Viu la vida no esperis que ella visqui per tú.
- XAVI CAPDEVILA
- Canillo, Idem, Andorra
- Bomber, esportista, amant dels viatges i aventures, enamorat de la meva dona i filles i tot amb full energy.
dijous, 30 de juliol del 2009
Vacaciones!!!
Demà marxem uns dies al nord d'espanya amb les flaques i amb ganes de coneixer llocs guapos on poguer fer esport i muntanya i tenir tranquilitat a la vegada!
El blog també s'agafa uns dies de festa també, a mitjans d'agost m'hi tornaré a posar, segueixo molt content ja que ja hem arribat a les deu mil visites, gràcies a tots/es.
Bones vacances a tothom i salut i kms!!!
divendres, 24 de juliol del 2009
Premsa francesa
1. Chatron Thierry (Toulon Triathlon) s'impose en 12:56:53, 2. Rougerie Ludovic (Training Sport 3 Dracenie) 13:01:21, 3. Barcelo Eduard (C.N Reus Plom...1. Chatron Thierry (Toulon Triathlon) s'impose en 12:56:53, 2. Rougerie Ludovic (Training Sport 3 Dracenie) 13:01:21, 3. Barcelo Eduard (C.N Reus Ploms) 13:08:31, 4. Guillaume Jean-Louis (Clermont) 13:10:18, 5. Igarzabal Vicente (Beti Gazte) 13:20:30, 6. Marquez Laurent (Toulouse Universiét Club Tri) 13:49:43, 7. Pinna Eric (Troyes Triathlon) 13:57:48, 8. Vennevault Alexandre (Toulon) 14:01:03, 9. Segur Patrice (Toulouse Triathlon) 14:19:17, 10. Capdevila Xavi (CE Serradells Triatlo) 14:19:29.
Segon article
Chatron, Dieu de l'Altriman des Angles3.8 km de natation, 188 km de vélo avec 5 cols et 5060 mètres de dénivelé positif, puis 42,195 km de course à pied : tel était le menu proposé aux 119 "hommes de fer", hier, dès 5h30, du côté du lac de Matemale. Et c'est le Varois Thierry Chatron qui s'est imposé. Vent , froid, pluie, n'ont pas dissuadé les 119 participants à prendre le départ hier matin dès 5 h30, pour cette épreuve réputée l'une des plus difficiles au monde. Jugez plutôt : 3,8 km de natation, 188 km de vélo (avec 5 cols et 5060 mètres de dénivelé positif), puis 42,195 km de course à pied, voilà le superbe menu qui était au programme de cet Altriman.Dur parcours. Tout commence par la natation en deux boucles à l'Australienne dans le lac de Matemale. La température de l'air (5 degrés), rend l'eau relativement clémente. Puis le parcours deux roues emprunte le circuit des Garotxes, avec un ciel en demi-teinte, avant de diriger les concurrents vers des cols ariégeois dignes d'une étape de montagne du Tour de France. Col de Pailhères (2000m), avec une route étroite, un paysage sauvage, des petits lacets, une pente oscillant entre 8 et 10 %, et une température de 2 degrés avec vent violent et pluie. Puis, col du Pradel (1680 m) avec un profil moyen de 6.6 %, redescente vers Gesse dans la vallée de l'Aude.Barcelo sur le podiumRetour en Capcir par le col de Garavel, la terrible côte de Carcanières et le col des Hares, la partie vélo la plus difficile au dire des organisateurs. Le ciel dégagé, d'un bleu pur et le soleil, attendaient les concurrents pour la course à pied, leur redonnant l'énergie nécessaire pour ce marathon qui proposait un aller retour lac de Matemale-Les Angles, en passant par le lac de Balcère et retour aux Angles, lieu de l'arrivée.Jusqu'au bout, ce parcours spectaculaire et sélectif, paraît démesuré pour le commun de mortels, mais c'est un défi que les athlètes ont relevé sans complexe. Chaque triathlète prépare son épreuve durant une année et se donne les moyens physiques de boucler l'épreuve. A partir de là, il faut se battre avec soi-même pour améliorer sa performance, et là est le vrai challenge. C'est le Toulonnais Thiery Chatron, un habitué de ce genre d'épreuve, qui s'impose en 12 h 56' 53'', devant Ludovic Rougerie à 4' 28'' et le Catalan Eduard Barcelo à 9' 38''. Les sportifs présents durant la journée d'hier ont écrit une nouvelle page vivante de l'histoire du triathlon.Jean-Claude Francès
