Tomaz Humar. Intento de rescate en tiempo récord

LANGTANG LIRUNG


El jueves se le confirmó al equipo suizo la necesidad de partir a Nepal a rescatar a Tomaz Humar. Tres días después, el sábado, el equipo de rescate ya estaba en la montaña y recuperaba el cuerpo.

Desgraciadamente el equipo de rescate suizo nada pudo hacer por rescatar a Tomaz Humar con vida. Pero, en cualquier caso, esta operación de rescate es un ejemplo de rapidez y eficacia pues en solo tres días, desde que recibió la petición de rescate, se encontraban en la montaña, junto a su cuerpo.
Este es el informe realizado a su regreso por el equipo de rescate suizo.

Miércoles, 11 de noviembre

A las 16.42 hora local de Suiza, Viki Groselj de Eslovenia me informó por teléfono de que Tomaz Humar estaba en una mala situación en el Langtang Lirung, al norte de Katmandú, herido a 6.300 metros. Había llamado por última vez el lunes 9 de noviembre. Dijo que Tomaz podía tener una pierna rota y que un equipo de rescate de Nepal estaba de camino para bajarlo. Viki quería asegurarse de si podíamos ayudar en caso de que el equipo nepalí no fuera capaz de bajar a Tomaz de la montaña.
Llamé a Bruno Jelk, presidente de la comisión terrestre de la ICAR (en español CISA: Comisión Internacional de Socorro Alpino) y jefe de rescate de Zermatt. Bruno accedió a ayudar con dos miembros del grupo de rescate y el equipo técnico, y también con un piloto de helicóptero.
Estuvimos de acuerdo en que me quedaría en Zermatt, a causa de mi operación de rodilla, como coordinador de la misión. Bruno también estuvo de acuerdo en que uno de nuestros pilotos con más experiencia o un piloto de Air Glaciers debían viajar con el equipo de rescate terrestre a Nepal.
Robi Andenmatten y Simon Anthamatten aceptaron inmediatamente y quedamos en que los mantendríamos informados. Quedamos a la espera de la llamada de Viki al día siguiente.


Jueves, 12 de noviembre

Viki llamó por la mañana temprano para confirmarnos que nos necesitaba. Bruno, Simon y yo tuvimos una reunión en Zermatt, a las 9.30h, mientras Robi volaba dejando cargas en el glaciar de Theodul hasta las 10:00. En cuanto terminó, corrió a casa a recoger su material y el equipo voló con nuestro helicóptero a Visp, porque el tren a Zúrich salía a las 10.56h. Los billetes de avión fueron organizados por la oficina de Air Zermatt. El equipo de rescate llegó esa noche a Doha y se fueron al hotel. A la mañana siguiente volaron con el médico de Tomaz y un amigo a Katmandú.

Viernes, 13 de noviembre

El presidente de ICAR, Toni Grab, informó a la Embajada de Suiza en Nepal de la llegada del equipo de rescate. La secretaria llamó a la Embajada de Alemania, que también representa a Eslovenia. Desde Suiza traté de organizar la llegada de nuestro equipo. Viki había informado a Ang Tshering Sherpa, que era quien estaba coordinando al grupo de rescate que se encontraba en la montaña. El equipo llegó en menos de 24 horas desde que salió de Zermatt. En comparación con la misión de hace 4 años en el Nanga Parbat hemos ganado, al menos, un día.


Nuestro representante en Nepal, Som Bikram Singh, y Tshering dieron toda la información necesaria a nuestro equipo y todos ellos se reunieron con la compañía de helicópteros "Fishtail Air" que esta probando un nuevo modelo (AS 350 B3), el único helicóptero civil capaz de hacer la misión de rescate a estas altitudes en Nepal. Los pilotos y los responsables de la empresa fueron de mucha ayuda y nuestro equipo pudo organizarse para el día siguiente. (El miércoles pasado, el tiempo en Langtang Lirung no había sido lo suficientemente bueno para intentar el rescate). Estuvieron de acuerdo en volar a la mañana siguiente hasta el campo base con dos helicópteros y combustible adicional.

