Viu la vida no esperis que ella visqui per tú.

La meva foto
Canillo, Idem, Andorra
Bomber, esportista, amant dels viatges i aventures, enamorat de la meva dona i filles i tot amb full energy.

dilluns, 30 de novembre del 2009


diumenge, 29 / novembre / 2009

TopCrono és la nova empresa andorrana de cronometratge

Cronometrem tot tipus de curses mitjançant un xip de només 15g de pes i que es pot ubicar a qualsevol part del corredor (turmell, canell, butxaca, motxilla, casc, bicicleta,...).
Amb els serveis de TopCrono podràs disposar de:

- Entrada dades participants i publicació dels llistats de sortida amb nom i dorsal. Atribució dels xips a cada corredor.

- Cronometratge amb xips de precisió 1/100 de segon. Mesura electrònica del temps individuals dels corredors a l'arribada. Exposició del temps individual per pantalla.

- Edició de les classificacions oficioses al moment. Edició de les classificacions generals i per categories definitives i pòdiums. Lliurament dels resultats a l'organització en suport paper i informàtic.

Informació: topcrono@andorra.ad o telfs: +376 32 42 00- +376 35 41 13

Rando al tarter!




Amb la nevadeta d'ahir el tema neu ha millorat bastant, 25cm han anat de conya i les màquines han pogut xafar ja bona part de les pistes, esperem que segueixi nevant i fent fred i arribi l'hivern de veritat.
Avui he sortit de baix de tot del tarter i pujant per la pista de l'esquirol, he anat fins riba escorxada i després pel tamarro fins el pic dels maians i tornar a baixar fins el coll i pujadeta cap a la llosada. La baixada l'he fet baixant fins el tosal d'espiolets i espiolets i esquirol a fondo fins avall de tot quasi. Un altre cop pells i amunt direcció espiolets, on he arribat amb un "pajaron" del quinze motivat suposo per esmorzar poc i complir l'entreno al màxim+un pél i no menjar gaire res apart d'un bidonet.
Total 2h30' i 1400m positius, suma y sigue.



diumenge, 29 de novembre del 2009

Que fan les campiones d'alpí?

Suma y sigue!

Ara mateix ( aquesta tarda) està nevant fort aquí al tarter, esperem que aquesta si que sigui la bona i que com a mínim faci fred i la neu no es fongui. És veritat que som uns ansiosos de la neu tots plegats i més després de l'any tan espectacular de neu que vam tenir al 2008-09.
La neu s'ha fet esperar i ja tot el país l'està desitjant que arribi amb força i quantitat i aviam si comencem a superar la maleïda crisi.
La situació de les pistes per aquí dalt no és gens bona, ja que tan sols es pot entrenar a la central del pas i sumar uns 500m de desnivell.

S'han acumulat uns 15-20cm de neu que no són gaire, però que sumen i si al final d'aquesta setmana arriba una altra borrasca doncs vinga anar sumant.

Ahir vaig fer un bon entreno a la coma d'arcalís, quatre pujades amb una mica de fraccionats i la resta alegre pujant per la portella fins el coll, la balma, port del rat i coma-portella. Total 1500m de desnivell i 2h25' de bon entreno amb els colegues de l'equip.

Avui ha sigut diferent, a la pala central del pas, un parell de pujades fins més amunt del telecadira del pic blanc i 1100m de desnivell, feia fred i força vent, però hi havia molt ambientillo per la m..de dia que feia: el grup de CTEMC ( joves catalans i no tan joves...Jessed) tutelats i supervisats pels Canals-Burgada-Anguera-Genís...quin goig tans jovenets/etes fotent-li canya i gastant pells coll blanc amunt. Per cert hi ha dos nous màquines cosins de la Neus que han començat tot just aquest any i des d'aquí els animo a que s'ho passin bé i aprofitin els coneixements de tota la gent que els envolta!

Fent el recopilatori de metres positius que porto, he sumat 15000m, no és gaire, colegues d'aquí ja en porten 25000m i no vull ni saber els que porten les màquines de la cerdanya...però aquest any no serà pas això el que caracteritzarà el meu entreno, ben al contrari!

I per acabar que haig de dir del partit d'avui...cagund... llàstima que no han aprofitat la mitja horeta que el barça eren 10...però que bé que s'ho han passat el Dani, la Olga i la Neus a costa meva després del 1-0...grrrrrrrrrrr!vull revenja!!!