Tercer article
Vainqueur avec panache et modestieDu panache, il en fallait hier pour participer à cet Altriman, que l'on annonçait très difficile et qui au dire de tous est un des triathlons grand format les plus dur, en France, si ce n'est mondialement. De la modestie, le vainqueur Thierry Chatron en a, quand il déclare : "je ne suis qu'un triathlète amateur, et pas un professionnel de la discipline". Cela ne l'a pas empêché de s'imposer, ce qui évidemment "l'a rendu particulièrement heure ux ". Avec une formation de cycliste au départ, c'est en 1993 qu'il participe à son premier triathlon, et en 1996 qu'il s'essaye sur un Iron man. "Mon objectif est de prendre part à une telle épreuve par an. Toute l'année, je m'entraîne pour être performant dans ce type de challenge". Pour la petite histoire, qui hier est devenue grande, il faut noter qu'il a pris part à onze éditions du réputé triathlon d'Embrun dans les Hautes-Alpes. Classé à huit reprises dans les vingt premiers, sa meilleure place est 11 e . "J'ai voulu changer, découvrir autre chose, venir dans les Pyrénées et je ne suis pas déçu". A Embrun, il bouclait en 11 heures, aux Angles en 13 heures. Ceci tendrait à prouver la réputation de ce premier Altriman."A part la natation, tout était extrêmement dur. Le vélo, était très sélectif, tout le long du tracé. On commence avec une côte de 10 km et on n'en finit pas de monter. J'étais bien couvert, mais j'ai eu froid dans la descente de Pailhères. Quand à la course à pied, elle n'était pas simple, en particulier la côte pour accéder en haut de la station. Je confirme que c'est le triathlon le plus dur de sa catégorie". Fatigué, et heureux le garçon a apprécié "l'organisation, le balisage, les ravitaillements bien placés et le nombre important d'aiguilleurs le long du parcours ", et cerise sur le gâteau, pour les organisateurs du Triathlon Club des Angles, "l'ambiance et l'accueil bien plus chaleureux qu'à Embrun". C'est promis l'année prochaine il "reviendra avec des copains". A l'arrivée, les ostéopathes de l'institut toulousain d'ostéopathie étaient présents pour remettre en place les coureurs, et ça fait du bien. C. F.
dijous, 23 de juliol del 2009
Calendari ISMF
http://www.skimountaineering.org/files/Calendrier.pdf
I adjunto també el provisional de la feec:
http://skimocat.blogspot.com/2009/06/calendari-provisional-feec-2009-2010.html
Classificacions i cróniques...
Hola bones, ahir vaig tornar a fer activitat física després del dissabte, una horeta de bici estàtica molt suau, amb bones sensacions i ganes de tornar a moure'm despres de tres dies de descans passiu.
Avui també he fet una hora de btt desde Ars direcció la pista que porta al refu de Ras de conques però jugant amb el gps aviam si li trec partit d'una vegada i estrenant l'acople per portar-lo a la btt. Avui he notat que ja no em fa mal res però a nivell fisiológic encara no estic recuperat del tot ja que les pulsacions anaven altes per la velocitat suau a la que pujava.
