Fixacions

DYNAFIT LOW TECH RACE PES:160G (SOVINT ÉS MENYS) PREU: SOBRE UNS 420€ MATERIAL: TITANAL+TITAN+ALUMINIUM

MONTURA HAEREO, PES 125 (80+45) MATERIAL...?PREU 404 sense iva




MERELLI R-8 PES: 105G!!! DE MOMENT LA MÉS LLEUGERA DE TOTES, MATERIAL:TITANI. PREU: SOBRE 500€



ATK RACE PES: 125G ( 75G PUNTERA-50G TALONERA) PREU: SOBRE 500€ MATERIAL: ERGAL?




PUNTERA SCHIA PES? PREU? MATERIAL: ERGAL



PLAQUETA INTERESSANT PER POGUER MOURE LA FIXACIÓ SENSE FER FORATS NOUS


TALONERA SCHIA PES:? PREU:? MATERIAL: ERGAL

COLLIBRI PES: 130G ( 80G PUNTERA-50G TALONERA) PREU: SOBRE UNS 350€ MATERIAL: ERGAL I COMPOSITE, merci

putxi per les fotos.

AQUESTA ÉS LA NOVA DEL P.GINOUX (MATOS) L'ANY PASSAT S'ANUNCIAVA UN PES SOBRE 60G NOMÉS PUNTERA!!! PREU:? I MATERIAL?

Marca: Felisaz, Pes: 145g el pack, Material:Titani,fortal,ertacetal, Preu:? Aquestes són una troballa del company Jordi almirall, gràcies noi! més info a : www.planet-endurance.ch/running/ski-alpinisme/fixations/php./cpath/223_227

Crazy Idea: NS Preu web:350€, Pes:159g (89g punt-70g talon) Material: ergal














I ALGUNA ALTRA
SORPRESA POTSER...

Sant feliu de guixols...

El cap de setmana hem estat per terres gironines, més concretament a sant feliu de guixols.
El menú del cap de setmana era dissabte al matí sortida en "flaca" llarga 111km i 1585m de desnivell, amb caiguda inclosa, coca cola i "hachazos" clàssics a cada petit port...El meu genoll va respondre força bé tot i no estar encara al 100%, és més avui m'han dit que possiblement tingui una bursitis. Però quinze dies sense tocar la bici i fent entrenos curts em van passar factura quan vam passar de les 2h30', al final vaig veure com un ventilador que feia voltes davant meu ja que estava fet caldo però vaig volguer treure el que quedava de mi mateix i dels altres; o sigui un pajaron del quinze.
A la tarda després d'un bon dinar preparat per les nostres cuineres personals: Imma i Neus, vam fer un petit futing fins la platja i un banyet al mar que estava de conya.

Diumenge la majoria anava a correr per muntanya i el comas i jo vam fer un petit futing de 30' vora la platja mentres la Neus feia llargs a l'aigua del mar. Dinar al japo a tope i cap a casa...

Feia molt temps que no ens trobàvem la majoria de components de l'equip i més que res per això ha servit aquest estatge de platja, ens ha fet un temps molt bó amb calor i la gent està molt valenta de cara a l'hivern dels "nostres" mundials!!!

Tornant a la normalitat

Avui he fet una pujadeta al coll d'ordino en rollerski+gimnàs i cada dia va millor el genoll, encara està algo botit però ja faig de tot menys correr, m'ho hauré de prendre com un petit paréntesis de recuperació dintre l'entrenament que portava, tampoc vaig perdre tant ja que parat, parat, vaig estar tres dies, després poc o molt he anat fent activitat.
El finde que ve anirem amb l'equip a fer un petit estatge a sant feliu de guixols aviam com està la penya i aviam si els puc seguir!

