No pares,sigue,sigue...

A dalt del pic de creussans...

la lluna sortint
ambient al sopar
que bó que estava tot...
el menda jugant amb el frontal
sortint després de sopar
començant la baixada kamikaze...
després de tres hósties, a cavall...
After hour al pàrking

Ahir nit pujadeta a creussans abans de fer un sopar amb tota la colla muntanyera al restaurant de la coma d'arcalís, fondue de formatge i fondue de xocolata, calia cremar unes quantes calories abans de foter-se llordo...Després baixada accidentada i divertida "intentant" baixar la xesca (germana) de la neus i ens vam fotre tres hósties, ella baixava sobre els meus esquís però quan feia cunya...patam...al final a "cavallito" i au avall. Després una mica de bailoteo al pàrking amb la música del cotxe de dj armand i a dormir a les dues del matí!

Però aquest matí feia massa bon dia per quedar-me a casa i evidentment hem anat a fer una sortideta amb el jou, avui hem sortit de casa a peu i hem anat a la tossa de caraup, hem fet la pala i després ell ha marxat i jo he anat a fer l'estética pala del mónjol de cabana sorda...Total 3h40' 16km i 1400m+.


al fons la tossa de caraup


el jou a mitja pala de la tossa de caraup


traces de baixada

camí de...


el mónjol amb la seva forma de piràmide

Polémica

Pels que enteneu francés poso un article d'un corredor suís...del seu blog

Victoire à Vercorin

Tellement plus beau quand c’est inutile…

Confirmation à Vercorin

Lors de ma dernière participation à Vercorin, en 2008, j’avais pulvérisé le record ; en 37’07 j’avais gagné de haute lutte, précédant dans l’ordre suivant les 3 frères Blanc de la Chapelle d’Abondance en France voisine :

• Patrick Blanc, 2e à 22 secondes ;
• Philippe Blanc, 3e à 2min 47 ;
• Didier Blanc, 4e à 2min 53.

Cette année, sans me livrer à 100% car sans concurrence, je l’emporte en 38’09, grimpant les 970m de dénivelé avec 2min25 d’avance sur Philippe Blanc et 3min24 sur le français Sébastien Vernaz. Si j’avais été accroché, j’aurais certainement pu approcher mon record, ce qui prouve ma bonne forme actuelle. Ce sentiment de forme est confirmé par le fait que je sois monté aux mondiaux aussi vite en 2010 (42’31 sans la pénalité) que le champion d’Europe en 2005 (42’45) sur le même parcours.

Régulièrement devant des champions du monde

Mon dauphin à Vercorin il y a deux ans, le multiple champion du monde Patrick Blanc, fut pris un mois plus tard, soit en avril 2008, à l’EPO : il subit désormais une suspension de deux ans pour dopage. Il m’a régulièrement battu lors des grandes occasions, mais rarement en dehors de celles-ci.

Son frère Didier était loin dans les classements pendant des années, je le précédais nettement jusqu’il y a peu, avec la même régularité. Comment, dès lors, comprendre qu’il m’a mis 2 minutes aux CM de Vertical de la semaine dernière, avant d’enchaîner les podiums (3e en individuel, champion par équipe et 3e au relais) et d’être le numéro 1 au classement combiné de ces CM, devant tous les cadors de la discipline ?

http://www.ski-alpinisme.com/article.php?id=3395

Avant ces mondiaux, il ne m’avait jamais précédé dans une seule course de Vertical.

Trop d’anormalités

Des proches m’ont demandé si j’étais déçu de mon résultat aux CM. Non car je n’avais, malgré une très bonne forme, aucune illusion (voir ma news du 26 février 2010). Simplement, devant de tels écarts et aberrations, je m’en veux d’avoir participé.

Sur le site officiel des courses, les adeptes de ski alpinisme expriment également leur scepticisme, pour ne pas dire leur incrédulité :

http://www.skimountaineering.org/node/9485

Je retiens de ces péripéties que je suis souvent meilleur que certains champions du monde mais que, lors de grands évènements, je suis largué sans avoir l’impression d’avoir particulièrement démérité. Cela me suffit.

