Viu la vida no esperis que ella visqui per tú.

La meva foto
Canillo, Idem, Andorra
Bomber, esportista, amant dels viatges i aventures, enamorat de la meva dona i filles i tot amb full energy.

diumenge, 28 de febrer del 2010

Ja els tenim aquí!!!

Championships begin with 185 athletes for the Vertical Race (AD)

Ski Mountaneering World Championships start this Monday with the first race that will take place in Tarter with 185 racers from 23 countries. The race will start at 10.15 hours with the cadets from Pla de Riba Escorxada towards Tossal de la Llosada. A quarter of an hour later it will be juniors starting from the same point next to the Riba Escorxada Refuge. At 11 hours the women’s senior race starts from Tarter (400 metres below Pla de Riba Escorxada) and at 11.30h from the same point the men’s race starts. Arrival for all categories will be at Tossal de la Llosada at 2560 metres of altitude.
The race will mainly take place in open to the public runs and as organizers explained the public can enjoy and be a part of this international event.
The first 10 classified racers in the latest competitions will be at the front row of the mass start of every category. Spanish Kilian Jornet, Italian racers Manfred Reichegger and Damiano Lenzi, French racers Florent Perrier and Tony Sbalbi, and the Swiss Florent Troillet start out as favourites for the senior category. As for the women category, Italian racers Francesca Martinelli and Roberta Pedranzini, French Laetitia Roux, Spanish racer Mireia Miró and Andorran Sophie Dusautoir start out as favourites for podium.
Weather forecasts for Monday give -4 to -10 Celsius at the finish point and winds will go between 20 to 40 km/h at Pic de Llosada


Article d'skimo.org

Aquesta setmana aniré fent el que pugui, entre entrenar, córrer divendres i dissabte? i donar un petit cop de mà a la Neus i l'organització intentaré posar algun article i si no us posaré els d'skimo. Bona sort a tots/es i espero que tothom disfruti amb aquests campionats!!!

divendres, 26 de febrer del 2010

Tres dies pels mundials!

Aquesta foto és de la canal que segurament es pujarà en la segona pujada dimecres en la individual, fa dies...
I aquest és el pic de montmalús on dimecres que ve hauria d'estar a rebentar de penya de tot arreu animant als corredors de tot el món que s'hi deixaran la pell per donar un espectacle brutal! Vinga foteu-li ganes i pugeu al pic a animar als correcors andorrans i catalans, francesos, suïssos...noruecs, txecs, eslovacs...

Això s'apropa gent ja sortim en totes les webs especialitzades en primera plana: fondoskialp,sportdimontagna,feec,skimo,nevasport...Queden tres dies per tenir a casa a la creme de la creme d'aquest esport tan ben parit que tant ens agrada i ens empeny a pujar a la muntanya dia si dia també.

Mentres llegeixo alguna baixa italiana (giacomelli) d'última hora per no tenir company per optar al pódium diu que no li compensa venir una setmana a Andorra per fer una cursa (ind) , ell s'ho perd, aquí seguim preparant tota la maquinària per tota la setmana. Em comuniquen que de voluntaris no anem sobrats així que faig una crida des d'aquí per si algú està indecís que vingui a donar-nos un cop de mà, hi ha feina per tots i ho agrairem de tot cor. També animo a la gent d'Andorra a venir a veure els seus amics, companys de feina, parents, coneguts o no...que corrin durant la setmana, per exemple seguir la crono del dilluns és molt fàcil amb els telecadires fins dalt de la llosada, anims a tothom que no cada dia es fan uns mundialas a Andorra i segur que veureu un bon espectacle, els corredors ho donarem tot!

Pel que fa a mí, avui entrenant a la tarda he tornat a recuperar les bones sensacions de fa setmanes i he pujat a la llosada com un rayo aerobicament+una altra mitja més. Així que crec que arribo en bones sensacions al mundial i també de cara a la pierra.

Us torno a agraïr a tots/es les visites al blog (estem aprop de 20.000) i les felicitacions que em feu quan em veieu, vosaltres em doneu motivació per currar-me el blog i ho faig tant com puc.

Res més el cap de setmana estaré per la vall d'orient reconeixent la cursa per parelles, si trobo la càmara de fotos podré penjar alguna foto del recorregut.

Per acabar poso un video amb una de les últimes del David guetta, que no sé si fa esquí de muntanya però la seva música va molt bé per entrenar fort!


La paradoja del esquí de montaña en nuestro país ( españa).

La paradoja del esquí de montaña en nuestro paísEspaña es una potencia mundial en esta materia. Fue disciplina olímpica en 1924. Aunque la situación ha mejorado con un creciente número de licencias, practicantes y pioneros valientes sin complejos (véase el ejemplo en el skeleton de Ander Mirambell), los de invierno siguen siendo, en términos de resultados, un talón de Aquiles del deporte español. La nieve seduce, pero como ocio.

El esquí de montaña, sin embargo, es una excepción. El pasado domingo, desde el Monte Etna, en Sicilia, llegaban los ecos de la victoria de Kilian Jornet en su prueba de la Copa del Mundo. Mireia Miró redondeó el botín con una tercera plaza en féminas. Sin ningún tipo de complejos, España compite de tú a tú con Francia, Italia, Suiza, Alemania y Noruega. En Tambre (Italia), en los últimos Europeos, unos mundiales virtuales dada la tradición continental en esta disciplina, España sumó siete medallas (cuatro oros), y acabó tercera en el medallero, tras Italia y Suiza. En 2009, además, Jornet ganó la Copa del Mundo individual.