Us poso aquest video d'una cançó que he sentit avui a la radio i se m'ha enganxat rapidament

Recuperant la normalitat

Poc a poc el meu genoll va tornant al seu estat natural ( encara està botit) i poc a poc puc anar fent mé esports, ara ja puc fer rollerski, cinta i avui he provat amb la bici.
Cap de setmana tranquil, poc entreno, familia i bons menjars...(combinació perfecta per sumar grams al meu xassís,grrrr...) però ara he d'anar recuperant la mobilitat fins que el genoll estigui al 100%.
Ah finde complert amb el Jessed arrebentant a la tropa als cavalls del vent amb l'Heras i el Toti intentant-lo seguir i a Núria el Dídac primer i molt bona representació andorrana amb el Puxi tercer i el Comas quart! A prat primer Oscar, Freixa i Bernadó...Aquí no para ni deu, diumenge el "Paco" no el va seguir ni deu amb els rollers i el Ferran quart darrere de l'incombustible Giró i el Joanet amb mal d'esquena patint.

Us poso un video molt xulo que he trobat per la xarxa, aquesta potser caurà amb el meu cunyat si trobem un espónsor que ens ajudi, cada dia que passa tinc més ganes de correr l'estiu que ve ultres...i muntanya per un tub!!!

Avui bolets!

Aquest matí he anat amb el Dani a buscar algun bolet abans de que es congelin i així tenir algo que posar a la paella,ja,ja. Hem trobat una mica de tot: uns quants rovellons, uns quants fredolics, alguna cama de perdiu i crec que alguna pota de rata i algun desconegut...per mi.

L'entreno própiament dit el faré a la tarda, fent una pujadeta al coll d'ordino per canillo amb rollers. El meu genoll va millor però encara està una mica inflamat i no està al 100%, per tant encara no puc entrenar a tope, això vol dir paciència i anar fent...

Aquest finde fan demà prat primer aquí a Andorra: guerra entre Agustí, Oscar ,Freixa, Teixidó F.,etc , etc i diumenge la pujada a la rabassa en rollers. Nosaltres estarem per Berga agafant bolets i entrenant una mica,ja,ja,ja.

En castellano y con fotos!

266km, por encima de 2000m casi todo el recorrido, aire muy seco: Tahoe Rim Trail, el último desafío de Kilian Jornet. Aquí más info:

Se había establecido unos tiempos de paso para hacer 40h, y así estar "cómodamente" por debajo del récord de Tim Twietmeyer de 45h48' -por cierto, bonito gesto el acercarse a darle consejos-. Salió conservador -para él-, y según los relatos, iba quemando a sus 'pacers' por el camino (y alguno se acabó revolcando por el suelo); los tuvo varios y de buena calidad, algo que se estila en los 'States' incluido el récord de Tim, y seguro que todos han aportado un grano en este récord. Con 99 millas en las patas -160km- iba con una hora de adelanto con respecto a su tiempo estimado de 40h -casi seis horas por debajo del récord de Tim-. Poco después perdería esa hora al extraviarse ligeramente; en realidad lo hizo dos veces, pero una fue en la que acumuló ocho kilometrillos más a las piernas.

Según cuentan, quizá se le fue la mano un poco en el ritmo, y tuvo que cortar un poco. La noche -la segunda, digamos- se le atragantó un poco, a lo que ayudó el frío, el fuerte viento en cimas y cresteos... y el palizón que llevaba encima, claro; en cierto momento su acompañante le dio un gel con cafeína y le revitalizó, pero debía estar fundido. Tuvo que parar a dormir poco más tarde, y conociendo al angelito, estaría realmente tocado para hacerlo.

Despertador a las 0800h, desayuno frugal y a la montaña de nuevo. Recuperó bastante tiempo desde sus anteriores tiempos, a pesar del fresco y la lluvia, y finalmente completó la vuelta al lago Tahoe siguiendo el Tahoe Rim Trail en 38h 32'.

Felicidades.

Fet, un record més al sac...