Les fotos són ja les clàssiques desde casa meva...ji,ji,ji

dissabte, 28 de novembre del 2009

Tomaz Humar. Intento de rescate en tiempo récord


LANGTANG LIRUNG


El jueves se le confirmó al equipo suizo la necesidad de partir a Nepal a rescatar a Tomaz Humar. Tres días después, el sábado, el equipo de rescate ya estaba en la montaña y recuperaba el cuerpo.

Desgraciadamente el equipo de rescate suizo nada pudo hacer por rescatar a Tomaz Humar con vida. Pero, en cualquier caso, esta operación de rescate es un ejemplo de rapidez y eficacia pues en solo tres días, desde que recibió la petición de rescate, se encontraban en la montaña, junto a su cuerpo.
Este es el informe realizado a su regreso por el equipo de rescate suizo.

Miércoles, 11 de noviembre

A las 16.42 hora local de Suiza, Viki Groselj de Eslovenia me informó por teléfono de que Tomaz Humar estaba en una mala situación en el Langtang Lirung, al norte de Katmandú, herido a 6.300 metros. Había llamado por última vez el lunes 9 de noviembre. Dijo que Tomaz podía tener una pierna rota y que un equipo de rescate de Nepal estaba de camino para bajarlo. Viki quería asegurarse de si podíamos ayudar en caso de que el equipo nepalí no fuera capaz de bajar a Tomaz de la montaña.
Llamé a Bruno Jelk, presidente de la comisión terrestre de la ICAR (en español CISA: Comisión Internacional de Socorro Alpino) y jefe de rescate de Zermatt. Bruno accedió a ayudar con dos miembros del grupo de rescate y el equipo técnico, y también con un piloto de helicóptero.
Estuvimos de acuerdo en que me quedaría en Zermatt, a causa de mi operación de rodilla, como coordinador de la misión. Bruno también estuvo de acuerdo en que uno de nuestros pilotos con más experiencia o un piloto de Air Glaciers debían viajar con el equipo de rescate terrestre a Nepal.
Robi Andenmatten y Simon Anthamatten aceptaron inmediatamente y quedamos en que los mantendríamos informados. Quedamos a la espera de la llamada de Viki al día siguiente.


Jueves, 12 de noviembre

Viki llamó por la mañana temprano para confirmarnos que nos necesitaba. Bruno, Simon y yo tuvimos una reunión en Zermatt, a las 9.30h, mientras Robi volaba dejando cargas en el glaciar de Theodul hasta las 10:00. En cuanto terminó, corrió a casa a recoger su material y el equipo voló con nuestro helicóptero a Visp, porque el tren a Zúrich salía a las 10.56h. Los billetes de avión fueron organizados por la oficina de Air Zermatt. El equipo de rescate llegó esa noche a Doha y se fueron al hotel. A la mañana siguiente volaron con el médico de Tomaz y un amigo a Katmandú.

Viernes, 13 de noviembre

El presidente de ICAR, Toni Grab, informó a la Embajada de Suiza en Nepal de la llegada del equipo de rescate. La secretaria llamó a la Embajada de Alemania, que también representa a Eslovenia. Desde Suiza traté de organizar la llegada de nuestro equipo. Viki había informado a Ang Tshering Sherpa, que era quien estaba coordinando al grupo de rescate que se encontraba en la montaña. El equipo llegó en menos de 24 horas desde que salió de Zermatt. En comparación con la misión de hace 4 años en el Nanga Parbat hemos ganado, al menos, un día.


Nuestro representante en Nepal, Som Bikram Singh, y Tshering dieron toda la información necesaria a nuestro equipo y todos ellos se reunieron con la compañía de helicópteros "Fishtail Air" que esta probando un nuevo modelo (AS 350 B3), el único helicóptero civil capaz de hacer la misión de rescate a estas altitudes en Nepal. Los pilotos y los responsables de la empresa fueron de mucha ayuda y nuestro equipo pudo organizarse para el día siguiente. (El miércoles pasado, el tiempo en Langtang Lirung no había sido lo suficientemente bueno para intentar el rescate). Estuvieron de acuerdo en volar a la mañana siguiente hasta el campo base con dos helicópteros y combustible adicional.