Esquí y alpinismo
Oriol Duixans, el seleccionador, habla del esquí de montaña como "el más genuino, la forma más fácil de moverse por la montaña". ¿Podríamos hablar de esta modalidad como una combinación del esquí alpino y el de fondo? Duixans ríe y matiza: "Pero con particularidades".

Sir Arnold Lunn, un pionero e impulsor, sintetizó su génesis como "el fruto de dos grandes deportes: el alpinismo y el esquí". Precisamente esta frase contextualiza la paradoja que vive este deporte, presente en los primeros Juegos de la nieve (Chamonix, 1924), pero que no depende de las federaciones de deportes de invierno, de consideración olímpicas, sino de las de montañismo y escalada.

"La evolución de la competición ha creado un nuevo camino", apunta Duixans. Y añade: "Si fuéramos olímpicos, todo el esquí español cobraría otra dimensión". En Vancouver, durante su sesión 122, el COI reconoció el carácter olímpico de la escalada. El futuro invita al optimismo.

Particularidades de esta modalidad
En el esquí de montaña se compite en un circuito que suele presentar desniveles entre los 1.500 y los 2.000 metros. Los participantes, además de llevar un casco especial, una mochila y un ARVA (localizador, en caso de avalanchas), llevan esquís más ligeros, con fijaciones que permiten liberar el talón. Para los tramos de fuertes subidas se colocan en los esquís adherentes (pieles de foca).

Info de nevasport.com

dijous, 25 de febrer del 2010

Noves dynafit race, record de pes!




Suposo que l'amic anónim volia dir aquestes...111gr, dos possibles tornillos lleugers o normals...vinga marques italianes i cópies ja us podeu posar a rebaixar pes i imitar!

dimecres, 24 de febrer del 2010

Reconeixement


Avui al matí hem anat a fer la última i la primera pujada de la cursa individual a grau roig. No posaré fotos ( la que poso és la de la web ) perqué fa una setmana que tinc la càmara perduda per casa i no la trobo...És extrany perqué jo normalment no perdo res però aviam si m'apareix...je,je,je.

Doncs bé la última pujada l'hem obert avui amb el Carlo, la Sophie, el Jaume, la Nani i jo. Surt abans d'arribar a dalt del telearrastre de montmalús a esquerra una zona plana que hi ha. La pujada és molt maca, suau i vas pujant per uns clots fins el peu d'una canal que hem posat crampons i vinga amunt. Surts al pic de serra seca penso i llavors pells fora i cap a la última baixada. Fent aquesta última hi ha una zona que baixa l'allau i quan estàvem just allà i jo dient que allà queia...doncs ha caigut...s'ha trencat una placa al arribar la Sophie i per sort només l'ha enganxat a ella i era molt lenta. No l'ha colgat en cap moment i sempre anava surfejant de cul per sobre, ha caigut uns 20-30m com a molt i els altres ens l'anàvem mirant, al parar l'hem ajudat a sortir i au avall que no ha sigut res.

Després amb el Carlo hem fet la primera pujada complerta fins el pic amb esquís i la baixada per la pala nord de montmalús que estava força bé fins l'estany de pessons ( primera baixada). Hi ha neu de sobres algun lloc amb alguna pedra que es veu i algun canvi de neu però en general molt bé, ara tan sols cal esperar que no nevi molt i que surti un dia maco perqué tothom disfruti del recorregut i la gent s'emporti un bon record d'Andorra i les seves muntanyes!

Diumenge serà el torn de la per parelles que s'anuncia com una cursa maca maca i llargueta com m'agraden a mí!


CAMPIONATS DEL MÓN D'ESQUÍ DE MUNTANYA|FALTEN 4 DIES

Cursa per equips, opció de podi femení

  1. La parella Dusautoir-Tudel vol tenir opcions de medalla el pròxim dia 5 en la prova més llarga


Entrenament grupal Comas, Dusautoir i Casals, entre d'altres. Foto: EL PERIÒDIC EL PERIÒDIC