DONE! 38 hrs 32 mins. Respect Kilian 6 hrs 20 mins less than the previous record hold by T2 (Tim Twietmeyer), which already was an outstanding performance!
UPDATE – 9/29 – (from Salomon) -
Dicks pass 11.30am PDT – Kilian is 30 hrs and 30 mins after he left Tahoe. He still has 60 km to go, with 208km (129 mi) behind him. He definitely has step up the pace, since he’s 30 mins behind his 40 hour timing – including one hour lost during the night and two hours of sleep.
My comments – Record is in the bag (sub 45 hrs); sub 40 schedule is on the edge. I find it interesting that he slept for 2 hours – its a different style – running harder with more rest. What I really find surprising is taking a wrong turn and losing 8 km and one hour … I would think that what his pacer is supposed to be taking care of.
Euro style sponsored adventure running comes to the States!
Kilian Jornet started the Tahoe Rim Trail this morning. He will be paced the entire distance, with full support including media. You can follow it live on the Salomon site. Adam Chase is writing the updates now that the team is Stateside, so we can tell what is actually taking place, rather than the breathless but contentless hyperbole that was coming out of France.
The goal is sub 40 hours; should be no problem if he adjusts to the dry air and stays hydrated.
A little different style than Brett’s recent JMT record. All good.

El que no sabia jo és que li van denegar el permís per intentar el jhon muir trail, ja que li van dir que no volien que és convertís en un estadi per fer records...raó molt respectable. Ara bé he llegit per internet que un paio amb pinta de coronel tapiocca acba justament de batre el record d'allà...? En fí el Kilian ha pogut anar al llac Tahoe i batre el record, també he llegit que aquesta manera que té salomon-Kilian de batre records està siguent molt criticada als blogs dels Usa ja que difereix molt del que ells fan per allà...el debat està servit!!! Sigui com sigui enhorabona al Kilian per batre un altre record, potser tants mitjans i medis no és la manera més respectuosa amb el medi, però també potser el camí per donar a conéixer el món del outdoor...!

Alegria!!!

Aquesta és la paraula que millor defineix el meu estat d'ànim després de fer-me una radiografia ahir i veure que no hi ha res trencat ni fisurat dintre el genoll,ole,ole!
Després de tres dies sense poguer entrenar esperant que el genoll es desbotís, avui he pogut fer 45' caminant a la cinta en pujada a ritme suau, por fiiiinn. Fins i tot he provat de correr i ja puc, però vull esperar una mica més perqué la inflamació baixi del tot i amb el Pau ja hem parlat que aquesta setmana la farem tota suau i tornarem mica en mica als entrenaments de manera progressiva, la cursa del dissabte...ummmmm...aniré veient com vaig durant la setmana però és possible que no la faci per no forçar més del compte.

La Neus ahir va guanyar el triatló popular en categoria femenina!!! i ella que no volia anar, a més va fer desena de la general i jo fent fotos,ja,ja,ja, s'ho va passar molt bé i va fer patir a més d'un tio!
Tot just a l'arribada



Encara no sé com li haurà anat al Miki al Elbaman; Dissabte el duatló el va guanyar el Putxi que està com una moto, segon va fer el comas i tercer el santuré. D'altra banda el quasi o del tot extraterrestre del Kilian a hores d'ara porta desde les 5.00A:M corrent al voltant del llac Tahoe ( USA) provant de fer el record d'aquest circuit que està en 45h'58', espero que li vagi bé i pugui seguir engrosant el seu palmarés i la seva llegenda!

Buuuuuuuuuuuuuuuuuuuuffffffffffff!

Tan sols porto dos dies sense fer res i ja començo a estar molt fart, el genoll segueix botit i la resta bé, bueno el dit està lila però no em fa mal ni m'impedeix fer res, el genoll per contra no em deixa caminar encara bé i la flexió tampoc la tinc al 100%, el cop me'l vaig donar just on està la càpsula sinovial i és per això que es va fer tan liquid i es va inflamar tant el primer dia.
Demà intentaré fer rollerski o nedar ja que això és bastant insoportable, a mes tinc festa el cap de setmana i em començo a mosegar les ungles,ggrggrgrgrgrgrgrgrrrrrrrrrggggggggggg!!!