Us poso un link amb les classificacions del dissabte ( potser ja les heu vist ) i amb links a blogs d'altres altrimans que em fa molta il.lusió llegir i veure com ho van viure els altres...
http://www.chronoweb.com/Saison2009/Festricap/Altriman_Festricap2009.pdf
http://lluisrigautri.blogspot.com/2009/07/inspeccio-circuit-segment-bicicleta.html
http://www.robertmayoral.com/2009/07/altriman.html
Ara no en trobo més ja penjaré alguna més endavant...
dilluns, 20 de juliol del 2009
GRÀCIES!!!
A la Neus sobretot, al Jordi, a l'Anna, a la Xesca, a la Núria, a la meva mare, a la Begoña, a l'Arantxa, a la Maria antonia, al meu pare que al final no va poder venir per no trobar-se fí i també al Dani, al Marc, als amics que em van donar molts ànims i alguns consells (Miki): Joe, Ferran, Xavi, Cosí, Eloy, Miquel, Dodo, Putxi...etc, etc, als que em van venir a veure perqué constantment es feien sentir i m'animaven i em donava la sensació de correr com a casa, estaven a tot arreu, i a més tota la familia de la Neus em van donar una sorpresa enorme perqué jo no sabia que vindrien...punyeteros!!! Moltes gràcies a tots/es per ajudar-me d'alguna manera a ser finisher en l'Altriman.
La veritat que dijous tarda quan vam arribar s'estava de conya als angles, caloreta, aigua del llac molt agradable, tranqulitat...Però divendres tot va canviar, va arribar mal temps, fred, boira, pluja...total uns ingredients força empipadors per fer un triatló "d'estiu" extremament dur de per si sol...
El dissabte va començar molt aviat el dia, a les 3h50' campana i amunt, no vaig poder dormir gaire pels nervis però tenia moltes ganes de començar el dia que se'm presentava per davant, abans de sortir de la furgo...quan vaig sortir feia 4 graus...joder!!!però si estem a l'estiu!!! Però clar ja sabeu:"la muntanya és la muntanya" Jacques Soulié dixit.
Per esmorzar el menú va consistir en tot el gatosport que em va cabre a la panxa abans de vomitar i un café ben calent per entrar en calor i espabilar-me.
El material ja el tenia preparat del dia anterior tot per bosses i disciplines i tan sols vaig haver de posar-me un xandal i una jaqueta paravent d'hivern i au cap a la sortida.
Un cop a boxes, una mica de mandra pensant en tot el que havia de fer per endavant i el fred que paria més semblant a les curses d'hivern que a un triatló. A la que em vaig posar el neopré ja vaig estar de conya clar amb la rasca que fotia es nota el que protegeix el neopré.
Al no estar acostumat a tota la logística del triatló i la mandra, vaig demanar l'hora i faltaven cinc minuts per sortir, corre, corre cap a la sortida. Em vaig posar en tercera o quarta linia i tan sols vaig tenir temps de mirar a l'altre costat del llac on hi havia una llum de referéncia i em vaig dir a mi mateix disfruta al màxim!
L'aigua estava a 19 graus, algú em va dir 14...no sé el cas és que amb el neopré estava de conya. Vaig sortir tranquil i agafant ritme poc a poc, al principi quatre cops i ja està tothom al seu ritme. Anava mirant l'altre costat del llac i estava força lluny, collons només veia una llum que enlluernava la hóstia i no em deixava veure la boia. El circuit eren dos voltes de 1900m cadascuna i sortint a fora l'aigua entre la primera i la segona. M'ho vaig passar molt bé nedant i pensava continuament en els consells del "mestre" Miki: a la natació calma...en algun moment en vaig desorientar bastant ja que erem pocs nedadors i a estones em trobava sol i no sabia si m'havia perdut o que...però després sempre trobava algú, no tenia ni idea de com anava i em vaig concentrar a no tragar aigua perqué de tant en tant venien petites onades amb el vent i em vaig fer un fart de l'aigua de matemale.
La segona tornada se'm va fer una mica llarga perqué semblava que ja arribàvem però no acabava d'arribar mai...
Es va acabar l'aigua i començava el triatló per mí.