RAFA MORA
ESCALDES-ENGORDANY

Diu el Putxi --Francesc Poujarniscle, coordinador de l'equip sènior andorrà-- que un dels objectius dels Campionats del Món d'Esquí de Muntanya de Canillo --falten quatre dies-- és que l'equip femení, amb Sophie Dusautoir i Ariadna Tudel, acabi "molt a prop del podi en la prova d'equips", sobretot després del bon paper aconseguit en la Copa del Món. Individualment, elles buscaran ser "entre les cinc primeres", mentre que pel que fa a ells, amb un equip d'onze corredors --Joan Albós, Joan Vilana, Toni Casals, Xavi Comas, Ludovic Albós, Joan Torner, Armand Jesús, Manel Pellegrina, Ferran Vila, Xavier Capdevila i Albert Gomà-- s'espera colar algún corredor entre els quinze primers, "una fita complicada però no impossible", i de la resta, ser entre els 20 o 25 primers.
Però analitzant com estem analitzant cada dia cada cursa de la fita canillenca a EL PERIÒDIC, avui ens fixem en la prova d'equips --dos corredors, tots dos junts tota la cursa--, allà on es vol prop del podi Dusautoir i Tudel. Carlo Ferrari, responsable tècnic, explica les tres pujades i baixades, els 23km de distància o, si volen, els 2.305m de desnivell. "La sortida i l'arribada, i un bon punt per als espectadors, serà a la Coma d'Arcalís". Primera dada important. "La sortida serà per la pista de Creussans creuant després l'estany i fins al pic de Pereguils, just a la dreta del telecadira de Creussans, per baixar a l'estany del Mig de Tristaina per un fort pendent però amb molta neu i després encara més avall fins al punt de control de Castellar per la canal". Aquí arribaran tots els corredors "amb molt poques diferències", perquè serà en la següent pujada, a la Font Blanca, "on es marcaran diferències per les primeres places", segons Ferrari. "Aquest és el cim dels Mundials", hi afegeix. Coronada la Font Blanca, vindrà "la baixada més maca que hi ha a Andorra" per la pala i la Coma del Mig, fins a Castellar. Després tornarà a pujar tot fins a Baser Negre, per fer després la canal Baser, amb grampons i 45 graus de pendent. Després de "300m de cresta sense complicacions", baixada final a meta, on, qui sap, si Dusautoir i Tudel faran podi.
rmora@andorra.elperiodico.com

dimarts, 23 de febrer del 2010

Edición Impresa CAMPIONATS DEL MÓN D'ESQUÍ DE MUNTANYA DE CANILLO|FALTEN 5 DIES

Les curses individuals

  1. El dimecres 3 serà la sènior, mentre que dijous 4, la cadet i júnior, amb trajectes distints


La prova estrella dels Campionats del Món d'Esquí de Muntanya Canillo 2010, per als quals resten cinc dies per a l'inici, serà la cursa individual. Hi haurà la sènior, en què seran els millors del món, però també tindran la seva oportunitat els joves, amb la cursa cadet i la júnior. Tot, amb una exigència física inherent, però amb l'afegit de la tècnica, ja que hi haurà canals i la necessitat --i obligatorietat-- d'utilitzar els grampons. La cursa sènior serà dimecres 3 de març, a les 9.30 per a les dones i des de les 10.00 per als homes, amb sortida i arribada al restaurant Piolet de Grau Roig. El mateix escenari acollirà la sortida i l'arribada de les curses cadet i júnior, però en aquest cas el dijous 4, a les 9.30 per als cadets --nois i noies junts-- i a les 10.00 per als júniors. Carlo Ferrari, responsable de l'àrea tècnica dels Campionats, ho analitza tot aquí.

La cursa cadet, de 9km
Els més joves tindran una cursa de 9km i un desnivell de 970 metres. "Una cursa feta expressament per a ells", assegura Ferrari, el qual analitza pas a pas el perfil: "Faran la primera pujada per la pista de Montmalús fins al primer control al cim on es puja per la cara nord --a 2.780 metres d'altitud--, per després baixar pel sud al refugi de l'Estany de Montmalús, i fer des d'allà una pujada paral.lela a l'anterior de nou al Montmalús; llavors hi haurà la baixada a la collada i es continuarà per Els Colells, tot fora pista, és clar, per arribar al restaurant Piolet".
Els júniors faran 12km
La júnior tindrà una primera part idèntica a la cadet, fins que a meitat de la baixada per Els Colells giraran a la dreta per anar cap al Serra Seca, "i a partir d'aquí hi haurà una canal de 150 metres de desnivell, amb grampons fins al cim", diu Ferrari, a 2.730m, per baixar i completar els 12km i 1.380 metres de desnivell.

18km per als sèniors
La cursa estrella serà la sènior. Ferrari ens l'acosta: "Serà bastant tècnica, amb quatre pujades i quatre baixades, i dos trams de grampons; l'inici serà com el dels joves, però a partir de Montmalús, i si les condicions de la neu ho permeten --és ara molt glaçada--, baixaran a l'estany de Pessons per la cara nord; la segona pujada serà pel cercle de Pessons direcció la collada oest, que s'assolirà per canal amb grampons --km 8-- i baixar després al refugi Montmalús; la tercera pujada serà al pic de Montmalús per la cara sud" i llavors es farà el mateix trajecte que els júniors amb una quarta ascensió --punts de control 7, 8 i 9. "La dificultat", hi afegeix, "serà pels canvis dels dos trams a peu que hi ha en la primera i quarta pujada".

A
l'abast de tot el públic
Per seguir les proves, hi ha opcions. Una, agafar raquetes o esquís de muntanya i anar en hora i mitja al Montmalús, per on els corredors passaran tres cops. Una altra, per al públic esquiador, seria agafar el telecadira de Montmalús o ser al restaurant de Pessons. O a meta.
rmora@andorra.elperiodico.com

dilluns, 22 de febrer del 2010

Vallfosca

acabant la pista forestal...am el curtis tirant del grup
sortint del canvi per començar la tercera pujada crec...

arribant a meta!

Més de 170 equips de dos persones es van reunir dissabte en la festa de l'esquí alpinisme català:la Vallfosca, una cursa amb força história i amb una molt bona reputació. Aquest any malgrat haver-hi un risc força elevat d'allaus l'organització s'ho va currar i van muntar un circuit divertit i variat en la mesura del possible evitant els trams més exposats i perillosos.