Sábado, 14 de noviembre

Un AS 350 B2, pilotado por Suman Pandey, gerente de Fishtail Air, así como un segundo AS 350 B3, con el capitán Sabin Basnyat en los controles, Robi Andenmatten de copiloto, y el resto del equipo y todo el material voló a las 7.15 hora local del aeropuerto de Katmandú, en dirección al Langtang Lirung.
El capitán Basnyat, Robi y Bruno hicieron un primer vuelo de reconocimiento. Bruno vio a Tomaz, después de cruzar el collado de la arista sur, a diez minutos de vuelo, en la cara suroeste. Vieron las antiguas trazas de los sherpas en la arista y encontraron el cuerpo de Tomaz mucho más lejos y algo más abajo de lo esperado.
Después de regresar al campamento base, Simon voló con el capitán Basnyat y Robi para decidir la longitud de la cuerda y el lugar donde deberían dejarle. Siempre volaban solo tres personas en el helicóptero para que el aparato llevara el menor peso posible y tuviera la suficiente potencia para operar a esa altitud.
En el siguiente vuelo Simon partió del campo base colgado del helicóptero de una cuerda de 25 metros y fue dejado muy cerca de Tomaz. El capitán Basnyat y Robi se mantuvieron volando en los alrededores. Enseguida Simon vio que Tomaz no estaba vivo y que había perdido casi todo su equipo. Preparó la evacuación de Tomaz y el equipo decidió llevar el cuerpo de Tomaz al campo base con el helicóptero. Durante la evacuación, Simon permaneció en el lugar del accidente y esperó el regreso del aparato. Le recogieron diez minutos más tarde.


Bruno no pudo seguir la misión de rescate desde su puesto habitual, por lo que se alegró al tener a todos de vuelta en el campamento base. El capitán Basnyat y Robi volaron nuevamente al campamento de Tomaz para recoger su material personal y regresaron poco después.
Los dos helicópteros regresaron a Katmandú y Tomaz Humar fue llevado a la embajada de Alemania. Nuestro equipo regresó el mismo día a Doha, y la madrugada del domingo estaba de regreso en Zermatt.
La misión de rescate lamentablemente no fue un éxito completo. Tomaz, nuestro amigo, murió en el Langtang Lirung. Hicimos todo lo posible y pudimos reaccionar en poco tiempo, pues solo 24 horas después de que Viki nos confirmara que nos necesitaba estábamos en Katmandú ya preparados para el rescate.
Tres días más tarde, el equipo estaba de regreso en Suiza con mucha experiencia. Nadie sabe, ni se sabrá exactamente cuándo murió Tomaz en la montaña.
Todos los aspectos positivos y negativos de este segundo rescate directo en el Himalaya y el primer intento en Nepal deberían ser analizados y el lugar ideal es la Comisión Internacional de Socorro Alpino que preside Toni Grab.

Zermatt, 16 de noviembre 2009
Gerold Biner, en el nombre del equipo de rescate suizo.

divendres, 27 de novembre del 2009

Quina bona pinta...




Ja sabeu només 1500€, però els acabats semblen molt currats i pràctics...a mi com no em toqui la loteria la porto clara, la seguiré veient en video, ja,ja,ja.

dimarts, 24 de novembre del 2009

DYNA




c

Ja les tinc. Han arribat les noves dynafit Dyna. Pesen un quilo en en el meu número 28,5. A mí m'agraden molt, la estética és agresiva i moderna, llàstima que no pesin 300g menys...crec que els de dynafit s'ho podien haver currat una mica més i rebaixar-la uns grams, perqué estic segur que poden i que ho aniran fent amb els anys...per temes comercials.
Jo les he comprat a la botiga del meu espónsor: ESPORTS CUBIL, si a algú li interessen encara té unes per vendre en número 27,5

La veritat que estan molt ben acabades i tots els detalls estan cuidats. Porten una protecció per qué no entri la neu a dintre la bota i cordinos pels enganxes de les dues fixacions. Semblen cómodes en un primer moment i força rígides una vegada bloquejades, el sistema de bloqueig és molt senzill, ara tan sols falta provar-les i veure com van i esperar que arribi la paga de nadal... El botí té un flexe que és molt interessant perqué tots acaben trencant-se pel mateix lloc.

dilluns, 23 de novembre del 2009


Doncs després d'un parell o tres de setmanes que portem d'avorrit i monóton sol, aquest és l'aspecte que ofereixen les muntanyes dels voltants del pic de montmalús a la zona de grau roig...

És el segon cop que pujo en els ultims dies i la veritat que és una pujada técnica i imaginativa per anar buscant la neu i esquivant les pedres...i no diguem la baixada...técnica des del primer viratge, ja que la neu està dura i està ple de pedres que semblen mines que estiguin esperant per arrebentar els cantos del meu "pobret i fotut" esquí...