A la primera transició em vaig empanar com una mala cosa, suposo que entre el fred que feia i la meva manca d'experiéncia vaig trigar 13' en canviar-me, que si tapo con el barnús, que si hace frio que si la pobre Neus animant-me, que que ropa me pongo, joder quin fred que feia i ara he de marxar en bici? El Ruben va arribar més tard que jo i va marxar molt abans...Al final vaig marxar i vam començar el festival de ports. Vaig beure un xupito de suc de taronja i un parell de petits entrepans un de tonyina i un altre de tomàquet.
D'entrada el de quillane, res quatre repetxons per escalfar, després el col de la llose amb alguna rampeta on vam començar a entrar en calor però és curtet vaig passar al Ruben que havia parat a pixar i el vaig animar peruqé em seguís i anéssim junts.
Encara fotia fred i la baixada fins aiguatebya i talau va ser llarga i revirada. Abaix de tot ( Railleu ) vam tornar a enfilar amunt el col de creu, molt suau abaix i amb rampes dures a la part alta. Després abaix fins matemale i els primers crits d'ànims de la Neus i el Dani i el Quim.
En tot moment vaig intentar portar un ritme alegre però sense suar massa, entre els dos umbrals diria jo. Després baixada molt llarga fins el peu del Pailheres i a Mijanes avituallament on tornaven a estar els meus supporters.
Pujant el Pailheres vam tenir molt vent, tot i així seguia passant a gent al meu ritme, al arribar a dalt molt fred i vent i em van donar un diari per tapar-me i em van dir allez garçon! Avall sense poguer jalar ja que la baixada és molt rapida, em vaig creuar amb l'Ariadna que pujava per l'altre costat i vam intercanviar uns crits eeeeeeehhhehhehheheh!!!
De seguida i sense temps per massa res pradel amunt i em vaig forçar a jalar dos entrepans ja que estava a la meitat de cursa i tan sols m'havia anat fotent un gel cada hora. Després vaig apretar una mica ja que sabia que abaix era la part més dura i podia passar a un parell de socis,je,je,je.
Més tard van venir el garavel que em va passar molt bé i carcanieres no tant perqué no ho coneixia però tenia forces i anava rient de pensar en l'animalada que estava fent. La calor va arribar per fi i em vaig poder treure roba a fondo. La comitiva de supporters estaven a tot arreu i no paraven d'animar-me a tope a cada lloc on estaven.
Al canvi vaig arribar força sencer després de 8h47' pedalant, tenia ràbia i ganes de començar a correr i intentar seguir guanyant posicions, anava dintre els vint primers. Però també tenia por de com respondrien els meus genolls que m'estaven fent mal desde feia estona en la bici. Aquest cop em vaig esforçar en fer un canvi més digne i després de canviar-me tota la roba i agafar tots els gels i el meu ipod vaig començar a correr amb passes curtes i molt progressiu.
Sortint del canvi vaig veure el clavero que el tenia allà mateix i això em va animar molt el vai passar sobre el quilómetre 4 i el vaig animar a anar junts però crec que ell es va venir una mica abaix. No tenia massa ganes de menjar i notava la panxa moguda per tants gels, per tant vaig pensar que hauria d'anar bebent i menjant el que fos però en petites quantitats; fruita i aigua+coca. Així vaig anar fent amb dos parades incloses al lavabo...llavors vaig deixar de menjar taronja, vaig poguer correr a totes les rampes ( i n'hi havia de molt dures ) i em notava molt bé, amb moltes ganes, força i amb collons com em va dir el Miki. Vaig seguir remuntant posicions i veia que la gent ja començaven a no estar per hósties... i jo encara tenia piles!!!15,14,13,12,11 i fins el desé a falta d'uns 5km per meta,ole,ole, xaval que te sales! El circuit era divertit, hi havia de tot, trams plans d'asfalt, pujades dures , baixades, camí...molt variat. També la meva mare, la meva tieta i la meva germana van venir per animar-me i em feien posar la pell de gallina.