Sábado, 14 de noviembre

Un AS 350 B2, pilotado por Suman Pandey, gerente de Fishtail Air, así como un segundo AS 350 B3, con el capitán Sabin Basnyat en los controles, Robi Andenmatten de copiloto, y el resto del equipo y todo el material voló a las 7.15 hora local del aeropuerto de Katmandú, en dirección al Langtang Lirung.
El capitán Basnyat, Robi y Bruno hicieron un primer vuelo de reconocimiento. Bruno vio a Tomaz, después de cruzar el collado de la arista sur, a diez minutos de vuelo, en la cara suroeste. Vieron las antiguas trazas de los sherpas en la arista y encontraron el cuerpo de Tomaz mucho más lejos y algo más abajo de lo esperado.
Después de regresar al campamento base, Simon voló con el capitán Basnyat y Robi para decidir la longitud de la cuerda y el lugar donde deberían dejarle. Siempre volaban solo tres personas en el helicóptero para que el aparato llevara el menor peso posible y tuviera la suficiente potencia para operar a esa altitud.
En el siguiente vuelo Simon partió del campo base colgado del helicóptero de una cuerda de 25 metros y fue dejado muy cerca de Tomaz. El capitán Basnyat y Robi se mantuvieron volando en los alrededores. Enseguida Simon vio que Tomaz no estaba vivo y que había perdido casi todo su equipo. Preparó la evacuación de Tomaz y el equipo decidió llevar el cuerpo de Tomaz al campo base con el helicóptero. Durante la evacuación, Simon permaneció en el lugar del accidente y esperó el regreso del aparato. Le recogieron diez minutos más tarde.


Bruno no pudo seguir la misión de rescate desde su puesto habitual, por lo que se alegró al tener a todos de vuelta en el campamento base. El capitán Basnyat y Robi volaron nuevamente al campamento de Tomaz para recoger su material personal y regresaron poco después.
Los dos helicópteros regresaron a Katmandú y Tomaz Humar fue llevado a la embajada de Alemania. Nuestro equipo regresó el mismo día a Doha, y la madrugada del domingo estaba de regreso en Zermatt.
La misión de rescate lamentablemente no fue un éxito completo. Tomaz, nuestro amigo, murió en el Langtang Lirung. Hicimos todo lo posible y pudimos reaccionar en poco tiempo, pues solo 24 horas después de que Viki nos confirmara que nos necesitaba estábamos en Katmandú ya preparados para el rescate.
Tres días más tarde, el equipo estaba de regreso en Suiza con mucha experiencia. Nadie sabe, ni se sabrá exactamente cuándo murió Tomaz en la montaña.
Todos los aspectos positivos y negativos de este segundo rescate directo en el Himalaya y el primer intento en Nepal deberían ser analizados y el lugar ideal es la Comisión Internacional de Socorro Alpino que preside Toni Grab.

Zermatt, 16 de noviembre 2009
Gerold Biner, en el nombre del equipo de rescate suizo.

Quina bona pinta...

Ja sabeu només 1500€, però els acabats semblen molt currats i pràctics...a mi com no em toqui la loteria la porto clara, la seguiré veient en video, ja,ja,ja.

DYNA

c

Ja les tinc. Han arribat les noves dynafit Dyna. Pesen un quilo en en el meu número 28,5. A mí m'agraden molt, la estética és agresiva i moderna, llàstima que no pesin 300g menys...crec que els de dynafit s'ho podien haver currat una mica més i rebaixar-la uns grams, perqué estic segur que poden i que ho aniran fent amb els anys...per temes comercials.
Jo les he comprat a la botiga del meu espónsor: ESPORTS CUBIL, si a algú li interessen encara té unes per vendre en número 27,5

La veritat que estan molt ben acabades i tots els detalls estan cuidats. Porten una protecció per qué no entri la neu a dintre la bota i cordinos pels enganxes de les dues fixacions. Semblen cómodes en un primer moment i força rígides una vegada bloquejades, el sistema de bloqueig és molt senzill, ara tan sols falta provar-les i veure com van i esperar que arribi la paga de nadal... El botí té un flexe que és molt interessant perqué tots acaben trencant-se pel mateix lloc.