La cursa va començar amb sortida corrent durant un tram d'uns 800m de distància que va servir per estirar el grup i posar tothom al seu lloc. Nosaltres vam sortir al grup de davant i al arribar al canvi jo vaig trigar uns segons més del compte i quan vaig aixecar el cap ja no hi havia ni déu, collons com canvia la gent de rapid! El tram pla vaig anar buscant ritme i anava força alt de pulsacions, em vaig començar a trobar millor de mig pla en amunt, com a bon motor diesel que tinc, i llavors van arribar les conversions i a buscar un tram de cresta força maco amb un paisatge brutal. La primera pujada van ser 1000m de cop. La baixada era tota recta enrere i gas, després canvi i segona pujada curta ( 250m) sense massa história ni temps per res més que bufar i canviar rapid a dalt i tornar-nos a tirar avall en busca de la tercera. Aquesta ja va ser més llarga (450m) i també amb conversions i algun tram pla, val a dir que el Joanet es va portar com un campeon i com que està molt valent em va ajudar a fer tots els canvis a fondo per no perdre temps, això si que és un company! Res la última pujada vam recollir algun cadàver i ens vam tirar a fondo a buscar el récord de la baixada més rapida per aquells plans...baixant vam enganxar a l'Armand i el Manel que va posar una cara quan em va veure al canvi de baix confonent-me amb l'Armand...je,je,je i a l'esprint vam entrar finalment onzens a 4s d'ells dos.
La única seqüela les agulletes típiques d'arribar corrent amb botes per una pista forestal i un mal al bessó d'una rampa béstia que també em va venir al tram a peu.

Una vallfosca més al sac i en una setmana comencen els mundials d'Andorra!!!
Per cert resultats i fotos a:http://skimocat.blogspot.com/ i www.skimo.org

dissabte, 20 de febrer del 2010

A fondo!



Us poso els resultats de la cursa d'etna de copa del món d'avui...
http://www.sportdimontagna.com/site/index.php?option=com_phocadownload&view=category&id=14:p&Itemid=79
Mireu abaix de tot de la web i cliqueu trofeo del etna! classificacions fisi i ismf!
Després faré crónica de la vallfosca!
Mira que hi havia lloc a la sortida i mireu tots els andorrans juntets a la dreta!

dijous, 18 de febrer del 2010

Desnivells pierra

Més info a: www.pierramenta.com

Ja queda menys pels mundials( 10 dies) i després vindrà la pierra menta. Aquí poso els desnivells que ens haurem de menjar duran quatre dies!

Pierra Menta 2010 :
les étapes jour par jour !

L'édition 2010 comptera 9700 mètres de dénivelation positive et négative, pour 4 jours de course. L'étape du vendredi s'annonce extraordinaire avec un passage au pied de la Pierra Menta ! Comme tous les ans, le samedi sera l'étape du Grand Mont avec ses milliers de spectateurs...

Dénivelée au jour le jour

en bleu le grand parcours, en orange le parcours jeunes.

Jeudi 11 mars

Vendredi 12 mars

Samedi 13 mars

Dimanche 14 mars

dimecres, 17 de febrer del 2010

Video tsf-millet molt xulo!

Proposta interessant...

Participez à une recherche
sur l'entraînement en ski alpinisme

Dans le cadre d’une recherche sur de nouvelles méthodologies d’entraînement en ski alpinisme (Diplôme de l’INSEP, MASTER 2 STAPS « Entraînement des athlètes de haut niveau »), Jean Philippe BIECHY, préparateur Physique en sport d’endurance et intervenant auprès des athlètes de l’Equipe de France de ski alpinisme (Y.BUFFET, Tony SBALBY, A. PELLICIER, G.GACHET) sollicite votre collaboration afin d’obtenir des prises de données cardiaques et autres lors des Championnats de France de Ski Alpinisme.

Votre collaboration est :
- essentielle afin d’avoir un traitement de données pertinent et opérationnel. Votre soutien apportera une aide très précieuse dans l’élaboration de pratiques spécifiques dans l’entraînement en ski alpinisme.
- réduite à son minimum afin que vous puissiez profiter pleinement de votre course du dimanche.

Votre investissement dans cette recherche se traduira simplement par la prise de vos données principalement cardiaques durant l’épreuve en utilisant votre cardio habituel et personnel.

Lisez le document avant de le remplir car des informations sont à remplir avant la course.

Vous donnerez vos enregistrements cardiaques entre le début du repas et la remise des récompenses. Vous disposerez alors de deux possibilités :

1/ Si vous êtes muni d’une montre SUUNTO de type T6C ou T6 ou autre pouvant être recueillie par le logiciel SUUNTO MANAGER, vous enregistrez vos données par l’intermédiaire de la personne bénévole présentée lors du débriefing qui les rentrera sur un PC mis à sa disposition par la FFME.

2/ Vous enregistrez manuellement les données demandées dans le document d’accompagnement ici proposé puis vous le déposé dans l’urne située à côté du PC mis à disposition par la FFME. Cette manipulation est obligatoire pour les autres matériels de type POLAR ou GARMIN etc.

Pour tous renseignements complémentaires vous pouvez contacter Jean Philippe BIECHY AU 06.22.74.88.16 ou au 09.75.31.23.10 qui se fera un plaisir de vous apporter des précisions concernant cette recherche.
Par avance merci pour votre collaboration et vos quelques minutes consacrées

FAITE VOUS PLAISIR ET BONNE COURSE !

