Viu la vida no esperis que ella visqui per tú.

La meva foto
Canillo, Idem, Andorra
Bomber, esportista, amant dels viatges i aventures, enamorat de la meva dona i filles i tot amb full energy.

dimecres, 9 de juny de 2010

Quan les coses es giren

Fa uns dies que no escrivia al blog, preparant la travessa de canillo no he tingut massa temps últimament. En primer lloc vull donar les gràcies a uns quants bons colegues catalans per venir a fer la cursa tot i veient el temps que feia ( Toti, Alfons, Palo, Bodas...). I pels ànims que li van donar a la Neus per animar-me una mica després de com va anar tot. Gràcies companys.

La previsió meteo era de mal temps al migdia però es va avançar i va fotre tronada i llampegada just a l'hora de la sortida, evidentment amb el temps que feia el que menys volíem era posar en risc a més de 50 persones per la muntanya. Però a la vegada teníem corredors/es vinguts d'itàlia, nova zelanda, catalunya...Per tant vam haver d'improvisar un recorregut alternatiu en deu minuts i no vam caure que al canviar el sentit original de la cursa, podia haver confusió en el maleït encreuament que va donar lloc als problemes amb uns quants corredors. Em sap molt greu que desqualifiquessin a uns quants corredors perqué tot i ser un recorregut alternatiu la cursa passava per camins molt xulos i perqué a més a més a quasi tots els conec i perqué durant quatre dies vaig estar marcant la travessa amb moltes ganes i il.lusió pensant en que seria un recorregut dur i molt canyero.

No tothom es va perdre, les noies no van tenir cap problema i els hi va agradar força el recorregut tot i ser alternatiu.

Per tancar el tema dir-vos que vam prendre notes de tot el que va sortir malament i no ens tornarà a passar. També va haver-hi gent del país que no va tenir tanta comprensió o empatia però bé ja sabem tots que és molt fàcil criticar i a andorra amb això estem al top ten. Si algun d'aquests corredors sapigués que significa organitzar una cursa alguna vegada a la vida potser no hagués reaccionat de la manera que ho va fer. El que està clar és que facis el que facis mai tothom està content.

3 comentaris:

Antoniu ha dit...

Ni idea de com a anat la cursa. Per tant poc puc parlar.

Del que si puc parlar es de que a vegades després d'una cursa, en calent es diuen coses que desprès de reflexionar-hi no es dirien. Així que tranqui, Xavi que segur que molts a hores d'ara veuen les coses diferent.

A veure si l'any que ve m'apunto a la cursa per poder criticar-la amb coneixement de causa (jur, jur, jur).

Una abraçada

Anònim ha dit...

Aniimmmsssss... Con la lluvia i el frio d primera hora, lo + facil era anular todo. Bravoooo x fer l recoregut alternatiu...

XAVI CAPDEVILA ha dit...

Si Miki suposo que tens molta raó soci. Que tal com va la vida i els entrenos pel teu us-ironman?

Gràcies Dani...