Peripecias!!!

Feia un dia brutal de tardor, una calor més própia de l'estiu que de tardor, a més he sortit a l'hora dels "domingueros" ( de bon rotllo eh) eren quasi les dotze. Avui havia de fer un caco en pujada i he tornat a la serrera com vaig fer dimarts passat. Ja sortint de casa m'he trobat el nostre porter amb "apuros" intentant obrir la porta a cops de "maceta" ja que s'havia descuidat les claus a dintre i li he dit: -eh tranqui neng, que soy bombero,jua,jua,jua, he anat a buscar una radiografia i després d'uns quants intents pam porta oberta, que guay, que bé he quedat, i ells que estaven a punt de rebentar el pany...

Com que no anava prou tard quan estic a punt de començar a entrenar me n'adono que m'havia equivocat de cinta ( de puls) i havia pillat la que no va, ale, va que més em pot passar avui...?

La pujada ha anat molt bé corrent al moments de més intensitat i caminant quan havia d'anar més suau, he arribat a la collada de meners en 45', uns metres més enllà d'on vaig arribar dimarts, de conya. Estava cansat quan he començat la baixada, i anava amb les trabuco, ben trabucades i trencades per tot arreu. Arribant al primer llac de ransol en la vorejada que fa el camí m'he trapussat amb una pedra i he començat a volar incontroladament i sense poguer fer massa res més que aterrissar amb unes pedres cab. que m'estaven esperant ben punxagudes i expectants.

He tingut mala sort perqué he parat la hóstia amb el segon dit de la mà esquerra i de cop s'ha deformat i s'ha quedat fet un xurro o fet una z o, semblava que el tingués de plastilina i quan l'he vist he pensat ale que guay quina flexibilitat , però acte seguit he dit bueno igual no és tan guay i te l'has trencat burro i he estirat de la punta per posar-lo recte sense pensar-m'ho gens. El genoll també ha rebut una bona h. i el cul també.

El genoll em sagnava bastant però no arribava a ser hemorràgia béstia, els dits m'han sortit per sobre les bambes, ja que tenia la bamba ben rajada per davant de punta a punta i poc a poc he començat a baixar, uns metres més avall m'he torçat el turmell i quasi em torno a fotre de lloros, i m'he dit vale xaval potser que baixis més lent si vols arribar al cotxe.

Evidentment llei de murphy avui no portava móbil ( tampoc hagués trucat als meus colegues de grim per això, ja que hagués tingut caxondeo de per vida) però pensava que si hagués sigut més greu allà estaria torrant-me sota el sol i passant fred ara.

Total després de tot aquest rotllo que us he parit, el resultat final: a urgéncies m'han tingut una estona per foter-me quatre grapes al genoll, el dit lila però sense res trencat i la recuperació me la faré jo, el cul tot rascat com si m'hagués passat una lija i ara al vespre que se m'acaba de botir lo genoll de cop com una bola...El duatló del dissabte no pinta massa bé...Ara mateix vaig coix. Quina merda!

ACOLLONANT

Sortir il.lés d'un allau és algo bastant improbable, ( a casa tinc una supervivent) però a més a més grabar-ho en video ja és massa...Aquest tio va caure uns 500m en deu segons o el que és igual a una velocitat de 180km/h i va quedar atrapat sota la neu uns quatre minuts i mig...per sort per ell va quedar la punta d'un guant a la vista i els seus colegues van poguer treure'l, el tio va quedar boca amunt i la camara anava grabant mentrestant...sobren les paraules...

Avalanche Skier POV Helmet Cam Burial & Rescue in Haines, Alaska from Chappy on Vimeo.