JP. Biechy

En savoir plus

- Fiche de renseignement

Publié le 09/02/10

Vous êtes ici : www.ski-alpinisme.com > le ski-alpinisme

dilluns, 15 de febrer del 2010

News

Aviam tinc molta info per explicar després de mirar una mica les curses de fons de vancouver. Cap de setmana amb campionats individuals/equips a tots els països menys a andorra...a la bella italia els de sempre manny-brunod seguits dels trento-eydallin i giacomelli-holznecht. Dans la france bon mardion destronant al rei perrier. I a espanya "el cinco jotas" com diu l'Alfons ( no sé de que va el tema) entrant a meta amb en pinsi i tercer miguel per un problema amb els crampons del manu. Molt nivell i molt difícil està per allà davant, peró ja és aixó l'esport de competició ja!

Més coses, vigileu quan aneu a entrenar a les pistes, avui al meu amic Dani li han mangat les pells que havia deixat sobre el cotxe mentres es treia les botes a les pistes d'arcalís a darrere el seu propi cotxe, increible oi?

Després tema novetats us poso unes fotos d'una nova bota que està preparant la marca crispi...no són de carbono però el seu pes ronda els 840g i fa bona pinta i els acabts semblen força bons...! Perdoneu per les fotos que no són la bomba però no sóc un expert i faig el que puc!




Kilian Jornet ficha por Atomic Ski

Kilian Jornet ficha por Atomic Ski Con el Ultimate en los pies, Kilian Jornet ya ha logrado la victoria en el Campeonato de España GP Grifone. El esquiador de alta montaña define al esquí Ultimate como bastante ancho y que flota muy bien sobre la nieve, además de estable y seguro, los que le anima a arriesgar un poco más en los descensos.

Los probó por primera vez el pasado verano, y ya le parecieron una maravilla. Kilian Jornet (Sabadell, Barcelona, 1987) ha fichado por Atomic Ski para seguir siendo el mejor esquiador de montaña. Confía plenamente en los flamantes esquís Ultimate, de los que destaca la ligereza, la flotabilidad y la estabilidad. De momento, parece que se ha adaptado plenamente a ellos, pues ya ha logrado varias victorias en el Campeonato de España Grifone de Cronoescalada y Copa de España de Esquí de Montaña.

Cómo se desarrolló el esquí
Uno de los temas en los que más empeño pusimos fue en el del peso. Hay que pensar que el esquí de competición que utilizo está alrededor de los 720 gramos. Por tanto, queríamos que el esquí fuera muy ligero, y que al bajar esquiando fuera un esquí muy estable y rígido, que tuviera propiedades para bajar bien.
Qué sensaciones tuviste en tu primera toma de contacto.
La primera toma de contacto fue este verano, en la que vimos por dónde había que ir. En el mes de octubre ya probé los primeros prototipos en Tignes y Bormio, y más adelante los testé en Font Romeu, en la Cerdanya y en Autier (Suiza).
¿Y?
Pues era un esquí muy ligero. Pesaba 720 gramos, y recuerdo que a la hora de bajar me gustaba mucho. En nieve polvo tiene una gran flotabilidad y en nieve dura es un esquí muy estable.
No podías empezar mejor la temporada, pues te impusiste en la primera prueba del Campeonato de España, disputada en Sierra Nevada.
Exacto. Tengo que reconocer que dispongo de un material muy bueno, y aún estamos trabajando en la forma de mejorarlo de cara al futuro. Lo que los esquiadores pedimos es algo muy fácil, y es que el esquí pese menos, y estamos trabajando en tener un esquí específico para las cronoescaladas y otro para las pruebas más técnicas.
Dices que el esquí baja muy bien, subiendo tiene que ser bastante bueno también, ¿no?
¿Subiendo? El Ultimate es un esquí muy ligero, uno de los más ligeros que existen, que es lo que buscamos en la competición. Se trata de un esquí muy equilibrado, que además en los descensos va muy bien. Es un esquí que no tiene una cota muy marcada, que se desliza muy bien sobre la nieve, y que transmite unas grandes sensaciones.
Qué diferencias has encontrado con otros esquís de montaña.
Una de las cosas que pedimos los que nos dedicamos a esto es que los esquís no se rompan, algo que a veces ocurre porque los corredores buscamos siempre el límite. Y éste es un esquí muy sólido. También me ha sorprendido que el Ultimate es un esquí muy fácil, muy ligero (cuanto más mejor), y lo que sí me ha llamado mucho la atención es que con lo poco que pesa sea tan bueno. Y al ser bastante ancho flota muy bien sobre la nieve. Es un esquí estable, que transmite una gran seguridad, lo que te anima a arriesgar un poco más en los descensos.
Cuántos pares de esquís tienes.
Ahora tengo tres pares de esquí, dos para los entrenos y uno para la competición.
Cómo te preparas fisícamente.
En el Centro de Tecnificación de Esquí de Montaña de Catalunya, bajo las órdenes de Jordi Canals, y después junto al fisioterapeuta Jacques Sourie, y al doctor Jaume Brotons, de la Blume de Barcelona.
Qué objetivos tendrías esta temporada.
Sobre todo, esta temporada el Campeonato del Mundo, de Andorra.