Doncs després d'un parell o tres de setmanes que portem d'avorrit i monóton sol, aquest és l'aspecte que ofereixen les muntanyes dels voltants del pic de montmalús a la zona de grau roig...

És el segon cop que pujo en els ultims dies i la veritat que és una pujada técnica i imaginativa per anar buscant la neu i esquivant les pedres...i no diguem la baixada...técnica des del primer viratge, ja que la neu està dura i està ple de pedres que semblen mines que estiguin esperant per arrebentar els cantos del meu "pobret i fotut" esquí...


Però bé no ens queixem és el que tenim i prou gràcies que podem fer pells encara podria ser pitjor. Els meus entrenos van molt bé, descanso més i entreno menys que altres temporades, molt menys i potser aquí està el "quit" de l'assumpte!
Avui m'he trobat molt bé després de descansar ahir i crec que ja he fet l'adaptació complerta als esquís, o sigui poder pujar a menys de 130 pulsacions i max de 145 , a bon ritme i sense fatiga. Ara tan sols faltaria una mica més de neu per gaudir un pel més entrenant i poder fer baixades més llargues i a tota castanya!!!
Amb el dia d'avui ja porto 12 dies d'esquí de muntanya i 9225m de desnivell positiu.

Au va aviam si la verge de meritxell parla amb els núvols d'allà dalt i es posen a treballar de valent i ens obsequien amb uns quants metres de neu que bona falta l'hi fan a tot el país i als bojos de la neu sobretot!
Demà aniré cap a la vall del nord que hi ha algun metre més per gastar pells!

Gràcies a tots/es.

Us haig d'agrair a tots/es els que mireu el blog perqué cada cop que miro les visites i passen de 30 flipo i me'n alegro molt la veritat ( avui 52) , que us interessi el que vaig posant al blog...Ah no ser que totes les visites siguin del Dani, i la Neus i la meva mare...ja,ja,ja

Aviam si algú sap on està feta aquesta foto de dalt?

Au a dormir que és tard!

Tomaz Humar fallece en el Langtang Lirung

Hoy por la mañana se ha encontrado el cuerpo sin vida del alpinista esloveno Tomaz Humar (40). Tomaz sufrió un accidente el lunes cuando escalaba en solitario el Langtang Lirung (7.227 m), Nepal.

Medios eslovenos acaban de anunciar que el equipo de rescate suizo que desde el jueves se encontraba en el Langtang Lirung ha encontrado a Tomaz Humar. El cuerpo del esloveno ha aparecido a 5.600 metros. Humar había sufrido lesiones en su espalda y presentaba facturas en costillas y una pierna, según ha informado Viki Groselj, portavoz de la Federación Eslovena de Montaña. El lunes Tomaz anunció por teléfono satélite, tanto a su cocinero (la única persona que le acompañaba en la expedición) en el campo base, como a su compañera en Eslovenia, que había sufrido una caída (posiblemente durante el descenso). No fue posible contactar de nuevo con Humar. Cuatro sherpas trasladados en helicóptero se pusieron a trabajar en la pared pero no encontraron al herido. Por otro lado, rescatadores profesionales de Air Zermatt viajaron desde Suiza a Kathmandú para continuar con el trabajo. El mal tiempo de ayer les había impedido despegar y la montaña presentaba un alto riesgo de avalanchas. Langtang Lirung Tomaz Humar (18 de febrero de 1969, Eslovenia) consiguió el Piolet d’Or en 1996 por su escalada al Ama Dablam. Sin embargo, la actividad más comprometida y extraordinaria de su carrera fue la escalada de la sur del Dhaulagiri en solitario, una ascensión que no fue galardonada por el jurado internacional al considerarse “extremadamente arriesgada”. En 2005 fue rescatado por un helicóptero de la pared del Rupal del Nanga Parbat después de cinco días atrapado en una cueva de hielo. En 2007, Humar hizo cima en el Annapurna I (8.091 m) por su cara sur. En estos dos últimos años la actividad de Tomaz apenas ha tenido repercusión en los medios, ya que ha guardado una absoluta discreción.

