Viu la vida no esperis que ella visqui per tú.

La meva foto
Canillo, Idem, Andorra
Bomber, esportista, amant dels viatges i aventures, enamorat de la meva dona i filles i tot amb full energy.

dissabte, 2 de gener de 2010

Cap d'any auténtic!

Doncs sí, com us vaig deixar anar el dia de cap d'any vam pujar amb el Joe, la Xénia, la Neus i jo mateix ben carregats de provisions a passar la nit de cap d'any al refu de siscaró aquí a la vall d'incles. Vam trigar hora i quart i vam sortir a un quart de set quan ja era ben fosc per donar-li més aventurilla al asunto...La pujada va ser entretinguda amb les motxil.les carregades a tope i fent conversions per la traça que vaig obrir al matí per pujar la llenya.


Cap a siscaró hi falta gent!
La pujada...mireu les motxil.les com van de carregades i tortes...

Nevava una mica...

De seguida que vam arribar ens vam apoderar del refu, vam deixar esquís i pells amb un costat i vam començar a fer foc i treure coses per jalar i combatre el fred! Les noies van preparar les verdures per la sopa de galets i els nois vam preparar el foc. El Joe de seguida es va tornar boig i va començar a preparar montaditos de foie i més tard jo els vaig preparar de salmó fumat, no ens vam estar de res, teníem de tot. Al principi ho vam acompanyar tot de cervesa. Mentres la sopa es feia vam picar pernil, llonganissa, foie, salmó...a "tutti plen"!

quin tiberi noi!

lluísssssssssssssssssssssssssssssss

Un dels petits inconvenients que vam tenir va ser que no vam encertar amb les mides de les piles que ens feien falta per fer funcionar un radio-cassette super modern amb clau usb i tot que ens havia d'amenitzar tota la vetllada...


Quina mala pinta fa aquesta foto ehhhhh! tot sigui per arreglar la radio...

Les piles del futur...


Llavors Joe-Mcguyver va treure profit del seu cervell i es va posar a intentar connectar les piles grosses que teníem amb esparadrap i fer funcionar el maleït radio-cassette.
Va ser tot un espectacle i un fart de riure veure a Mcguyver intentar-ho una vegada i un altra, ja ,ja, ja...i va arribar a fer funcionar la llum vermella però allò no va xutar en tota la nit...ohhhh!
Amb el foc encés escalfant-nos i fotent-nos de fum fins les orelles...van anar passant les hores fins arribar l'hora de sopar.
El sopar va ser brutal, sopa de galets amb verdures i embotits...tres o quatre plats...
Després ja ben botits entrecots de cal jaume a la brasa...mmmmm
Per postre el típic raïm i torrons amb cava...
Tot acompanyat d'un vinet negre boníssim i un fart de riure!
Les campanades van ser donades pel Joe i un servidor cadascun picant en un lloc diferent i amb una sincronització própia de portar deu copes de més, les noies encara ara riuen, ja,ja,ja!
Després una mica de bailoteo amb el mp3 del Joe, intercanviant-lo per parelles i una mica de cava i molts riures...


Les noies ballant a tope!

Total cap a quarts de dues ja començaven a estar cansats i vam muntar el dormitori al terra i en bateria per donar-nos escalfor això si abans aïllant molt bé el terra.


La Neus preparant el "nidito de amol"

El Joe fonent neu abans d'anar a clapar

Vam dormir més o menys i al matí seguent després d'agafar forces amb una xocolata calenta ( made by Joe) i coca ( made by Neus) vam fer la baixada fins la furgo ja que el dia no acompanyava gaire per anar d'excursió i també la mandra ens va guanyar.


Adéuuuuuu fins un altra!


Adéuuuuuu


La baixada va ser molt divertida i perquè ho veieu us poso un video...
Segur que tornarem a fer un cap d'any d'aquest rotllo i potser no caldrà celebrar res per tornar-ho a fer, va ser molt divertit!

4 comentaris:

Oriol Sellent ha dit...

Quina sort viure per aqui dalt !!!! Enacara no he trpitjat neu i en tinc unes ganes !!!!.....

XAVI CAPDEVILA ha dit...

Si noi som molt afortunats i ho aprofitem a fondo!

mami retrac ha dit...

Quina bona manera de celebrar el nou any!!!! el radiocassete no té desperdici!jua,jua

XAVI CAPDEVILA ha dit...

encara ric quan recordo alguna escena, sobretot les campanades i el bailoteo...ja,ja,ja...ho hem de repetir amb més colla i potser en un refu més gran...