495 Participants, 399 abandons, 112km i 9700m de desnivell amb neu, fang, pluja, pedregades, cordes fixes, camins técnics, tarteres, herba mullada...No va faltar de res en aquesta ultra.
Aquests són els números de la primera edició de la ultratrail complerta, l'any passat es va retallar pel mal temps.
Haig de confesar que en el meu interior no les tenia totes respecte a com m'aniria aquesta cursa, tant desnivell, tant técnica, la nit, les rampes, el material, els genolls aguantaran...El coco estava mentalitzat d'on anava però la resta no ho tenia clar al 100%.
I tot em va funcionar a la perfecció! La meva "tàctica" era no desgastar-me al primer tram ( o fer-ho el menys possible ) i després intentar agafar més ritme o recuperar posicions poc a poc i si em trobava en condicions...
Vam sortir a les 0h d'ordino envoltats de gent i festa gran, un ambient brutal com mai havia vist a andorra en alguna cursa. Tothom estava allà per animar-nos...corredors d'hivern, d'estiu, amics, familiars, companys de feina, coneguts...
La sortida va ser per carretera fins sornàs i neutralitzats, a partir d'allà començava la cursa. Jo em vaig quedar en el grupet de la gent d'andorra: manel, mingo, tommy, els germans rossell, el wally, la judit, el david...
Vam anar fent així fins l'angonella, darrere la judit, allà el david julià i jo vam marxar una mica al nostre ritme junts fins clot del cavall, arinsal, pla de l'estany i pujant al comapedrosa vam agafar al marc balañà, vam estar una estona amb ell ( era una bona referéncia, em va dir el meu cunyat) però sense volguer el vam anar deixant poc a poc. Allà vaig trencar un pal, primer vaig caure i el vaig doblegar i després intentant posar-lo recte i fent ús de la meva "finura" per aquests menesters el vaig acabar de trencar.
Vam fer pic junts amb la meva "paparra" personal ( ho dic amb carinyo eh ) i seguíem fent a bon ritme, baixant per la neu de l'estany negre i les basses i a la baixada al refu de comapedrosa vam pillar al jordi caba, guanyador de la ultra de coll de nargó, -malament no anàvem...- Al refu vam menjar algo ( l'avituallament era tot un luxe dintre el refugi i hi havia de tot ). Vam seguir pujant a sanfons ,ja sense pals perqué preferia anar sense que amb un de sol. Vam collar sanfons i avall cap el port negre, començava a fer-se de dia i portàvem unes cinc hores de cursa. Arribant al port negre ens vam creuar el "curtis" que anava en contra direcció i ens va animar. Al arribar al coll de la botella la Neus, la Xesca i el Dani m'esperaven per preparar el que em calgués, vaig menjar una mica i vaig deixar-los el pal i mig que arrosegava i vaig canviar el frontal gran pel petit.
Fins allà havia marcat jo el ritme i fins a la collada de muntaner va anar davant el david, i gràcies perqué encara no era 100% de dia i jo anava darrere intentant veure les pedres del camí, portava el frontal petit a la motxil.la, molt xulo jo! i menjant un entrepà de pernil. A la collada vam agafar uns quants corredors i vaig avisar el David que la pujada era curta però dura ( uns 20') i vaig pasar davant seu marcant una mica el ritme, sense buscar-ho me'n vaig anar i vaig anar fent al ritme que creia podia portar.
Era molt agraït conéixer tota la gent dels controls, els companys bombers, algú de públic no esperat com el pimienta i el jordi beal...animant-nos i caminant per la cresta del pic d'enclar al bony de la pica. A quatre o cinc minuts davant meu veia el wally i el rosi però jo anava a lo meu menjant i caminant tranquil i pensant en la baixada de 1500m que m'esperava.
Allà ja ens tocava el solet i vaig començar a baixar xino xano intentant no foter-me mal enlloc. Durant la baixada més gent coneguda: el jaume, la cristina, la imma...allò era una festa! Cordes fixes en un punt una mica delicat i a fondo avall, vaig agafar un altre cop el jordi caba que m'havia avançat no sé on i vam anar fent junts fins el tram que baixàvem de costat una estona, vam pillar al xesc terés i un altre noi i jo em vaig escapar una mica, gràcies a que em coneixia la baixada i anava algo més rapid...ji,ji,ji. A Aixàs vaig agafar un francés que estava una mica perdut i li vaig dir tout droit jusquau au village!,ja,ja, visca el meu francés.