El paraíso en la nieve - El Monte Lussari en Tarvisio

Remenant per la xarxa he trobat aquestes fotos tan bucóliques d'aquest poble italià, és idíl.lic no? us imagineu uns dies en aquest poble sortint de casa amb esquís cada dia i desvirgant pales noves cada dia...bufffff seria senzillament brutal!


Bé aquí al tarter no és tan idíl.lic però deu n'hi dó, jo estic encantat de viure aquí dalt tan aprop de la neu i aquests dies després del paquetón que va caure diumenge hi havia bons tous de neu pel carrer...Dic que hi havia perqué la pluja i les altes temperatures, ah i les màquines, je, je, llevaneus s'han encarregat de que marxés rapidament. A dia d'avui a les pistes encara en queda i ja tenim la base per tot l'hivern ( espero...) des de soldeu està tot xafat i fresat per les màquines fins la llosada, o sigui per entrenar ja en tenim prou, no hi ha molta però com a mínim ja no toques pedres ni arrebento trossos de canto.

De moment porto amb avui 6 dies d'esquí de muntanya i 4015m de desnivell, aquest any ja intueixo que no faré pas gaires metres de desnivell, ni molt menys m'aproparé al meu record de fa dos anys que vaig fer uns 150.000m positius! El sistema d'entrenament ha canviat totalment i ara entreno molt menys i descanso i recupero molt més i millor. Tot això està siguent un canvi en la meva manera d'entendre i organitzar-me l'entreno i estic convençut que donarà els seus fruits als Campionats del món, a la Pierra i a la Patrulla.

Grandvalira abre este fin de semana

El dominio andorrano de Grandvalira avanza la temporada dos semanas sobre la fecha prevista, y abrirá las puertas de los sectores del Pas de la Casa y el de Grau Roig, el próximo sábado 14 de noviembre con un total de 15 kilómetros esquiables y a un precio especial del forfait.

Las últimas nevadas, que han dejado grosores de hasta 100 cm, y las inmejorables condiciones meteorológicas, han propiciado el trabajo continuo de la nieve que presenta una calidad de nieve polvo en todos los sectores abiertos y han garantizado las condiciones idóneas para estrenar temporada dos semanas antes de lo previsto. El precio especial del forfait de día para esquiar será de 20 € para adultos y 10 € para niños, de 6 a 11 años.

En Grandvalira estarán abiertas 7 pistas, que suponen un total de 15 km esquiables, y 4 remontes. En Grau Roig se encontrarán las pistas Llarga, Bosc y Pessons y las instalaciones que estarán en funcionamiento serán el TSD6 Pic Blanc y el TK Pessons, en la zona de debutantes. Y en Pas de la Casa estarán abiertos el TSD6 Fuente Negro y el TSF2 Coll Blanc dando acceso a las pistas Directa1, Directa2, Tucs y Flecha del sector de Pas de la Casa. Los dos sectores abiertos estarán enlazados entre ellos por pista.

Calendario Grandvalira hasta el 28 de noviembre
- 14 y 15 de noviembre Grandvalira estrena temporada 2009-2010
- Del 16 al 20 de noviembre el dominio permanecerá cerrado
- Del 21 al 27 de noviembre vuelve a abrir
- El 28 de noviembre está prevista la apertura general de dominio

Merelli R8

Ara ja no pesen 105g com quan les van presentar, s'han engreixat uns grams i ja estan a 118g, que segueix sent record mundial ( crec) però aprop de Atk i alguna Dynafit...

Paquetón!!!