Però bé no ens queixem és el que tenim i prou gràcies que podem fer pells encara podria ser pitjor. Els meus entrenos van molt bé, descanso més i entreno menys que altres temporades, molt menys i potser aquí està el "quit" de l'assumpte!
Avui m'he trobat molt bé després de descansar ahir i crec que ja he fet l'adaptació complerta als esquís, o sigui poder pujar a menys de 130 pulsacions i max de 145 , a bon ritme i sense fatiga. Ara tan sols faltaria una mica més de neu per gaudir un pel més entrenant i poder fer baixades més llargues i a tota castanya!!!
Amb el dia d'avui ja porto 12 dies d'esquí de muntanya i 9225m de desnivell positiu.

Au va aviam si la verge de meritxell parla amb els núvols d'allà dalt i es posen a treballar de valent i ens obsequien amb uns quants metres de neu que bona falta l'hi fan a tot el país i als bojos de la neu sobretot!
Demà aniré cap a la vall del nord que hi ha algun metre més per gastar pells!

dimarts, 17 de novembre del 2009

Gràcies a tots/es.


Us haig d'agrair a tots/es els que mireu el blog perqué cada cop que miro les visites i passen de 30 flipo i me'n alegro molt la veritat ( avui 52) , que us interessi el que vaig posant al blog...Ah no ser que totes les visites siguin del Dani, i la Neus i la meva mare...ja,ja,ja
Aviam si algú sap on està feta aquesta foto de dalt?
Au a dormir que és tard!


diumenge, 15 de novembre del 2009

Tomaz Humar fallece en el Langtang Lirung



Hoy por la mañana se ha encontrado el cuerpo sin vida del alpinista esloveno Tomaz Humar (40). Tomaz sufrió un accidente el lunes cuando escalaba en solitario el Langtang Lirung (7.227 m), Nepal.








Medios eslovenos acaban de anunciar que el equipo de rescate suizo que desde el jueves se encontraba en el Langtang Lirung ha encontrado a Tomaz Humar. El cuerpo del esloveno ha aparecido a 5.600 metros. Humar había sufrido lesiones en su espalda y presentaba facturas en costillas y una pierna, según ha informado Viki Groselj, portavoz de la Federación Eslovena de Montaña.

El lunes Tomaz anunció por teléfono satélite, tanto a su cocinero (la única persona que le acompañaba en la expedición) en el campo base, como a su compañera en Eslovenia, que había sufrido una caída (posiblemente durante el descenso). No fue posible contactar de nuevo con Humar. Cuatro sherpas trasladados en helicóptero se pusieron a trabajar en la pared pero no encontraron al herido. Por otro lado, rescatadores profesionales de Air Zermatt viajaron desde Suiza a Kathmandú para continuar con el trabajo. El mal tiempo de ayer les había impedido despegar y la montaña presentaba un alto riesgo de avalanchas.

Langtang Lirung


Langtang Lirung

Tomaz Humar (18 de febrero de 1969, Eslovenia) consiguió el Piolet d’Or en 1996 por su escalada al Ama Dablam. Sin embargo, la actividad más comprometida y extraordinaria de su carrera fue la escalada de la sur del Dhaulagiri en solitario, una ascensión que no fue galardonada por el jurado internacional al considerarse “extremadamente arriesgada”. En 2005 fue rescatado por un helicóptero de la pared del Rupal del Nanga Parbat después de cinco días atrapado en una cueva de hielo. En 2007, Humar hizo cima en el Annapurna I (8.091 m) por su cara sur. En estos dos últimos años la actividad de Tomaz apenas ha tenido repercusión en los medios, ya que ha guardado una absoluta discreción.

divendres, 13 de novembre del 2009

El paraíso en la nieve - El Monte Lussari en Tarvisio


Remenant per la xarxa he trobat aquestes fotos tan bucóliques d'aquest poble italià, és idíl.lic no? us imagineu uns dies en aquest poble sortint de casa amb esquís cada dia i desvirgant pales noves cada dia...bufffff seria senzillament brutal!


Bé aquí al tarter no és tan idíl.lic però deu n'hi dó, jo estic encantat de viure aquí dalt tan aprop de la neu i aquests dies després del paquetón que va caure diumenge hi havia bons tous de neu pel carrer...Dic que hi havia perqué la pluja i les altes temperatures, ah i les màquines, je, je, llevaneus s'han encarregat de que marxés rapidament. A dia d'avui a les pistes encara en queda i ja tenim la base per tot l'hivern ( espero...) des de soldeu està tot xafat i fresat per les màquines fins la llosada, o sigui per entrenar ja en tenim prou, no hi ha molta però com a mínim ja no toques pedres ni arrebento trossos de canto.