Els genolls em feien mal però anava aguantant, pensava sobre el quilómetre 25-30 en el hombre del mazo que em comentava el Miki, però algo deuria fer bé perqué no va arribar mai, ja, ja, ja.
Sobre el quilómetre 40 la Neus em va dir que tenia el nové a dos minuts i vaig pensar que potser el podria agafar...al entrar al poble últim avituallament i vaig veure un tio davant meu, però no veia si portava la cinta al coll o no ( és el que et donaven per diferenciar la gent de la primera volta de la segona) i vaig parar a fer un gotet de coca perqué pensava que quedava un tros per arribar, merda vaig demanar-li al Jordi on era l'arribada i em va dir allà mateix al pavelló, joder vaig esprintar però ja no vaig poder agafar-lo, em va treure deu o quinze segons!!!
Al final desé en el meu primer ironman, 1h16' ( 65é) en la natació, 8h47'( 10é) en l'etapa del tour, 3h56' (6é) en la meva primera marató i molt content sobretot per acabar, que era el meu primer objectiu i més encara per estar just en el top ten d'una cursa tan dura i selectiva fent-me l'entreno made-myself!!!
Ara toca descansar fort i llarg, tinc ganes d'escalar una mica i fer algo de muntanya suau, però oblidar-me uns dies de hores i séries, transicions i etc,etc, per tant el meu blog el dedicaré a les novetats de material i noticies d'esports fins que torni a entrenar de veritat.
Moltes felicitats als altres andorrans del club que també van acabar, el Josep i el Ruben que s'ho van currar de veritat ( tot i passar algun mal moment ) i van saber patir per arribar a ser finishers, el clavero no sé que li va passar i a l'Edu enhorabona pel podi.
DE NOU AGRAIR A LA NEUS, A TOTA LA FAMILIA, AMICS, CONEGUTS I ALTRES ELS ÀNIMS I LA FORÇA QUE M'HAN TRASMÉS PER PODER ACABAR AQUESTA CURSA!!!
Les fotos són gentilesa de qui ja sabeu no cal que us ho digui,je, je, je!!!
dimarts, 14 de juliol del 2009
Ahhhh...
14/07 | di Redazione |
Tutto pronto a Oberhof - prossima tappa del Tour de Ski il 1 gennaio 2010 - per l'inaugurazione del primo 'ski tunnel' costruito in Germania. I lavori allo Dkb-Skisport-Halle, così si chiamerà, sono conclusi, e già le nazionale tedesche lo hanno testato: l'apertura è fissata il 24 agosto. Un investimento di 14,5 milioni di euro: un tracciato di quasi 2 chilometri, largo 8 metri e alto 4, con un dislivello del 12%. Il primo ski tunnel è stato costruito in Finlandia, quasi 10 anni fa, a Voukatti; ce ne sono altri due in Finlandia, a Paippi e Jami, oltre a quello in Svezia di Torsby.
Noticia de www.fondoskialp.it
Los Altrimans!!!
| |||||
diumenge, 12 de juliol del 2009
Fin de semana tranquilo, por fin, antes de la batalla
A la tarda vam anar a fer la cursa d'orientació urbana que va muntar el Joe a encamp, ens ho vam passar molt bé, la vam fer junts amb la Neus i al Final vaig haver de correr més del previst per intentar guanyar el pernil però un local se'l va emportar per segons...grrrrrr. Ens ho vam passar de conya i vam guanyar dos ampolles una de cava i una de ví, vam fer tercera la Neus i jo segon. Va ser un dels últims entrenillos de correr de la setmana.
I avui hem pujat al pla de l'allau per fer de controls a la travessa d'encamp, que ha guanyat el Ferran teixidó. Tan sols he caminat uns 40' i després d'apuntar dorsals cap avall per fer un pica-pica.