Molta neu això és el que tenim a hores d'ara per aquí dalt a la parróquia de Canillo, fins a més de 50cm acumulats en moltes zones, s'ha fet esperar més que l'any passat però ha arribat la primera nevada xula de l'any! Espero no tocar més pedres fins l'estiu, que ja porto tres dies de rando i
20cm de canto per la muntanya!

Visca l'hivern!!!

Continua l'hivern a Andorra, avui torna a nevar de valent, ja portem un pamet aquí al Tarter i al vespre donen molta neu...ole, ole, ole!!! Mireu com estava la central del pas divendres...i ah que no sabeu qui estava entrenant pel nostre petit país...? El "monstre" Kilian, me'l vaig trobar gastant pells en la pista que porta al pic del cubil. Aviam si li fot ben fort i la setmana que ve ja podem anar davant de casa!!!

PRIMERS METRES POSITIUS AMB ESQUÍS!!!

L'any passat feia dies que ja havia començat a gastar les pells i a sumar metres positius però aquest any entre que no he anat a tignes, per la crisi , semblava que no volia nevar quan fa una setmana pujava al port d'envalira en maniga curta. Aquesta tarda he sortit del cap del port d'envalira i he anat fins una mica més amunt del telecadira del pic blanc. La veritat que massa neu no hi ha i a més no hi havia base, per tant tan sols recomano anar amb esquís vells i pells velles, la baixada s'ha de fer molt lenta perqué vas picant amb pedres...Després he baixat una mica cap a la central del pas i idem...grrrrrrrrrrrrrrrr he tornat a posar pells i així fins la furgo un altre cop, primers 370m de desnivell de l'any amb esquís!!!

Carta...

4.11.09

“Esquí de muntanya, tots junts..... un contra l’altre” per Luca Salini

Cada any em pregunto el mateix, cap on va l’esquí de muntanya? Cap on van les curses? Quina atmosfera es respira? Què proposen els fabricants de material? Aquesta temporada les preguntes segueixen essent les mateixes. De totes les respostes possibles, una és certa: l’esquí de muntanya no va en la bona direcció. Aquesta trista i dura resposta ho concerneix tot, o quasi tot, les federacions nacionals i conseqüentment també la federació internacional.

La mentalitat tancada i l’esperit de poble d’algunes regions d’Espanya, la lluita entre el CAF i la FFME a França, la visió arcaica i de menyspreu de Suïssa, la immobilitat de la FISI a Itàlia, la manca d’interès de la forta DAV a Alemanya, la petitesa de l’esquí de muntanya a Àustria en front del gran poder de l’esquí alpí austríac; són alguns dels exemples que ens fan entendre perquè l’esquí de muntanya no es desenvolupa envers el camí més positiu i efectiu possible.

Llavors, quina és la motivació que poden donar els voluntaris per promoure aquest esport entre la joventut? Què empeny els atletes a entrenar-se tantes hores i tan dur? Per respondre a aquestes preguntes correctament necessitaria una pàgina per cadascuna, cosa que no tinc, de manera que intentaré respondre molt concisament.

La Federació Internacional introdueix algunes curses “clàssiques” dins la Copa del Món. Aquesta decisió dóna lloc a moltes discussions, sobretot dins les federacions nacionals, els atletes i els equips comercials. La raó que porta a fer-ho és crear una Copa del Món més “forta” amb el suport d’aquestes “grans curses clàssiques” . Ràpidament varem veure que aquest va ser un moviment erroni. Al començament van haver-hi moltes peticions de curses clàssiques que volien incloure’s dins la Copa del Món, però això s’ha capgirat. Per exemple, el Trofeu Mezzalama va lluitar per estar dins la Copa del Món, però ràpidament s’ha fet enrere. Un altre error va ser incloure una cursa per equips nocturna dins d’una estació d’esquí, la Sellaronda. La cursa va ser anul·lada, la qual cosa no va agradar gens als atletes que van fer més de 1000 km. per arribar a Arabba i haver de tornar a casa amb les mans buides. La normativa especifica que cada cursa ha d’oferir al menys dos itineraris alternatius. Ens preguntem qui va aprovar el calendari de la temporada anterior i no va demanar les garanties?