De moment porto amb avui 6 dies d'esquí de muntanya i 4015m de desnivell, aquest any ja intueixo que no faré pas gaires metres de desnivell, ni molt menys m'aproparé al meu record de fa dos anys que vaig fer uns 150.000m positius! El sistema d'entrenament ha canviat totalment i ara entreno molt menys i descanso i recupero molt més i millor. Tot això està siguent un canvi en la meva manera d'entendre i organitzar-me l'entreno i estic convençut que donarà els seus fruits als Campionats del món, a la Pierra i a la Patrulla.

dimarts, 10 de novembre del 2009

Grandvalira abre este fin de semana


Grandvalira abre este fin de semanaEl dominio andorrano de Grandvalira avanza la temporada dos semanas sobre la fecha prevista, y abrirá las puertas de los sectores del Pas de la Casa y el de Grau Roig, el próximo sábado 14 de noviembre con un total de 15 kilómetros esquiables y a un precio especial del forfait.

Las últimas nevadas, que han dejado grosores de hasta 100 cm, y las inmejorables condiciones meteorológicas, han propiciado el trabajo continuo de la nieve que presenta una calidad de nieve polvo en todos los sectores abiertos y han garantizado las condiciones idóneas para estrenar temporada dos semanas antes de lo previsto. El precio especial del forfait de día para esquiar será de 20 € para adultos y 10 € para niños, de 6 a 11 años.

En Grandvalira estarán abiertas 7 pistas, que suponen un total de 15 km esquiables, y 4 remontes. En Grau Roig se encontrarán las pistas Llarga, Bosc y Pessons y las instalaciones que estarán en funcionamiento serán el TSD6 Pic Blanc y el TK Pessons, en la zona de debutantes. Y en Pas de la Casa estarán abiertos el TSD6 Fuente Negro y el TSF2 Coll Blanc dando acceso a las pistas Directa1, Directa2, Tucs y Flecha del sector de Pas de la Casa. Los dos sectores abiertos estarán enlazados entre ellos por pista.

Calendario Grandvalira hasta el 28 de noviembre
- 14 y 15 de noviembre Grandvalira estrena temporada 2009-2010
- Del 16 al 20 de noviembre el dominio permanecerá cerrado
- Del 21 al 27 de noviembre vuelve a abrir
- El 28 de noviembre está prevista la apertura general de dominio

Merelli R8

Ara ja no pesen 105g com quan les van presentar, s'han engreixat uns grams i ja estan a 118g, que segueix sent record mundial ( crec) però aprop de Atk i alguna Dynafit...

dilluns, 9 de novembre del 2009

Paquetón!!!





















Molta neu això és el que tenim a hores d'ara per aquí dalt a la parróquia de Canillo, fins a més de 50cm acumulats en moltes zones, s'ha fet esperar més que l'any passat però ha arribat la primera nevada xula de l'any! Espero no tocar més pedres fins l'estiu, que ja porto tres dies de rando i
20cm de canto per la muntanya!

diumenge, 8 de novembre del 2009

Visca l'hivern!!!






















Continua l'hivern a Andorra, avui torna a nevar de valent, ja portem un pamet aquí al Tarter i al vespre donen molta neu...ole, ole, ole!!! Mireu com estava la central del pas divendres...i ah que no sabeu qui estava entrenant pel nostre petit país...? El "monstre" Kilian, me'l vaig trobar gastant pells en la pista que porta al pic del cubil. Aviam si li fot ben fort i la setmana que ve ja podem anar davant de casa!!!

dijous, 5 de novembre del 2009

PRIMERS METRES POSITIUS AMB ESQUÍS!!!











L'any passat feia dies que ja havia començat a gastar les pells i a sumar metres positius però aquest any entre que no he anat a tignes, per la crisi , semblava que no volia nevar quan fa una setmana pujava al port d'envalira en maniga curta. Aquesta tarda he sortit del cap del port d'envalira i he anat fins una mica més amunt del telecadira del pic blanc. La veritat que massa neu no hi ha i a més no hi havia base, per tant tan sols recomano anar amb esquís vells i pells velles, la baixada s'ha de fer molt lenta perqué vas picant amb pedres...Després he baixat una mica cap a la central del pas i idem...grrrrrrrrrrrrrrrr he tornat a posar pells i així fins la furgo un altre cop, primers 370m de desnivell de l'any amb esquís!!!