Il est grand temps de m’arrêter.

Sébastien

Bonjour,

Vous êtes courageux (vous assumez vos opinions et dites tout haut ce que bcp pensent tout bas) et un peu fou sûrement (vous ne devez pas avoir que des copains).
Sur le fond, on parle toujours du vélo et on pense toujours que les sports peu médiatisés seraient épargnés par la triche. C'est peut-être vrai, mais il faut remarquer que le ski alpinisme se médiatise de plus en plus. Est-ce la course pour accaparer le peu d'espace médiatique naissant qui expliquerait cette triste évolution?

Sinon, je suis aussi d'accord avec vous: avec plus de contrôles (surtout inopinés) et un passeport biologique, les podiums seraient sans doute très différents.

Une observatrice 16.03.2010 18:33

Bonjour,

J'ai vu que les couronnés du ski alpinisme (Blanc, Jornet, Troillet, Perrier, Brunnod, etc.)ont enchâiné, entre les quatre courses des CM et la Pierra Menta, 8 compétitions en 14 jours seulement.

Cela me fait penser au cyclisme...

fan de fair-play 15.03.2010 10:02

Bonjour
Je ne vous connais pas personnelement, je pratique le ski-alpinisme en compétition à mon niveau , je connais assez bien le milieu et je voulais juste vous dire gentillement que vos propos envers la Famille Blanc, d'abord Patrick et ensuite Didier sont vraiments déplacer, je ne veux pas rentré dans le debat car c'est pas mes "oignons" mais je trouve qu'il ya un profond manque de respect envers les titres que a acquis Didier lors des mondiaux, il a largement prouver depuis l'an dernier que ca place figure parmi l'élite mondial et que ces médailles sont le fruit du travail pratiqué depuis plusieurs années comme vous le dite si bien.
Voila , nous n'avons pas le meme opinion mais je pense qu'il faudrai plus de respect entre les coureurs en particulier sur les sites internets ou les médias.
Je pense que cela doit vraiment faire mal et que vous n'aimeriez pas qu'on vous fasse la meme chose.
Voila merci de votre compréhension
martin

martin 14.03.2010 19:45

Perfect day!

Avui etapa molt guapa amb el meu colega-veí d'aventures muntanyeres ( Jou): arinsal-comapedrosa-port de baiau-estany negre-refu comapedrosa-sanfons-port negre-pic negre-alt de la capa-arinsal:20,7km,2108m+ i 3h40' i un dia i una neu de collons! Com m'agrada aquest esport i les nostres muntanyes!

Començant la pujada per la pista,hem caminat 20'


El Jou fent una parada técnica...

Aquí hem posat esquís
Antigues allaus

Després del bosc amb dos colegues més amunt
A l'estany negre recuperant-me una mica de la pujada

Vista desde l'estany negre amb el port de baiau a esquerra
Dalt del pic
Desde l'alt de la capa abans d'iniciar la baixada per la pala amb el coll de turer a sota












Si cliqueu aquest enllaç veureu un video del Florent troillet:

http://www.canal9.ch/television-valaisanne/emissions/le-grand-invite/08-03-2010/le-grand-invite-florent-troillet-champion-du-monde-de-ski-alpinisme.html

Temps d'excursions

Entre menjars i calçotades i recuperacions i costipats vaig fent excursions pel meu país. Ahir vam fer una de guapa amb el Jou cap a siscaró, portella del siscaró,baixada fins l'estany, portella del siscar entre els pics de nerassol i regalecio i baixada fins l'estany de pedourres i després vorejant fins el coll de l'alba, total uns 30km de distància, 1500m de desnivell i bàsicament el tom sencer a la cresta de l'alba que queda pendent per fer-la a l'estiu! Les baixades estaven de conya i el dia va ser fantàstic, tornant vam baixar per juclar que estava molt divertit i al final skating per la carretera fins la furgo!