Ficha técnica esquís Ultimate
- Talla única: 163
- Radio de giro: 23 metros en 163 cm
- Cotas: 97/65/80
- Peso: 720 gramos un par

Atomic Skis

Atomic Skis


Atomic Skis

diumenge, 14 de febrer del 2010


Grau Roig, 14 de febrer de 2010

Nota de premsa:

Els voluntaris fan un reconeixement

dels recorreguts de Grau Roig

Quan falten 14 dies per a l'inici dels Campionats del Món d'Esquí de Muntanya Andorra Canillo, una quarantena dels més de cent voluntaris que donaran un cop de mà s'han donat cita aquest diumenge al matí a Grau Roig per tal de conèixer el terreny on se celebraran les proves individuals el dia 3 i 4 de març. La sortida ha servit per organitzar en quins punts de control se situarà cada voluntari, en funció de la seva experiència, així com per cohesionar el col·lectiu.

A Grau Roig se celebraran les proves individuals sènior, júnior i cadet. En el primer cas, els atletes hauran de fer quatre ascensos amb un desnivell total de 1.780 metres , dues al Montmalús, una a la Collada Oest i una darrera a la Serra Seca. En el cas dels júniors, seran tres pujades amb un desnivell de 1.380 metres , i els cadets hauran d'afrontar dos ascensos amb un desnivell total de 970 metres .

Els voluntaris s'han dividit en dos grups, en funció de l'experiència, i mentre que uns han pujat per la pala nord fins al cim del Montmalús, uns altres han fet un recorregut més senzill. Tal com ha explicat Francesc Poujarniscle, director dels Campionats, aquesta sortida sobre el terreny ha servit per seleccionar quins voluntaris se situaran a les zones més tècniques i de més responsabilitat, i quins altres, els menys experimentats, se situaran en zones menys tècniques. La jornada ha comptat amb una quarantena de participants, segons Poujarniscle, un nombre idoni per poder celebrar una cursa amb garanties. També han participat en la jornada alguns components de l'equip de la FAM, com Sophie Dusautoir, Toni Casals i Xavier Comas.

El secretari d'Estat d'Educació, Josep Roig , que també és voluntari, ha estat present a l'acte i ha volgut encoratjar-los en nom del Govern, destacant la importància que té per al país que tanta gent vulgui invertir les seves hores lliures per participar en un esdeveniment esportiu com aquest.

Diumenge vinent hi ha una altra sortida programada amb els voluntaris, en aquest cas per conèixer la zona on tindrà lloc la cursa per equips, a Arcalís. A més, és possible que s'organitzi una tercera sortida. Recordem que els Campionats tindran lloc de l'1 al 6 de març, que és la prova més important en la disciplina de l'esquí de muntanya, i que tindrà lloc per primera vegada a Andorra. Aplegarà unes 350 esportistes procedents de 30 països i reunirà de manera directa unes 1.200 persones més.

Marta Tort

Premsa Canillo 2010

premsa@canillo2010.org

Telf: (00376) 653583

divendres, 12 de febrer del 2010

Retorn...

Així és, avui he tornat a la meva vida diària i he retornat els entrenaments després de quatre dies. He fet 2h30 a pistes ja que el risc d'allaus està 4 i no tenia moltes ganes d'anar a obrir traça per dintre el bosc. Les sensacions han sigut bones tot i el paron, la veritat que tenia ganes d'entrenar un altre cop. Ara cal retornar a agafar el ritme de cursa i preparar la vallfosca de la setmana que ve.

Parlant de les botes que vaig posar ahir de garmont dono alguna dada més: la blanca és la masterlite i pesa 1114gr en núm 27,5 , està feta de pebax i el millor serà el preu que rondarà els 550€. La taronja serà més pesada 1305gr en núm 27,5 i està feta de pebax també, el preu rondarà els 460€.


Avui us poso una altra novetat, que fa dies que existeix però que jo encara no havia vist ni en fotos ni en realitat.

www.lighterski.com
Model Strudel:1.67cm cotes ( 100-66-79) radi de gir de 14,5 i 690gr de pes.
Model Spatzle ( el de la foto) 1.71cm cotes(115-76-105) radi de gir de 18,5 i 890gr de pes.

Demà més novetats...
Per cert avui hi ha hagut una allau al midi de bigorre i ha enganxat dos persones...juntament amb la que va haver-hi a la serrera aquesta setmana ja portem tres morts en una setmana. Cal anar molt al tanto que ara mateix el tema està delicat aquí a Andorra estem a risc quatre sobre cinc.