Vaig arribar a la margineda amb el francés i allà estaven el wally i el rosi que em van esperar per començar el segon tram junts. Em vaig fotre un batut de carbohidrats i proteina i vaig fer visita al roca, l'avituallament era dintre un col.legi, quin luxe!
Vam començar costaseda junts el rosi, el wally i jo. Havíem fet algo menys de vuit hores i 43,5km de cursa amb 3500m de desnivell, a partir d'aquí començava la cursa de veritat!
Vam pujar a bon ritme però teníem 1400m de pujada i als cortals de manyat ens van dir que anàvem sobre els desens, allà ens vam relaxar una mica i arribant a prat primer ens van agafar tres per darrere, qui era? el Jordi caba com no! Llavors jo que no em costa gaire picar-me i que em trobava força bé vaig apretar una mica i me'n vaig anar cap a la collada de bou mort on era el cosí animant-me a tope!, a la baixada em va agafar el caba i vam anar fent, el cosí ens va acompanyar un trosset fins perafita on era la Xènia ( vecina!!!)
D'allà fins l'estall serrer ens vam avançar no sé quants cops amb el caba, pujant baixant, ara parava jo ara ell...i el convidat de pedra francés que no parlava...
A riu dels orris em vaig creuar l'stephanie jimenez ( quina crack ) i també em va animar i em va dir que tenia l'oscar roig aprop. A l'illa vaig arribar solet després d'apretar una altra mica i allà estaven l'oscar i algú més i el Jou ( vecinoooo) vaig menjar algo rapid carregar bidons i adiós...llavors la paparra va ser l'oscar.
Vam pujar junts fins pessons, on era l'albós i el sanvi, la baixada també junts i quan anàvem cap a pla de les pedres va començar a ploure, amb l'oscar va ser estrany ja que ens coneixem de fa molts anys i vam xerrar però no ens esperàvem si un dels dos parava a pixar o posar la jaqueta...( gràcies a això vaig aprendre a pixar sense parar de correr..). Total que a les bordes d'envalira vam retrobar-nos el caba, l'oscar, el francés i jo. Allà era el km76 i començàvem a estar cansats, però a partir d'allà era on es decidiria la cursa. Em vaig canviar de roba i vaig intentar menjar algo però ja no m'entrava gaire cosa a part de liquid.
La Neus i el Dani derrapant per omplir-me els bidons i cuidant-me a tope i jo amb presses que volia marxar, era el primer i únic cop que em vaig assentar desde l'inici de la cursa.
Vaig sortir darrere de tots i poc a poc vaig agafar el caba entremig d'una pedregada de collons, vam començar a baixar a siscaró junts i vam enganxar el francés mut mig congelat i sense paravent, li vaig demanar si estava bé i em va dir que no tenia paravent i que estava gelat però anava fent a dos per hora...poca cosa podíem fer per ell.
Així vam arribar a incles on tota la familia naudí al complert amb pancarta inclosa ( feta pel miquel petit ) m'esperava juntament amb la Neus-Dani. Allà vaig deixar ben clares que les meves intencions eren acabar aviat i deixar de mullar-me i patir...ja,ja,ja. Vaig tirar sense encantar-me gaire a l'avituallament i la paparra oscar darrere meu...
Aquí va venir un punt on no ho vaig fer bé, vaig tenir un "subidon" de força i energia molt gran i en comptes de guardarme'l per la última pujada el vaig gastar...I llavors l'oscar es va quedar...o no em va voler seguir...i clar més amunt vaig haver de regular una mica les revolucions i em va tornar a atrapar, anàvem dintre els deu primers i ens jugàvem el top ten i el primer corredor andorrà tot i que ell no ho és però viu al país i és com si ho fos. Vam arribar junts a cabana sorda i vam començar la pujada cap a la cresta on estava el Timo ( meu metge actual) i en una altra de paro i pixo jo em vaig quedar darrere i ell va començar a baixar cap a coms de jan abans que jo. Jo anava tranquil, estava fent una bona cursa i encara tenia piles per estona...