De curses a la poca traça cap sorpresa kilian-pinsi, caballer-lopez i poma-toti. Al grand paradiso victória de la Sophie-Mireia en noies en una cursa que l'han tallat pel mal temps...
Demà toca el nostre petit gegant (comapedrosa) i ja pensant en el ral.li del cec si puc enganyar als dos colegues de la patrulla i si no amb algun altre màquina!

També ha començat el compte enrera per l'ultratrail d'andorra que aquest any serà l'objectiu de l'estiu entre altres, ja estic començant a correr i provar bambes, mirar motxil.les...

Nieve de pescadería

Donc sí és una definició que em va agradar força per definir l'estat de la neu per aquí el nostre petit país. Ahir vaig fer una sortideta sortint de casa cap a entor (caminant uns 20') i després per fins l'estany de querol i anant a buscar la collada de la tossa de caraup per l'aresta que va al coma de varilles i fins arribar sobre les pales de les basses de les salamandres. L'excursió va ser més a peu que amb esuís i la neu horrible...t'enfonsaves a cada moment i tot podrit. Els llacs comencen a desgelar-se i el verd comença a sortir...allaus...forats inverosímils...la primavera está a la vuelta de la esquina!
A partir d'ara tan sols queda preparar el ral.li del cec que el farem en equip de tres per fer un entreno junts de cara a la patrulla i després a preparar l'ultra a tope!

Aquesta foto la poso perqué veieu lo dolent que és fer molt esport i correr moltes hores seguides, fixeu-vos quantes venes rares i bonys té aquest home. Aviam si algú sap qui és...

Pierra menta

Fa uns dies que tenia oblidat el blog i ja és hora de posar-lo al dia. Desde que vaig tornar de la pierra menta que estava cansat i a més m'he costipat una mica i tenia molta son. Avui ja estic millor, no és que hagi deixat d'entrenar he anat fent però sense massa bones sensacions i a sobre amb una neu molt xunga. Ahir després d'anar a fer-me un massatge amb el Jordi (el meu massatgista) ja vaig començar a notar-me millor, a més he començat a correr per preparar l'ultratrail d'andorra i algun dia també he tingut agulletes, total vaja cromo de nen.

En fí us faré cinc céntims de la 25ena pierra menta...al nostre nivell...

Primer dia ja us el vaig explicar una mica, a mí em va costar arrencar i al ferri acabar, total vam acabar perdent uns minutets de res...ja,ja,ja i ja vam començar a veure el nostre lloc i el que ens depararia la pierra aquest any. Ens havien asustat molt amb les baixades i la neu dura però no comptaven amb que aquí al pirineu això de la neu dura ja sabem el que és...



Segon dia, el dia més llarg normalment i on tothom tard o d'hora sol agafar un globillo per explicar als colegues i riure al acabar la cursa...Nosaltres vam anar millor que el primer dia, ens vam entendre millor i jo vaig arrencar algo millor, al final del dia després d'innumerables manipulacions al penúltim canvi recordo unes agulletes com mai abans havia tingut fent esquí de muntanya, als tríceps i cap a l'esquena i als cuadríceps...reia perqué no podia acotxar-me per posar-me els esquís i el ferran em deia que era com un padrí...ja,ja,ja, uns passos i tot va desaparéixer i llavors la pujada maleïda va arribar, ningú se l'esperava i ningú s'havia com era de llarga...i ho va ser i força...després del canvi ens van passar el freixi-bodas i vaig intentar seguir-los fins arribar el canvi però la meva sorpresa va ser quan em vaig girar pensant que el ferri estaria allà i no hi era...res vam perdre quatre minuts de res...ja,ja,ja. L'organització ens va obsequiar amb 200m més de desnivell com de costum i 6km de més de distància per acabar una segona etapa realment matadora amb 3000m de desnivell i 37km.


Tercer dia, aquí vam començar a notar una mica l'esforç dels dos dies anteriors però els dos cops que vam passar pel grand mont et feien oblidar una mica el cansament. Tota la gent animant i cridant i passant-s'ho bé i donant molt ambient a la cursa. Va ser una etapa llargueta d'uns 2800m de desnivell i més de 3h d'esforç.