A partir de demà començo la setmana molt suau per arribar al dissabte descansat i amb ganes de fer molts quilómetres, aquesta setmana faré entrenos curts i amb algo d'intensitat per no adormir el cos.
divendres, 10 de juliol del 2009
ALTRIMAN-APUNTAT!!!
FESTRICAP - ALTRIMAN |
LES ANGLES TRIATHLON 5, rue des Sorbiers 66210 Les Angles Téléphone : 06 63 72 67 28 - Ou Benoît PHALIPOU : 04 68 27 31 47 |
INSCRIPTION A UNE EPREUVE DE FESTRICAP - ALTRIMAN |
CAPDEVILA XAVI |
Tour de france!!!
Navarra,tour de france...
Ultimament se m'acumula la feina, entre l'ultra, després uns dies que hem estat a navarra fent ports...i avui el tour de france al serrat, no vaig al dia ni a tiros!
A navarra resumint molt vam fer un dia de turisme, un dia el puerto de laza+larrau ( costat ochagavia), un dia de correr per roncesvalles i l'últim dia el marie blanque pels dos costats. Tot preciós, carreteres estretes i tot d'un verd brutal, asfalt increiblement bó i una mica de ví i formatge per acompanyar les nits a la furgo...je,je,je. Sens dubte un lloc per tornar.
diumenge, 5 de juliol del 2009
Navarra
Més ultra...
Jornet impressiona trencant tots els registres a l'Ultra Trail andorrà
- • Una tempesta a les dues de la matinada canvia el recorregut, escurçat per seguretat a 90 km
- • Judit Casas venç en categoria femenina, mentre que el Trail és per a Òscar Roig i Imma Mascort
-
- Judit Casas, la primera dona en acabar l'Ultra, després de 14h 21min 24s, amb Xavier Rodriguez. Foto: ONA MORANTE ONA MORANTE
RAFA MORA
ORDINO
Ordino, tranquil.la a les 7.00 abans que sortís la comitiva del Trail --30 km que també es van escurçar uns dos o tres-- bullia al migdia amb l'arribada de Jornet. Brutal imatge sobrenatural, com si vingués de fer un tomb de diumenge amb la família per la muntanya. "Cansat i amb ganes de fer-me una bona pizza", va dir com si res. El públic bocabadat. Gairebé la mateixa cara d'Òscar Roig, vencedor al Trail, i la de Judit Casas i Imma Mascort, guanyadores a l'Ultra i al Trail, respectivament. Espectacular els gairebé 700 atletes entre les dues curses. Segons la previsió, aquesta passada matinada havia d'arribar l'últim corredor. Mític ell també. I la millor notícia: sense incidències de rellevància.
rmora@andorra.elperiodico.com
ULTRATRAIL
Jornet regna a l’Ultra Trail
La cursa es va aturar una estona i es va escurçar el recorregut per motius de seguretat davant les previsions de tempesta
Andorra la Vella
• El Principat va viure ahir la primera edició de l’Andorra Ultra Trail Vallnord que va donar la volta al país. Finalment el recorregut no va ser el que estava previst ja que l’organització el va modificar per motius de seguretat, i es va escurçar de 105 quilòmetres al voltant de 80 per no passar pels cims més elevats. La cursa també es va aturar unes dues hores a la matinada al refugi del Comapedrosa pel risc de tempesta. Al primer lloc del podi no hi va haver cap sorpresa i Kilian Jornet, el gran favorit, es va imposar amb un temps d’11h 50’09’’. El cerdà va comentar que “la cursa ha estat molt dura i el recorregut, exigent. A la nit hem agafat una tempesta i s’ha neutralitzat fins que passés i ha estat un encert. Voldria agrair la feina de l’organització perquè sempre ha primat la seguretat dels corredors i han pogut canviar el marcatge ràpidament”.
