Henri Paillasson, directeur technique national de la Fédération française de la montagne et de l'escalade.
Stéphane Brosse, qui a couru aux côtés de Blanc en 2005 et 2006, juste avant son retrait de la compétition, affichait le même désappointement : " Je suis super déçu, d'autant plus que je suis bien placé pour savoir que c'est un sport où l'on peut courir au plus haut niveau sans se doper ".
Indépendamment de la faute individuelle, c'est aussi et surtout l'image d'une discipline jusque là associée à une certaine éthique qui est écornée.

REPÈRES
CHRONOLOGIE
19 avril 2008 : à l'issue de la Patrouille des Glaciers, le skieur français fait l'objet d'un contrôle anti-dopage.
Mai : la presse suisse lâche le nom de Blanc. Il faudra néanmoins attendre le 29 août pour que la notification officielle de la positivité du flacon A soit rendue publique.
29 septembre : l'analyse du flacon B est communiquée et confirme le premier échantillon.
POUR EN SAVOIR PLUS
Le ski-alpinisme est le terme utilisé pour la pratique en compétition du ski de montagne (utilisant des fixations mobiles à l'arrière pour remonter des pentes à l'aide de peaux de phoques placées sous les skis et enclenchant, à la descente, l'arrière des chaussures dans les fixations comme en ski de piste), mais aussi en terrain d'aventure, où les techniques de l'alpinisme sont déclinées au ski (couloir en crampon, sécurité sur glacier etc...). Les dénivelés proposés par les organisateurs sont très divers, les itinéraires sont balisés et sécurisés.

Virginie BORLET
Paru dans l'édition 38H du 01/10/2008 (90792)