Quart dia, aquí tan sols ens quedaven per fer 1600m i dos pujades, la cursa va ser rapida des de l'inici i vam disputar una mica el dia amb l'Armand i el Manel, que no es va trobar massa bé. L'última baixada va ser entretinguda pel mig del bosc i a l'arribada vam complir el nostre objectiu d'acabar! el segon objectiu d'acabar a la premier page va ser més complicat i al final vam fer 42ens, felicitats a l'armi-manel que van quedar 30ns demostrant que l'edat de vegades juga a favor en curses llargues. L'any que ve més...

Tornant a la rutina

Bones a tothom, encara guardant i col.locant coses i recuperant-me després de cinc dies d'aventura pel beaufortain aviam si trobo alguna estona i escric un petit resum del que va ser la Pierra pel curtis i per mí representant als bombers d'Andorra. De moment poso uns articles de la premsa andorrana que ens ha anat seguint aquests dies i envio molts ànims i records pel Joseba ormazabal i pel Gerard garreta que van patir dos accidents durant la setmana de curses i que possiblement hauran d'acabar la temporada abans d'hora...

Jesús i Pelegrina salven els problemes tècnics i conclouen en la 30a plaça

Nacional - Esports

Escrit per Joan Josep Blasco

Diumenge 14, Març de 2010 21:01

L’esforç que requereix quatre dies de recorreguts exigents resulta recompensat en travessar la línia d’arribada en la darrera jornada si aquest és l’únic objectiu. Aquesta és la bona sensació amb què van completar la Pierra Menta els dos equips andorrans que prenien part en la 25a edició. A l’últim traçat els participants afrontaven dues ascensions i 1.629 metres de desnivell positiu. El català Kilian Jornet i el suís Florent Troillet comandaven la cursa fins a l’última baixada, quan es van equivocar en el camí a seguir i van ser superats pels italians Damiano Lenzi i Lorenzo Holzknecht. El seu triomf en la general no estava en perill, així que van decidir no arriscar i deixar que els transalpins guanyessin l’etapa amb un crono d’1.28.53 hores. Jornet i Troillet van ser 2ns amb 1.19.02 i els francesos Florent Perrier i Wiliam Bon Mardion, 3rs (1.29.12). Pel que fa als andorrans, Armand Jesús i Manel Pelegrina van acabar en la 44a posició amb 1.57.04, amb l’inconvenient que dissabte a Jesús se li va trencar la talonera d’un dels esquís, cosa que va condicionar el seu desenvolupament en cursa els dos últims dies, i sobretot el va afectar a l’hora de fer els descensos. Xavi Capdevila i Ferran Vila van travessar la meta en el 49è lloc (1.57.19). En la general, Jonet i Troillet repeteixen el triomf aconseguit fa dos anys. L’any passat la prova de la Savoia formava part del calendari de la Copa del Món i no van poder fer parella, ja que la normativa exigeix que els dos membres d’un equip siguin de la mateixa nacionalitat. Es van imposar amb un temps acumulat de 10.02.21. Els van acompanyar al podi Perrier i Bon Mardion amb 10.09.00 i els italians Denis Brunod i Manfred Reichegger (10.10.24). Jesús i Pelegrina van concloure en la 30a plaça amb 12.34.30, i Capdevila i Vila, en la 43a amb 13.16.45. Després de completar els quatre dies de competició, Jesús va assenyalar que per estar entre els trenta millors “ja hagués­sim signat d’entrada abans de venir”. En categoria femenina les italianes Francesca Martinelli i Roberta Pedranzini revaliden el títol aconseguit l’any passat i s’han imposat en la Pierra Menta per quarta ocasió en els últims cinc anys. Les transalpines es van adjudicar la prova guanyant tres de les quatre etapes i amb un temps total de 12.15.34 hores. La francesa Laetitia Roux i la catalana Mireia Miró van concloure al segon calaix del podi amb 12.25.10, mentre que les també italianes Silvia Rocca i Corinne Clos van acabar en el tercer lloc amb 13.46.21.