Prop d’una hora després del corredor de l’equip Salomon-Santiveri va entrar un grup format per Jordi Martínez, Salvador Calvo i Òscar Pérez. “Ha estat molt bé fer la cursa junts. El re-corregut ha estat bastant bonic, però amb massa asfalt”, va assegurar Calvo. Els primers corredors del Principat a la meta d’Ordino van ser Tommy Haytree, 20è i a 3h 41’ de Jornet, Manel Pelegrina i Enric Barbier. Pelegrina va explicar que “hem fet relleus i ens hem motivat els uns als altres”.
La vencedora a la categoria femenina de l’Ultra Trail va ser l’egarenca Judit Casas, que va aconseguir una marca de 14h 21’24’’ i va ser l’onzena a la general. Casas també es va mostrar satisfeta amb el canvi de recorregut, “m’ha semblat molt bé. Llàstima que bona part era a la nit i no hem pogut veure el paisatge”. La segona dona va ser la francesa Karine Herry, a 1h 10’ de Casas, i a l’arribada va assegurar que als “Pirineus, les pujades i les baixades no s’acaben mai”.
Tot i els problemes amb el temps, Gerard Martínez, director de la cursa, es va mostrar satisfet pel treball fet i es mostra optimista per a l’edició del 26 de juny vinent. “Prendre la decisió de desviar el recorregut és difícil, però ha estat encertada; m’hagués agradat una cursa sense pluja. Per a nosaltres ha estat tota una experiència”, va comentar. A l’Ultra Trail van sortir 448 participants i a la matinada encara hi arribaven. Al tancament de l’edició no hi havia cap corredor perdut ni lesionat de gravetat, tot i que se’n van rescatar dos amb helicòpter. L’entrega de premis serà avui a les 13 hores a Ordino.
Òscar Roig s’imposa a la Trail de Copa d’Andorra
La jornada de competició d’ahir es va completar amb l’Andorra Trail Vallnord, que també es va veure modificada per les condicions del temps. La prova, que era la tercera puntuable per a la 22a Copa d’Andorra de curses de muntanya, va passar de tenir 30 quilòmetres a uns 20, ja que no es va pujar a la part alta del Comapedrosa. El resident Òscar Roig va ser el primer dels 161 corredors que van prendre la sortida a Pal. Roig va fer un temps de 2h 26’56’’. “Al final el recorregut ha estat fantàstic i hem pogut passar pels millors racons d’Andorra”, va comentar Roig, i va afegir que està “content, perquè he pogut fer un bon paper en les darreres curses seguides que hi ha hagut”. En segon lloc va entrar l’espanyol Sergi Cots (2h 29’02’’) i va completar el podi l’andorrà José Arrarte (2h 29’44’’).
A la categoria femenina es va imposar la corredora del Principat Imma Mascort, amb una marca de 3’h 01’03’’. L’espanyola Alessia Bertolino va acabar segona (3h 19’46’’) i la francesa Charlotte Flambeaux, tercera (3h 20’07’’). Mascort va explicar que “amb el canvi de recorregut s’ha notat la diferència. Comptava fer cinc hores”. La propera cita de la Copa d’Andorra serà diumenge vinent amb la Travessa de Muntanya d’Encamp.
El meu Ultra...
Dimecres i dijous vam estar marcant desde la margineda fins les bordes d'envalira, 9h el dimecres i 6h el dijous, vam acabar una mica cansats amb el Ferran "pedalant" i divendres quan retornava als meus entrenos "altri" estava fent bicicleta trànquil.lament cap a la seu per recuperar-me dels dos dies de tute em van trucar per si volia marcar un tram d'emergencia desde les bordes d'envalira fins als totems de canillo, au doncs cap allà després de fer un dinar llampec vaig anar cap allà i en tres hores ho vaig marcar. Total van ser tres dies de moltes hores i molt tute, que espero que em vagin bé pel meu altri. Ahir vam estar tot el dia seguint la cursa, desde la sortida i també vam acabar destrosats per no dormir gaire, a la tarda vam arribar a casa i me'n vaig anar al sobre a les 17h i fins avui a les 8h no m'he llevat. Properament posaré més fotos...