Notícia de www.nevasport.com

Seguint la setmana d'entrenos molt semblant a la passada, un parell de cacos i la resta volum suau en bici, dissabte faré el duatló del punt més baix al punt més alt d'andorra, però com a entrenament, sense descansar durant la setmana i amb la vista posada en l'hivern.
El colega Miki se'n va a fer l'elbaman aquest finde molta sort company ja ens explicaràs com t'ha anat en aquesta nova aventura ironmanista, el Miki és el recordman andorrà en número de ironmans fets fins al moment.

Prova d'esforç amb esquís! Com hi van els suïssos!

Crono pic de la mina

Matí fresquet a Porté, al final Joe, Toti, Joanet, les dones respectives i un servidor i la resta francesos fins arribar a una trentena. Es va donar la sortida i vam sortir més tranquils que l'any passat. De seguida se'n va cap endavant un grupet d'uns 4 corredors, jo a lo meu amb el Joanet enganxat a la "gepa", vaig anar fent per la dura pendent de sortida fins que al cap d'uns deu minuts em vaig posar a caminar i vaig agafar el meu ritme, em va passar el Joanet, després de caminar uns metres torno a correr i ja no vaig deixar de fer-ho fins passada la meitat de cursa, anava bé corrent amb pendents fortes i mirant el pulsómetre per no passar-me de rosca, semblava que a les pujades més pendents agafava els dos de davant, però a partir de la meitat en amunt una mica de mal d'esquena, una mica de flato, i les cames ja no em responien gaire bé, l'última part se'm va fer llarga i dura i les pulsacions ja no pujaven. Ja m'ho notava jo que aquesta setmana he tingut les potes carregades dels dos cacos que he fet, però bé va ser un bon entreno de qualitat.
Al final els resultats van ser:
1-vilana 49'26"
2-toti 50'....
3-un francés...
4-Joanet 54'...
5-francés...
6-Jo 57'42"

Així fins uns trenta, val a dir que no vam arribar al pic ens vam quedar uns 50m de desnivell abans perqué estava gelat, després de la cursa avituallament+dinar+bla,bla,bla i l'any que ve més...Fotos properament...

La millor cursa del món

Algun dia caurà...!

Notícia del periódic d'andorra

¿L'Ultra Trail en tres dissabtes? ¡Som-hi!

1. • L'organització farà un nou reconeixement de totes les zones per on passarà la segona edició
   

Projecció del vídeo Part dels voluntaris de la primera edició, abans de veure el vídeo, dilluns a Ordino. Foto: EL PERIÒDIC" height="116" width="250">

Projecció del vídeo Part dels voluntaris de la primera edició, abans de veure el vídeo, dilluns a Ordino. Foto: EL PERIÒDIC