Jesús i Pelegrina completen la primera etapa de la Pierra Menta en el 26è lloc

Nacional - Esports

Escrit per Sergi Moral

Dijous 11, Març de 2010 21:00

Els esquiadors que la setmana passada van ser els principals protagonistes en els Campionats del Món van començar ahir la Pierra Menta amb una primera etapa tècnica, en la qual Armand Jesús i Manel Pelegrina van ser els millors dels dos equips andorrans que són a Savoia (França). Els organitzadors es van decidir per començar abans la cursa per les previsions de mal temps que hi havia, que finalment no es van complir. A les set del matí es prenia la sortida d’una primera jornada en què s’havia d’afrontar les ascensions al Légette du Mirantin, al Mirantin i a la Grande Journée, un total de 2.640 metres de desnivell. Les parelles participants es van trobar amb un itinerari tècnic i amb uns quants trams a peu. Des d’un bon començament els favorits es van distanciar de la resta. El suís Florent Troillet i el català Kilian Jornet van posar-se al capdavant de la carrera, posició que ja no van deixar escapar. En els Mundials van mostrar un dels duels més interessants de l’esdeveniment en acabar primer i segon, respectivament, en la cursa individual. En la jornada d’ahir van completar el recorregut amb un temps de 2.32.05 hores. En la segona posició es van situar els italians Denis Brunod i Manfred Riechegger amb 2.34.05, mentre que els francesos Florent Perrier i William Bon Bardion van ser tercers (2.34.18). Quant als equips del Principat, els més destacats van ser Jesús i Pelegrina, que van acabar en la 26a plaça amb un registre de 3.12.05 hores. “Ens hem sabut dosificar molt bé. Hem agafat un bon ritme al principi, que podíem anar seguint durant tota la cursa”, va comentar Pelegrina. Per la seva part, Xavi Capdevila i Ferran Vila van concloure en el 49è lloc amb 3.30.50. En categoria femenina es van imposar les italianes Francesca Martinelli i Roberta Pedranzini amb un temps de 3.07.34 hores. Les van seguir la francesa Laetitia Roux i la catalana Mireia Miró (3.11.17), i les també transalpines Silvia Rocca i Corinne Clos (3.35.25). La cursa d’avui, considerada l’etapa reina, té cinc ascensions i 2.722 metres de desnivell.

Dos equips nacionals competeixen a la Pierra Menta amb l’objectiu d’acabar

Nacional - Esports

Escrit per J. J. B.

Dimecres 10, Març de 2010 13:05

No fa ni una setmana que van acabar els Campionats del Món i el calendari afronta una de les proves més dures que es pot trobar, la Pierra Menta, cursa que es desenvolupa en quatre dies i en què prendran part quatre esquiadors andorrans. Aquesta és una de les grans proves clàssiques dels Alps juntament amb la Patrulla de les Glaceres i el Trofeu Mezzalama. La cursa d’Arêches-Beaufort celebra aquest any el seu 25è aniversari i tindrà les mateixes característiques que en les edicions anteriors, amb quasi 10.000 metres de desnivell en la suma de tots els recorreguts. El que també està garantit és l’alt nombre d’espectadors que segueixen la competició cada jornada. Els equips andorrans estan conformats per Xavi Capdevila amb Ferran Vila i Armand Jesús amb Manel Pelegrina. Tots quatre acumulen poc desgast del seu pas pels Mundials, ja que només van prendre part en la cursa per equips amb aquests mateixos aparellaments. Per Capdevila, amb experiència en la Pierra Menta, “el més important és acabar, aquest és l’objectiu perquè cada dia és una aventura diferent”. En cada jornada es nota l’esforç del dia anterior, però “en això hi penses poc. Et concentres només en aquell dia i en la cursa ho dones tot, però notes que cada dia estàs més cansat”. Tot i no formar part del calendari de la Copa del Món, els millors especialistes hi participen i prova d’això és la llista d’espera que es forma cada any, que deixa fora bastants equips. Els que no hi competiran finalment és la parella formada per Joan Albós i Joan Vilana. Van fer la preinscripció fora de termini i en principi no hi tenien lloc, però la seva actuació als Campionats del Món va fer canviar de parer els organitzadors, que ahir al matí els van comunicar que podrien prendre-hi part. Però la pressa amb què havien de preparar el desplaçament ha impossibilitat que hi siguin presents. La Pierra Menta comença avui. Els esquiadors trobaran un itinerari amb tres ascensions i 2.650 metres de desnivell. Demà el traçat tindrà cinc pujades i 2.800 m; dissabte, quatre i 2.650 m, i diumenge, dues i 1.600 m. En total, el desnivell acumulat en les quatre jornades és de 9.700 metres.