Les baixades me les prenia amb calma i recolzant-me als bastons quan feia pendent i amb ells a la mà quan es podia correr millor. A coms de jan vaig arribar i l'armand em va dir que l'oscar em portava quatre minuts...quasi no em va deixar menjar i em va animar a agafar-lo i jo volia beure algo ( gràcies Armand pels ànims i per l'instint killer ).
Vaig sortir del refu mirant aviam si el veia i podia calcular quan em portava i intentar apretar per agafar-lo. Allà vaig tenir un moment dur on vaig pagar l'apretada de després d'incles, però vaig beure i menjar i va passar, la pujada era dura, tan sols eren 500m de desnivell però ja portàvem quasi cent quilómetres a les cames. No el veia per enlloc...vaig arribar a meners bufant com un bufalo i després de la foto reglamentària i abans de passar pel forat a la neu, vaig saludar el Miki que em va animar i vaig demanar quan em portava l'oscar, em van dir quinze-vint minuts i vaig pensar tant? ostres en 500m de desnivell m'havia clavat un quart d'hora...collons!
Vaig començar a baixar amb la idea que seria molt complicat agafar-lo però ho havia de provar...tenia pila encara! i portàvem 19h de cursa sense parar!
Vaig anar agafant ritme i cada vegada baixava més rapid, la musiqueta que portava em va ajudar a no relaxar-me i no donar-me per vençut tot i que sabia que no seria el primer andorrà, estava content ja que només quedava baixar.
Arribant al refu de sorteny vaig trobar la pilu ( novia o dona ) de l'oscar i em va demanar on era l'oscar??? jo li vaig dir davant meu no? No, s'ha perdut baixant coms de jan a ransol...on no havíem d'anar per res...
A partir d'allà vaig començar a baixar a matar-me, sense el 100% del control d'on posava els peus, pensava que si s'havia perdut remuntaria i es tiraria a per mí a fondo. Vaig arribar a sorteny i vaig parar deu segons em van carregar coca-cola i a muerte avall. VAig creuar el carlo, la isa, el robbie...adéuuuuu.
Arribant al serrat em vaig fotre una hóstia seria, vaig picar amb el genoll i quasi amb el cap amb una pedra i vaig decidir que potser havia arribat el moment d'afluixar una mica ja que portava dos torçades de turmell i aquesta hóstia i volia arribar sencer a ordino.
Vaig arribar a la carretera i la Neus em va dir que anava vuité! ole,ole, que guapo nen!
A partir d'llà vaig tornar a apretar a muerte ja sabent que es podia correr rapid i bé per tot el camí ral fins ordino. Al serrat vaig passar a un noi que a l'arribada vaig saber que havia fet segon o tercer l'any passat...que guapo i encara tenia energia per apretar les dents i correr mitjanament rapid...
La Neus em deia vinga que tens un altre a 2-3' però potser ja era massa, anava a tope bufant com si fos una crono i les cames no em donaven per més...
Vaig entrar a ordino enmig de molta gent que m'animava i m'aplaudien i estava en un núvol! Al final seté amb 20h41'31", brutal quina cursa més bona vaig fer, de menys a més i acabant a tope i primer andorrà!
Dins el capítol d'graïments clàssics però obligatoris: a la Neus per aguantar-me els meus entrenos i les meves neures avant-ultra, al Dani ( personal assistance ) tots els controls, Putxi, jou, albós, armand,anna,cristina,imma...comas,curtis...colegues, amics, coneguts , familia, organitzadors i traçadors per muntar algo tan béstia però canyero a la vegada i fer-nos gaudir-patir tant!
Ara toca recuperar bé! Sento haver-me enrotllat tant però més de vint hores donen per moltes anécdotes i experiéncies i en tinc moltes grabades al cap i que no les he posat aquí perqué sino us adormiríeu!
Va guanyar el francés Julien chorier, segon miguel heras i tercer un altre francés nicolas darmaillacq, tres bésties pardes dels ultras...tots els temps a http://www.chronoraid.fr/
