Viu la vida no esperis que ella visqui per tú.

La meva foto
Canillo, Idem, Andorra
Bomber, esportista, amant dels viatges i aventures, enamorat de la meva dona i filles i tot amb full energy.

dimecres, 11 de febrer de 2009

FONTBLANCA 2009, seguim trencant material...


No para de nevar al carrer, i jo vinga eixugar-me els mocs que em rajen del nas...Està clar que aquest hivern no ens podem queixar de la quantitat i qualitat de neu que estem tenint, però la meteorologia de vegades també pot anar en contra del nostre esport.
Així va passar el diumenge passat. Després d'haver preparat un recorregut original molt variat, les previsions de neu i fort vent van aconsellar canviar-lo. Es va preparar un altre alternatiu, i el mateix dia de la prova es va haver d'improvitzar un últim i definitiu recorregut amb cinc pujades pel voltant de l'estació d'Arcalís la qual estava tancada i només va estar pendent de nosaltres tot el matí.
Hi havia el bó i millor del panorama nacional i internacional de corredors i corredores, francesos/es, suïssos/es, italians/es, espanyols/es, algun alemany, polacs/ques, catalans i com no tot l'equip nacional al complert.

La cursa es va retrasar uns minuts i es va donar la sortida davant l'escola d'esquí. Es va sortir rapid ( com sempre ) i cadascú va anar agafant el seu ritme. Jo vaig sortir amb calma per anar agafant ritme progressivament. La primera pujada arribava fins l'encreuament amb la canaleta després de fer tot el pla de la carretera. Aquí vaig començar a remuntar posicions gràcies a que havia triat unes pells molt curtes per poder lliscar molt i avançar corredors. Poc abans d'arribar al canvi vaig agafar al Comas, Joseba i Sadurní, símptoma de que no anava malament i estava lluitant amb la gent del meu nivell...Acte seguit canvi rapid i recte avall per la canaleta...Aquí va arribar el primer problema, baixava posant-me les corretjes dels pals quan un esquí se'm va anar a cuenca i patapum! Em vaig fotre un bon revolcon, em vaig aixecar grogui i estava bé, però em faltava un pal que estava vint metres més amunt, au puja a buscar-lo fent escaleta i esquivant a tota la penya que baixaven com sonats...Pensava que algú m'atropellaria i em remataria, vaig tenir sort ningú em va embestir, però hi havia un altre problema més greu, la meva bota dreta havia petat, la tanca de darrere de la meva estimada bota de carbono estava penjant del cordino...cagun la ...
La meva cursa podríem dir que va acabar aquí, evidentment no tenia cap possibilitat de lluitar per res amb una bota trencada, però em va venir la imatge de la passada patrouille des glaciers on vaig haver d'abandonar pel mateix i em vaig dir avui no! Potser el fet de portar mono nou em va donar forces per seguir...-Acaba ni que sigui esquiant amb un peu, estàs a casa teva i això és la copa del món-. Vaig pensar que al ser la cursa més o menys per pista encara podria anar fent.

A partir d'aquí em vaig dedicar a intentar remuntar el màxim de posicions pujant però de baixada em fulminaven un altre cop. A la tercera baixada vaig voler arriscar una mica més i em vaig tirar una mica en una zona fàcil, però de sobte un canvi de neu va arribar i hóstia a terra!!! em avig fer un cop fort al cap i estirat a terra vaig notar unes pessigolles per les mans i els braços, ui,ui,ui, que això no era massa bon símptoma. Després d'aquest hostion vaig comprendre rapidament que si volia acabar la cursa hauria de baixar fent giros grans i en cunya...si no volia foter-me mal de veritat.

Doncs bé, la cursa la veritat que va ser xula, variada i amb unes quantes conversions i les baixades eren curtes i rapides, ideals per no allargar la meva agonia massa...Em va fer molta ràbia perqué pujant em vaig trobar molt bé i recuperava temps amb la gent que tenia per davant. A les dos últimes pujades vaig arribar a pocs segons del grup Turné-Vila-Pelegrina, però baixant no podia fer res. En fí així són les curses, espero tenir una mica més de sort a les properes curses que queden.

Pel que fa als resultats, va guanyar el Florent troillet, Kilian segon i tercer el Manfred. En noies com sempre:Roux, Miró i Pedranzini. Els nostres ho van fer molt bé. Sobretot el J.Albós, va fer el 23é a 9' minuts del primer. L'Ariadna també va igualar el seu millor resultat i va fer una cinquena plaça demostrant la seva recuperació i tornant a trobar bones sensacions a les cames. La resta més o menys seguits com sempre a partir del 26é del Toni, tots entre els 50 primers...Poso el link: http://www.skimountaineering.org/RESULTS/2009/2009_02_08_Fontblanca.pdf

En definitiva tothom va quedar molt satisfet de la cursa. Des d'aquí una GRAN ENHORABONA I FELICITATS A ORGANITZADORS, CONTROLS, ESPÓNSORS, DIRECTIUS, PÚBLIC I TOTA LA GENT QUE VA TREBALLAR DE VALENT I AMB CONDICIONS DURÍSSIMES PER TIRAR ENDAVANT AQUESTA PROVA, SENSE TOTS VOSALTRES NO HAURIA ESTA POSSIBLE CÓRRER, GRÀCIES!!!

La veritat que corredors i directius van quedar sorpresos de la capacitat de muntar una cursa en tan poc temps i en condicions tan complicades, properament faré un petit recull de que diuen webs i foros nacionals i estrangers...

Ara a recupera-se dels cops de les caigudes i els mocs que he pillat i pensar ja en els campionats i en quan tindré la meva estimada bota a punt per...