Pierra menta dia 1!

Una mica cansat de l'etapa d'avui des d'aquí l'alberg de les chornays, us explico quatre coses de l'etapa d'avui. El menú era 7 pujades, cinc trams a peu i 2600m de desnivell ( més 200m de regal al final) han conformat la cursa. Amb el Ferran ens hem entés bé amb la petita diferéncia que ell ha anat bé de sortida i jo acabant...ja,ja,ja. Total que hem acabat l'etapa 49ns a quasi una hora de les màquines troillet-jornet però molt contents pel recorregut técnic variat i dur i per poguer descomptar ja un dia menys...Cursa molt bona ( al nostre nivell) de pelegrina-jesus que han sigut molt regulars i han anat força bé tota la cursa quedant per davant d'equips catalans que són la nostra referéncia més propera. Per resultats i fotos-videos mireu http://www.skimo,org/, demà intentaré posar alguna foto nostra.

L'etapa de demà 2700m set pujades un parell de trams a peu i 30km! de distància, anuncien bon temps i una mitja hora més llarga que avui això vol dir que ens anirem a les quatre hores,ole,ole, visca la Pierra menta! Passarem molt aprop del mític cim de la Pierra Menta.

Vinga que me'n vaig a jaure que demà hem de fer un carreron!

Entrenament

Desnivel.com > Portada

ENTRENAMIENTO
Por todo lo alto. Entrenamientos de altura

¿Es realmente beneficioso entrenar en altura? Aunque no obtendremos el mismo rendimiento que los atletas de alto nivel que acuden a centros específicos, el simple hecho de respirar aire puro y limpio ya es motivo suficiente para realizar el desplazamiento hasta las montañas.

Por Redacción digital digital@desnivel.es

Actualizado 08.03.2010 14:55

Emma Roca aclimatándose con ayuda de una máquina que disminuye la saturación de oxígeno del ambiente

Parece una perogrullada, pero no viene de más recordar que la práctica de los deportes de invierno nos obligan a entrenar en altura.

La presión parcial de oxígeno del aire disminuye a medida que aumenta la altitud y hace que dispongamos de menos oxígeno. En claro: cuanto más alto subamos, menos oxígeno encontraremos. A 5.000 metros de altitud hay la mitad de oxígeno que a nivel del mar. Por este motivo, nuestro cuerpo se tiene que adaptar a esta gran ausencia cuando nos desplazamos a ciertas alturas.

Al tenerse que adaptar a la falta de oxígeno de la altitud, nuestro cuerpo comienza a producir más glóbulos rojos en la sangre (aumenta el hematocrito): éstos son los que transportan el oxígeno a nuestros músculos para que tengan un rendimiento óptimo. Cuanta más aporte de oxígeno, más energía, mayor rendimiento y mejor recuperación. Así, pues, si estamos durante cierto tiempo (3, 4 semanas o más) a una altitud entre 1.800 y 2.500 metros, aumentará el hematocrito y mejorará el transporte de oxígeno. En teoría este aumento del hematocrito, puede traducirse en una mejora significativa de nuestro rendimiento cuando volvamos a alturas "normales".