Aquesta temporada els errors segurament es repetiran. La inclusió de dues noves curses italianes dins la Copa del Món segurament portaran problemes. La normativa nacional e internacional especifica que una cursa necessita ser estudiada durant varies temporades per tal de ser candidata a incloure’s a la Copa del Món. Crec que cap d’aquestes dues curses, que seran Copa del Món, han estat mai dins la Copa d’Itàlia o els Campionats d’Itàlia. Com podrà una jove e inexperimentada organització afrontar el que significa estar al més alt nivell esportiu?

La mateixa història per la cursa de la final de la Copa del Món. La Patrulla dels Glaciars és una cursa organitzada per l’Armada Suïssa i és una cursa molt maca – una veritable vitrina de l’esquí de muntanya. Mai s’ha adaptat a la normativa de les curses de la Copa del Món: la sortida és a la mitjanit o més tard, formada per equips de 3 després que (un altre error) la ISMF ens fa creure que les curses modernes han de ser individuals. Milers de persones sortint abans dels millors corredor@s, el que comporta dificultats per avançar i el risc de mal temps que pot desbaratar la cerimònia final de premis són algun dels altres problemes que poden sorgir. Potser l’última cursa hauria de ser la més segura?

Acabo a nivell internacional recalcant amb horror la absència d’una comissió tècnica real que pugui fer propostes reals i adreço les meves preocupacions sobre això. Aquesta ha estat reemplaçada per un “Pool de Fabricants” que pot ser molt útil però que segurament portarà a aquest esport cap a interessos econòmics.

He escrit breument sobre els problemes dels diferents països i ara torno a cadascun dels països amb més detall. Sé que Espanya està obligada (forçada) a dirigir un equip nacional “català” sense cap opció a incloure altres regions. Els Bascos, per exemple, tenen bons organitzadors (curses com l’Altitoy) que atrauen a centenars de gent apasionada. Hi ha una Federació basca, però el poder està a Barcelona perdent grans oportunitats d’organitzar fins al punt que fins 2004 Espanya va estar fora de la Copa del Món.

Suïssa també te els seus límits geogràfics. El competitiu esquí de muntanya només esrà al Valais. Tot gira entorn d’aquest cantó: l’equip nacional, les curses, els atletes. Les curses atrauen a centenars de persones, generalment corredors “populars”. També, molt sovint, els millors corredor@s han de lluitar per aconseguir una bona posició de sortida i avançar als “amateurs” . Les curses suïsses amb un molt bon nivell existeixen , però els premis i l’impacte mediàtic són encara molt baixos.

Itàlia està en efervescència. Molt bons atletes, sempre entre els millors i molts joves promeses, bones curses i interessants premis. Tot això està administrat per una federació inexistent que dóna pocs diners als atletes i a l’equip nacional. Al mateix temps, “perden” 200.000€ de llicències federatives pagades pels esquiadors de muntanya. La administració del calendari nacional i la normativa “es perden” en elles mateixes. Tot depèn d’una comissió tècnica inexistent que administra 80 curses i més de 1000 llicències amb dues trobades anuals. La cort que té la FISI és que els clubs treballen dur amb gent competent que organitza grans curses i llança constantment nous atletes, característiques que acosta l’esquí de muntanya a l’esquí de fons i al biatlon. La principal atenció només es dona al qui surt de to i al qui és considerat com un “esportista anarquista”.

A Alemanya, la cura de les competicions d’esquí de muntanya és quasi zero. La molt forta DAV deixa la direcció de l’equip nacional a nivell “formal” . No hi ha curses nacionals ni mai ha tingut curses internacionals. Alemanya és sens dubte la qui te un nombre més gran d’esquiadors de muntanya (turistes) del món.