dijous, 11 de febrer del 2010

Ispo Munich


agafant lloc a la suite...
Sempre hi ha una primera vegada per tot en aquesta vida, el primer petó, la primera novia, el primer cotxe...i la primera vegada per dormir en un aeroport. Aquests dies he acompanyat un amic a la Ispo de Munich per veure les novetats de l'any que ve respecte a material i roba i conéixer també algo més aquest mundillo tan apassionant! La Ispo ha anat força bé, moltes marques, i novetats, molts contactes i un muntatge brutal que no m'esperava.
La tornada ja no ha sigut tan bona. Volàvem ahir al vespre i després de passar unes tres hores dins l'avió sense saber massa res del que passava ( només veiem que nevava per la finestra) doncs es va acabar anul.lant el vol. Ens van dir que ens portarien a hotels però es van acabar les places i en el seu lloc ens van oferir mantes, llençols i coixins i bosses de menjar-picnic. Sort que ens ho vam prendre bé, erem uns quants coneguts d'andorra i catalans majoritàriament i bastant joves... Llavors després de menjar algo cadascú va buscar el seu raconet i au bona nit sobre les 2 i pico del matí!
buscant la posició...
Aquesta matinada per allà les sis ha començat a arribar gent allà on dormíem i s'ha acabat el clapar...Teníem el vol a les 10h45' i també l'han cancel.lat, llavors quan marxàvem a esperar en la llista d'espera d'un altre vol, algú s'ha il.luminat i ens han cridat a l'Albert i a mí en un vol el qual no teníem bitllet avui, increible no volgueu entendreu! Total que ens han posat en aquest vol i sobre les 12h30' entràvem a l'avió, després de més de tres hores d'espera i vàries arrancades i aturades i tancaments i obriments de pista per fí cap a les 17h hem sortit de munich cap a Bcn. A casa he arribat a les 20h35' i aquesta setmana a nivell d'entrenos no destacarà pel volum ni per la qualitat que he fet, tan sols un futing de 30' a munich l'altre dia, però si pels agustiners i les salsitxes amb kartofen i cervesa, que carai la vida també s'ha de disfurtar una mica no?

Tinc bastantes novetats per explicar i mostrar, de moment us deixo un parell de fotos d'una d'elles...nova garmont de poc més d'un quilo...i quilo 300g la taronja...!



dijous, 4 de febrer del 2010

Tossa del cap de siscaró





Pujant al refu...per la canal ampla
Refu de siscaró

Avui havia de fer llarguet i he anat a la vall d'incles i la intenció era fer el pic de la cabaneta. Quan anava pujant direcció siscaró m'ho anava mirant i després de passar el refu, he anat pujant per sota el pic i al arribar a una zona de poca neu i pedres, m'he carregat els esquís i he pujat fins el pic a peu per caminar una mica. La neu era dura-tova-pols o sigui de tot. Volia fer el pic però a dalt estava molt pelat i ple de rocs i he preferit anar a esquerra fins on arribava la neu i així poguer baixar del pic quasi amb esquís fins baix, juraria que he fet la tossa del cap de siscaró ara ho mirava al mapa...i per l'alçada que hem deia el rellotge i veient la zona crec que he anat a petar per allà. La vista desde dalt era brutal( tot i que no m'hi he estat gaire perqué venia mal temps), un paradís per no parar de pujar i baixar continuament, el pic de l'alba, el circ del siscar, pic de nerassol, roc meler...La baixada l'he fet per la única canal en diagonal que hi ha per baixar del pic, ja hi havia traces d'algú altre i la neu estava força bé però no era pols seca. Avui ha pujat la temperatura i a mida que anava baixant la neu estava pitjor i més transformada. La traça estava feta fins el refu, a partir d'allà una pujava per la canal de la dreta però jo he volgut pujar just per sobre del refu i he obert fins dalt.

al costat del refu per on he pujat...


La zona per la que he pujat
El punt més alt que he arribat...amb la cabaneta al fons...
La canal de baixada amb les traces
La vista desde dalt era brutal...


Total poc més de mil metres i quasi tres hores d'excursió amb tornada amb pells del final de la carretera d'incles fins l'entrada ja que abans d'ahir em vaig deixar braços i cames tornant en skating amb la m. d'esquís no encerats i traça devers que hi havia. Ah per cert aquests dies incles està força freqüentat encara que no faci molt bon dia com avui i fa goig trobar-se parelles i avis/ies caminant amb raquetes la majoria i amb els seus animals de companyia. El que no fa tan goig és haver d'anar esquivant les merdes del seus gossos que caguen allà on volen es clar...Podien mirar de no fer-los cagar en mig del camí...

Avui revisava els entrenos i ja sumo algo més de 70.000m de desnivell, aquesta setmana però m'he trobat cansadet i avui han començat a desaparéixer les agulletes del diumenge. Propera parada vallfosca!

dimarts, 2 de febrer del 2010

Recuperant

Avui encara em fan un mal de deu les cames, tinc unes agulletes de la hóstia de baixar corrent l'altre dia fins el poble de luz saint sauveur a la cursa. Avui però amb la nevadeta del finde he anat a disfrutar a la vall d'incles ( que està brutal) i un cop allà he pujat per una traça fins més amunt de cabana sorda on no havia anat mai encara amb esquís, després d'una baixada amb neu pols fins mitja tibia he baixat pel bosc a saco fins la carretera i cap a siscaró seguint una altra traça dreta de coll...He pujat fins mitja canal i au més powder per les cames i pel cos!

Demà tornarem però sobre casa...ja posaré fotos.
Ah per cert la cursa de madrid s'ha suspés...

La prueba individual valedera para la Copa de España queda suspendida. Se celebrará solo la prueba valedera para Campeonato y Copa Madrileña individual

Comunicado del Comité Organizador

(Martes 2 de Febrero de 2010)

El Comité Organizador del Rallye Madrileño, valedero para la Copa de España de Esqui de Montaña 2010, y también para el Campeonato Individual y Copa Marileña, ante la escasez de nieve en Guadarrama y la falta de perspectivas de que la situación se arregle con tiempo suficiente han revisado el recorrido previsto y han concluido que no reune las condiciones para hacer esta prueba .

