Viu la vida no esperis que ella visqui per tú.

La meva foto
Canillo, Idem, Andorra
Bomber, esportista, amant dels viatges i aventures, enamorat de la meva dona i filles i tot amb full energy.

dilluns, 22 de febrer del 2010

Vallfosca

acabant la pista forestal...am el curtis tirant del grup
sortint del canvi per començar la tercera pujada crec...

arribant a meta!

Més de 170 equips de dos persones es van reunir dissabte en la festa de l'esquí alpinisme català:la Vallfosca, una cursa amb força história i amb una molt bona reputació. Aquest any malgrat haver-hi un risc força elevat d'allaus l'organització s'ho va currar i van muntar un circuit divertit i variat en la mesura del possible evitant els trams més exposats i perillosos.

La cursa va començar amb sortida corrent durant un tram d'uns 800m de distància que va servir per estirar el grup i posar tothom al seu lloc. Nosaltres vam sortir al grup de davant i al arribar al canvi jo vaig trigar uns segons més del compte i quan vaig aixecar el cap ja no hi havia ni déu, collons com canvia la gent de rapid! El tram pla vaig anar buscant ritme i anava força alt de pulsacions, em vaig començar a trobar millor de mig pla en amunt, com a bon motor diesel que tinc, i llavors van arribar les conversions i a buscar un tram de cresta força maco amb un paisatge brutal. La primera pujada van ser 1000m de cop. La baixada era tota recta enrere i gas, després canvi i segona pujada curta ( 250m) sense massa história ni temps per res més que bufar i canviar rapid a dalt i tornar-nos a tirar avall en busca de la tercera. Aquesta ja va ser més llarga (450m) i també amb conversions i algun tram pla, val a dir que el Joanet es va portar com un campeon i com que està molt valent em va ajudar a fer tots els canvis a fondo per no perdre temps, això si que és un company! Res la última pujada vam recollir algun cadàver i ens vam tirar a fondo a buscar el récord de la baixada més rapida per aquells plans...baixant vam enganxar a l'Armand i el Manel que va posar una cara quan em va veure al canvi de baix confonent-me amb l'Armand...je,je,je i a l'esprint vam entrar finalment onzens a 4s d'ells dos.
La única seqüela les agulletes típiques d'arribar corrent amb botes per una pista forestal i un mal al bessó d'una rampa béstia que també em va venir al tram a peu.

Una vallfosca més al sac i en una setmana comencen els mundials d'Andorra!!!
Per cert resultats i fotos a:http://skimocat.blogspot.com/ i www.skimo.org