Actualment qui és dins l’esquí de muntanya es pregunta si val la pena continuar treballant per atraure joves atletes cap a aquest esport. Fa uns dies, en una presentació de la temporada d’esquí de muntanya a l’Alta Valltelina, subratllava que la meta de la pràctica de l’esquí de muntanya és el coneixement de com disfrutar i viure a les muntanyes, perquè és part de la cultura alpina de la gent que viu a les muntanyes. Què més hauria pogut dir? Potser alguna esperança de ser olímpics?

Luca Salini

traducció: Núria Burgada Burón

NOUS ESQUÍS!

SKIS SCHIA, SKI TOUR ALP MISURE: 94-63-78/CM.164 PESO GR.820-840


SKIS MOVEMENT:

Program: RACE touring ski

Sizes: 156.5cm / 162.5cm

Weights : 680-690gr / 695-710gr

Radius : 23m / 24m

Specs : Nose : 98mm

Nose on snow : 93mm

Under foot : 65mm

Tail : 79mm

I una web interessant de fixacions franceses:http://www.fixation-plum.com/catalogue-fixations.php?lang=es

La Fam perd una de les seves "cracks"!

Stéphanie Jiménez se’n va

La corredora marxa a viure fora del Principat per motius personals i deixa l’equip de la Federació Andorrana

DILLUNS, 02 DE NOVEMBRE DE 2009 13:05 - Damián Sancho - Andorra la Vella

En els últims anys ha portat el nom d’Andorra a l’elit mundial. Però la relació d’Stéphanie Jiménez amb l’equip del Principat de curses de muntanya s’ha acabat. La corredora francesa va anunciar ahir que deixava de ser resident i anava a viure a Itàlia, durant una roda de premsa en què es va emocionar. “Vull donar les gràcies a tots, a la federació, al Govern, al meu cap...

Em quedo amb el record del país; sempre m’han ajudat tot i no ser andorrana”, va assegurar Jiménez. Aquesta setmana es traslladarà a l’Estat transalpí, d’on és la seva parella, el també corredor Fulvio Dapit. Ella considera que almenys li queda un any al màxim nivell i encara no sap si ho farà amb llicència francesa o italiana, però confia a continuar amb el Salomon-Santiveri. “No tinc la nacionalitat andorrana i al Campionat d’Europa ja no hi vaig participar. De mica en mica això arribarà a la Copa del Món”, hi va afegir.
Durant el comiat va comptar amb la companyia dels representants de la Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM). Hèctor Pascó, el president, va destacar que “ha estat un honor tenir una atleta com l’Stéphi. És difícil comptar a Andorra amb una aspirant a la Copa del Món i ens ha donat moltes alegries”. En el mateix sentit es va mostrar Carles Mata, responsable federatiu dels equips de competició. “Ens agradaria que tots poguessin portar el nom d’Andorra com ho ha fet ella. La defineixo com una persona honesta, agraïda i físicament molt forta. Li hem d’agrair tot el que ha fet per nosaltres.” Mata també va afirmar que “aquest és l’etern problema dels residents. Hem intentat que deixessin que participés per Andorra, però no ens ho han permès. Ara el futur passa per un altre país i li desitgem el millor”.

Més d'una dècada a Andorra
Era el 1998 quan Stéphanie Jiménez va arribar al Principat i va trobar una feina en una botiga de roba esportiva al Pas de la Casa. “Vaig venir per comprar-me unes vambes i em van oferir el treball. A mi m’agradaven les muntanyes. Abans no feia competició, només corria algunes curses a l’any, i ha estat aquí, a Andorra, on vaig començar”, recorda. Carles Font, el seleccionador nacional de curses de muntanya, la va descobrir i amb el CAVA la va convidar a una marató de muntanya al Mulhacén (Granada), que va acabar guanyant. A l’equip de la FAM va entrar fa cinc anys. “Tenia molt potencial i una actitud per a la competició molt bona. Una de les millors qualitats és la capacitat de patiment”, va destacar Font, que després d’anys com a entrenador considera que “sempre hi ha hagut molt bona comunicació. Per a ella ha acabat una etapa; ens ha aportat molt i nosaltres a ella”. La corredora també té paraules d’elogi per a Font. “Amb el Carles sempre he tingut molt bona amistat i en qualsevol lloc on estigui al món serà un amic.” Pel tècnic, “el seu futur és molt bo. A Andorra últimament el nivell ha pujat, hi ha més participació i sortirà gent”. Stéphanie Jiménez s’ha implicat en diferents activitats al país, per exemple va ser padrina de l’Ultra Trail, i assegura que sempre recordarà un país on quan és al carrer “la gent em saluda”.