Por otra parte, la alternativa de realizarlo en las mismas fechas en Sierra Nevada choca con las limitaciones que el Parque Nacional impone para realizar las pruebas fuera de las pistas.

El Comité Organizador ha consultado a la FEDME sobre la alternativa de celebrar esta prueba en Gredos, que si tiene suficiente nieve como para hacer un recorrido satisfactorio. La FEDME no ha considerado apropiado dicho lugar de celebracion, por lo que la prueba valedera para la COPA DE ESPAÑA DE ESQUI DE MONTAÑA queda suspendida.

Sin embargo el Comité ha decidido celebrar la prueba valedera para el CAMPEONATO INDIVIDUAL Y COPA MADRILEÑA, y trasladarlo como se ha indicado, a Gredos, el mismo dia 7 de Febrero.

dilluns, 1 de febrer del 2010

Altitoy

Això és tre cime di lavaredo...

Tot déu estava allà! Catalans, vascos, madrilenys, aragonesos, equips militars d'espanya...turistes, novatos...i dos equips andorrans de la Fam; el cerro, dodo, enric, jordi...
Fins a 680 corredors van sortir dissabte. El menú inicial eren 5 pujades i uns 1800m de desnivell.
Es va fer un reco alternatiu pel risc d'allaus i mal temps. Vam sortir planejant per una pista d'esquí des de l'estació de luz ardiden. Pujar a l'estació en cotxe va ser un cristo de déu, allà per les frances no es com a andorra a nivell de neteja de carreteres...
Total que vam sortir quasi a les onze. La sortida full gas com sempre i cadascú a fer la seva guerra. Els andorrans com sempre juntets i passant de la resta de corredors, (ah que hi havia més corredors?....ja,ja,ja). A la primera pujada vam fer un tram a peu improvitzat i que ningú sabia...El dia era "frescot" i la visibilitat regular-dolenta. Tres primeres pujades vam anar juntets l'andorra team, després de vàries trifulgues per aquí i per allà...je,je,je. Quarta pujada vaig fer un mal canvi i llavors vaig perdre el tren, a partir d'aquí vam anar a acabar dignament i ja sense poder lluitar amb ningú. La cursa finalment va tenir 2100m de desnivell quan havíem de fer 1800m...

Van guanyar manu-javi, segons jornet-tremiño i vendri-caballero. Andorrans turné-vila sobre 10ens i ens van clavar 5' i algo a nosaltres que vam fer 13ens.

Diumenge vam sortir del poble de luz saint sauveur corrent durant tres quilómetres i pico primer pels carrers i després per un camí estret. Va ser un espectacle! Més de 600 corrdors allà a la plaça del poble amb els esquís, les motxil.les els cascos...i la pinta que debem fotre de pallassos allà embotits dintre els monos...ja,ja,ja, molt ambient!

La grupeta es va formar rapid un altre cop, la de davant i la nostra, aquesta vegada erem guilla-dodo, turné-vila i jesus-jo que anàvem al mateix ritme. El Ferran va trencar un pal i va poder fer un arreglo d'emergéncia però de seguida va veure que no estava bé i els altres no vam tenir pietat. Poc a poc vam anar agafant ritme i gent per davant i ens trobàvem força bé amb l'Armand. Cal dir que el dia es va obrir i fins i tot vam tenir algun raig de sol...les vistes eren espectaculars i la traça doble amb el tou de neu que hi havia feien pensar que no estaves a luz...

Baixada d'infart després de 1100m de desnivell i segona pujada de 500 i pico metres. Encara vam anar millor a la segona i ja miràvem endavant aviam si podíem arribar a "pillar" algun més però estaven ja una mica lluny...De baixada vaig trencar la talonera i no podia bloquejar però no em va impedir baixar més o menys rapid, un parell de manipulacions amb esquís abans d'entrar al poble ( amb canvi dolent) corrent a tot el que quedava i entrada a la plaça de luz molt contents per haver fet el màxim de les nostres possibilitats. Ja només quedava esperar a veure quan treiem als "colegues" andorrans per somiar amb guanyar-los a la general...no va poder ser i el "curtis" es va recuperar a la segona i només va haver-hi minut i algo de diferéncia. Tant donava ho havíem donat tot i havíem fet una bona cursa d'equip i el més important vaig tornar a agafar confiança ja que ara comença a venir la part important de la temporada i haurem de començar a fer intensitat per anar més rapid, ja , ja, ja.

Cap de setmana força intens i profitós a nivell de rodatge per les curses que vindran, amb molt ambient i nivell i constatant que cada vegada costa més treure el cap per les parts de davant del peloton. Destacar el salt qualitatiu de la parella guilla-dodo que ja els tenim allà amb nosaltres batallant a tope i que aviat estaran davant...També la tropa catalana a tope amb veterans incombustibles com l'Alfons-toti i "novatos" com el palo-cosí que van com un tiro, francesos:wilfrid-anrigo i els de sempre a davant:manus-javis, kilians...

Ara cal esperar a saber si el finde que ve es farà la cursa a Madrid o ens quedem a casa petant pales i boscos plens de neu-powder aquí a la vall d'orient!

Fotos i classificacions proximament...