Encara hi ha corredors de l'Ultra Trail d'Andorra que no estan en condicions de dir que estan recuperats de la monumental pallissa que va suposar la cursa del juliol passat, i ja hi ha alguns --que no sabem si no tenen cor o el tenen massa gran-- que ja pensen en la següent edició. Els organitzadors, conscients que no pot quedar solt ni un fil, utilitzaran tres dissabtes consecutius per inspeccionar de nou el que serà el circuit de la segona edició. "Per al segon any volíem fer un recorregut especial, però com que el vam haver d'escurçar aquest any, la intenció per al 2010 és fer-ho de nou, però al complet, sempre que el temps ens acompanyi", va dir el director de la cursa, Gerard Martinez, durant la presentació del vídeo de la primera edició, dilluns a la nit a l'Auditori Nacional d'Ordino.
És a dir, que a la idea de fer de nou el recorregut que una bona tropa de bojos amants de la natura i de l'esport faran el pròxim estiu en un dia --el guanyador del 2009, Kilian Jornet, en mig... fem aquí una pausa per recordar i fer-li una reverència al Mowgly de la Cerdanya, sigui on sigui aquest Deu de les muntanyes--, qualsevol persona del planeta pot unir-se a l'expedició de cada dissabte per inspeccionar, a ritme coherent lluny de la competició, el que serà el pròxim repte. Tot, això sí, fora de la jurisdicció dels organitzadors; és a dir, com una sortida entre amics i amants de les mateixes coses. ¿Que vostè vol anar-hi? Doncs hi va com si s'hagués proposat, en compte de l'excursió, un passeig per les Pardines. La responsabilitat és seva.
¿Dates i llocs de quedada? Aquí van: dissabte 26 de setembre, tots aquells interessats poden acudir a Arcalís per fer un primer sector que arribarà fins al pont de la Margineda. Pla no serà, avisem, amb el Comapedrosa esperant la tropa. I tard tampoc: a les 5.00 del matí, sortida amb motxilles a l'esquena, menjar i aigua, roba d'hivern i ganes de gaudir de les muntanyes abans no arriben les primeres i contundents nevades prehivernals. La següent cita serà el següent cap de setmana, en concret, dissabte 3 d'octubre, a la mateixa hora per aprofitar el dia --i el fred--, i es farà el recorregut des del mateix pont de la Margineda --on s'acomiadaran set dies enrere-- direcció les Bordes d'Envalira. Per rematar la feina, el 10 d'octubre i també dissabte, a la mateixa hora i des de les Bordes d'Envalira, s'agafarà l'itinerari marcat fins a Ordino, per cloure així el reconeixement. Objectiu, el de sempre: gaudir de la natura i l'esport, fer feina pensant en una nova edició, i si vostè és un simple aficionat de la muntanya, passar tres dissabtes donant la volta al Principat amb la gent que més coneix aquestes muntanyes. Valents, que no us vau atrevir el juliol passat, ¡és el moment!
rmora@andorra.elperiodico.com

S'ha acabat l'estiu al Tarter!

Avui a les 7.00A.M, 7,4ºC a casa ( 1735m) crec que ja podem anar guardant els pantalons curts i les xancles i començar a treure algun jersei i el paravent i començar a foter-nos suc de taronja a tope per no agafar la super grip A dels c...
Au me'n vaig a entrenar avui caco en muntanya+gim

Good vibrations!!!

Tal i com diu aquesta cançó tan clàssica però "pegadissa", avui fent una horeta de bici estàtica ja he començat a tenir bones sensacions a les cames i les he fet anar amb molta cadència, sembla que l'entreno-Pau està començant a transmetre'm un altre cop ganes i motivació per encarar el dur hivern!



Aquesta setmana toca una mica de "xispa" per correr dissabte a la crono de la mina, que tot i que no és un objectiu, m'ho prenc com un bon entreno de qualitat per cremar les pells a la pista de l'àliga d'aquí un mes i poc!!!

Andorra acollirà, per primer cop a la història, uns campionats absoluts. Seran els d'esquí de muntanya, el proper mes de febrer. Aquest dimarts al matí, la Federació Andorrana de Muntanyisme, el Comú de Canillo i Andorra Turisme han presentat el logotip d'aquests campionats del món. Aquest serà el logotip dels campionats del món d'Esquí de Muntanya. Per confeccionar-lo, s'ha volgut seguir la línia estàndard d'esdeveniments com els Jocs Olímpics, però amb els trets característics d'Andorra, com les traces d'esquí i els colors predominants a la natura del nostre territori. La Federació Andorrana de Muntanya no ha volgut caminar sola en aquest projecte, en el qual també tindran participació activa Govern, el Comú de Canillo, el Soldeu Esquí Club i el Club Pirinenc. Una de les claus de l'elecció d'Andorra va ser les característiques de la seva seu, que estarà situada a Soldeu. A banda de Soldeu, també es faran proves al Tarter i Grau Roig, i, a l'altra vall, es realitzarà la tradicional cursa de la Font Blanca. A nivell esportiu s'espera que la incursió de l'Ariadna Tudel en el món del ciclisme no afecti la gran punta de llança de la nostra delegació, la parella Tudel-Dusatoir, que van aconseguir la medalla de bronze en els últims campionats d'Europa. A nivell dels nois s'estan preparant com mai per intentar lluitar al màxim per estar el més endavant possible, els germans albós són els que tenen més possibilitats de fer-ho bé ( sobretot en la cronoescalada) i la resta de l'equip fa temps que entrenen amb un únic objectiu al cap: els Mundials d'Andorra. Per a aquest esdeveniment, el Comú de Canillo aportarà 30.000 euros i Andorra Turisme, 100.000, en un pressupost que encara no està definit per part de la Federació Andorrana de Muntanya.