SUBVENCIÓ

'S’anul·la l’ajuda de la beca ara'

La marxa d’Stéphanie Jiménez suposarà que deixarà de rebre la subvenció de Govern. “S’aplicarà el reglament a partir del moment que es doni de baixa de la federació i ja no competeixi per Andor­ra. Ella és conscient i sembla que ho té molt decidit”, va explicar el secretari d’Estat d’Esports, Manel Blasi. A la concessió de les beques d’Alt Rendiment d’Andor­ra (ARA) per al proper any hi tenia prevista una ajuda de 6.000 euros dins del Programa de plans especials. Per ara aquests diners no s’utilitzaran, però es planteja la possibilitat d’invertir-los més avançada la temporada. Durant el comiat, Jiménez va donar gràcies a “tot el país” per la beca, “que m’ha ajudat molt”.

Uns canvis per anar pensant en l'hivern...

He trucat en Pierre gignoux perqué em passi unes imatges fent canvis:ja,ja,ja

Internet, coll jovell, la castanyada, els panellets...

-Que us agraden més els panellets, els moniatos o les castanyes...? o potser una mica de tots no? Doncs jo crec que el millor és "un poco de todo y asin lo pruebas todo", ja, ja, ja. Si a més a més sumes ratafia, cava i moscatell, amb algun aperitiu el coctel és brutal!!! També s'ha de gaudir una mica de la vida i els seus plaers no?

Res que tots sants és época de recuperar algun gram...de cara al dur hivern que un any més se'ns aproxima ( encara que de moment no té massa ganes).

Avui he fet 3h de btt pel berguedà per cremar uns quants de cada...les cames fa dies que no van fines. Però espero que tota l'ametlla d'questa castanyada em doni forces per recuperar-me, je, je, je.

-Dissabte vam fer un petit test a coll jovell amb quasi tot l'equip al complert amb convidats de luxe i molt ambient. El "boss" va estar intractable com quasi sempre i els altres ens vam defensar amb tot el que vam poder, jo vaig la guerra amb manel, armand, ferran, dodo, toni...i al final un 27'08" que no fa res que confirmar la fatiga que acumulava desde dimarts, és el meu "record" però és un temps mooooolt discret i moooooolt lluny del 23'35"-40" que és el record allà. Això no vol dir res més que s'ha de continuar treballant dur i descansar-estirar-beureaigua-massatges...per arribar al Març en plena forma! Ara la propera serà la pujada en rollerski de montaup el 15 de novembre!

-El Joe ha tingut una molt bona idea i ha creat el blog dels corredors andorrans de la Fam, espero que la gent participi molt i sigui un petit punt de trobada de corredors/es i simpatitzants d'aquest mundillo que tant ens omple i ens apassiona. La idea és que tothom pugui aportar la seva, fer consultes, quedar per entrenar junts, venda de material...www.corredorsfam.blogspot.com

-I parlant del tema el "monstruo" no de las galletas però si de les muntanyes, ja sabeu tots que parlo d'en Kilian, també ha creat una web força interessant on aporta articles d'entrenament, nutrició, fisiologia...sobre els esports de muntanya i competició:www.entreno.org

Apa siau, aquesta setmana em toca molt descans i poca canya aviam si recarrego bateries a full!!

Per cert el casc de la foto és el nou que portaré aquest any, diria que és el més lleuger del mercat sense "traficar";-)