Demasiado para el cuerpo

Años atrás se llegaban a realizar entrenamientos en alturas muy considerables: más de 3.000 metros. Hoy, se ha demostrado que no se puede entrenar a esa altura a los ritmos habituales. Por ejemplo, si un deportista corre a nivel del mar y alcanza una velocidad de 3 minutos por kilómetro, a más de 3.000 metros esto será prácticamente imposible. Por lo tanto, el beneficio que se obtenía por un lado (entrenamiento en altura) se perdía por el otro (velocidad y ritmo de carrera).

Por este motivo, los entrenamientos en altura tienen que estar muy bien planificados y controlados para que sean eficaces, y prácticamente son sólo factibles para deportistas de alto nivel o deportistas profesionales, debido al tiempo que es necesario invertir para que sean físicamente rentables.

Equipo para realizar una sesión de hipoxia intermitente

En nuestro país existe el Centro de Alto Rendimiento de Sierra Nevada, que está situado a 2.320 metros de altura en la provincia de Granada. En él es donde algunos equipos realizan concentraciones y entrenamientos planificados en altura.

Además de los entrenamientos que podemos realizar, es igualmente interesante poder pernoctar a esa altitud, ya que, mientras dormimos, nuestro cuerpo continúa con su proceso de adaptación. Pensad, por ejemplo, que si unos Juegos Olímpicos o campeonatos se llevan a cabo en un país o ciudad a gran altitud, es imprescindible que los deportistas lleguen a ella lo mejor adaptados posible. Si no fuera así, no se tendría ninguna posibilidad obtener buenos resultados.

Por este motivo, actualmente también se están poniendo en práctica otros sistemas: dormir en altura y entrenar en alturas normales, dormir en habitaciones hipobáricas, respirar aire empobrecido de oxígeno... Existen incluso centros de entrenamiento totalmente presurizados. Por supuesto, todo esto, muy controlado médicamente y dirigido a deportistas de alto nivel.

Aire puro de montaña

¿En qué puede beneficiarnos a nosotros entrenar en altura, si vamos a disponer únicamente de algunos días o tan sólo algún día los fines de semana? En lo primero que nos beneficiará, es en una magnífica oxigenación de nuestros pulmones. El simple, pero importante hecho de respirar aire puro y limpio ya es motivo suficiente para realizar el desplazamiento necesario hasta las montañas.

Asimismo, acostumbraremos a nuestro cuerpo a funcionar en condiciones no habituales. Aunque debido al reducido lapso de tiempo que estemos en altura no se producirá una adaptación de nuestro cuerpo, sí experimentaremos sensaciones nuevas, diferentes a las que normalmente tenemos cuando entrenamos en "casa": aumento de pulsaciones, respiración más acelerada, sensación de ahogo... sensaciones que nos serán de gran ayuda, cuando participemos en carreras de montaña, por ejemplo.

La gran variedad de actividades y entrenamientos que podemos realizar en la montaña, tanto en invierno como en verano es enorme, aparte de los deportes de nieve de los que hablaba en el anterior artículo, el simple hecho de andar a buen ritmo en altura es un excelente entrenamiento.

Decálogo del entrenamiento en altura

• Programar adecuadamente la estancia: ¿cómo?, ¿cuándo?, ¿dónde?.
  
• Incluir un trabajo de preparación previa y otro de readaptación posterior.
  
• Es requisito imprescindible acudir a la altura en perfecto estado de salud.
  
• Respetar las fases de adaptación individualizando las cargas en función del deporte, el momento de la temporada y la experiencia previa del atleta.
  
• Cuidar de manera especial la nutrición y la rehidratación.
  
• Programar específicamente la cualidad que se quiere trabajar.
  
• Reforzar las medidas de recuperación.
  
• Realizar algunos entrenamientos a las intensidades "reales", bien con trabajos cortos y largas recuperaciones o con esporádicos desplazamientos a alturas inferiores.
  
• Controlar científicamente las intensidades de los entrenamientos y la asimilación de las cargas.
  
• Tomarlo con calma y asesorarse por especialistas.

Fuente: Centro de Alto Rendimiento de Sierra Nevada.

Por Lluís Capdevila, director de Extrem Team

Actividades y Entrenamiento de Alto Rendimiento

www.extremteam.com Tel: 654 89 39 96