Ja fa un any!!!

Collons com passa el temps! Ara mirava el blog i les visites d'avui ( 108, crec que és el récord diari) i m'he fixat que ja fa un anyet que vaig començar a escriure, la veritat que m'ha passat volant, suposo que deu ser per no parar massa quiet a casa mirant la tele, ja, ja, ja. Us vull tornar a agrair a tots/es els que mireu/llegiu/tafanegeu el blog perqué cada cop que miro les visites m'animeu a seguir explicant una mica de la meva vida esportiva sobretot.

Avui vull animar des d'aquí un colega "muntanyeru-curseru" i amic que ahir va tenir un accident amb cotxe i va tenir molta sort de sortint-se viu perqué el tema hagués pogut acabar en tragédia però per sort ha acabat amb ell a urgències amb unes quantes fractures i tot el cos ple de blaus i rascades i ple d'hósties, ànims LLUÍS crec que has tingut una segona oportunitat, aprofita-la noi!!!

Segur que ben aviat es recuperarà i el tornarem a veure correr i controlant isards, je, je, je.


Pel que fa a l'entrenillo d'avui una mica de cinta al matí fent una suadeta de 30' en pujada i una mica de bloc a la tarda fins que els braços semblaven dos pals, jua, jua, vinga cremar fosfat a fondo, que feliç que sóc!!!

Una mica de pluja...

Avui hem baixat a la Seu i hem fet la ruta 19 trànquil.lament amb la Neus, és una ruta que m'agrada força ja que la pujada és mantinguda i amb bona pista, després a dalt ens hem trobat amb els "comas-brothers" i després de xerrar una estona avall que fa baixada, ells per la pista i nosaltres per la trialera del tallafocs fins la casa blanca i cap a la Seu, bon tomet en dos hores.

Poso una notícia que he vist a www.skimo.org, que ve s'ho munten alguns...no us fa una mica d'enveja...??? A mí siiiiiiiiiii!!!


A Dynafit team consisting of Spain's Javier Martin, Italian Lorenzo Holzknecht and local kiwi Grant Guise set a new speed record for the "Symphony on Skis", a 46.7 km long, 4000m vertical, east-west crossing of New Zealand's Southern Alps this past Saturday.

Javi skiing onto the Franz Josef GlacierDescribed as the Kiwi version of the European Haute Route, the Symphony was pioneered by Gottlieb Braun-Elwert, along with Franz Waibl and Daniel Frey in 1985. This original trio did the trip from Rankin’s Hut in the Godley Valley to Chancellor Hut on the Fox Glaicer, via Armadillo, Tasman and Graham Saddles and West Hoe Pass in an amazing single push, taking 18.5hrs.

The Dynafit Team, equipped with all the latest and greatest offerings from Dynafit's SkiRunning range slashed over 5.5hrs off this time, taking only 12hrs 58mins to make the journey!

Javi skiing onto the Franz Josef GlacierUnlike many speed attempts, the team was completely unsupported, carrying all their own food and water, as well as setting all the track themselves, covering ground for the first time, at times, over heavily crevassed terrain.

Grant, Javi, Lorenzo, Rankin's HutA special thank you to Dynafit for supplying the team with gear to get the job done, and to Yoli, Vio and Fred who meet us at Chancellor with much needed warm food and dry clothes.

Javi, Grant, Lorenzo on Graham Saddle, with Mt Cook (NZ highest peak) behind

Por grant el Mié, 2009-09-09 11:33.